Evolució del catalanisme a partir de la I GM (2014)

Descripción

Evolució del catalanisme a partir de la I GM

Vista previa del texto

Evolució del catalanisme a partir de la I GM La IGM acaba amb la derrota de l'Imperi Alemany, l'Imperi Austríac, L'Imperi Rus i l'Imperi Turc.
Aquesta derrota sembla obrir una nova època pels moviments que intenten assolir algun tipus de reconeixement oficial (ja sigui autogovern o independència) per la seva nació. El president nordamericà W. Wilson ha anat difonent durant la guerra el dret a l'autodeterminació pels pobles que estan dins dels Imperis derrotats. Aquest fet, recollit en un document anomenat Els 14 punts de Wilson, donarà peus al nacionalisme dels pobles d'Europa. A l'Estat espanyol, aquest nou escenari europeu també dóna ales al catalanisme, que hi veu una oportunitat per desenvolupar-se. A partir de l'any 1919 comencen a aparèixer nous estats a Europa, que deixa d'estar formada per estats grans i ara ho està per estats petits. Les noves realitats estatals i les noves fronteres provocarà un nou problema, ja que no totes les ètnies viuen en el seu estat “corresponent”. Això provocarà l'anomenat conflicte de les minories ètniques.
Cap al final de la IGM apareix també un estat diferent a Europa, la URSS. És el primer país de tot el món on s'implanta el socialisme, fet que suposa també que el comunisme esdevé una alternativa real al capitalisme. Aquest referent dóna ales al moviment obrer. En principi la URSS reconeix el dret a l'autodeterminació però a la pràctica no serà possible.
El catalanisme intentarà aprofitar tots els canvis fronterers d'Europa per demanar un Estatut d'Autonomia entre 1918 i 1919. Catalunya des de 1914 tenia la Mancomunitat com a òrgan polític i serà aquest qui redacti l'Estatut de Catalunya, que serà aprovat pels ajuntaments catalans. La Lliga, que domina el catalanisme, té com a objectiu transformar l'Estat espanyol per encabir-hi Catalunya.
L'esquerra catalanista no tindrà cap projecte fort fins al 1931 amb ERC. L'Estatut és plantejat a les Corts espanyoles per diferents diputats catalans i per la Mancomunitat, però és sempre rebutjat.
El catalanisme burgés ha de conviure amb un moviment obrer articulat i molt potent que des de finals el segle XIX està en pugna amb la burgesia. Així doncs, les dues tensions (nacional i social) han de conviure. A Europa els moviments nacionalistes arriben a esquerres i dretes, però a Catalunya el fet que qui lideri el catalanisme sigui la Lliga regionalista, partit de les classes altes que dominen l'economia, fa que els obrers identifiquin catalanisme amb burgesia.
Catalunya és un pol de revoltes socials. El 1919, moment de grans revoltes, la Lliga ha d'escollir davant l'estat si prioritza l'Estatut o mantenir l'ordre públic. En una societat on les diferents classes estan tan distanciades és molt difícil que obrers i burgesos tinguin un objectiu comú, com l'Estatut.
Aquesta renúncia fa que, a partir de l'any 19, el catalanisme al voltant de la Lliga s'esquerda i comencen a aparèixer noves ofertes polítiques. En aquest context la figura del Coronel Francesc Macià pren un gran relleu. Fill d'una família de comerciants benestants de Vilanova i la Geltrú, es casa amb una altra fortuna catalana i arriba al grau de coronel dins l'exèrcit espanyol. El 1907 va abandonar l'exèrcit pels Fets del Cu-cut i a partir de l'any 1915 Macià comença a parlar de la necessitat de la independència de Catalunya. Aquest tipus de catalanisme en primer moment té poc suport popular, només rep el suport de la Unió Catalanista, la CADSI, un petit grup barceloní anomenat La Falç... El gener de 1919 F. Macià funda la Federació Democràtica Nacionalista (FDN).
És un partit que considera que les reclamacions de la Lliga i les negociacions amb l'Estat espanyol són toves i té molt poc suport. El 1919 no es presenta a les eleccions, però el 1920 sí i treu uns resultats minsos. Tot i així, F. Macià sí que surt escollit diputat pel seu bon nom. L'FDN és un moviment que s'emmiralla en l'independentisme irlandès i el Sinn Féin. Consideren la lluita armada un mitjà eficaç per assolir els seus objectius com ho fa l'IRA. En sessió parlamentària Macià avisa que utilitzarà la lluita armada contra l'estat espanyol.
Després del fracàs de 1918-1919 apareix el Partit Republicà Català amb personatges com Francesc Layret, Gabriel Alomar... És un partit d'esquerra moderada que comença a recollir certa simpatia de sectors socials com les poques classes mitjanes i part de les classes obreres. Per guanyar més suport obrer Layret inscriu el PRC a la Tercera Internacional però no aconsegueix el seu objectiu, ja que les classes obreres són principalment anarquistes, no marxistes. En un moment de gran polarització, l'esquerra moderada no pot tenir èxit.
L'any 1920, el president del Govern espanyol nomena Seberiano Martínez Anido governador civil a Catalunya, que impulsarà una forta violència repressiva, fet que generarà també violència per part dels obrers. Aquest context dificulta qualsevol tipus de negociació amb la Lliga i fa que les esquerres es radicalitzin. Layret presenta un partit anomenat Unió Proletària que fracassa, ja que intenta recollir vots de la CNT. Francesc Layret és assassinat per pistolers a sou el 30N de 1920. El substitueix una altra figura que més tard agafarà més relleu polític: Lluís Companys, un advocat catalanista. Companys és escollit diputat i a les Corts denuncia la violència laboral. Tots aquests resultats dels projectes d'esquerra catalanista obtenen un resultat molt minso i fa que fins 1931 no aparegui ERC. D'altra banda, la Lliga supedita sempre el catalanisme als interessos econòmics. El 1921 Cambó entra al Govern espanyol sense demanar cap contrapartida catalanista, tot el que demana és que Martínez Anido segueixi com a governador civil i la implantació d'uns aranzels ultraproteccionistes per la indústria catalana.
El 1922 les joventuts de la Lliga i part del sector adult denucien el rumb adoptat per la Lliga i demanen que es posicionin en el nacionalisme. El juny de 1922 aquests sectors celebren la Conferència Nacional Catalana, on es constitueix Acció Catalana, que qüestiona quins beneficis ha donat per Catalunya el suport de la Lliga al govern Espanyol. Es demana també que s'estengui el catalanisme per totes les classes socials. Aquesta Conferència descarta de manera absoluta l'opció de lluita armada i l'independentisme. Acció Catalana, escissió de la Lliga, és ridiculitzada anomenant-la la Lligueta. De Acció Catalana sortiran noms com Ramón d'Abadal, Manuel Carrasco i Formiguera, Pompeu Fabra... És un partit marcat per l'entrada d'intel·lectuals i liberals. Quan es funda provoca una profunda crisi interna de la Lliga.
La Lliga i Acció Catalana són els dos partits que aparentment han de lluitar per dominar el catalanisme en els anys següents. Es fan campanyes elitistes on menyspreen les altres opcions polítiques, ja que s'autoanomenen els únics capaços de governar per ser els més ben preparats. El juliol de 1922 Francesc Macià funda un nou partit separatista, Estat Català. Que quan el 1923 s'acomiada del Congrés Espanyol avisa que utilitzarà la lluita armada. Estat Català és un partit legal però amb accions clandestines que descarta la lluita electoral i aposta per la lluita armada.
El 1923 Miguel Primo de Rivera dóna un cop d'estat i instaura una dictadura. En aquest context Estat Català creix molt i es converteix en un dels moviments nacionalistes més rellevants, ja que a diferència de la Lliga, que col·labora amb Primo de Rivera, manifesta la seva oposició a la dictadura. D'altra banda, el socialisme català comença a moure's i es funda la federació catalana del PSOE, tot i que no té massa sector popular. En ser un partit d'obediència espanyola, el 1922 el PSOE de Catalunya pateix una escissió anomenada Unió Socialista de Catalunya. USC té com a nom destacat Rafael Campalans i proposa un socialisme reformista, contrari de la violència i no nacionalista, encara que es vulgui diferenciar del PSOE.
Aquests moviments dins l'esquerra no eviten que la lluita electoral del 1923 sigui entre Acció Catalana i la Lliga. Per un cop, sembla que Acció Catalana es pot situar per davant de la Lliga i el Partit Radical. Tot i així, la Lliga i el Partit Radical col·laboren per fer una tupinada amb l'objectiu d'eliminar la competència d'aquest tercer partit. Això provoca que hi hagi atacs violents a la Lliga per part d'altres catalanistes. En la segona volta d'aquestes eleccions ja no intenta pactar amb els Radicals i prefereix pactar amb Acció Catalana. Signen un pacte a fora de Barcelona, però no a la capital.
Abans del cop d'estat, la Lliga és un partit molt desprestigiat i Francesc Cambó deixa de ser la imatge visible. El règim polític espanyol està totalment podrit i la violència social és extrema.
L'exèrcit espanyol ha estat derrotat al Marroc i s'acusa el rei com a culpable. El nacionalisme català és vist com una amenaça per Espanya... L'Estat espanyol es troba en una situació de crisi múltiple que generarà la dictadura de Primo de Rivera. Barcelona, pol de moltes de les crisis, és el lloc escollit per Primo de Rivera per sublevar-se el 13 de setembre de 1923, dos dies després de l'Onze de Setembre més massiu fins al moment, on hi van haver grans aldarulls.
La Lliga dóna suport al cop d'estat, ja que veuen en la dictadura una oportunitat per mantenir l'ordre públic. A canvi, Primo de Rivera es compromet a mantenir la Mancomunitat i a avançar cap a un Estatut. 5 dies després del cop d'estat Primo de Rivera fa un decret on es prohibeix l'exhibició de la senyera, s'obliga a fer tots els documents oficials en castellà i s'estableix que tots els delictes contra la unitat de la pàtria, o contra l'honor de l'exèrcit seran jutjats per un tribunal militar. El que no prohibeix és la publicació de la premsa en català. S'intenta reprimir la política però no toquen la cultura. En aquest sentit, durant els anys 20 la cultura catalana viurà una explosió que catalanitzarà gran part de la societat. Després de la substitució de Puig i Cadafalch del govern i l'eliminació de la Mancomunitat el 1925 la Lliga deixa de donar suport a la dictadura. D'altra banda, Primo de Rivera intentarà que es prohibeixi l'ús del català dins de l'església.
Alguns sectors d'Acció Catalana conjuntament amb sectors de la Lliga intenten situar amb arguments la situació catalana en el context dels problemes nacionals europeus. Es denuncia que Catalunya és una minoria reprimida sota una dictadura.
Estat Català, que s'ha convertit en una de les oposicions a la dictadura més forta, és un moviment paramilitar que comença a constituir grups armats disposats a lluitar contra la dictadura i a favor de la secessió. Alguns sectors d'Estat Catalana s'escindeixen sota el nom Bandera Negra (Daniel Cardona entre ells) perquè consideren que l'entrenament militar no és prou ràpid. El 6 de juny de 1925 intenten assassinar el rei, però el complot és descobert amb antelació i és anul·lat. Malgrat això, es demostra que els separatistes és la poca oposició forta.
Després de l'intent d'atemptat l'oposició passa a l'exili. Des de París, Macià intenta aconseguir capital venent accions per poder finançar una insurrecció armada, però no ho aconsegueix. Després d'això Macià va a la URSS on és rebut per Andreu Nin però tampoc no aconsegueix finançament per la insurrecció. Tot i així, pacta amb la CNT una invasió des de Francça que ha d'anar unida amb una vaga general que faci caure la dictadura. Aquest pla, els Fets de Prat de Mulló fracassa perquè uns suposats italians antifeixstes interessats a participar en la insurrecció que en realitat eren agents de Mussolini delaten Macià i la policia francesa avorta el pla i deté a Macià. En el judici a París Macià i altres líders són expulsats de França. El judici apareix en els diaris de tota Europa i, malgrat la censura, la notícia arriba a Catalunya. Això fa que el prestigi de Macià creixi de manera exponencial per ser dels pocs que s'arrisquin per acabar amb la dictadura. Després del judici Macià viatja a Cuba i redacta una constitució catalana provisional. Amb tot això, l'independentisme va guanyant suport.
Quan es comencen a notar els símptomes de desgast de la dictadura el mapa català es va reconfigurant i s'està gestant un sentiment republicà. El març del 31 es funda ERC, que aglutina diferents sectors del catalanisme des del federalisme fins al separatisme i diferents sectors socials des del centre fins a l'esquerra, tot sota la figura de Francesc Macià. És un partit molt heterogeni, però que dominarà totes les instàncies de govern català durant la II República.
...