Tema 2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 49
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Fisiologia vegetal T2 CARACTERÍSTIQUES DE LA CÈL·LULA VEGETAL ASPECTES BÀSICS La cèl·lula vegetal té tres trets distintius que la diferencien d’una cèl·lula animal: paret cel·lular, vacúol i cloroplasts. Les membranes citoplasmàtiques són un sistema d’intercanvi entre el citoplasma i l’exterior cel·lular. A més en una cèl3·lula vegetal diferenciem, a part de la paret cel·lular, el protoplasts, sent aquests dos compartiments i estructures molt dinàmiques ja que està canviant i reconstruint-se totalment.
La membrana citoplasmàtica vegetal és diferent en quant a presència i té, evidentment, la funció principal de comunicació entre l’interior i l’exterior com en el cas de la membrana cel·lular animal. La comunicació entre el citoplasma i una altra cèl·lula veïna o l’exterior es produeix primer per la membrana plasmàtica i després per la paret cel·lular. Aquesta relació constant entre la cèl·lula vegetal i el medi extern està mediatitzat per dos compartiments principals, la paret i la membrana.
COMPARTIMENTACIÓ DE LA CÈL·LULA Hi ha una sèrie de cossos o somes que contenen els olis (olesomes) amb una mica de membrana però amb una estructura que els envolta sempre. Hi ha compartiments que no estan envoltats per una membrana sinó que són localitzacions determinades en que es produeix una activitat en concret i per tant amb una funció molt definida. Un d’aquests espais és el compartiment en que es guarden els aminoàcids per fer la síntesis proteica, de manera que existeix un pool d’aminoàcids que es concentren en un determinat lloc que ve determinat pels microtúbuls.
La cèl·lula vegetal té una compartimentació encara més elevada ja que és una productora d’un alt nombre de metabòlits amb moltes estructures químiques molt diferents i això fa que haguem de compartimentar diferents metabòlits ja que aquests dispersos pel citosol generarien alguns problemes de reaccions: un d’aquests exemples és la gran quantitat d’oxigen amb un caràcter massa reactiu que si no estigués controlat oxidaria una gran quantitat de molècules. La gran majoria de vesícules són vesícules de secreció, vesícules d’exocitosis, és a dir, permeten que determinats productes surtin al exterior cel·lular.
També sabem que la mitocòndria i els cloroplasts eren elements importants i distintius, productes d’endocimbiosis que van ser assumits a les cèl·lules vegetals gracies a protobacteries. Aquests dos orgànuls tenen molta autonomia, és a dir, mantindran unes relacions diferents amb la informació genètica del nucli, on existiria un constant intercanvi d’informació.
Dins del peroxisoma hi ha una gran activitat peroxidasa en que tenim peròxid d’hidrogen, una molècula molt reactiva, i es troba al costat del cloroplasts ja que aquest té molt poder reductor que permet reduir aquesta molècula.
Els microtúbuls, són estructures internes, esquelets que marquen els espais en els quals no hi ha cap membrana però hi ha llocs més o menys regulats que afavoreixen a la compartimentació explicada anteriorment.
1 ...