TEMA 11. Creixement interior i projecció exterior: política provençal, conquesta i repoblament de la Catalunya Nova (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.

Vista previa del texto

TEMA 11. Creixement interior i projecció exterior: política provençal, conquesta i repoblament de la Catalunya Nova - La primera política d’unificació interior parla de la incorporació al Casal dels restants comtats, fet que farà que els comtes que es mantenien independents passin a ser vassalls del de Barcelona, al llarg del segle XII (‘’vincles’’  unificació).
- La segona política de projecció exterior te tres vessants, dues àrees d’acció:  La Península. Ramon Berenguer obre un front diplomàtic amb Lleó i Castella per tal de frenar l’avanç del rei aragonès Alfons el Batallador. Pel que fa als regnes sarraïns, s’inicia un nou avanç de conquesta cap al sud (s’ocupa Balaguer, Lleida, Tortosa, Tarragona, etc.).
 La mediterrània. Tradicionalment els catalans ja havien desenvolupat activitat marinera i sobretot piràtica. Però va ser sobretot durant el temps de Ramon Berenguer el Gran quan s’impulsà aquesta tasca.
S’intenten expedicions a Mallorca, quan les Balears formaven part de l’estat cordovès. Entra dins la lògica medieval de creuada, tot i que la realitat amagava un interès econòmic (catalans i pisans, que també participaren mitjançant un conveni, volien una zona lliure de comerç). L’expedició amb els pisans (Liber Maiolichimus) va ser un èxit i s’obtingué un bon botí.
 Occitània. Durant els segles XI i XII l’estratègia dels comtes catalans amb Occitània va ser important: vincles de vassallatge a partir de matrimonis pactats entre governants. Compra dels comtats de Carcassona i Rasès per part de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca (1067-1070). A l’època de Ramon Berenguer III el Casal de Barcelona perd el control d’aquests comtats, que entren dins l’òrbita del comtat de Tolosa. Llarga lluita entre els dos casals que comença ara, pel control de la dinàmica occitana. Hem de pensar, a més, que aquesta és l’època dels trobadors, amb llengua provençal, els joglars estan de moda. També és l’època del romànic.
Conquesta i repoblació de la Catalunya Nova - Així les coses, la frontera entre la Catalunya Vella i Nova, fixada al segle IX, anà baixant lentament en aquests moments. Si bé durant els segles X-XI, la penetració catalana en les terres del sud fou lenta i modesta, al segle XII s’iniciaria la conquesta que culminaria en les grans campanyes de 1148-1149.
- Amb la unió amb Aragó desapareixerien els conflictes amb aquest regne, i els dos alhora, enfortits, iniciarien la conquesta del sud.
- El primer objectiu català fou Tortosa, que seria conquistada en una breu campanya (1148). De seguida es conqueriria definitivament Lleida i Fraga (1149).
- Ràpidament s’organitzaren els nous territoris. Foren importants en aquests sentit les cartes de repoblació.
Tortosa i Lleida, ara marquesats, en reberen de pròpies i organitzaren una estructura jurídica semblant a la de Barcelona.
- La repoblació de tot el territori fou més lenta que la conquesta i es realitzà durant els segles XII i XIII. La majoria de la propietat de la terra, com a senyoria territorial i jurisdiccional, fou lliurada a la noblesa que havia participat en la conquesta.
- Però també reberen senyories els monestirs de Santes Creus i Poblet i l’arquebisbat de Tarragona, recentment conquerida.
- Es tractava de l’expansió cap a la Catalunya Nova del sistema senyorial que ja s’havia iniciat a la Catalunya Vella. No obstant això, aquestes terres tenien una peculiaritat diferent que caracteritzà el seu poblament: la proximitat dels sarraïns, que obligà als senyors feudals a oferir condicions més avantatjoses que afavorissin la repoblació de les seves terres.
- Els comtes, així, atorgaven cartes de població i franquícia1 per a tal de repoblar les noves terres, sobretot en mans de les localitats que no foren lliurades a cap senyor i que depenien directament de l’autoritat comtal, en les quals es concedien molts avantatges als nous pobladors.
- Davant els incentius d’aquest nou sistema per al repoblament, els senyors del nord s’esforçaren per reforçar encara més els lligams dels pagesos a la terra que conreaven i, per tant, al propi senyor, davant un perill de fugida. D’aquesta manera, s’accentuà el dualisme social i geogràfic del camp català.
- A més d’emigrants de la Catalunya Vella, a la Nova hi romangueren molts sarraïns que continuaren treballant, fins i tot en molts casos, la mateixa terra que posseïen en propietat o com a censataris o parcers2. A més, en algunes localitats formaven una comunitat organitzada, practicaven la seva religió i vivien segons les seves lleis.
1 Concessió de l’autoritat reial o senyorial que tenia com a finalitat principal estimular la repoblació d’un lloc o incrementar el grup de población establerta oferint als futurs habitants unes normes bàsiques per regular-hi la vida.
2 Camperol que treballa una parcel·la a canvi de lliurar una part de la producción al propietari.
Catalunya i Occitània - La Corona catalano-aragonesa intentà des d’un principi controlar un territori dividit per un important Pirineu.
Així, basant-se en el vassallatge feudal, diversos senyors occitans es reconegueren vassalls dels comtes de Barcelona i, després, dels comtes-reis.
- La intenció dels reis catalans era sens dubte augmentar el seu patrimoni, aconseguir nous espais de potencial immigració a les terres islàmiques conquerides i obrir noves zones comercials (en benefici d’una creixent burgesia barcelonina).
- No obstant, l’expansió occitana suposaria conflictes internacionals, sobretot amb França i el comtat de Tolosa, que també pugnaven per aquestes terres.
- La primera actuació catalana en terres occitanes es remunta a l’època de Ramon Berenguer I (1035-1076), que va adquirir els drets senyorials sobre els comtats de Carcassona i Rasès.
- Amb Ramon Berenguer III el Gran, casat amb Dolça de Provença, es va establir el domini feudal del casal de Barcelona sobre Provença, Millau, Gavaldà i Carlat.
- La culminació de la sobirania catalano-aragonesa sobre Occitània es produí durant el regnat d’Alfons I el Cast, quan, per vincles familiars i feudals (gràcies a la xarxa de matrimonis), va estendre la seva influència també sobre Montpeller, Busca, Nimes, Carcassona, Foix, Bearn...
- L’expansió de l’heretgia càtara (dits també albigesos) a Occitània (finals segle XII – principis XIII) desencadenà un procés que posaria fi al domini de la Confederació sobre aquelles terres.
- La creuada impulsada pel Papa Inocenci III per eliminar tal heretgia va ser aprofitada pel rei de França per intentar estendre les seves influències i dominis a la zona.
- Pere el Catòlic va intervenir-hi per tal de mantenir la seva influència a la zona i va disposar, fins i tot, del suport del comte de Tolosa, que també es sentia amenaçat pel l’expansionisme francès.
- No obstant, l’exèrcit comandat pel rei sofrí una desastrosa derrota a Muret (1213), on fins i tot morí Pere, que deixava un nen com hereu.
- Aquest nen, ja convertit en Jaume I, renunciaria, pel tractat de Corbeil (1258), a tots els seus drets sobre Occitània davant el rei Lluís IX de França, que per la seva banda renunciava als seus drets teòrics sobre el territori català (d’herència carolíngia!). Jaume, però, mantenia el Rosselló, Montpeller i Carlat.
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.
...