Gestalt (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

EL GESTALT Parla de la forma, té els seus orígens a Alemanya. Tres autors interessat, Wertheimer (1923), Koffka (1935), Kolher (1947) com eren els processos perceptius, i com els subjectes podien identificar unes imatges.
“Una part en un tot es una cosa diferent que aquella mateixa part aïllada o en un altre tot”.
Economitza el procés de percepció. Va analitzar els principis d’organització.
Principi d’organització: • Proximitat: llei de proximitat diu que quan dos elements estan a prop tendim a percebre’ls junts i no separats, es conceben com una sola forma.
• Llei de la semblança: els objectes que pel seu color o grandària o forma semblant solen percebre’s com a part d’un patró. Com una unitat que segueix.
! • Llei de la bona continuïtat: tendim a agrupar com a part d’un patró els objectes que segueixen un model o direcció.
! • Llei del tancament: els elements son percebuts com figures o conjunts complex formant una unitat.
• Llei des simetria: simetria com a figura perfecta. Tots aquells elements simètrics els entenem com una sola unitat, figura o com un tot.
Això passa perquè les cèl·lules especialitzades son detectores de característiques que simplifica el procés perceptiu. Son les cèl·lules simples o detectores de característiques estan al còrtex estriat.
Hi ha diferent lluminositat i per això veiem la figura més il·luminada del fons més difós que no ressalta. De manera que aquí es fa la transformació, el fons es transforma en figura i la figura en fons. Per que hi hagi bona percepció cal una figura davant d’un fons mes difuminat sinó tindrem dificultats per saber on hem de fixar la mirada.
o La figura te una forma definida enfront del fons que avarca tota la part del darrera sense pauta per límits.
o La figura destaca sobre el fons, de manera que es queda davant del fons.
o La figura es percep com una cosa amb sentit mentre que el fons queda sense definició clara.
o Color de la figura mes dens i sòlid. La figura es veu com mes propera.
o El que s’emmagatzema de tot aquest esquema es la figura, el fons no el recordem. Perquè es el primer terme i es mes rellevant.
• Llei de prägnanz o llei de la bona forma: De totes les possibles organitzacions de la ment per un estímul, sempre tendim a buscar esquella relació més simple que minimitzi la complexitat del estímul per tant també parlem de la simplicitat.
Les associem amb elements geomètrics coneguts per tal de simplificar les formes per que ens sigui mes fàcil recordar i simplificar.
! Constància perceptiva Definició: Tendència a percebre els objectes com elements estables sigui quina sigui la posició en el espai.
Tenim quatre tipus de constància: un nen de 3 anys te aquestes capacitats (preferentment les tres primeres) • Constància de la grandària: percepció d'un objecte com si tingues la mateixa grandària, qualsevol que sigui la distancia des de la qual es veu. Al saber que esta lluny i que en realitat no es tan petit, ens facilitat identificar els elements sigui quina sigui la distancia.
• Constància de la forma: tendència a veure un objecte com si tingues la mateixa forma sense importar l’angle don es mira. Miri d’on miri interpreto que es tracta del mateix element.
• Constància de claredat o brillantor: percepció de la brillantor com si sempre fos la mateixa malgrat canvií la quantitat de llum que arriba a la retina.
• Constància del color: inclinació a percebre els objectes com si conservessin el seu color, encara que es donin canvis en la informació sensorial.
• Constància perceptiva: al veure els ulls i la boca igual que com veiem l’impacte perceptiu no es molt elevat, em canvi al veure els ulls i la boca al reves ho veiem horrorós.
! Percepció de la distancia i profunditat Mecanismes fisiològics de l'aparell visual que hi participen: Acomodació: acomodació de l’ull per tal d’enfocar de forma nítida la fòvea.
Fa un moviment o canvia de forma per enfocar nítidament.
Senyals monoculars: fa referencia als missatges visuals que rebem per la participació d'un sol ull. Rebem informació per l'ull dret i una altra informació per l'altre ull. Hi han altres animals com els peixos o els caballs que no veuen en tercera dimensió.
• Elements propis: 1. Perspectiva lineal: Es basa en que dues lineals que perduren al llarg de l'espai al final conflueixen en un sol punt i això dona la informació a l’individu de que es tracta dels elements que estan a distancia.
2. Perspectiva aèria: els elements mes allunyats els veiem mes borrosos i menys definits.
3. Elevació: els avaluem com a estar a més distancia.
4. Gradient de textura: objectes a distancia són més suaus i densos i tenen menys nitidesa.
5. Ombra i llum: puc interpretar una mateixa figura de diferent manera en funció de l’ombra i il·luminació d'aquesta.
6. Paral·laxi del moviment: els objectes més propers on jo miro semblen desplaçar-se en distancia contrària mentre els que estan per darrera semblen desplaçar-se en la mateixa direcció.
! Senyals binoculars: 1. convergència ocular: enfoca girant la visió.
2. Disparitat binocular: el fet de que hi hagi distancia entre els ulls fa que hi hagi la visió tridimensional i que cada ull formi la imatge que es veu.
Percepció del moviment • Principi de restricció del camí mes curt: el moviment aparent entre dos punts que s’alternen de forma rapida ha de seguir la trajectòria mes breu encara que sigui possible altres trajectòries.
• Distancia: si augmenta la distancia de percepció caldrà que des de l’aparició del primer estímul fins al segon haurà d’haver mes temps.
D’aquesta manera el moviment depèn de la distancia.
• Marc de referencia: la percepció de moviment relacionada amb els objectes que tenim al voltant del lloc on percebi’m el moviment, de la mida del element, i de la distancia a la que estic com observador.
• Interval entre estímuls: amb un interval de temps de menys de trenta milisegons no es percep moviment, es veu de forma simultània. Si entre la aparició hi ha un interval entre 30 i 60 veurem un moviment rudimentari o parcial, no es continu. Si són mes de 60 ms tenim sensació de moviment il·lusori, tot i que no es mou, el cervell interpreta que si. Quan hi han mes de 300 ms ho veuríem de forma successiva però sense moviment.
! Il·lusions òptiques Fan interpretar la realitat de una forma subjectiva. Perquè tinc uns patrons rígids, i de forma involuntària i sense dependre de l'aprenentatge les veiem.
Il·lusions mes comunes: • Illusio Muller-Lyer: els marges del segment ens fan veure que son de diferent llargària.
! ! ! ! • Illusio de ehrenstein: el quadrat “sembla” un trapezi.
Il·lusió de Zoelner: Il·lusió de Ponzo: ! ! Il·lusió de Hering: fa que es vegin les 2 línies paral·leles corbades.
! Il·lusió de Titchener: la bola del mig de la fig. A sembla més petita que la B encara que son iguals.
! Il·lusió de jatrow: el de baix sembla més gran que el de dalt però són iguals.
! ! Il·lusions de superfície: Son les imatges de persones o coses mes o menys distancia però amb els referents de profunditat que al comparar-ho sembla o molt gran o molt petit.
il·lusions de contorn: de forma determinada tendim a posar límits o contorns on no hi son. Perquè la zona estriada te cèl·lules especialitzades en identificar una posició determinada de les línies, així es te tendències a elaborar límits on no hi don.
Il·lusió de moviment: existeixen algunes figures que provoquen una forma d’il·lusió de moviment. Aquests efecte es deu a un moviment que ocorre a nivell fòvea. Es pel funcionament de les cèl·lules ganglionars.
Il·lusió de formes: amb poques línies es pot insinuar el disseny d'una figura a la que li donem sentit i la veiem amb claredat.
! Moviment estroboscòpics: quan s’il·luminen dos elements en diferents zones de la retina i dona la sensació de que la imatge es mou.
Moviments autocinètic: moviment que es produeix quan hi ha una il·luminació tènue amb un fon fosc, el element fixe fa la sensació de que es desplaça.
Post efecte de moviment: la saturació provoca que percebis moviment invertit.
Il·lusió de volum: les imatges estan realitzades en dos dimensions pero el nostre cervell les interpreta en 3 dimensions.
Il·lusió de distancia o perspectiva: es poden crear il·lusions d'aquest tipus amb la inclinació de línies o plans que indueixen a percebre els objectes representats com més o menys a prop.
Il·lusió de camuflatge o mimetisme: límits poc establers o molt semblants al fons de manera que no percebem l'objecte.
Geometria impossible: es poden dibuixar figures que son d’existència impossible. Això succeeix perquè la fòvea te un punt visual molt petit, i quan miro veig una par de la figura y completo la resta de la figura que no veig nítidament.
! ...