Conferència 3: Sistemes motivacionals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Els sistemes motivacionals/emotius es poden classificar en: 1. MOTIUS PRIMARIS: innats, no apresos.
 Entren en funcionament des del naixement.
 Relacionats amb la supervivència (de l’individu i l’espècie).
2. MOTIUS SECUNDARIS: adquirits, apresos a través del procés de socialització.
 Determinats pel medi ambient, la cultura.
 No satisfan cap necessita fisiològica.
1.1.- MOTIUS PRIMARIS: 1. BIOLÒGICS: a. Gana.
b. Set.
c. Temperatura.
d. Somni e. Sexe.
2. ADAPTACIÓ AMBIENTAL: a. Exploració.
b. Evitació del dolor.
c. Evitació del perill.
CONDUCTA HOMEOSTÀTICA.
CONDUCTA NO HOMEOSTÀTICA.
CONDUCTA SEXUAL:   Animals  només homeostàtica: per reproduir-se, mantenir l’espècie.
Humans: o Homeostàtica: per mantenir l’espècie.
o No homeostàtica: per plaer.
1.2.- MOTIUS SECUNDARIS: Són més difícil de classificar, més complexos:  Hi ha molts, infinits motius secundaris.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Varien de persona a persona, no tothom té els mateixos.
Ex: necessitar tenir un smartphone  no tothom té aquesta necessitat.
MURRAY (1938): la motivació humana és rica, variada i hi ha tantes necessitats com persones.
Murray fa el primer intent de classificació, però es molt llarga, amb moltes categories i amb molts motius dintre de cada categoria.
MASLOW (1954): primera classificació acceptada.
Jerarquia utilitzada en molts àmbits i forma part del coneixement popular.
1. Necessitats fisiològiques: gana, son...
2. Necessitats de seguretat: evitar dolor, perill, sentir-se segur.
3. Necessitats d’afiliació: sentirse part d’un grup, família, amics...
4. Necessitats d’autoestima: preservar autovaloració.
5. Autorealització: realització del projecte vital.
AUTOREALITZACIÓ Creixement Autoestima Afiliació Seguretat Necessitats fisiològiques IDEES BÀSIQUES:    Les necessitats dels estrats inferiors estan relacionades amb la supervivència del individu.
Jerarquia de necessitats: per passar d’un nivell s’ha de satisfer la necessitat del nivell inferior. Ex: per satisfer afiliació hem d’haver superat les necessitats de seguretat i fisiològiques.
A mesura que ascendim en la piràmide les necessitats canvien d’objectiu: passen de necessitats de privació / carència (orientades a la supervivència) a necessitats de creixement (orientades a la autorealització).
CRÍTIQUES:   Sistema jeràrquic arbitrari i no determinat universalment.
L’ésser humà pot afavorir una necessitat sobre altre.
Exemples: o Vaga de fam: projecte vital, autorealització s’anteposa a les necessitats fisiològiques.
o Immolació: autorealització s’anteposa a les necessitats fisiològiques i de seguretat.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o Anorèxia: autoestima s’anteposa a necessitats fisiològiques.
 El concepte “autorealització” es poc clar. Com a conseqüència, la operativitat de la teoria de Maslow és complicada. Com és mesura? Motius secundaris: a. Motivació d’assoliment: motivació a aconseguir objectius.
b. Motivació de poder: motivació a sotmetre altres.
c. Motivació d’afiliació: motivació a assolir relacions de qualitat.
CONCEPTE D’HOMEOSTÀSIS: El primer en parlar va ser Claude Bernard (fisiòleg) al seu llibre: Introducció al estudi de la medicina experimental (1865).
HOMEÒSTASIS: “condicions constants o estats estables que es mantenen en l’organisme a través de processos fisiològics coordinats”  tendència del organisme a mantenir un medi intern constant.
És un equilibri dinàmic, constantment es produeixen canvis en l’ambient, estimulacions que provoquen la pèrdua de l’equilibri.
Canvis ambientals Pèrdua de la homeostàsis Recuperació de l'homeostàsi Genera impuls que activa la conducta Ex: arribo a classe abrigada, la temperatura de classe és major i em sento incomoda  em trec l’abric i recupero l’equilibri.
La idea d’homeòstasi implica:   Capacitat del organisme per mantenir l’equilibri.
L’organisme té mecanismes conductuals que ajuden a regular l’equilibri.
o S’ajusten a un model de feedback negatiu.
o Diferents teories han proposat localitzacions diferents:  Localitzats fora del SNC  Concepció localista de Cannon.
 Localitzats al SNC  Concepció centralista de Hull.
CRITICA: insuficient per explicar la conducta motivada, no té en compte les variables cognitives.
Per superar la crítica, Toates i Moore-Ede (1986) diferencien dos homeòstasis:   Homeòstasis reactiva: la que es posa en marxa en situació de desequilibri.
Basada en els principis de feedback negatiu. Ex: gana.
Homeòstasis productiva: feedback anticipatori, l’acció correctora es porta a terme abans que es produeixi el desequilibri. Mecanisme anticipatori. Ex: posarte la jaqueta abans de sortir.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Existeixen conductes que no responen a cap desequilibri biològic (no homeostàtiques): humà  conducta exploratòria i manipulativa.
La conducta exploratòria i manipulativa:   No estan causades per cap desequilibri homeostàtic.
Tenen per objectiu facilitar que l’organisme aconsegueixi un nivell d’activació òptim a partir de la regulació de la estimulació ambiental.
3 components: 1. EXPLORACIÓ LOCOMOTRIU: EXPERIMENT MONTGOMERY (1953):    Les rates exploraven un de tres laberints (blanc, negre, gris).
Podien explorar 2 vegades.
La segona exploració es relacionava amb el color del primer laberint: o Màxima exploració: color del 2n laberint molt diferent del primer. Ex: blanc i negre.
o Exploració intermèdia: variació del color del 1r laberint. Ex: 1r laberint negre, 2n gris.
o Mínima exploració: mateix color en els dos laberints. Ex: els dos laberints blancs.
Variable clau: novetat de l’estímul.
EXPERIMENT DE OLTON I SAMUELSON (1976):    Laberint radial de 8 braços.
Es comptabilitza la quantitat de braços explorats en 8 assaigs.
Estudiaven tots els braços (≈7’7), encara que eren recompensades en el primer.
CONCLUSIONS:    Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 1.
Sanz, Toni (2016).
No s’utilitzaven incentius i els animals no estaven privats.
Els resultats indiquen que el comportament exploratori disminueix a mesura que augmenta el temps dins de la situació  les rates eviten llocs ja visitats.
Importància de la novetat, complexitat i varietat d’estímuls Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2. EXPLORACIÓ PERCEPTIVA: EXPERIMENT DE BUTLER (1953):  Micos no privats de menjar ni beguda, realitzen una tasca de discriminació visual: 2 colors i triar el correcte.
 Incentiu: veure durant 30 segons un tren donans voltes (incentiu sensorial) quan encertaven.
 Resultats: o Aprenien la tasca de Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 1. Sanz, Toni (2016).
discriminació.
o Conducta altament persistent.
3. MANIPULACIÓ D’OBJECTES: EXPERIMENT DE HARLOW (1950):  Micos no privats de menjar ni beguda.
 Tasca: resoldre puzles mecànics.
 Incentiu: la pròpia manipulació.
 Resultats: o Aprenien a resoldre puzles mecànics.
o Conducta molt persistent: la repetien.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 1. Sanz, Toni (2016).
Els resultats obtinguts en la investigació amb animals, han sigut corroborats amb dades obtingudes en la investigació amb humans:   Nens petits: conducta de joc.
Adults mostren diferencies segons la personalitat: o Zuckerman: cerca de sensacions.
o Eysenck: introversió-extraversió.
Increment de la estimulació externa Conducta exploratòria Increment de la estimulació nova Regulació del nivell òptim d'activació Adquisicio de coneixements i destresses Adaptació al medi natural i social MADURACIÓ DEL SN ...

Comprar Previsualizar