Tema 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

T.7. L’OBLIT 1.TEÒRIES CLÀSSIQUES SOBRE L’OBLIT Teoria motivacional o de la repressió: S’inclou dins de les teories motivacionals sobre l’oblit, que diuen que si oblidem és perquè volem. Assumeix que la traça de memòria i els records tot i que romanguin inalterats poden estar reprimits per un cert tipus de censura que els impedeix que aflorin a la consciència. Una de les teories més difoses sobre l'oblit ha estat la proposada per Sigmund Freud, el fundador del moviment psicoanalític. Segons Freud la major part de l'oblit es produeix com a resultat de la repressió.
De manera simplificada podríem enunciar el mecanisme de la repressió dient que, quan el nivell d'ansietat associat a un record és prou elevat, llavors aquest record queda apartat de l'estadi conscient del subjecte encara que segueixi estant present en el seu inconscient. Per tant, si un record fos traumàtic per a nosaltres, el reprimiríem, fet que faria que no el recordéssim.
Teoria del desús o decaïment: Suposa que els records s’esvaeixen amb el simple pas del temps. Un dels exemples d’aquest punt de vista el trobem en els famosos experiments d’Ebbignhaus sobre la corba de l’oblit. Però en realitat aquesta corba de l’oblit es defineix com el percentatge d’estalvi. Així, al llarg del temps, l’estalvi va disminuint. Aquesta corba s’ha replicat varies vegades i s’ha vist que no és tant pendent. Això podria ser perquè Ebbinghaus s’aprenia una gran quantitat de llistes per a fer l’experiment i el decaïment podria ser tant pronunciat per la interferència entre llistes, és a dir, que si t’aprenguessis una única llista aquest fenomen no seria tan pronunciat.
Posteriorment a Ebbinghaus hi ha hagut autors com Thorndike que van fer experiments semblants als seus.
Thorndike va definir la llei de l’exercici, que com més practiques una cosa més tardes en oblidar-la i, d’altra banda la llei del desús, que diu que si no repasses la informació es va perdent.
Teoria de la interferència: Ocupa un punt intermedi entre les dues teories anteriors. Aquesta teoria suposa que les inhibicions o interferències poden simplement impedir el record o eventualment esborrar la traça de memòria. Diu que la nova informació fa que desaparegui la informació anterior. Aquesta teoria s’ha estudiat sobretot mitjançant l’aprenentatge de llistes de parells associats, generalment de paraules (ex. casa – bosc). Utilitzant aquesta tècnica es poden observar dos tipus d’interferència.
 Interferència proactiva: la informació apresa anteriorment interfereix sobre la informació que aprenem més endavant.
 Interferència retroactiva: la informació apresa en darrer lloc interfereix sobre la informació anterior. Podria ser un exemple que quan pensem en persones sempre imaginem la seva cara real, i no es fins que mirem fotografies que recordem com eren abans (el record de l’aspecte actual infereix en l’antic) Considerarien que la informació no es perd, sinó que resulta difícil de trobar a causa de les interferències.
La pregunta de si el simple pas del temps afecta al record és molt difícil de respondre, ja que durant aquest temps has estan fent altres activitats que interfereixen.
35 2.PUNT DE VISTA DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA Actualment des del punt de vista de la psicologia cognitiva s’explica l’oblit més aviat com el resultat d’una mala codificació o bé com la dificultat per trobar el camí d’accés adequat a la informació. Així, distingim entre disponibilitat i accessibilitat. Una informació pot estar disponible però no ser accessible en un determinat moment.
Entenem l’oblit com la dificultat per a trobar les claus d’accés adequades a la informació.
3.PUNT DE VISTA DE SCHACTER (2001) Schacter en el seus darrers treballs sobre el que ell anomena els “set pecats” de la memòria (Schacter, 1999, 2001), realitza una classificació dels tipus d’errors que pot produir la memòria i que segons ell són els següents: 1. Transitorietat: oblit en funció del temps, especialment en el cas d’aquella informació que no s’utilitza. Dins d’aquesta tipologia d’errors, Schacter inclou també l’oblit a curt termini, ( passats uns pocs segons la informació es pot perdre), per exemple hi ha gent que tot i tenir una bona memòria a llarg termini, a curt termini oblida les coses. Pel que fa a l’oblit a llarg termini una sèrie d’estudis diuen que es pot predir si una informació (paraula o dibuix) serà oblidada o no al cap d’un temps en funció de l’àrea del cervell que ha estat més activada durant la fase de codificació.
2. Distracció: falta d’atenció durant la codificació. L’origen d’aquesta fallada en la codificació es produeix quan realitzem determinades accions de forma automàtica i focalitzem la nostra atenció cap a una altra acció.
Schacter (1999) inclou també els resultats dels experiments sobre “nivells de processament” en els quals s’observa que la informació codificada a un nivell superficial és menys recordada posteriorment que la informació codificada a un nivell profund.
3. Bloqueig: dificultat para accedir a la informació que està disponible. L’exemple més conegut de bloqueig és l’anomenat fenomen de “la punta de llengua”. aquest fenomen s’ha pogut comprovar que en aquestes situacions estan caracteritzades per la presència de les anomenades “germanes lletges” que són paraules relacionades amb la que estem buscant, que se’ns ocorren de forma intrusiva i recurrent, i que ens impedeixen de trobar la paraula buscada.
4. Fallada en l’atribució: error de memòria de la font (origen), és a dir, són situacions en les que la informació és present però està mal atribuïda a un temps, persona o lloc incorrectes. Un fenomen relacionat amb això és la “criptomnèsia” que es produeix quan una persona creu que una cosa l’ha dit o pensat ella quan en realitat l’ha dit una altra persona. Experimentalment també es pot aconseguir que una persona cregui que se li ha presentat una paraula quan en realitat se li han presentat paraules semànticament associades però no la que ella es pensa.
5. Suggestionabilitat: Excés de permeabilitat a les influències externes. Tenim tendència a incorporar informació facilitada per altres persones.
6. Biaix (sesgo): Efectes de les actituds, valors, creences i coneixements previs sobre la memòria. Es tendeix a exagerar la consistència de les nostres actituds i creences sobre determinats temes al llarg del temps. Aquest fenomen es posa especialment de manifest quan la informació que cal recordar contradiu allò que suposem segons els nostres esquemes..
7. Persistència: Fa referència a la recuperació intrusiva de memòries sobre aconteixements traumàtics, per no poder deixar de pensar en esdeveniments negatius que ens han succeït, o fins i tot per determinades pors o fòbies.
Segons Schacter les fallades de la memòria poden ser tant errors per omissió (transitorietat, distracció i bloqueig), que són els que tradicionalment han estat catalogats com a oblit, com també errors de comissió (fallada en l’atribució, suggestionabilitat, biaix i persistència), és a dir, fallades no per la falta d’informació sinó perquè aquesta està distorsionada o fins i tot, com en el cas de la persistència, degut a la dificultat per oblidar determinada informació..
36 Per a Schacter la majoria d’aquests errors tenen un origen adaptatiu dins de l’evolució de l’espècie humana, és a dir, són subproductes no desitjats d’altres avantatges que ha aconseguit l’espècie al llarg de milions d’anys d’evolució.
Diu que la persistència i la transitorietat són clarament adaptatius.
4.PSICOPATOLOGIES DE LA MEMÒRIA (Causes orgàniques de l’oblit) D’entre les diverses psicopatologies que poden causar amnèsia podem citar:  Traumatismes cranials  Hemorràgies cerebrals  Efectes de la cirurgia  Malalties que deterioren el teixit cerebral com ara: o Malaltia d’Alzheimer o Síndrome de Korsakoff o Altres demències senils o Problemes de rec sanguini en el cervell La pèrdua de memòria no atribuïble a un procés normal d’oblit és anomenada de manera genèrica amnèsia. Hi ha diferents tipus d’amnèsia:  Retrògrada: dèficit de memòria de la informació apresa abans del trastorn  Anterògrada: dèficit de memòria que fa que no puguem aprendre informació nova després del trastorn  Temporals: no són per sempre o Amnèsia post traumàtica: Es dona a causa d’un cop (traumatisme). Generalment la part d’informació que es perd és la del moment del traumatisme i la dels minuts després o Teràpia electroconvulsiva: el fet de que et passin una descàrrega elèctrica fa que hi hagi una pèrdua de la memòria dels minuts anteriors i posteriors (30 minuts o així). A vegades pot provocar pèrdues permanents.
o Amnèsia global transitòria: pèrdua total de la memòria que es produeix en situacions d’estrès molt elevat o emocionalment molt fortes. Les causes no son gaire clares (en ressonàncies no es detecta res estrany) o Amnèsia psicògena: amnèsia d’origen psicològic  Permanents: per sempre.
o Síndrome de Wernike-Korsakov: a causa de l’alcoholisme i la mala alimentació es va deteriorant el cervell i això produeix amnèsia o Cirurgia cerebral: les operacions en el cervell tenen el risc de que depenent de l’àrea que et toquin es poden produir problemes de pèrdua de la memòria o Embòlies, trombosis i d’altres problemes vasculars: Poden produir el deteriorament del teixit nerviós a causa de la presència d’hemorràgies o coagulacions.
o Anòxia i hipoglucèmia: Causen la falta d’oxigen o de sucre respectivament en el cervell, fet que produeixin la mort del teixit nerviós.
o Encefalitis hèrpica: Infeccions o virus en el cervell que produeixen la mort de teixit cerebral.
o Alzheimer: Malaltia que produeix errors en la memòria de forma progressiva. Es dona a causa de proteïnes que s’apilen a llocs on no haurien d’estar i deterioren el cervell.
37 ...