Tema 4. La llei (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4. La llei   El concepte i les característiques generals de la llei a la  Constitució.  La llei en diferents sentits.  ➢ A l’OJ general, al dret. (Grau en lleis)  ➢ A normes amb valor de llei, és a dir, lleis en sentit estricte amb valor de llei, Decret­llei o TTii. En sentit estricte, seria el conjunt  normatiu (textos), elaborats i aprovats per parlaments, segons el procediment establert a la CE o EEAA. Hi ha tant lleis  autonòmiques, com lleis estatals.  ○ Aquesta divisió té el punt de sortida en la Declaració Francesa de 1789, en la que els drets perteneixen als ciutadans i  han de ser iguals per a tothom.   ■ Parlaments medievals → Parlaments amb representació popular.  ■ Noblesa, església i una petita part de la burgesia a la Cambra Alta → Representació dels ciutadans a la  Cambra Baixa.  ➢ La participació política ve limitada per les persones que tenen una economia amb un nivell d'instrucció mínimament elevat.  Llei com “expressió de la voluntat general”, el poble és qui escull representants i elabora aquesta “llei”. → Normes producte  de la societat. (Abans, producte d’un monarca absolut)  ➢ Relació entre la igualtat davant la llei amb les lleis singulars (Actes), per resoldre un cas concret sense aplicar els casos generals  previstos en la llei → Lleis específiques en algun àmbit. La llei singular no cal ser abstracte ni adaptable a un cas, només ser  raonable i justificable.  ➢ Com a contingut material, havia de regular exposicions jurídiques dels ciutadans i la organització de l’Administració. En  l’actualitat, la llei pot tractar qualsevol matèria, no hi ha buits legals.  ➢ Com a defensa de l’interès general. Cada parlamentari representa a tota la nació→ Queda prohibit el mandat imperatiu, els  electors no poden destituir un parlamentari, en tot cas, poden elegir a un altre en les pròximes eleccions.  Característiques llei  ❖ “Expressió de la voluntat general”  ❖ La llei ocupa una posició intermitja. Té relació amb la resta de normes de l’OJ.  ❖ A més, la llei està subjectada a la CE→ ​ Principi de Constitucionalitat​ , en el qual, si d’alguna manera, vulnera la CE, dos camins:  Per tant, la llei té els límits que la CE l’imposa. El Parlament sobirà és sobirà (Donat que crea les lleis), però realment està  limitat al poder constituent(Donat que crea la CE), aquest és certament el titular de la sobirania.  ➢ Si és posterior a la CE, aquella llei serà nul·la  ➢ Si és anterior a la CE, aquella llei serà declarada derogada.  ❖ Legislador vinculat a la CE, on es regulen fonaments del sistema polític i s’asseguren drets d’algunes persones.  ❖ A més, la llei està relacionada amb el reglament. ​ Imperi de la llei​  o primacia de la llei. Relació de Jerarquía entre les lleis fetes  al Parlament i els reglaments fets pel Govern. El Parlament ocupa una posició preponderant sobre el Govern→ Legitimitat  Popular Directa. Per tant, les normes fetes pel Parlament (òrgan superior), tenen major importància. A la practica, ha  evolucionat.  El procediment legislatiu. La llei orgànica. ​ Classes de llei.  ­     Segons l’​ òrgan​  que les elabora. Aquesta classificació és producte de què en el nostre sistema hi ha una autonomia política, és  a dir, un estat compost. No es unitari, el marge de decisions de les CCAA es pot plasmar en lleis. També és veritat, que es  desenvolupa la normativa estatal en algunes CCAA. En altres casos, la llei autonòmica serà la que regulara la matèria.          →  Descentralització política​ , lligat a la valoració de normes amb valor de llei. ​ Principi de competència​ , per veure quina és  l’aplicable.  ­ Lleis estatals​  . Àmbit d'aplicació preferent, supletòria en bona part del territori. Només aplicació en aquella CCAA que  no té EEAA.  ­ Lleis Autonòmiques​ . Les CCAA tenen competències diferents.  Segons la​  matèria​  que tracten. Les matèries reservades, o les quals estan dedicades.  ­ Lleis marc.​  150 CE.  ­ Lleis d'harmonització.​  Diversitat normativa  ­ Lleis de bases​  que autoritzen al govern a fer decrets legislatius.   ­ Lleis de pressupostos​ , s’aproven amb una llei especifica al parlament, però el govern te un pes important. (Només  pot venir del govern, l’únic que pot presentar un projecte de llei). Aquest té l’​ Administració del pressupost​ .    ­ Lleis orgàniques​ , especialment destacades. Són un tipus de llei que regulen una sèrie de matèries d'importància  destacada. Han de ser aprovades en una votació final al Congrés dels diputats (no senat) per majoria absoluta. (Les  lleis per majoria simple, o articles).   ­ Per una banda, ​ quines​  són les matèries reservades a la llei orgànica. ​ Art. 81 CE.  ­ Són lleis orgàniques les relatives als desenvolupament dels DDFF i de les llibertats públiques, les  que siguin aprovades pels EEAA i pel règim electoral general, i la resta previstes a la CE.   ­ Títol Primer, Capítol Segon (DDFF i Drets dels Principis Rectors) → Es limita la capacitat del  Parlament, per majoria absoluta.  ­ Desenvolupament→ Regulació general de l’exercici del dret. Fonaments bàsics de com es regeixen  els parlaments autonòmics   ­ Per altra banda, que ​ passa si regula unes altres lleis o lleis d’altre tipus​  (ordinàries).   ­ Que succeeix si una llei que no s'aprova en aquest procediment específic, tracta una matèria de llei  orgànica. → la llei seria inconstitucional.  ­ Si una llei orgànica regula matèries de llei ordinària, els preceptes tindran valor de llei ordinària, i  una altra part de llei orgànica. El TC va acceptar aquesta ultima opció. S’exigeix al legislador, que  quan es fa una llei orgànica, especifiqui quins no tenen caràcter de llei orgànica o ordinària. El  legislador ho ha de precisar. Si no, recurs d’inconstitucionalitat.   ­ Segons el​  procediment​  que s’han de seguir per a la seva elaboració i aprovació.  ­ Ordinari o Comú.  A la fase d’Iniciativa​ → Es presenta un text discutit seguit d’una tramitació per aprovar una llei. (Iniciativa Legislativa Popular, quan ho  presenta el poble, CCAA) La sol presentar l’Estat, el Congrés o Senat, les Assemblees legislatives.  ➔ Projecte de Llei​ → presentat i elaborat pel Govern, aprovat pel Consell de Ministres (Govern del ple, l’òrgan col·legiat), i  després cal presentar­la a la cambra, acompanyat d’una exposició de motius i antecedents.  ◆ Especialitat→ No està sotmès al tràmit de toma en consideració per part del Congrés dels Diputats. És a dir, no hi ha  una decisió d’entrada de tramitar­se, sinó que es publica al Congrés perquè comenci el tràmit.  ➔ Proposició de Llei​ → Altres institucions. Si prové del Congrés, cal un grup parlamentari o 15 Diputats per tenir la iniciativa. o Si  prové del Senat, cal votar­se sobre si ha de començar la tramitació de llei o no. En cas positiu, s’envia al Congrés.    A la fase de publicació​  i ​ presentació d’esmenes​ → S’obre un termini per presentar esmenes. Existeixen de diferents tipus.  ➔ Esmenes a la totalitat​ → Contra la globalitat del text, és a dir, la devolució al Govern o Senat i un text alternatiu.  ➔ Esmenes a l’articulat​ → A cada un dels articles o a la exposició de motius. (D’afegir, d’eliminar algun apartat o article o  modificació)  ◆ Esmenes tècniques​  o de ​ rectificació d’errors ​ (Gramaticals). (de modificació, d’Adició, de Supressió)  Un cop finalitzades les esmenes, es nomena una ponència entre els diferents partits, sabent la força que tenen els parlamentaris a la  cambra, veuen quines possiblement seran acceptades. A la ponència, es redacta un informe en el qual es veuen totes les ponències que  s’han presentat. Seguidament es fa un dictamen que s’envia a la comisió, que serà enviat al Congrés.    Durant el debat a la comisió, es poden presentar noves esmenes, però transaccionals (Noves però basades en alguna anterior ja  presentada). Es tracta de pactar entre una esmena presentada i el text de la proposició de llei, o entre dues esmenes perquè aquella  tingui més suport, donat que fent una petita modificació en l’esmena es pot arribar a tenir més suport.     Un cop sapigudes les que són acceptades, s’elabora un dictamen, la qual cosa pot transformar­se en un altre text per l’aprovació  d’esmenes. Però els grups parlamentaris poden dir quines de les seves esmenes rebutjades les volen mantenir.   Les esmenes són limitacions i precaucions per garantir el seguiment del procediment establert, i assegurar la participació de tots al  procediment.    Un cop aprovat el text al ple del Congrés, s’envia al Senat. Allà es fa una tramitació similar al Congrés. Però poden succeir 3 coses:  1. Que aprovi el mateix text que el Congrés, i no faci cap modificació al respecte.  2. Que aprovi algunes esmenes de manera que canvii el text que l’ha vingut del Congrés.  3. Que veti el text del Congrés , donat que té Dret al Vet.    ­ Però, sigui quin sigui el resultat, el text tornarà al Congrés. En cas de cap modificació, ja està el text aprovat. Però en cas de que el Senat  hagi aprovat esmenes, el text en el Congrés valorarà per separat cada una de les esmenes aprovades pel Senat. Si alguna té el suport de  majoria simple, s’integra al Projecte de llei.    En cas que el Senat hagi vetat el projecte de llei al Congrés, hi haurà un debat de la totalitat del projecte de llei tal com l’havia aprovat  Congrés dels Diputats, i si té aquell suport, el projecte queda aprovat. Si no té el suport, el Congrés ha d’esperar un termini de 2 mesos  per tornar a votar, en la qual es necessita la majoria simple i superarà el vet del Senat.    La intervenció del Senat es efectuada per fer millores, però si hi ha diferències entre les dues cambres, provoca que el Congrés hagi de  reafirmar­se en el text anterior per Majoria Absoluta o com a mínim esperar 2 mesos. L’únic que provocaria seria retardar la decisió del  Congrés dels diputats (Intervenció del Senat molt menys important). Lo lògic és una majoria parlamèntaria a les dues cambres.     A la fase de la integració de la llei​ →   ➔ Sanció Reial, en la que el Rei dóna el seu consentiment a la llei.  ➔ Promulgació Reial, en la que es comprova que el text està aprovat a les Corts amb el procediment establert de llei.  ➔ Publicació de la llei, que entrarà en vigor 20 dies o si la llei ho determina.    ­ De lectura única. ​ En aquest procediment, només intervé el ple, ni comisió ni l’adició d’esmenes parcials. Només es fa  un debat i una votació de la totalitat d’aquell text. Per a la seva utilització, cal la decisió tant del ple del Congrés, com  la del Senat. (Només es podrà fer un procediment de lectura única en matèries no orgàniques ni ordinàries.)    ­ D’urgència.​  En una situació declarada “urgent”, el reglament del Congrés estableix que qualsevol en tramitació, els  terminis es redueixen a la meitat. En el reglament del Senat, s’estableix que, si s’aprova un projecte de llei de  tramitació urgent, la durada del procediment parlamentari serà de 20 Dies Naturals, en comptes de 2 mesos.    ­ De les lleis de comisió.​  Procediment Ordinari, a excepció de la ponència a la comisió, que ja no torna al Parlament,  s’aprova el projecte o proposició de llei a la comisió del Congrés(Es pot decidir sempre que no es precedeixi una altra  norma, és a dir, cap norma específica en la matèria) o del Senat (Es decideix al ple).                  ...