EMBRIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   EMBRIOLOGIA  DE  L’APARELL  LOCOMOTOR   A  partir  de  tres  setmanes  de  desenvolupament.     Totes  les  capes  estan  en  contacte,  no  hi  ha  espais.  En  els  dibuixos  estan  separades  per  veure  bé  les   formes.     L’embrió  és  pla,  i  s’ha  de  convertir  en  cilíndric.  S’ha  de  fer  un  plegament  craniocaudal  i  des  dels   laterals.     La  cavitat  amniòtica  farà  com  si  punxéssim  amb  el  dit  un  globus.     Aquest   plegament   craniocaudal   està   condicionat   per   el   creixement   del   tub   neural   que   serà   un   cilindre  sobre  l’ectoderm.  Comença  en  determinats  punts  a  créixer,  és  desenvolupen  les  parets  del   tub  en  la  part  anterior,  això  fa  que  l’embrió  es  corbi.     A   la   membrana   bucofaríngia   i   la   cloacal   no   hi   ha   mesoderm   (davant   i   darrera   de   la   línia   mitja).   Seran   punts   que   l’ecoderm   i   l’endoderm   estaran   en   contacte.   Coincideixen   amb   les   obertures   cranial  i  caudal  del  tub  digestiu.  La  part  superior  del  tub  neural  acabarà  passant  per  davant  de  la   membrana  bucofaríngia.     El  mesoderm  crea  una  petita  cavitat  per  davant  de  la  membrana  bucofaríngia  i  és  l’esbós  del  cor.   De  la  mateixa  manera  passa  a  caudal.  El  que  farem  és  arrossegar  la  membrana  cloacal  cap  a  la  part   caudal  i  anterior,  perquè  queda  una  mica  anterioritzada  i  es  tanqui  per  sota.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   El  plegament  lateral  es  dona  a  conseqüència  de  les  cèl·∙lules  del  mesoderm.  Quan  vam  veure  que   durant   la   tercera   setmana   del   desenvolupament   a   través   de   la   línia   primitiva   s’invaginava   el   teixit,   dèiem  que  ho  feia  de  dins  cap  a  lateral  i  de  la  mateixa  manera  que  es  posava  per  la  línia  mitja  i   anava   cap   els   laterals   es   desplaçava   cranialment.   Això   fa   que   les   cèl·∙lules   es   disposin   lateral   i   anterior.  Això  provoca  diferents  regions  del  mesoderm:     -­‐un  més  central  que  és  la  notocorda  (teixit  guia),     -­‐mesoderm  a  cada  banda  de  la  notocorda  que  és  el  paraxial     -­‐el  intermig     -­‐el  lateral.     El   mesoderm   lateral   s’obra   en   dues   capes.   Mesoderm   paraxial   importància  en  musculatura  i   ossos   de   l’aparell   locomotor.   Intermig   part   caudal   dóna   lloc   al   sistema   urinari   i   locomotor.   El   lateral   important  en  formació  extremitat  i  cavitat  corporal.     Una  làmina  del  mesoderm  lateral  revesteix  endoderm  per  dins,  i  l’atra  ectoderm.     Hi  ha  làmina  somàtica  i  làmina  esplàcnica.  La  somàtica  revestirà  el  cos,  la  esplàcnica  revestirà  les   vísceres.   Quan   es   plega   l’embrió,   s’arrossega   tot   l’ectoderm   cap   a   caudal   i   s’emporta   la   làmina   somàtica  que  el  rodeja.  Sempre  que  fem  el  tancament  s’està  fent  una  paret  amb  el  mesoderm  i   l’ectoderm  que  l’acompanya.     Quan   es   cargola   l’embrió   l’endoderm   construeix   un   tub   que   recorrerà   l’embrió   de   dalt   a   baix   però   serà  un  tub  endodèrmic,  estarà  recobert  de  la  làmina  esplàcnica  del  mesoderm  lateral.     La  somàtica  i  l’esplàcnica  estan  en  contacte,  es  pot  passar  d’una  a  l’altra.     Queda  una  estructura  cilíndrica,  amb  un  tub  neural  que  la  recorre  de  dalt  a  baix  i  un  tub  digestiu   primitiu  que  també  ho  recorre  de  dalt  a  baix  a  través  de  la  membrana  bucofaríngia  i  la  cloacal.     Endoderm   d’origen   epitelial   que   crearà   totes   les   cèl·∙lules   funcionals   i   el   mesoderm   tot   el   teixit   del   suport.  Tot  sortirà  de  brots  del  tub  digestiu  primitiu.     Si  anem  a  l’aparell  locomotor,  està  originat  per  el  mesoderm  paraxial  (esquelet  axial,  i  músculs),   làmina  somàtica  del  mesoderm  lateral  (extremitats,  ossos  i  vasos).       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Tancament  del  tub  neural  comença  al  centre  de  la  placa  embrionària,  i  aquest  punt  serà  la  regió   nucal,   és   a   dir,   que   la   meitat   anterior   de   la   placa   embrionària   serà   el   cap   i   la   meitat   posterior   serà   la   resta   del   cos.   El   mesoderm   paraxial   està   al   costat   del   tub   neural,   el   mesoderm   començarà   a   agrupar-­‐se  amb  grups  de  teixit,  i  s’organitzarà  en  somites.     Les   dues   columnes   de   mesoderm   paraxial   es   segmenten   en   blocs   anomenats   somites.   Aproximadament  40  somites.  A  la  part  cranial  no  estan  molt  ben  definits  i  hi  ha  variacions  sobre  el   nombre.   Els   ben   constituïts   són   a   partir   de   la   regió   cervical.   Els   somites   tenen   una   forma   prismàtica,  tenen  una  regió  còncava  que  mira  cap  el  tub  neural,  una  regió  dorsal  aplicada  sobre   l’ectoderm   i   una   regió   ventral   sobre   el   mesoderm.   Inicialment   els   somites   tenen   una   cavitat   interna  anomenada  cavitat  somítica.  Les  cèl·∙lules  del  somites  comencen  a  diferenciar-­‐se  i  podem   parlar  de  diferents  regions  cel·∙lulars.   -­‐Regió   medial   i   caudal   =   esclerotoma,   tot   el   que   serà   la   regió   del   somita   amb   contacte   amb   l’ectoderm   formarà   el   dermamiotoma.   Esclero   és   dur,   formarà   os.   Dermamio   formarà   dermis   i   múscul.  En  la  part  del  dermamiotoma  també  s’organitzen.  En  els  extrems  hi  ha  els  miotomes  i  a  la   part  central  el  dematoma  (segments  cutanis  que  estaven  innervats  per  un  nervi  espinal).     Les   parts   dels   miotomes   s’han   quedat   en   regions   diferents,   aquests   miotomes   separats   donaran   lloc  a  diferents  músculs,  el  miotoma  dorsomedial  i  dorsolateral  o  ventrolateral.     Dorsomedial  és  el  miotoma  epiaxil,  i  l’altre  és  hipoaxil.     L’epiaxil  està  molt  pròxim  al  tub  neural,  tendirà  a  originar  els  músculs  autòctons  del  dors  del  tronc,   innervat  per  la  branca  posterior  dels  nervis  espinals.     El  hipoaxil  serà  el  destinat  a  formar  tota  la  musculatura  de  les  parets  anterolaterals  del  tronc  i  de   les  extremitats,  i  estarà  innervada  per  branques  anteriors  dels  nervis  espinals.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Esclerotoma:   cèl·∙lules   en   contacte   amb   el   tub   neural   i   notocorda.   El   que   fan   és   que   els   somites   de   cada   costat   progressen   a   la   línia   mitja.   Envaeixen   la   notocorda   i   la   perifèria   del   tub   neural.   Els   somites  dels  dos  costats,  creixen  les  cèl·∙lules  i  rodegen  la  regió  del  tub  neural  i  de  la  notocorda.       A  continuació  amb  la  part  que  rodeja  la  notocorda  es  fa  els  cossos  vertebrals  i  el  tub  primitiu  els   arcs  vertebrals.  Les  vertebres  es  formaran  amb  mig  esclerotoma  d’un  somita  i  mig  del  següent.  De   cranial  a  caudal  .  La  part  caudal  de  l’esclerotoma  comença  a  proliferar  i  envaeix  la  part  cranial  de   l’esclerotoma   següent   i   forma   un   bloc   de   teixit   que   es   diu   centrum,   que   és   el   precursor   del   cos   vertebral.  La  regió  central  mitja  de  cada  esclerotoma  primitiu,  queda  un  teixit  més  lax.     Del  tub  neural  ja  han  sortit  nervis  motors,  eferents  i  estan  arribant  a  cada  somita  original.  La  regió   central   del   somita   dóna   lloc   a   un   teixit   més   lax.   La   regió   caudal   d’aquest   prolifera   fins   envair   la   regió  cranial  del  somita  següent  i  forma  el  centrum.     Això  passarà  successivament,  així  amb  les  meitats  es  formaran  els  cossos  vertebrals,  i  a  la  regió  on   sortia  els  nervis  espinals,  ha  quedat  una  regió  més  laxa.  Aquesta  regió  serà  el  disc.  Darrera  del  disc   hi   ha   el   forat   de   conjunció,   per   on   sortiran   els   nervis   espinals.   Cada   centrum   donarà   el   cos   vertebral.  La  notocorda  de  dins  del  centrum  degenera,  el  nucli  polpós  dels  discs  intervertebrals,  és   el  resta  embrionari  de  la  notocorda.     A   la   part   posterior,   el   que   queda   és   un   grup   de   cèl·∙lules   de   l’esclerotoma   que   primer   es   transformarà  en  cartílag  i  després  en  os  i  formarà  l’arc  vertebral.       Totes  les  vèrtebres  tenen  dues  apòfisis,  però  unes  no  creixen,  altres,  donen  lloc  a  costelles,  altres   creixen  en  forma  d’apòfisis,  altres  es  fusionen...  De  manera  que  les  vertebres  creen  apòfisis  costals   i  apòfisis  transverses  perquè  totes  venen  d’allà  mateix.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Nervi  que  era  d’un  somita,  envaeix  el  múscul  d’un  somita.  Això  permet  que  els  músculs  originats   quedin   entre   segments   vertebrals   i   siguin   capaços   de   generar   moviment,   ja   que   com   a   mínim   saltaran  sempre  un  nivell.     Cada  massa  muscular  estarà  perseguida  per  aquell  nervi  espinal  que  tenia  primitivament.   Les  artèries  segmentàries  de  l’aorta  primitiva  que  estaven  entre  els  somites  queden  al  costat  de   cada  un  dels  cossos  vertebrals.       Un   múscul   com   a   mínim   esta   innervat   per   dos   nervis   espinals.   Aquestes   masses   musculars   s’hauran  de  segmentar  i  combinar-­‐se,  per  això  existeixen  els  plexes.       Formació   de   l’estèrnum.   Les   costelles   hauran   envaït     la   làmina   somàtica   del   mesoderm   lateral   a   través   del   seu   creixement   de   formació   de   les   vèrtebres.   En   aquesta   zona,   (mesoderm   lateral   somàtic)  hi  ha  unes  zones  de  teixit  que  es  condensa  i  la  costella  mentre  creix  els  va  empenyent  i  es   diuen   barres   esternals,   quan   arribi   a   la   línia   mitja   s’ajuntaran   i   formarà   l’estèrnum.   Derivat   del   mesoderm  lateral.       Crani   a   través   de   la   formació   dels   somites   de   la   regió   occipital   que   seran   els   més   alts   i   allà   s’acabarà  la  notocorda  formarem  la  part  del  neurocrani  cartilaginós.  Hi  ha  dues  grans  parts:   -­‐Neurocrani     -­‐Viscerocrani     A  cada  una  de  les  parts  hi  ha  uns  ossos  que  es  formaran  amb  precursors  cartilaginosos  i  uns  amb   precursors   membranosos,   per   tant   embriològicament   diferenciem   neurocrani   cartilaginós,   neurocrani  membranós,  viscerocrani  cartilaginós,  viscerocrani  membranós.     L’única  part  que  deriva  dels  somites  és  un  tros  del  neurocrani  cartilaginós,  la  resta  de  peces  òssies   del  crani  deriven  de  la  cresta  neural.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     Les  cèl·∙lules  de  la  cresta  neural  són  quan  tinc  l’ectoderm  que  s’invagina  per  formar  el  tub  neural,   les   cèl·∙lules   de   les   porcions   del   tancament   del   tub   neural,   són   les   cèl·∙lules   de   la   cresta   neural   i   quan   el   tub   es   tenca,   les   cèl·∙lules   queden   per   sobre   del   tub   neural   i   sota   de   l’ectoderm   (tall   transversal)   és   a   dir,   que   queden   entre   el   tub   neural   i   ectoderm.   Són   cèl·∙lules   especial   i   tenen   una   gran  capacitat  migratòria,  i  formar  un  piló  d’estructures  totes  una  mica  especial,  per  exemple,  els   ganglis  espinals  envaeixen  tot  el  teixit  mesodèrmic  de  la  regió  cranial  i  faran  els  ossos  del  crani,   melanòcits  de  la  pell,  glàndules  suprarenals.  Origen  neural.   Regió  del  clivus  i  el  voltant  del  foramen  magne  (somites).   La  resta  d’ossos  que  formaran  la  base  del  crani,  seran  formats  per  precursors  cartilaginosos  però   derivats   de   la   cresta   neural.   La   resta   d’ossos   del   neurocrani,   seran   ossos   formats   a   partir   de   plaques  membranoses  que  posteriorment  s’ossificaran.   La  bòveda  cranial  serà  el  neurocrani  membranós.     CRANI  DE  MOMENT  S’ACABA  AQUI     L’embrió   quan   es   plega   craniocaudalment   perquè   tenia   un   creixement   molt   gran   del   tub   neural.   Per  tant  ha  quedat  un  tub  neural  amb  unes  parets  grans  i  llum  a  dintre  i  hi  ha  la  capa  d’ectoderm  i   mesoderm   recobrint.   Hi   haurà   la   membrana   bucofaríngia   que   es   podrà   arribar   a   l’interior   de   l’embrió.   Entre   el   tub   neural   i   l’ectoderm   hi   ha   mesoderm.   A   partir   d’aquí   podem   entendre   que   totes   les   plaques   òssies   són   aquesta   capa   mesodèrmica   envaïdes   per   les   cèl·∙lules   de   la   cresta   neural  i  que  es  transformaran  en  plaques  membranoses  per  després  ossificar-­‐se  i  formaran  la  base   del  crani  i  les  de  la  banda  més  posterior  de  la  notocorda  formarà  la  regió  occipital.  El  creixement   de  la  cavitat  cranial  depèn  del  desenvolupament  de  l’encèfal.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FORMACIÓ  DE  LES  EXTREMITATS   Ossos,  articulacions,  vasos,  tendons  i  lligaments  ve  de  la  làmina  somàtica  del  mesoderm  lateral.  Els   músculs  venen  dels  dematomes  hipoaxils  dels  somites  (mesoderm  paraxial).     En  la  làmina  somàtica  del  mesoderm  lateral  hi  ha  unes  línies  que  es  produeixen  en  la  regió  lateral,   que  són  les  línies  de  creixement  de  l’extremitat,  aquí  es  produeixen  dos  punts  on  el  mesoderm  fa   una  proliferació  i  produeix  un  creixement  en  forma  de  brot.  A  finals  de  la  quarta  setmana  comença   l’extremitat   superior   i   un   parell   de   dies   després   l’extremitat   inferior   i   a   les   8   setmanes   ja   estan   completament  formades.     Aquests   esbossos   el   que   passa,   és   que   el   mesoderm   en   proliferació   revestit   per   ectoderm,   les   cèl·∙lules  més  distals  fan  una  especialització  =  CEA.  Emet  senyals  perquè  el  mesoderm  més  proximal   a   ella   es   mantingui   indiferenciat   i   vagi   proliferant.   Aquest   mesoderm   fa   que   l’extremitat   es   vagi   allargant   i   la   zona   més   proximal   a   l’embrió   s’allunyi   de   la   CEA   i   es   comencin   a   diferenciar,   agrupant-­‐se   en   condensacions   i   formant   esbossos   dels   futurs   ossos.   Sempre   creix   de   proximal   a   distal.   De   totes   maneres   hi   ha   alguna   teoria   que   no   es   ben   bé   així.   Dels   ossos   de   les   cintures,   l’escàpula  i  l’ílium  de  la  costal  venen  de  somites.     La   CEA   guia   el   creixement   distal   de   l’extremitat   i   tots   els   ossos   passaran   primer   per   compostos   cartilaginosos  i  després  s’ossificaran.     Hi   ha   una   altra   línia   de   cèl·∙lules   de   l’ectoderm   que   es   diu   ZAP   en   la   zona   dorsal,   que   guia   el   creixement   lateral   i   medial.   Zona   d’activitat   proliferant.   El   que   passa   que   amb   el   creixement   les   extremitats  giraran.     Les  extremitats  superiors  fan  una  rotació  externa  de  90º,  i  les  inferiors  rotació  interna  de  90º.     La  CEA  es  divideix  per  apoptosi  i  es  crea  una  placa,  i  crea  5  grups  que  guiaran  el  creixement  de  5   radis  distals  en  les  mans  i  els  peus  que  seran  els  dits.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     Les   articulacions,   passa   que   en   els   trossos   on   s’ha   de   crear   les   articulacions   creix   teixit   més   condensat  que  és  el  mesènquima  interzonal,  que  després  s’anirà  diferenciant  en  diferents  teixits,  i   en   les   diartrosis   es   cavitarà   creant   les   cavitats   articulars.   Una   part   donarà   la   càpsula,   els   lligaments...  És  mesodrem.  Les  no  cavitades  es  pot  diferenciar  a  fibrocartílag.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Hi   ha   un   ordre   establert   de   l’ordre   en   que   es   van   tancant   els   cartílags   de   creixement.   Un   patró   d’ossificació.                     Mentre   està   creixent   l’extremitat,   en   el   teixit   mesodèrmic   de   tot   l’esbós   es   formaran   els   vasos   a   partir   d’illots.   Un   cop   creats,   per   angiogènesi  poden  sortir  brots  i  es  poden  crear  i  descrear  els  vasos   que  convinguin,  i  crear  una  xarxa  capil·∙lar,  on  es  diferencia  una  zona   central  connectada  a  l’aorta  primitiva,  crea  com  una  artèria  axial  dins   de  la  cavitat,  i  la  regió  perifèrica  es  crea  una  altra  xarxa  capil·∙lar  que   serà  la  futura  xarxa  venosa  superficial.     Primer  hi  ha  una  artèria  central  que  posteriorment  degenerarà  i  les   colaterals   (radial   i   cubital)   romandran.   En   el   territori   del   medià   pot   haver-­‐hi  una  artèria  mediana.     El   mateix   passa   a   l’extremitat   inferior   (tot   i   que   és   la   femoral   profunda).     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       Han  anat  creixent  els  esbossos  de  les  extremitats  i  hem  format  ossos  i  vasos.  El  mesoderm  també   crea  tendons  i  lligaments  i  també  crearà  les  embolcalls  musculars  (endomissi,  permissi..)  però  no   les  cèl·∙lules  musculars  que  deriven  de  els  somes  de  la  regió  cervical,  perseguint  el  creixement  de   l’extremitat,   guiades   pel   teixit   mesodèrmic   que   farà   tendons,   lligaments,   beines...   Aquest   grup   muscular  porta  lligat  amb  ell  el  seu  nervi  espinal.     La  massa  hipomèrica  envaeix  l’extremitat,  cada  una  porta  el  seu  nervi  (plexe  braquial),  el  que  ha   de   passar   és   que   les   cèl·∙lules   musculars   inicials,   facin   viatges   i   aquests   axons   que   els   innerven   inicialment,   es   creuin,   ja   que   cada   múscul   acaba   innervant-­‐se   com   a   mínim   per   dos   segments   medul·∙lars.  En  un  principi  comença  a  organitzar-­‐se  amb  una  massa  flexora  i  extensora,  però  ja  ha   combinat   diferents   segments.     Dins   de   la   massa   flexora   i   extensora   es   tornaran   a   combinar   aquestes   cèl·∙lules   musculars   per   fer   els   músculs   definitius.   Això   hi   guia   el   mesoderm   de   l’extremitat.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     En  el  somita  hihavia  el  dermatoma,  el  qual  en  l’extremitat  s’ha  desplaçat  sota  l’ectoderm  i  ha  anat   deixant   les   zones   dèrmiques   innervades   pel   seu   segment   medul·∙lar.   Els   músculs   arrossegaven   branques   motores.   Les   branques   sensitives   no   venen   de   la   mèdul·∙la   espinal,   venen   de   ganglis   raquidis  que  venen  de  les  cèl·∙lules  de  la  cresta  neural,  en  els  ganglis  raquidis  les  cèl·∙lules  sensitives   creen   dos   axons,   un   central   que   envairà   la   medul·∙la   en   el   seu   segment   corresponent   i   un   perifèric   que   perseguirà   els   axons   motors   que   li   fan   de   guia,   a   través   d’aquest   creixement   arribaran   als   músculs  i  als  segments  cutanis  corresponents  a  cadascun  dels  dermatomes.     Abans   de   girar   l’extremitat   els   dermatomes   segueixen   un   patró   lineal,   però   quan   roten   els   segments  cutanis,  es  tornen  espiralitzats.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       ...