Treball evaluatiu (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 1º curso
Asignatura Societat, ciència i sostenibilitat
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Mª Rosa Medir

Vista previa del texto

2016 Treball evaluatiu SOCIETAT, CIÈNCIA I SOSTENIBILITAT 1r DT en Educació Infantil i Primària NÚRIA PONS SOCÍAS nnuriaponssocias@gmail.com 31/05/2016 1r DT. UdG Societat, Ciència i Sostenibilitat Núria Pons Socías L’ESCALFAMENT GLOBAL OBRE LA PORTA AL TURISME DE LUXE A L’ÀRTIC Javier Ansorena – 23/05/2016 Les aigües revoltes són guany per als pescadors. I les que es fonen a l'Àrtic obren la porta a un negoci fantàstic per als operadors turístics. Aquest estiu debutarà a les aigües gèlides de l'Àrtic un creuer de la companyia Crystal Cruises, amb mil passatgers a bord i totes les comoditats possibles en un entorn fins ara reservat per a exploradors.
Molts han vist en el canvi climàtic i en el desglaç que provoca en l'Àrtic una oportunitat econòmica: extracció de recursos fòssils, noves rutes de transport (Xina acaba de presentar un pla per a una via marítima) i turisme. Aquest últim ja és una realitat amb el creuer, pel qual s'han pagat entre 25.000 i 125.000 dòlars per persona per a una ruta que connectarà Anchorage, a Alaska, amb Nova York a través del mític pas del Nordoest, a través d'aigües canadenques i nord-americans.
DESPRÉS DELS PASSOS D'AMUNDSEN El pas ho va travessar per primera vegada l'aventurer noruec Roald Amundsen, que va requerir tres anys per al seu viatge. Fins 1944, no es va poder fer la ruta en menys d'un any. Ara, el Serenity, el creuer de Crystal Cruises, la completarà en una mica menys d'un mes. El viatge és possible pel retrocés en la capa de gel. De fet, l'agost passat, l'extensió del gel s'havia reduït un 30% respecte al mesurament feta 25 anys enrere. Com a resultat, el tràfic marítim s'ha disparat: en els anys 90, quatre vaixells cobrien la ruta cada any.
En 2013, van ser 13 naus. L'estiu passat, 20. Aquestes són sobretot trencaglaç mercants que proveeixen amb subministraments a les petites comunitats escampades en aquests territoris remots i petits vaixells turístics.
Ara, el Serenity portarà 1.700 persones a bord entre passatgers i tripulació, en una nau d'una grandària descomunal per al que estan acostumades aquestes aigües. Té 250 metres d'eslora, amb tretze cobertes, casino, cinema, sis restaurants i camp de pràctiques de golf.
Els tiquets -que no inclouen extres com $4000 per passejades en helicòpter o excursions de 6.000 dòlars als glaceres en Groenlàndia- es van esgotar en només tres setmanes. La companyia planeja un altre gran creuer per a l'estiu 2017. Però ja no serà l'única: Regency Seven Seas Cruises ofereix un viatge similar, amb destinació a Montreal, al Canadà, per a l'estiu que ve. Les grans companyies de creuers internacionals no trigaran a arribar.
1 1r DT. UdG Societat, Ciència i Sostenibilitat Núria Pons Socías A aquesta notícia veiem com, de l’escalfament global, s’està començant a extreure un benefici econòmic mentre, alhora, se’ns presenten proves de l’existència d’aquest impacte mediambiental. Tot i això, es tracta aquest tema sense mostrar cap mena de preocupació i amb una certa orientació positiva vers aquest fet.
Com molts ja sabem, l’escalfament global és el gran augment de la temperatura mitjana que s’ha observat durant els darrers segles a la Terra. Aquest provoca, doncs, la fusió progressiva del gel del nostre planera, la qual cosa ocasiona greus conseqüències en la flora i la fauna polars, les corrents oceàniques i la circulació atmosfèrica (Frigola, 2015).
Una vegada recordat això, és hora de plantejar-nos una sèrie de qüestions sobre aquesta publicació: En primer lloc, ens plantegem si realment l’escalfament global ens aporta beneficis, ja que, com hem vist, pot tenir conseqüències devastadores. Així doncs, tot i que, segons aquesta notícia, ens aporti uns beneficis econòmics i, possiblement, ens permeti la creació de nombrosos llocs de treball, aquests queden totalment eclipsats pels inconvenients que pot tenir aquest impacte mediambiental. Algun exemple d’aquests podria ser, per exemple, l’augment del nivell del mar, de manera que moltes ciutats costaneres podrien acabar enfonsades (Frigola, 2015). Com podem veure, doncs, tot i que puguin ser molts els beneficis d’aquest fet, podem considerar que les seves conseqüències són majors i tenen molta més importància.
Per no només centrar-nos en una de les afirmacions que es van portar a terme al mòdul de ‘Ciències Naturals i Sostenibilitat’, presentem un exemple real de les conseqüències que està tenint, avui dia, aquesta pujada de la temperatura: Si busquem una mica per Internet, trobem una notícia que ens demostra que el Carib sofreix, cada any, els efectes d’aquest problema mediambiental: augment de les precipitacions, sequera i elevació del nivell del mar (Ávila Gómez, 2016).
En segon lloc, una vegada arribat a aquest punt, ens plantegem què pot conduir a tenir una visió positiva o optimista vers aquesta problemàtica mediambiental. Tot i desconèixer l’objectiu de la notícia, -encara que es podria tractar de, simplement, la voluntat de fer publicitat- podríem deduir la causa d’aquesta. Possiblement estaríem parlant, doncs, del capitalisme, el qual dóna una gran importància als béns materials i els considera una font de riquesa. Així doncs, una vegada plantejada aquesta hipòtesi, veiem que resulta alarmant la importància que donem a aquest sistema econòmic i social, ja que, en aquesta situació, aquest es posa per sobre, fins i tot, de la vida i la seguretat de les persones.
Veient tot això, ens adonem de la importància de portar a terme una Educació per el Desenvolupament Sostenible (EDS) a l’aula. Això és degut que, com podem veure a aquesta reflexió, sovint hi ha mitjans que no diuen tota la veritat sobre determinats temes. Així doncs, amb l’educació ambiental s’intentaria sensibilitzar, aportar coneixements i crear una consciència que permeti afrontar els problemes ambientals i buscar una solució per a aquests (Gaona, 2004), ja que, com podem veure, hi ha certes 2 1r DT. UdG Societat, Ciència i Sostenibilitat Núria Pons Socías situacions en les que no es dóna la importància necessària als problemes mediambientals. Cal destacar, a més, que amb aquesta educació s’hauria de promoure el desenvolupament crític del nen amb l’objectiu d’ensenyar-li a veure més enllà del que afirmen els mitjans.
Personalment, penso que aquesta notícia és un gran recurs didàctic que podria servir per introduir l’escalfament global en l’assignatura de ‘Ciències Naturals’ que trobem a primària. Així, estaríem tractant un tema d’actualitat alhora que desenvolupem l’esperit crític dels nens i que conscienciem sobre la capacitat que tenen els mitjans de comunicació per manipular. Conseqüentment, estaríem promovent, alhora, la importància de ser crítics en el moment de trobar informació.
POSADA EN PRÀCTICA Per tractar un tema tan actual com aquest, en primer lloc llegiria la notícia als nens i demanaria la seva opinió, de manera que els faria reflexionar sobre si l’escalfament global és positiu o no pels éssers vius. Una vegada arribada a la conclusió que té més inconvenients que beneficis, parlaríem sobre les causes que ocasionen aquesta problemàtica. Finalment, conclouria amb la reflexió sobre la importància de respectar el mediambient per deixar als nostres successors un planeta sostenible introduint, així, el concepte de desenvolupament sostenible.
En resum, aquest tema seria ideal per assolir diversos objectius i competències com l’esperit crític, el coneixement del concepte ‘desenvolupament sostenible’ i la introducció a l’educació per l’assoliment d’aquest. A més, aquesta posada en pràctica és una gran manera de parlar sobre alguns aspectes que es troben al currículum de primària sobre les Ciències Naturals d’una manera dinàmica i entretinguda alhora que desenvolupen l’habilitat de reflexió. A més a més, el fet de tractar un tema tan actual i que genera tan de debat avui dia, probablement generaria més curiositat per les notícies i pels problemes socials que van sorgint dia a dia.
Com podem veure, una gran eina per promoure el desenvolupament sostenible és l’educació. Tot i això, hi ha més estratègies que asseguren –o intenten assegurar- la sostenibilitat. Un exemple d’aquests són, també, els indicadors de sostenibilitat social que molts ajuntaments posen en pràctica. A continuació, doncs, parlarem sobre alguns d’aquests i direm com es mesurarien i com ens podrien conduir cap a una sostenibilitat social.
INDICADORS DE SOSTENIBILITAT Segons l’informe Brundland, el món és un sistema global format per diverses parts que estan interrelacionats entre sí. El desenvolupament d’aquestes depèn de la relació entre els sistemes econòmic, ecològic i social (Durán Romero, 2012). Així doncs, un indicador és un ítem estadístic que serveix per mesurar el desenvolupament dels components d’aquests tres sistemes cap a la sostenibilitat.
3 1r DT. UdG Societat, Ciència i Sostenibilitat Núria Pons Socías Així doncs, nosaltres ens centrarem en alguns indicadors socials que ens podrien servir per avaluar el nivell de sostenibilitat d’una ciutat concreta. Aquests tracten aspectes laborals, educatius, residuals i urbans respectivament.
- Indicador de l’ocupació laboral de la població L’ocupació laboral, avui dia, és molt important, ja que és la que ens permet la possibilitat de tenir una estabilitat econòmica. Així doncs, un indicador que podria resultar útil per mesurar la sostenibilitat social d’un territori seria aquell que mesurés el número d’habitants, considerats població activa, que avui dia disposen d’un lloc de treball. Els resultat d’aquests, es podrien anar recollint anualment i comparant-se amb els dels anys anteriors. D’aquesta manera, l’augment de les xifres d’aquest indicarien un augment de l’estabilitat econòmica de la població.
- Indicador de cursos familiars i infantils per a l’educació vial La seguretat vial és un aspecte que es treballa molt poc a les aules i, de fet, hi ha una baixa conscienciació sobre aquest tema. Per aquest motiu, es consideren necessaris alguns cursos familiars en els que, a més d’explicar les normes de circulació, es farien activitats per promoure la relació entre les famílies de la ciutat. Aquest indicador es podria mesurar en relació als cursos que es duen a terme, ja que quantes més dinàmiques d’aquest tipus es facin, hi haurà una major conscienciació de les famílies i dels nens, uns millors hàbits de mobilitat i, probablement, una major relació entre els habitants.
- Indicador de campanyes de residus Els hàbits de consum, tant per part del ciutadà com per les empreses són molt importants, ja que aquests produeixen un estalvi de matèries primeres i un menor impacte ambiental. Per tant, seria adient organitzar campanyes en les que es conscienciés sobre aquest ús responsable i que, a més, anessin acompanyades d’incentius com la reducció de la taxa de residus (Ajuntament d’Es Castell, 2012).
L’indicador, per tant, podria mesurar el número de campanyes portades a terme. En el cas d’augmentar el número, conseqüentment, es produiria un augment de la conscienciació vers el medi ambient i, a la vegada, una sèrie d’incentius que promourien una millora econòmica en determinats casos.
- Indicador d’espais verds i carrers arbrats Per afavorir la sostenibilitat d’un territori, és important la presència d’espais verds, ja que, a més de tenir una funció estètica, afavoreixen els desplaçaments a peu. Així doncs, podríem mesurar aquest punt en funció del número de carrers que s’hagin destinat a la preferència de vianants. Amb això, a més, estaríem promovent una reducció d’emissions de CO2 i, per tant, una menor contaminació.
Com podem veure, doncs, amb aquests indicadors cobrim alguns aspectes que promouen la sostenibilitat com l’economia de l’individu, la seva seguretat, la relació 4 1r DT. UdG Societat, Ciència i Sostenibilitat Núria Pons Socías entre els habitants, la vida sana d’aquests, l’educació sobre temes diversos, les activitats dinàmiques, etc. A més, alhora, promovem una reducció de la contaminació, un estalvi de matèries primeres, una educació vial, un assoliment d’hàbits de mobilitat segurs i l’esport.
REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA Ajuntament d’Es Castell (2012). Agenda Local 21. Recuperat de: http://www.ajescastell.org/WebEditor/Pagines/file/Agenda%20Local%2021/Es%20Castell%205_%20 Pla%20de%20Seguiment.pdf Ajuntament D’es Castell (2012). Primera revisió del pla d ’acció ambiental municipal (pp.
1–30). Recuperat de: http://www.aj-escastell.org/Contingut.aspx?idpub=10009 Ansorena, J. (23 maig 2016). El calentamiento global abre la puerta al turismo de lujo en el Ártico. ABC. Recuperat de: http://www.abc.es/sociedad/abci-cambio-climaticocalentamiento-global-abre-puerta-turismo-lujo-artico-201605230243_noticia.html Ávila Gómez, G. (19 maig 2016). Calentamiento global: una amenaza para el Caribe.
Granma. Recuperat de: http://www.granma.cu/mundo/2016-05-19/calentamientoglobal-una-amenaza-para-el-caribe-19-05-2016-20-05-18 Frigola, C. (2015). Ciències naturals i sostenibilitat: Desgel dels pols i augment del nivell del mar [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Gaona, A. (2004). Educación ambiental: propuesta para trabajar en la escuela (1ª ed.).
Venezuela: Laboratorio Educativo.
Instituto de Estadística http://www.idescat.cat/es/ de Catalunya (IDESCAT).
2016.
Recuperat de: Romero Durán, G. (2012). Medir la Sostenibilidad: Indicadores Económicos, Ecológicos y Sociales. Departamento de estructura económica y economía del desarrollo, Universidad Autónoma de Madrid. Extret de: www.ucm.es/info/ec/jec7/pdf/com1-6.pdf 5 ...