REFORMA CONSTITUCIONAL (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Principis i institucions constitucionals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

PROFESORA ARGELIA QUERALT

Vista previa del texto

LA REFORMA CONSTITUCIONAL La reforma de la Constitució Espanyola és el procediment pel qual es modifica el text constitucional seguint els tràmits establerts per la pròpia Constitució.
LA CONSTITUCIÓ La Constitució estableix el seu propi procediment de reforma al Títol X, que comprèn dels articles 166 al 169, de manera que podem parlar d’una Constitució rígida, ja que estableix uns determinats procediments per a la seva reforma, una rigidesa que permet garantir la supremacia del text constitucional així com adaptar-lo a les noves exigències o necessitats socials que van sorgint al llarg del temps.
Podem parlar també del supòsit de mutació constitucional, que el podríem definir com un altre tipus de reforma però consistent en l'adaptació de la Constitució al context social i polític sense recórrer als procediments previstos per a la seva reforma i mantenint intacte el text constitucional. També se'l coneix com a modificació no formal. (En resum, varia la interpretació i aplicació dels preceptes constitucionals però no el text en si) INICIATIVA DE REFORMA CONSTITUCIONAL La iniciativa de reforma constitucional està regulada en l'article 166 CE que remet als articles 87.1 i 87.2 CE on apareixen els subjectes que poden iniciar un procés legislatiu, que són:     El govern: la Constitució reconeix (en el seu article 87) el paper primus movens del govern en un sistema parlamentari, i li atribueix la possibilitat de proposar una iniciativa, encomanant-se-la al Consell de Ministres.
El Congrés dels Diputats: l’article 146 RCD estableix com s'ha d’iniciar el procés de reforma constitucional. Han de proposar la iniciativa de reforma com a mínim dos grup parlamentaris o 1/5 part dels diputats. La iniciativa coincideix amb l'admissió a tràmit de la proposta de reforma a través de la seva presa en consideració, tant en el cas de la Cambra Alta com la Cambra Baixa.
El Senat: l’article 152 RS estableix que la iniciativa de reforma constitucional l’han de presentar com a mínim 50 senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari. Aquests requeriments determinen una major exigència que en el cas de les proposicions de llei.
Les assemblees legislatives de les CCAA: aquestes poden proposar l'inici de reforma o instar al govern a que iniciï el mateix.
Hi ha dos situacions en la que es poden trobar les iniciatives dels parlaments autonòmics. D’una banda, si el govern accepta la proposta de l’Assemblea autonòmica, aquesta no té més participació en la tramitació del projecte, que segueix els mateixos passos que la iniciativa governamental. D’altra banda, trobem una situació emparada sota l'article 126 del reglament del Congrés dels Diputats que disposa que les proposicions de les CCAA seran examinades per la mesa del Congrés, a efectes de verificar-les. Si supera aquesta “fase”, es procedeix ja a la tramitació de la iniciativa.
PROCEDIMENTS DE REFORMA PROCEDIMENT DE REFORMA AGREUJAT El mecanisme agreujat de reforma es contempla en l'article 168 de la Constitució Española de 1978; i és el mecanisme utilitzat quan es pretén una “revisió total” de la Constitució, sense especificar que s'entén per aquesta, o quan la reforma afecta a les següents parts:    Títol Preliminar: Conté els principis constitucionals, és a dir, els principis fonamentals de l'ordre jurídic-polític que configuren l'estat.
Títol I, Capítol II, Secció 1a: Drets fonamentals i llibertats públiques.
Títol II: La Corona.
L'àmbit especialment protegit coincideix amb els dos tipus de matèries que altres Constitucions consideren *irreformables: la forma política de l'Estat i els principis constitucionals bàsics, als quals s'afegeixen els drets fonamentals i llibertats públiques, que podrien considerar-se també implícits en els anteriors. No obstant això, s'ha criticat l'exclusió de preceptes rellevants, com el 10, el 14 o el 53, o el propi Títol X, i postulat la possibilitat d'entendre incloses altres parts connectades amb les assenyalades La tramitació parlamentària es desenvoluparà d'acord amb el que es disposa en l'art. 168 i els Reglaments de les Càmeres (147 en el RC i 158 en el RS).
En aquest cas, s'inicia en el Congrés dels Diputats un debat sobre la conveniència d'iniciar una reforma de la constitució. El debat sobre el principi de la revisió, com a debat de totalitat, haurà de versar sobre l'oportunitat, principis o esperit d'aquella, o, dit d'una altra manera, sobre la conveniència, àmbit i orientació de la mateixa, expressats en un document no forçosament articulat, fins i tot de preferència un document polític no legislatiu. No preveu l'article 168 de la Constitució cap solució per a tal discrepància de les Cambres. De forma excepcional, no s'imposa la voluntat del Congrés, sinó que ambdues Cambres estan en situació de paritat. Aquest finalitzarà amb una votació que serà favorable a la reforma si s'obté una majoria de 2/3 dels diputats. Després de la comunicació del President del Congrés al President del Senat, s'iniciarà la votació a la Cambra Alta, necessitant també un suport de 2/3 dels senadors. La no obtenció en el Senat de la majoria requerida de dos terços suposa el fracàs de la iniciativa de reforma, que conclou la seva tramitació malgrat la majoria obtinguda al Congrés.
El President del Congrés comunicarà llavors al President del Govern, perquè sotmeti a sanció reial el Decret pel qual es dissolen les Corts.
Les noves Corts hauran de ratificar la decisió presa per les dissoltes. La Constitució no requereix cap majoria qualificada per a la ratificació de la decisió de reforma. Tampoc l'exigeix el Reglament del Congrés, però sí l'article 159 del Reglament del Senat, segons el qual, «la nova Cambra que resulti triada haurà de ratificar, per majoria absoluta dels seus membres, la reforma proposada» i procedir a l'estudi del nou text constitucional, tramitantho pel procediment legislatiu ordinari, i que haurà de ser aprovat de nou per majories de dues terceres parts en ambdues Càmeres.
Aprovada la reforma per les Corts, el President del Congrés ho comunicarà al President del Govern, i serà sotmès preceptivament a un referèndum per a la seva ratificació.
La Constitució no requereix per a aquest referèndum quòrum algun de votants, ni tampoc de vots afirmatius. N'hi ha prou que el nombre d'aquests superi als negatius, qualsevol que sigui el nombre de votants, perquè la reforma quedi ratificada.
PROCEDIMENT DE REFORMA ORDINARI El procediment ordinari de reforma està regulat per l’article 167 de la Constitució Espanyola i té diferents variants. En la seva variant més bàsica, el projecte o proposició de reforma ha de ser aprovat per una majoria de 3/5 de cadascuna de les cambres. En el cas de que apareguin discrepàncies entre el Congres dels Diputats i el Senat es procedirà a la creació d’una Comissió Mixta, la qual tindrà com a finalitat aconseguir un text consensuat que posteriorment haurà de ser aprovat novament a cadascuna de les cambres per una majoria de 3/5, si es vol dur a terme la reforma. Si aquest nou text no és aprovat per alguna de les cambres, es considerarà que l’intent de reforma ha fracassat.
La Constitució preveu un intent successori, però no alternatiu, de dur a terme aquest procediment. Aquesta segona variant, la qual està regulada en el segon apartat del article 167 de la CE, està dedicada concretament a l’hipotètic cas en el qual el text, sotmès a ambdues cambres, és aprovat, però en el cas del Senat només amb majoria absoluta i no amb el 3/5 necessari. En aquest moment, el Congres pot tirar endavant la reforma si disposa de una majoria de 2/3. Així doncs, s’admet la aprovació de la reforma amb una majoria inferior a la requerida pel Senat sempre i quan, el Congres augmenti la seva majoria fins el 2/3. Si tampoc s’assolissin aquestes majories es consideraria que la reforma ha fracassat definitivament i per tant s’hauria de procedir a una nova iniciativa de reforma.
No obstant, la CE recull una tercera variant dins del procediment ordinari, la qual està regulada al tercer apartat del article 167 i es caracteritza per la intervenció del electorat.
Aquesta tercera variant consisteix en que si, una vegada aprovada la reforma per les Corts Generals, una desena part de alguna de les dues cambres ho sol·licita, la reforma haurà de ser sotmesa a referèndum. Aquesta petició per part de 1/10 dels membres de qualsevol de les cambres haurà de fer-se durant els quinze dies posteriors a la aprovació de la reforma.
Cal recordar també que segons l’article 4.1 de la LO 2/80, de 18 de gener, sobre distintas Modalidades de Referéndum, no estarà permesa la celebració de cap referèndum estant vigents els estats de excepció o setge, tot i que de fet tampoc es podria en aquestes situacions iniciar una reforma constitucional.
CLAUSULES D’INTANGIBILITAT I LIMITS La CE no conté cap clàusula d’intangibilitat, és a dir que no estableix cap límit material a la seva reforma, de manera que si es segueixen els procediments establerts a la pròpia Constitució, tota ella és modificable. Sí que contenen, en canvi, clàusules d’intangibilitat, per exemple, les Constitucions d’Alemanya, d’Itàlia o de França; en aquestes dos últimes, s’estableix que tot és reformable menys la forma de República, mentre que en l’alemanya es prohibeix tota alteració en el que afecti a l’estructura federal en Länders, la forma republicana, la inviolabilitat dels drets humans i el principi de submissió de tots els poders públics a la Constitució.
L’eficàcia d’aquestes clàusules d’intangibilitat absolutes es fonamenta en la diferència entre poder constituent i poder constituent – constituït. El poder de revisió o de reforma és un poder constituent – constituït, és a dir un poder que farà la reforma sota l’empara de la Constitució que vol reformar, i per tant també limitat, perquè obté la seva legitimitat en el propi ordenament constitucional, d’aquí que es puguin establir límits per a la seva reforma.
D’aquesta manera, aquestes clàusules d’intangibilitat explícites només poden ser superades per un poder constituent revolucionari, perquè per al poder de reforma resulten jurídicament insuperables.
El que sí que conté la CE són límits, concretament límits propis constitucionals, límits que vénen establerts en el pròpia Constitució. D’aquests n’hi ha de dos tipus: els materials o clàusules d’intangibilitat (referits al contingut), i els processals (relatius al procediment a seguir en la reforma). Els que es troben en la CE són aquests últims; els límits processals, dels quals n’hi ha dos tipus (els dos presents en la CE):   Formals: Sobre els òrgans amb capacitat d’iniciativa de reforma constitucional (article 166, el qual ens remet al 87.1 [Govern, Congrés i Senat] i al 87.2 [Parlaments autonòmics]) i els procediments que cal seguir (articles 167 [ordinari] i 168 [agreujat]).
Temporals: Sobre situacions durant les quals no es pot iniciar una reforma constitucional (article 169, el qual ens remet al 116).
REFORMES DE LA CONSTITUCIÓ La Constitució Espanyola de 1978 ha estat reformada en dues ocasions: la primera al 1992 i la segona i última fins al moment, al 2011.
La primera reforma constitucional va consistir en adaptar la Carta Magna, al recent aprovat Tractat de Maastricht, pel qual es tractava d’enfortir la futura Unió Europea. En aquest cas la reforma es tractava d’afegir a l’article 13.2, l’expressió “y pasivo”, referida a l’exercici del dret de sufragi dels immigrants en les eleccions municipals (art.8B del TUE) La reforma va ser proposada per la majoria de grups parlamentaris del Congrés, com el Socialista, el Popular, el Català, el Mixt, entre altres. Va ser tramitada mitjançant el procediment de reforma ordinari, i va ser aprovat a les dues Cambres sense que cap grup parlamentari presentés esmenes contra el projecte de reforma.
La segona reforma constitucional que ha viscut la nostra Constitució, va ser la de 2011, també de caràcter ordinari quan es va reformar l’article 135 per tal de donar “estabilitat pressupostaria”, en un moment d’una forta i prolongada crisi econòmica, i per tal de satisfer les demandes de la Unió Europea de reduir el dèficit públic.
La reforma va ser proposada pel Grup Popular i Socialista, els quals juntament amb UPN, van portar a terme l’aprovació del text, que no va comptar amb el recolzament de cap altre formació política, a diferencia de la primera reforma, on va comptar amb el vistiplau de la gran majoria dels partits. Això va fer que es presentessin fins a 24 esmenes contra el projecte de reforma, i que totes les altres forces polítiques critiquessin el procediment emprat, ja que es van sentir menyspreats per no estar presents en el procés de redacció del text.
EL TC EN LA REFORMA CONSTITUCIONAL La reforma constitucional suposa la modificació total o parcial de la norma suprema de l’ordenament jurídic d’un país. Això suposa, que l’òrgan suprem encarregat d’interpretar aquesta norma, també sofreix modificacions, ja que podríem dir que li canvien les “regles del joc”. D’aquesta manera el Tribunal Constitucional ha d’adaptar-se als canvis que pateix la Constitució, sense que aquest pugui intervenir d’una forma directa en el procés de reforma.
Si bé és cert que, el Tribunal Constitucional podria impugnar declarant inconstitucional el procés pel qual es tracta d’assolir la reforma, és a dir, que podria intervenir segons el procediment formal, però mai en qüestions materials.
...