Ressenya Alföldy Geza (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/01/2017
Descargas 10
Subido por

Descripción

Ressenya cientifica del llibre "Nueva Història Social del Roma" de Alföldy Geza

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2016 Universitat de Barcelona RESSENYA CIENTÍFICA ALFÖLDY GEZA, NUEVA HISTORIA SOCIAL DE ROMA Pep Rueda Sabala NIUB 16546762 Història Antiga C1 Lluís Pons Pujol 1er Curs Grau d'Història Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona Barcelona, Maig de 2015 Pep Rueda Sabala Pep208 2016 Universitat de Barcelona ALFÖLDY, Géza. Nueva Historia Social de Roma, La crisis de la república y la sociedad romana, pag. 97 - 130. Versió espanyola de la 4ª edició alemanya completament revisada i actualitzada. Traducció de Juan Manuel ABASCAL. Revisió y actualització bibliogràfica de Anthony ÁLVAREZ MELERO. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2012.
El professor Géza Alföldy (Budapest, 7 de juny de 1935 - Atenes 4 de novembre de 2011) ha estat àmpliament reconegut per tota Europa gràcies a les immesurables aportacions que va dur a terme durant una fructífera vida acadèmica, enfocada primordialment a l’estudi de Roma, amb èmfasi en els aspectes socials. Hem de tenir en compte que la lectura a la qual fem referència es tractaria d’una actualització, una versió 2.0 del primer llibre publicat per Alföldy l’any 1984, Història Social de Roma. El que busca Géza en aquesta modernització, seria incloure tots els nous coneixements que sorgiren en els 40 anys que separen la publicació dels dos llibres. Per tant no podem entendre aquesta edició, sense conèixer els motius que van portar a Alföldy a escriure el primer volum.
La primera edició del llibre va sorgir de les classes magistrals que, com ha professor de la Universitat del Ruhr, impartia als seus alumnes. En una època en que els aspectes socials no gaudien de gaire protagonisme en les publicacions científiques, el doctor va ser impulsat pels estudiants, ansiosos de coneixements més enllà dels simples aspectes polítics. Per això trobem tant en un com en l’altre, un profund interès en proporcionar informació sobre els principals problemes de la societat en la Història romana.
Centrant-nos en el capítol IV, La crisis de la república y la sociedad romana, pag. 97 130, trobem que està organitzat en quatre sub-capítols: Los conflictos de la sociedad romana durante la República tardía, Levantamientos de esclavos, de los provinciales y de los itálicos, Los principales conflictos de la República tardía y sus contextos sociales i Las consecuencias de la crisis de la República para la Sociedad romana. Una divisió força àmplia que permet exposar tots els factors que podrien influir en la societat en un moment de canvi, sense oblidar un apartat final en el que exposar les conclusions i les conseqüències.
En el primer apartat ens situem al final de la República, els últims 100 anys d’una forma de govern “representativa” i, se’ns presenta una creixent tensió sociopolítica que fa Pep Rueda Sabala Pep208 2016 Universitat de Barcelona disminuir el poder d’aquest govern. Veiem així com les guerres servils (esclaus contra propietaris), la resistència dels provincials (al domini romà) i els propis conflictes interns de la ciutadania de Roma, porten al senat a posicions límit per mantenir la República. En el següent apartat coneixem més profundament els aixecaments d’esclaus i de provincials, les raons que van portar a Espartaco o a Aristonikos a revoltar-se i els objectius que perseguien. També veiem les dificultats de comunicació que existien entre les poblacions, el que feia impossible que les revoltes fossin organitzades i conjuntes.
Continuant al tercer apartat Alföldy exposa els problemes interns de la política de Roma, el conflicte entre optimates i populars. Les raons que portaren a la societat romana de la capital a dividir-se en dos bàndols oposats i com les reformes que inicialment buscaven una millora social, van derivar en lluites pel poder polític. Coneixem senadors com els germans Graco, que buscaven reformar el sistema agrari en benefici de les classes populars, o els enfrontaments entre Mario (popular) i Sulla (optimate). Per últim en el sub-capitol quart, trobaríem les conseqüències produïdes en la societat romana al final d’aquest últim segle de la república. Ens presenta una societat que estructuralment no ha canviat gens, només certs aspectes de cada classe han variat, però ni ha aparegut ni desaparegut cap classe.
Alföldy ens va fent reflexionar a la vegada que ell reflexiona en cada paràgraf, així des del principi veiem cap a on tendeix la seva hipòtesi. Per exemple deixa molt clar que no es pot parlar d’una revolució social, sinó simplement de la cerca d’una vida millor per un mateix, ja fossin esclaus o provincials, no tenien interès en una reforma del sistema. Això s’ajuntaria al problema de la falta de comunicació entre focus de revoltes, que no permetia que el moviment fos comú o fessin més força, el que dificultava les seves possibilitats d’èxit. La tesis que ens exposa Géza és: les revoltes i reorganitzacions que, durant el final de la República buscaven resoldre problemes socials, van anar convertintse paulatinament en una lluita pel poder polític. Aquest fet afectava també a la capacitat de solucionar els problemes del govern de la República, portant a la pèrdua de confiança en el sistema. Tot això, sumat a les ànsies de poder de les grans figures militars i polítiques, i a la tendència romana a venerar als líders, van portar a que, un moviment inicialment destinat a derivar en un canvi estructural de la societat, positiu per les classes populars, acabés desembocant en una reforma del govern de caire totalitarista.
Pep Rueda Sabala Pep208 2016 Universitat de Barcelona Podem confiar en les reflexions d’Alföldy, ja que coneixent la seva llarga experiència i la sobradament àmplia bibliografia a la que fa referència contínuament, ens dona seguretat sobre la veracitat de les dades exposades. Com ell mateix ens explica al pròleg, tant aquesta edició com les anteriors no haguessin estat possibles sense un gran treball previ, enfocat a l’estudi de les inscripcions romanes, la historiografia ampliada en els últims 40 anys i les fonts literàries procedents directament dels protagonistes de la història romana. Géza ens fa referència contínuament a escrits o cartes de Salustio, o de Cicerón, el que ens genera plena confiança en les explicacions i els processos que exposa.
En resum, es tracta d’una obra en la que podem confiar completament i que ens aporta als estudiants d’Història i a qualsevol persona interessada en la Història romana, grans coneixements sobre les estructures socials de Roma. En concret en el capítol IV ens endinsarem en una època convulsa, i plena de lluites que ens permetrà conèixer com funcionaven les diverses classes del moment, les raons que les movien i els objectius que cercaven. Des del meu humil punt de vista trobo, en aquest capítol, una gran font d’informació per aprofundir en un període molt interesant de la Història de Roma, el que pèls aficionats a la història de les classes socials és una gran sort.
Pep Rueda Sabala Pep208 2016 Universitat de Barcelona Bibliografia BERNI MILLET, P., Ressenya de Nueva Historia Social de Roma, CEIPAC, Universitat de Barcelona. Índice Histórico Español, ISSN: 0537-3522, 126/2013: 235-238 ...

Comprar Previsualizar