Problemas Tema 4 (2013)

Vista previa del texto

Problemes de Disseny Digital Tema 4 Tema 4 Disseny seqüencial 0/1 4.1 Obteniu la taula de veritat de la màquina d’estats de Mealy descrita a la figura i expliqueu quina funció fa. L’activació de nrst condueix a l’estat S0.
S1 0/0 x z M clk S0 S2 1/0 1/0 0/0 1/0 nrst 0/0 S3 0/0 1/0 S4 1/1 4.2 Dibuixeu el diagrama d’estats de la màquina de Mealy de la figura i corregiu les errades que conté el cronograma que pretén il·lustrar el seu funcionament.
X Z M clk nrst S X=a X=b X=c S0 S1 S2 S3 S3/y S0/n S1/n S2/n S0/n S1/n S2/n S3/n S1/n S2/n S3/n S0/y S+/Z clk nrst a S S0 S3 Z y S2 S1 c b S2 S0 S1 a S2 n 4.3 El fabricant del mòdul de la figura assegura que, utilitzant-ne un de sol i sense haver d’afegir-li cap altre component, es pot configurar com un biestable síncron tipus D o tipus JK amb reset. És això cert? Justifiqueu la resposta.
3 2 1 0 MUX X 1 0 D Q Q Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.4 Raoneu a quin tipus de biestable correspon cadascun dels tres circuits següents i identifiqueu les seves entrades.
Q Q Q Q Q Q 4.5 Localitzeu i corregiu les errades que conté el fragment de codi VHDL següent, que vol descriure un biestable tipus D síncron amb entrades de set i de reset asíncrones.
Suposeu que les declaracions prèvies de llibreries i d’entitat són correctes, i que els senyals són tots std_logic.
architecture arq of dfflop is begin process(clk, reset) begin if reset=’1’ then q <= ’0’; elsif clk’event and clk=’1’ then q <= ’d’; end if; end process; process(set) begin if set=’1’ then q <= ’1’; end if; end process; end arq; 4.6 D’acord amb l'evolució donada de clk, nrt, M i N, obteniu el cronograma de les sortides A, B i C del circuit de la figura. Es tracta d’un circuit síncron o asíncron? Se li podria aplicar el mètode sistemàtic d’anàlisi de màquines d’estats vist a classe? clk clk A J M N nrt K J Q Q t nrt B t M K C t N t Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.7 Donat el circuit síncron sense entrades de la figura, construïu el cronograma dels senyals clk, reset, A, B, C i D corresponent a un cicle complet de funcionament.
Suposeu que al principi actua breument el reset. Quina funció fa el circuit? A D Q B D Q C D D D Q Q reset clk X a 4.8 Obteniu la taula de veritat i el diagrama Y d'estats del circuit seqüencial de la figura. Quina utilitat podria tenir i quin tipus de components caldria afegir-li?  b Cin Q s Z Cout D clk 4.9 Analitzeu la màquina d’estats de la figura i doneu, si és possible, una descripció d'alt nivell de la funció que realitza.
0 1 0 1 2 3 MUX 1 x D Q QA 0 0 0 1 0 1 2 3 DEC 1 2:4 2 3 1 0 QB D MUX clk Q reset E z Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.10 Considereu el circuit seqüencial de la figura.
z x1 D1 Q1 x0 D0 Q0 clk reset a) Obteniu les expressions de les funcions d’entrada als biestables, D1 i D0, i de la sortida z. Es tracta d’una màquina de Moore o de Mealy? b) Obteniu la TdV i el diagrama d’estats de la màquina.
c) A la vista del resultat obtingut en l’apartat anterior i sabent que les entrades x1 i x0 varien alhora i amb una freqüència molt inferior a la del rellotge clk, expliqueu una possible utilitat de la màquina.
4.11 Dissenyeu una màquina d'estats síncrona que, mentre la seva entrada sigui x='1' doni la seqüència de sortides 0,1,3,7,6,4,0,1,3,... i que s'aturi quan x='0'. Utilitzeu el mateix codi pels estats i per la sortida. L’activació del reset ha de conduir al valor 0.
4.12 S’ha de dissenyar una màquina d’estats que faci de comptador - descomptador mòdul 5: hi ha una entrada UP tal que, quan UP=’1’ la sortida s’incrementa amb cada flanc ascendent del rellotge, mentre que quan UP=’0’ es decrementa. Si la màquina va a parar a qualsevol valor no inclòs en la seqüència, ha de posar-se a zero amb el pròxim flanc de pujada del rellotge.
a) Confeccioneu el diagrama d'estats de la màquina. Feu servir el mateix codi per les sortides que pels estats.
b) Si utilitzem biestables D, obteniu les expressions mínimes de les funcions d'entrada als biestables i de sortida de la màquina.
c) Volem afegir una entrada síncrona d’habilitació CE: CE=1 implica el funcionament descrit més amunt, mentre CE=0 atura el comptatge. Feu-ho aprofitant al màxim l’estructura dissenyada en l’apartat anterior.
Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.13 La transmissió de dades entre dos ordinadors i una impressora es fa via un multiplexor governat per un circuit de control, tal com es veu a la figura 1.
A n n 0 MUX n 1 B z xa xb Circuit de control Estat Codi Significat Lliure 00 Connexió lliure CA 01 Connectada amb A CB 10 Connectada amb B Figura 1 clk nrst El circuit de control és una màquina de Moore amb els estats de la taula, que compleix les següents especificacions: 1) quan un ordinador vol connectar amb la impressora, activa la seva línia de petició (xa o xb); 2) quan només un ordinador demana connexió, l'estat següent és el de connexió amb ell; 3) si l'estat actual és CA o CB, aquest no canvia fins que l'ordinador connectat desactivi la seva línia de petició; 4) quan l’estat actual és Lliure i ambdós ordinadors demanen connexió, l'A té preferència.
a) Construïu el diagrama d'estats del circuit de control i escriviu la seva TdV, utilitzant pels estats el codi de la taula.
b) Realitzeu el circuit de control programant el circuit PLD de la figura 2.
D Q c) Raoneu si seria possible una realització del circuit amb un PLD més petit.
D Q R R Figura 2 4.14 Una botiga de material electrònic consta de la planta 0, on s’atenen els clients, i un magatzem, situat a la planta 1. Per pujar i baixar comandes i productes, s’utilitza un muntacàrregues. Hem de dissenyar la màquina d’estats síncrona que controla el muntacàrregues, d’acord amb les següents especificacions:  Prémer el botó que hi ha en cada planta activa el senyal Gi corresponent. Quan el muntacàrregues està en moviment, prémer botons no té cap efecte. En canvi, quan està aturat en una planta, prémer qualsevol botó fa que vagi a l’altra.
 En el recorregut hi ha dos sensors, que donen els senyals S0 i S1. S0 s’activa quan el muntacàrregues està per sota de la posició del sensor de la planta 0. S1 ho fa quan està per sobre de la posició del sensor de la planta 1.
Problemes de Disseny Digital Tema 4  El circuit de control té tres entrades, G=G0+G1, S0 i S1, i dues sortides, P (pujar) i B (baixar), que governen el motor i els visualitzadors.
Motor nrst Botó 1 Sensor 1 CV R Multi Panty Systems Bits Inside (handle with care) G1 G0 S1 S0 G GO P Sistema a dissenyar B SS clk Botó 0 Sensor 0 a) Construïu el diagrama d’estats del controlador, que ha de ser del tipus Moore.
b) Implementeu el controlador utilitzant dos biestables tipus D i el mínim nombre possible de portes lògiques estàndard.
c) Tenint en compte que s’ha de reinicialitzar correctament cada vegada que s’hagi interromput el subministrament elèctric, dissenyeu el reset del controlador.
4.15 Un sistema seqüencial ha de controlar dos semàfors situats en la cruïlla de dos carrers de sentit únic. Es disposa de dos detectors, xA i xB, situats a certa distància de la cruïlla, que s'activen quan passen vehicles pel seu damunt.
Carrer B xA Carrer A xA xB RB AB VB VA AA R A Sistema de control clk 3 3 RA,AA,VA RB,AB,VB nrst xB Especificacions: 1) Els semàfors estan sincronitzats amb el senyal de rellotge clk. 2) Quan ambdós carrers estan alhora buits o plens, el controlador genera la seqüència verd-ambre-roig-roig, de manera que quan un semàfor està roig l'altre està verd o ambre. 3) Quan en un carrer hi ha circulació i en l'altre no, el semàfor del carrer buit es posa roig (sense passar per ambre) i l'altre es posa verd, mantenint-se aquesta situació fins que canvien les condicions del trànsit.
a) Dissenyeu el sistema de control dels semàfors com una màquina d’estats de Moore amb el menor nombre possible de biestables D i de portes estàndard.
b) Repetiu l’anterior, però ara en forma de màquina d’estats tipus one-hot.
Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.16 Considereu la màquina d’estats síncrona tipus one-hot de la figura.
z D 0 1 Q D Q 0 1 D 1 0 Q D x clk Q 1 0 reset clk a) Obteniu el diagrama d’estats i escriviu la TdV de la màquina. Es tracta d’una màquina de Mealy o de Moore? t reset t b) Completeu el cronograma adjunt.
x c) Redissenyeu el circuit fent servir un nombre mínim de biestables D i de portes lògiques NAND.
t z t 4.17 Respecte a la màquina de Moore de la figura, es demana X Z clk nrst estat 0 1 A B C D E B B B B B A A A E A X 2 3 Z A C D A A A A A A A ko ko ko ko ok estat+ a) Dibuixeu el seu diagrama d’estats i expliqueu quina funció fa.
b) Feu la seva descripció en VHDL.
c) Descriviu en VHDL una màquina de Mealy que faci el mateix tipus de funció.
4.18 Descriviu mitjançant un diagrama d’estats i amb VHDL el funcionament d’una màquina síncrona que repeteix contínuament la seqüència de sortida a,a,b,c,c,b, ...
Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.19 D’acord amb la descripció VHDL donada d’una màquina d’estats, es demana, a) Dibuixeu el diagrama d’estats i identifiqueu el tipus de màquina.
b) Expliqueu la finalitat del procés que hi ha a l’arquitectura. Raoneu si es pot associar aquest procés amb un circuit combinacional o seqüencial.
c) Expliqueu la finalitat de la sentència d’assignació concurrent que hi ha a l’arquitectura. Raoneu si es pot associar aquesta sentència amb un circuit combinacional o seqüencial i si la sortida z és síncrona o no.
d) Expliqueu quin tipus de funció fa aquesta màquina d’estats.
library ieee; use ieee.std_logic_1164.all; entity ex1 is port( clk, x, y, nrst : in std_logic; z : out std_logic ); end entity ex1; architecture a of ex1 is type sttype is (stA, stB, stC); signal state : sttype; begin process(clk, nrst) is begin if nrst=’0’ then state <= stA; elsif clk’event and clk=’1’ then case state is when stA => if x=’1’ and y=’1’ then state <= stC; elsif (x=’1’ and y=’0’) or (x=’0’ and y=’1’) then state <= stB; end if; when stB => if x=’1’ and y=’1’ then state <= stA; elsif (x=’1’ and y=’0’) or (x=’0’ and y=’1’) then state <= stC; end if; when stC => if x=’1’ and y=’1’ then state <= stB; elsif (x=’1’ and y=’0’) or (x=’0’ and y=’1’) then state <= stA; end if; end case; end if; end process; with state select z <= ’1’ when stA, ’0’ when others; end architecture a; Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.20 La declaració d’entitat i l’arquitectura v1 adjuntades descriuen una màquina d’estats determinada. Es demana, a) Dibuixeu el seu diagrama d’estats equivalent.
b) Substituïu la sentència d’assignació concurrent al senyal z (penúltima línia) per una equivalent del tipus with/select.
entity st_machine is port ( x, clk, nrst : in end st_machine; std_logic; z : out std_logic); architecture ve1 of st_machine is type states is (s0, s1, s2, s3); signal state : states; begin process (nrst, clk) begin if nrst='0' then state <= s0; elsif clk'event and clk='1' then case state is when s0 => if x='1' then state <= s2; else state <= s0; end if; when s1 => if x='1' then state <= s2; else state <= s0; end if; when s2 => if x='1' then state <= s3; else state <= s1; end if; when s3 => if x='1' then state <= s1; else state <= s3; end if; end case; end if; end process; z <= '0' when (state=s0 and x='0') or (state=s2 and x='0') else '1'; end v1; c) L’arquitectura v2 pretén descriure la mateixa màquina d’estats que v1, però emprant únicament un process. Són equivalents les dues funcions de transició d’estats? Són equivalents les dues funcions de sortida? Per què? architecture v2 of st_machine is type states is (s0, s1, s2, s3); signal state : states; begin process (nrst, clk) begin if nrst='0' then state <= s0; elsif clk'event and clk='1' then case state is when s0 => z <= x; if x='1' then state <= s2; end if; when s1 => z <= '1'; if x='1' then state <= s2; else state <= s0; end if; when s2 => z <= x; if x='1' then state <= s3; else state <= s1; end if; when s3 => z <= '1'; if x='1' then state <= s1; end if; end case; end if; end process; end v2; Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.21 Considereu la descripció VHDL donada d’una màquina d’estats síncrona xx.
Es demana, a) Dibuixeu un diagrama de blocs de la màquina on cada bloc correspongui a un process. Especifiqueu quins senyals comuniquen els blocs entre si i amb les entrades i sortides de la màquina i raoneu quins blocs són combinacionals i quins seqüencials.
b) Raoneu si es tracta d’una màquina de Moore o de Mealy i descriviu-la en forma de diagrama d’estats o de TdV.
c) Proposeu una descripció d’arquitectura equivalent per xx, que contingui només aquestes dues sentències concurrents:  un process, per fer la funció de canvi d’estat.
 una assignació concurrent, per fer la funció de sortida.
library ieee; use ieee.std_logic_1164.all; entity xx is port( clk, nrst, x1, x2 : in std_logic; z : out std_logic ); end xx; architecture arc of xx is type st: is (sa, sb, sc); signal s_act, s_seg : st; begin p1: process (nrst,clk) begin if nrst='0' then s_act <= sa; elsif clk'event and clk='1' then s_act <= s_seg; end if; end process p1; p2: process (s_act,x1,x2) begin if (s_act=sa and x1=‘0’) then s_seg <= sb; elsif ((s_act=sa and x1=’1’) or (s_act=sb) or (s_act=sc and x2=‘0’)) then s_seg <= sc; else s_seg <= sa; end if; end process p2; p3: process (s_act) begin if s_act=sb then z <= ‘1’; else z <= ‘0’; end if; end process p3; end architecture arc; Problemes de Disseny Digital Tema 4 clk 0 1 2 3 MUX Qi-1 4.22 Un registre està fet a base de n mòduls com el mostrat a la dreta. El registre te una entrada I i una sortida Q, ambdues de n bits. A més, les entrades SEL, clk i LD són comunes a tots els mòduls. En cada biestable, P i R són un preset i un reset asíncron.
P D Qi Q R Ii Expliqueu raonadament de quin tipus de registre es tracta i quines funcions, síncrones o no, es poden fer amb ell.
Qi+1 2 SEL LD 4.23 Fent servir un comptador síncron mòdul 16 (valors entre 0 i 15 en binari) i les portes estàndard que calguin, dissenyeu ...
a) Un comptador síncron entre 4 i 11.
b) Un comptador síncron mòdul 13.
c) Un comptador síncron Gray de 4 bits.
d) Un comptador síncron amb la seqüència 0,1,2,3,4,5,8,9,10,11,14,15,0,...
e) Descriviu en VHDL cadascun dels comptadors anteriors.
4.24 Demostreu que utilitzant aquest mòdul podem fer un comptador síncron de mida arbitrària, reversible, amb càrrega en paral·lel síncrona i reset asíncron.
...
LD UP Qn-1 0 0 1 CEQn-2...Q0 CEQn-2...Q0 In D Q 1 clk reset Qn Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.25 El codi VHDL següent descriu un circuit parametritzable, però conté errades.
library ieee; use ieee.std_logic_1164.all; entity ksara is generic( nn : natural := 8 ); port( clk, nrst, sh_l, sh_r : in std_logic; sin_l, sin_r : in std_logic; y : out std_logic_vector(nn-1 downto 0)); end ksara; architecture arch1 of ksara is begin process(nrst, clk) begin if nrst='0' then y <= (others => '0'); elsif clk'event and clk='1' then if sh_l='1’ then y <= y(nn-2 downto 0) & sin_l; elsif sh_r='1' then y <= sin_r & y(nn-1 downto 1); end if; end if; end process; end arch1; a) Identifiqueu i corregiu les errades que conté el codi.
b) A partir del codi corregit en l’apartat a), completeu la línia y del cronograma donat i raoneu quin tipus de funció fa el circuit.
c) Completeu l’arquitectura arch2 donada , de manera que sigui funcionalment equivalent a l’arquitectura arch1 corregida de l’apartat a), però el més senzilla possible. Afegiu codi només en els llocs indicats.
architecture arch2 of ksara is -- aqui podeu afegir declaracions begin process(nrst, clk) begin if nrst='0' then y <= (others => '0'); elsif clk'event and clk='1' then case –- sentencia sequencial per completar end case; end if; end process; -- afegir sentencies concurrents aqui end arch2; Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.26 El sistema seqüencial de la figura 1 és un cronòmetre amb habilitació (run) i reset asíncron (nrst), que funciona a partir d’un tren de polsos clk1 amb Tclk1=15s. El sistema conté dos blocs síncrons que compten en BCD hores i minuts (BH i BM); així les sortides de BM són valors entre ‘00’ i ‘59’, mentre que les de BH són entre ‘00’ i ‘23’.
hores 4 4 BH minuts 4 z BM clk1 4 15s run DivF Figura 1 nrst clk2 a) Utilitzant el registre de desplaçament de la figura 2 i portes estàndard, dissenyeu DivF, que a partir de clk1 proporciona clk2, un tren de polsos amb Tclk2=60s i clk225%.
60s shift Q0 Q1 b) Proposeu una realització alternativa de DivF utilitzant un mínim de biestables D i de portes estàndard.
Q2 Q3 reset Figura 2 c) El circuit de la figura 3 és una realització de BH que funciona incorrectament.
Expliqueu quines errades de disseny conté i corregiu-les.
hores (desenes) hores (unitats) Figura 3 ld 3 2 1 0 BCD ce tc ld 3 2 1 0 BCD ce tc 3 2 1 0 3 2 1 0 counter nrst z counter clk2 Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.27 Considereu el circuit següent, format per components seqüencials i combinacionals estàndard i la màquina d’estats nske, descrita per la TdV de la dreta.
z1 CLR z2 CE comptador 3 comparador a z1 3 LD registre b 3 D Q a>b DIN DOUT x1,x0 00 01 11 10 z2,z1,z0 state z2 z1 x1 x0 2 nske z0 s0 s1 s2 s0 s0 s1 s1 s2 s0 s0 s2 s2 s0 s0 s2 001 010 100 state+ Considereu primer la màquina d’estats nske. Es demana, a) Dibuixeu el seu diagrama d’estats.
b) Ompliu les línies state i z del cronograma donat.
c) Raoneu si el circuit que es sintetitzaria a partir d’aquesta descripció estaria lliure o no d’estats espuris. Si la resposta és afirmativa, modifiqueu la descripció per tal d’evitar-ne els efectes.
Considereu ara el circuit complet, on nske és un component més. Es demana, d) Ompliu les línies a, b i DOUT del cronograma donat.
e) Expliqueu alguna possible utilitat d’aquest circuit.
clk x1x0 11 10 00 01 state S0 z2z 1z0 DIN a b DOUT 011 101 111 010 Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.28 Considereu la màquina de Moore descrita a la figura. En el diagrama d’estats, quan no s’esmenta una sortida vol dir que està inactiva, mentre que quan no s’esmenta una entrada vol dir que no es té en compte. L’estat de reset és S0.
FI INI S0/RDY INI S1/LD1 S3/DSC S2/LD2 FI clk Q1 DSC LD1 LD2 RDY BLOC 2 Comptador E1 E0 LD CE BLOC 1 INI FI nrst Q0 estat Q1 Q0 S0 S1 S2 S3 00 01 10 11 D’acord amb l’esquema, implementarem la màquina utilitzant un comptador i dos blocs combinacionals, utilitzant pels estats el codi Q1Q0 indicat. Es demana, a) Obteniu la taula de veritat del bloc 1 i les equacions necessàries per fer-lo en forma de xarxa NAND de 2 nivells mínima.
b) Obteniu la taula de veritat del bloc 2. Raoneu com es podria implementar aquest bloc amb un descodificador i portes lògiques estàndard.
La màquina dels apartats anteriors s’utilitza dins d’un sistema aritmètic més complex: A3..A0 B3..B0 4 LD CE TC E E CK clk DC Q  R1, R2 = registres amb càrrega en paral·lel (LD) i reset (C).
4 LD clk R1 C Q C 4 4 4 nrst clk FI I INI UC a7..a4 a3..a0 LD1 DSC LD2 Cin s7..s0 8 RDY 8 E clk DONE b7..b0  Cout  DC = comptador descendent amb càrrega en paral·lel (LD), habilitació (CE) i reset (C). TC s’activa quan DC arriba a zero i CE=1.
R2 C Q 8 LD  UC = màquina d’estats de la primera part d’aquest problema.
P7..P0 c) Completeu el cronograma donat, omplint les línies amb l’estat d’UC, els valors del comptador DC i els continguts dels registres R1 i R2.
d) Doneu una especificació d’alt nivell de la funció que fa aquest sistema.
Problemes de Disseny Digital Tema 4 CK A 0 5 2 B 9 8 14 I Estat UC S0 Valor DC Estat R1 P 4.29 Un circuit seqüencial síncron simula el comportament d’un motor trifàssic. El motor té tres sortides, HA, HB i HC, provinents de sensors Hall possicionats a 120º o a 60º, que permeten conèixer la posició del rotor. Els senyals a considerar són,  clk, nrst = rellotge de 100 kHz i reset asíncron.
run circuit 3 HA, HB, HC  run = indica motor aturat (run=’0’), seqüencial ang o girant (run=’1’).
 ang = indica sensors situats a 120º nrst clk (ang=’0’), o a 60º (ang=’1’).
L’evolució d’HA, HB i HC per a cada valor del senyal ang és, a) Per 120o 20 s HA HB HC b) Per 60o HA HALLA HALLB HB HALLC HC 20 s Problemes de Disseny Digital Tema 4 S’ha de dissenyar el circuit utilitzant l’esquema donat, format pel bloc noseke, descrit en VHDL, i una màquina d’estats de Mealy.
entity noseke is port(clk,nrst : in std_logic; z : out std_logic); end noseke; ang Moore FSM run architecture arc of noseke is type estats is (s0, s1); noseke signal estat : estats; begin process (clk,nrst) clk nrst begin if nrst='0' then estat <= s0; elsif clk'event and clk='1' then case estat is when s0 => estat <= s1; when s1 => estat <= s0; end case; end if; end process; z <= ‘0’ when estat=s0 else ‘1’; end arc; 3 estat z xarxa combin.
3 Mealy FSM Es demana, a) Quina funció fa el bloc noseke? Per a què serveix en el disseny? b) Proposeu una descripció per la màquina de Mealy, que ha de tenir el menor nombre d’estats possible.
c) Completeu el cronograma donat.
d) Proposeu una descripció d’arquitectura pel bloc noseke que sigui funcionalment equivalent a l’original però més simple.
clk nrst run ang HA HB HC HA HB HC Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.30 Considereu el circuit seqüencial següent, amb els paràmetres temporals donats per a cadascun dels seus components.
tSU = 2.5 ns tH = 1 ns tCQ = 2 ns tDNOT = 0.5 ns tDNAND = 2.5 ns b D1 a D0 Q1 z Q0 nrst clk Es demana, a) Obteniu els valors dels temps de setup i de hold equivalents que es veuen des de les entrades del circuit.
b) Obteniu el valor de la freqüència de rellotge màxima aplicable al circuit.
c) Obteniu els valors del retards rellotge-sortida del circuit.
4.31 Considereu el circuit següent, on cadascuna de les entrades x1 i x2 és síncrona i té entre 2 ns i 4 ns de retard respecte del flanc ascendent del rellotge.
x2 Xarxa Comb. 1 z1 Xarxa Comb. 3 Reg.2 Reg.1 x1 Xarxa Comb. 4 z2 Xarxa Comb. 2 clk tDXCmin=4ns tDXCmax=10ns tSU=8ns tH=4ns tCQ=5ns tDXCmin=8ns tDXCmax=20ns Es demana, a) Obteniu el valor de la freqüència de rellotge màxima aplicable al circuit.
b) Quin problema greu de temporització té el circuit i com es pot solucionar? Problemes de Disseny Digital Tema 4 4.32 Els circuits donats són dues alternatives de realització d’un comptador ascendent mòdul 16. La primera és la vista a classe, la segona s’anomena ripple counter. Suposeu els següents paràmetres temporals pels seus components: tSU=1ns, tH=0.5ns, tCQ=1.5ns, tDXOR=1.5ns, tDAND=1ns.
ce tc D0 Q0 D1 Q1 D2 Q1 Q0 Q2 D3 Q2 Q3 Q3 Q3..0 clk nrst D0 ce Q0 D1 Q0 Q1 D2 Q1 Q2 D3 Q2 Q3 Q3..0 Q3 clk nrst a) Compareu el funcionament d’ambdós comptadors mitjançant cronogrames amb les mateixes excitacions d’entrada.
b) Obteniu les prestacions temporals de cada comptador: temps de setup i de hold vistos des de les entrades, freqüència màxima de rellotge aplicable i retards rellotge-sortides.
c) Feu una comparativa dels dos comptadors pel que fa a sincronisme, facilitat de disseny i encadenament, mida i prestacions temporals.
A ALU1 ALU2 ALU3 15-20ns 5-10ns 25-30ns B C REG X REG 4.33 El circuit de la figura fa l’operació Y=(AX+B)/C, on A, B i C són constants. Les dades temporals dels registres són tCQ=5ns, tSU=2ns i tH=2ns. Els retards dels blocs combinacionals són a la figura. Voldríem que el circuit proporcionés 20 milions de resultats per segon. És això possible o caldria fer algun canvi per tal d’aconseguir-ho? Justifiqueu la resposta.
Y ...