TEMA 5- Columna cervical (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura AVALUACIÓ CLÍNICA EN FISIOTERÀPIA
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 15/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: MOVILITAT CERVICAL 1. MOVILITAT CERVICAL: Una part molt important és fer una exploració neurològica a la extremitat superior, per aviam si és problema de nervi, mirar tots els músculs que estan afectats per ell.
El raquis cervical en l'embrió té una cifosi i es converteix el lordosi pel mateix pes del cap, ja que l'objectiu de la columna és mantenir un eix equilibrat. Per això quan comencem amb una escoliosi es deixa d'equilibrar i això provocarà alteració sobre les estructures de la columna (discos, arrels nervioses, medul·la...) Cal saber com enfrontar-nos a un raquis cervical. El primer que hem de saber és l'anatomia (vèrtebres, lligaments, musculatura...).
És molt important la fisio a nivell de la columna, sobretot pel que fa als músculs. El cos el que no vol amb la columna és que hi hagi molt moviment, així evitem fricció entre discos i articulacions posterior i evitem que es comprimeixin arrels nervioses. El cos, quan hi ha massa mobilitat el que fa és una contractur a muscular ( com a mecanismo de defensa). Moltes vegades per una hèrnia discal es produeix una contr actura muscular per evitar que pressioni el disc sobre l'arrel del nervi i a vegades fa més mal la contractu ra que no la pressió del disc sobre el nervi.
Si nosaltres volem tractar una contractura podem fer dues coses: - mitjançant les màquines (ultrasons, corrents, TENS, parafina...) - donar al cos la musculatura que necessita de manera natural -> importància de la fisioteràpia.
• • • FLEXO-EXTENSIÓ: Aquests moviments han d'estar lliures. La flexió i la extensió es fa combinant tots els segments de la columna, no només d'un tram en concret. Moltes vegades no arribem a tocar-nos els peus quan baixem amb els braços penjant perquè no tenim flexibilitat als isquitibi als i no per rigidesa de la columna. Espondilitis anquilopoiètica/anquilosante: vèrtebres unides entre si, hi ha disc però pels laterals es crea os i s'uneixen. Per això la denominació de "canya d e bambú".
ROTACIONS: Atlas i axis formen l’articulació axis-atlantoidea. Aquest moviment depen d’aquest a articulació. Una vèrtebra s'articula per les caretes/fasetes articulars, situades darrera del cos.
Són dues superiors i dues inferiors. Aquesta articulació és artròdia o plana, i , per tant no té molta mobilitat. Per això es necessita la combinació de moltes vèrtebres i moltes articulacions per poder-nos moure.
INCLINACIONS: Intervenen les 7 primeres vèrtebra EXPLORACIÓ CLÍNICA DEL RAQUIS: Articulació fassetària: plana. És la que mes anem a buscar a una exploració fisica de la columna cervical e n una exploració.
Tindrem mobilitat cervical en flexo-extenció, en rotació i en inclinacións.
La primera cosa en exposar és el rang de mobilitat del pacient, ja que si està disminuït haruem de buscar el perquè i el més normal és la contractura muscular.
Una altra possiblitat seria una artrosi.
1) PALPACIÓ A NIVEL DE LES ESPINOSES: Vigilar no confondrens amb el lligament interespinós.
Quan tenim un accident de transit la patologia més freqüent és la fuetada (latigazo). Una fuetada cervica l es produeix per un mecanisme brusc de flexió i extenció. En aquest moviment sobtat sobretot el flexió podem trencar el lligament interespinós, que es troba anteriorment a les espinoses. Això pot crear una c ontractura cervical durant mol temps. El fet de tornar a reconstruir aquest lligament porta molt i molt te mps. Si a la llarga no s'ha reconstruit tindrem una inestabilitat i provocarà dolor, serà la típica columna q ue quan fem una RX-forçada, en màx flexió veurem que hi ha un segment que s'obra més que els altres.
Quan fem una RX-forçada amb curvatura de columna veiem que hi ha uns espais constants entre vèrteb res, si es trenca el lligament veurem que a la RX hi ha un espai entre dues vèrtebres que és més gran qu e a les altres, les dues vèrtebres lesionades. El fet de portar cinturó salva la vida però no impedeix que e s produeixi aquest moviment brusc de flexió i extensió del coll.
1 2) PALPACIÓ DE LA MUSCULATURA PARAVERTEBRAL CERVICAL.
Entre les espinoses i les transverses trobem la musculatura paravertebral cervical. És molt important per què quan la columna cervical té dolor el que fa el cos per protegir és contracturar aquesta musculatura per evitar la inestabilitat. Al cos el que li importa és que no es malmetin les estrucutres, per tant si hi ha un augment de mobilitat de les articulacions poden provocar més fricció, per evitar això fan contracció d e la musculatura.
Aquesta musculatura passa per l'occipital, pel trapeci, l'angular de l'escàpula (sota l'escàpula, té irradiaci ó cap a la columna). Tota aquesta musculatura, quan la columna cervical té dolor, es contrau per evitar l a inestabilitat 2. PROVES DE EXPLORACIÓ CLÍNICA DE LES ARTICULACIÓNS DE LA COLUMNA CERVICAL: PROVA DE SOTO-HALL: • Decúbit supí • Aixecar el cap • Baixar estern • Dolor nuca: patologia cervical • També rigidesa El pacient en decúbit supí se li fa aixecar el cap, fins a tocar la barbeta amb l’extern. Aquesta prova desencadena dolor i si desencadena dolor és una patologia cervical. També pot produir rigidesa que també respondrà a alguna patologia.
Una persona amb musculatura paravertebral curta podrà provocar que no pugui baixar la barbeta. El que busquem és dolor i rigidesa. No només ens serveix aquesta per dir que té una patologia.
La flexió activa dona dolor i la passiva rigidesa.
PROVA DE PERCUSSIÓ: • • • Percussió en apòfisi espinoses cervicals Dolor: patologia Múscul lligamentosa Martell de reflexes per percutir a les apòfisis espinoses cervicals de manera directa o indirecta. EL dolor serà conseqüència d'una patologia nerviosa. La prova de la percussió dona un resultat negatiu en la prova múscul lligamentosa.
Lligament interespinos el més comú que es romp en la fuetada cervical. Triga molt en curar i a v egades no cicatritza.
Lligament interespinos fa que permet fer més flexió. Es veurà amb radiologia forçada, en màxi ma flexió i màxima extenció, veiem que les dues espinoses són més grans que la resta.
L'afectació que anem a buscar és una afectació lligamentosa.
És cert que, una patologia tumoral o infecciosa a dins una vèrtebra cervical, molt probablement desencadenarà dolor. Però bàsicament busquem patologies del lligament interespinós.
PROVA D'O'DONOGHUES: • • • • Moviment lateral cefàlic passiu Contrarresistència del malalt Actiu: Muscular Passiu: Lligamentós o articular degeneratiu Inclinació lateral del cap del malalt i li demanem que faci una contra resistència que vagi contra la nostra mà. En el moviment actiu el que estarem buscant es valorar una patologia muscular, desencadenarà dolor, activarà la musculatura. Activarà la musculatura homolateral, el ECM. Si el moviment és passiu, si faig la inclinació lateral del cap del malalt, podré veure patologia articular del costat homolateral, ja que estaré comprimint aquelles articulacions. En el moviment passiu també pot fer mal la musculatura contra-lateral.
2 En el moviment passiu cap a la dreta tibarem de l’estructura lligamentosa de l'altre costat de la columna (s'obra l'arc de la columna).
Comprimim les estructures articulars de les vèrtebres. Les vèrtebres s'articulen per les caretes articulars que estan situades a posterior (cada vèrtebra en té 4 tot i que hi ha 2 articulacions). Si inclinem el cap cap a la dreta es comprimeix la de la dreta i s'obra la de l'esquerra, per tant, provocarà dolor a l’articulació de la dreta. Si hi ha patologia generarem dolor al costat de la inclinació.
MANIOBRA DE VALSALVA: • • • Fer una maniobra de Valsalva Prolapses lligamentosos, tumors, estenosi de canal… Simptomatologia radicular Hiperpresió en zona tancada. Diem al malalt que es posi el dit a la boca i que intenti bufar amb la boca i el nas tancat. Ens servirà per valorar patologia neurològica i el que fa es augmentar la pressió del líquid cefaloraquidi. Es comprimiran possibles tumors, arrels nervioses que estiguin ja amb certa compressió augmentant la pressió que estigui ja reduint des de el principi.
Com més profunditat augmenta la pressió de fora però la nostra de dins és menor, de manera que cal fer aquesta maniobra per deixar que la pressió entri).
LA manera d’igualar la pressió si nosaltres ens tapem el nas, es fa maniobra de valsalva, es a dir s’obre la trompa i s’equilibren les pressions.
Al fer aquesta maniobra el que fem no deixa de ser per dilatar els espais de dins de l'organisme, aquesta dilatació el que provoca és un augment de la pressió. Per tant, si nosaltres tenim lesions que ocupen l'espai i que apreten quan intentem fer una distensió de les estructures, lògicament provocarà dolor.
EX: canal medul·lar, hi transcorre la medul·la espinal per un canal, la medul·la no està apretada. Si nosalt res en aquest canal tenim algo que ho comprimeix (tumor, etc) quan fem un Valsalva i augmentem el diàmetre del sac que envolta la medul·la tindrà més contacte del que tenia abans. Si el canal és més estret del compte al inflar-se provocarà dolor. També passa dins dels hemisfèris.
També serveix per valorar simptomatologia radicolar. Com més estret estigui el forat de conjunció meny s capacitat de dilatació tindrà aquesta arrel, per tant si fem un valsalva i l'obliguem a dilatar-se, xocarà contra les parets i provocarà dolor.
Aquest dolor ens indica que hi ha una lesió ocupant d'espai (LOE).
PROVA D'SPURLING: Inclinació i rotació amb una ma sobre al cap i l'altre impactem. S'ha de fer amb la màxima cura possible.
Forat de conjunció provoques un dolor facetari i dolor radicular. El radicular va cap al braç i el facetari es queda a nivell de la columna cervical.
Les facetes anteriors que toquen estan pinçades i forat de conjunció estan tancats .
• Inclinació + rotació cefàlica • Ma sobre el cap • Impacte amb l’altre puny • Sd. Facetari o compressió radicular PROVA DE JACKSON: • • • • Inclinació lateral màxima cefàlica Compressió amb les mans del clínic Facetari i radicular Vigilar el dolor de la musculatura contralateral Inclinació lateral i amb les dos mans compressió caudal. Quan tenim la articular més forçada. Compressió axial des de el cap fins a la faceta.
Inclinació passiva lateral màxima cefàlica i en aquest moment fem una compressió en el pla axial (sempre cranio-caudalment).
3 En aquesta prova també podem desencadenar un dolor de la musculatura contralateral al cantó que estem inclinant el coll.
El que vol explorar aquesta maniobra és dolor facetari radicular (igual que l'Spurling).
* No cal realitzar totes aquestes proves però si que cal trobar on té dolor el pacient. Cal seleccionar l'exploració idònia per a cada pacient 4 ...