TEMA 8; T. CONTROL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Teories Criminológiques I
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Teories criminologiques TEMA 8. TEORIA DEL CONTROL Es important diferenciar la teoria del control (vincles socials) teoria del auto control, son dos teories totalment diferents.
1. Les preguntes de la teoria del control La teoria del control es fa una pregunta diferent a la resta de teoriess criminologiques. La pregunta de les teories que hem vist fins ara es perque la gent delinqueix?, la teoria del control es una pregunta diferent la pregunta que es fa es perque la gent no delinqueix? L’interessa més la obediencia a la llei, perque les persones compleixen la lleu. Aquesta teoria parteix, de perque la condcuta desviada pot ser una forma de conducta que sigui una manera més facil de aconseguir les coses. Perque la gent no hauria de delinquir si la conducta deli ctiva es un benefici? Perque hem de estdiar criminologia si podem treure una chuleta al examen i copiarla?.
Que ens porta a no delinquir? La resposta  2. La teoria del control/vincles socials (hirchi 1969) Hirchi va establir que hi havien 4 factors que expliquen que les persones no delinqueixen. Aquests quatre elements i vincles, son els que expliquen, en la mesura en que exs donen o no, la seva conducta delictiva o la seva conducta conforme a la llei. Segons auesta toeria tu esperas una conducta conforme a la llei, aquestes persones no faran conductes desviades. Aquests vincles son: a. Lligam (attachement), es el que es forma abans, en el ambit familiar, el vincle del attachement, esta definitcom la sensibilitat a l’opinió del sdemes, se sensible a lo que les persones pensen de tu. En el ambit fambiliar, pensem amb el vincle que te un nen o una nena amb els seus pares. El primer vincle que s’estableix. Aquest vincle pot tenir un determinat grau de afecció, aixo vol dir que com major es el grau de affecció que na persona te amb els seus pares mes sensible es a que els demes pensen d’ell.
Com els pares el que volen dels fills es que es comporten d’acord amb les normes que no facil conductes desviades, pues llavors, la idea de hirchi es que com més vinculat estiguis amb els teus pares, més affeció hi haura i mes ens preocupara fer alguna cosa que els nostres pares no veguin be, perque pot ser tinc por a perdre la estima dels pares (decepcionar-los), no fas una cosa perque no vulguis ferla si no perque no pots, hi ha una cosa exterior que et controla. Aquest es el vincle que més rellevancia te en aquesta teoria. Com es fa per saber aquest vincle? Quina mesura els teus pares son importants per tu…? María Aperador Montoya Teories criminologiques b. Compromís (commitment) (costos del comportament desviat), quan parlem de costos de comportament desviat no parlem de sancions, la teoria que parla dels costos per comportament desviat es la toeria de l’elecció racional, aquí es diferent, hirchi quan parla de costos es refereix “stake in conformity” la idea dels costos es refereix a que com més tu aspiracions (ambit escolar) tens, com més son les teves aspiracions més poses en joc, més la conducta desviada o el delicte entra en conflicte amb les teces aspiracions, es a dir si tenim una alta aspiració de treure excelent a la carrera, i cada dia aribem tard, el profesro ho veu malament, pero si a més treiem moltes bones notes, ens donara igual arribar tard. Com més aspiraicons tens, hi ha mes coses exterioes que et controlen i fa que tu valoris esl costos.  tens un stake in conformity més elevat. Si quieres llegar a excelente no te lo vas a jugar llegando tarde a clase, i te conformas con lo que tienes que hacerNque es llegando a la hora.
c. Participació (involvement), si la persona esta ocupada durant la seva rutina de cada dia en activitats convencionals vol dir, en activitats extraescolars, la vida de la persona esta organitzada en aquesta sequencia, no tens temps de dur a terme conductes desviades. Si un jove pasa mes temps supervisat, la posibilitat de dur a terme conductes desviades es menor que si es mes lliure. El punt més rellevant es la supervisió, es a dir, si els nois quan surten els adolescents als 14 15, si els seus pares saben on estan, si saben amb qui estan, si se sels va a buscar quan tornen.
d. Creences (beliefs), no dus a terme la conducta delictiva perque esta en contra del que creus que s’ha de fer.
La suma daquests elemtns, tu pots fer una escala en un d’aquests elements. Van segons en graus, tot aixo si ho sumem et dona un nivell de vincle de vinculació i aixo ho relacionariem amb la seva delinquencia, i s’intentaria correlacionar les escales de control social i vinculació social amb el nivell de delinquencia recortada o oficial.
Aquesta toeria ha estat una toeria dominant des de que va sorgir. La teoria dels vincles socials. Amb molta confirmació empírica.
3. La teoria de l’autocontrol La criminologia més sociologica no li agrada, aixo com aquesta teoria (aquesta) als psicolegs, la psicologia de orientació sociologica no li agrada, perque mentre la primera parla dels vincles socials i per tant es molt sociologica, aquesta teoria te una dimensió molt més microsocial, inclus més María Aperador Montoya Teories criminologiques individual, perque esta centrada en el element de ll’autocontrol, es el punt clau de la teoria. Hirchi diu que es pot explicar amb un element la propensió o disposició de una persona a la delinquencia.
La propensió que una persona te a la delinquencia depen del seu nivell autocontrol.
Esquema pwp.
Elements: a) Impuslivitat (incapacitat de diferir la gratificació), les teories biologiques també parlen de la impuslivitat. Hirchi diu que el primer element del autocontrol es la impulsivitat, es a dir la persona que no pot diferir la gratifiacació, que busca la gratificació en el moment, busca el plaer inmediat, la satisfacció inmediata. Hirchi posa exemples, vull sexe es mes facil obtenirlo per la força que esperar-se.
b) Preferencia per activitats simples versus complexes, hirchi diu que normalment el delicte es molt més simple que estudiar per exemple.
c) Amant del risc versus aversió al risc, la conducta desviada pot ser excitant.
d) Preerencia per activitats fisiques sobre mentals, el delicte es més fisic que mental (força, pegarte) e) Egocentrisme versus empatia, el pelnsar en tu mateix i no posarte en el lloc del altre, la empatia es tipic de la maduració de les persones, ja que es basa en posarte en el lloc de l’altre, aixo hi ha gent que no madrua mai f) La manca de tolerancia a la frustració, si una cosa no t’agrada doncs et rebotes.
4. Segon element de la teoria: teoria integrada? El baix autoctorol es un element, es el que marca la dispoció delictiva, podem ser persones amb un baixa autocontrol i que bai falten les oportunitats. Pero si aquesta persona que te un baix autoctorl esta en un contexte no supervistat, aquesta persona es molt sensible a la delinquenica. Aio no es la predispoció si no que es un component derivat de una altra teoria i aixo comporta la delinquencia.
Hirchi diu que el baix autocontrol es una caracteristica estable de la persona i que es forma molt prematudarment entre els 8 i els 12 anys ja s’ha format el nivell d’autoctonrol. La curva edatdelunquencia, vol dir que la delinquencia disminueix amb la edat.
5. Causes (principals) del baix autocontrol El auto control depen en la teoria de lautocontrol depen de la variable familiar. La familia es la clau de les delinquencies. El autocontrol es forma en la educació familiar, llavors ell, en el sue llibre defineix un model de educació familiar que fomentael autocontrol, algunes coses ja les sabem, a) María Aperador Montoya Teories criminologiques amor dels pares als fills, aixo es la vinculacio es previ, aquí si que es veu una relació amb la teoria del control, els eegon element b) la supervisió de les activitats dels fills, en molta investigació criminologica es el aspecte central, aquesta es la variable mes explicativa, com menys supervistats estan mes delinquencia, el tercer element c) es el reconeixement del comportament desviat quan succeix, el fet de nomirar cap a una altra banda en el comportament desviat i el cquart d) desaprovar el comportament desviat quan ocorrer, hirshci dona importancia a la idea de reforç positiu pero tmabé dona importancia al castig, amb aquest model el que s’aconsegeix es generar autocontrol. Centre tot el debat en la formació prematura. Si volem prevenir la delinquencia hasde prevenir prematurament 6. Revisió toeria del autocontrol Hirschi en 2004 va revisar la toeria, va consedirar aquesta revisió, una cosa que va dir es que l’escala d’autoctonrol si que era explicativa pero que si que hi han altres elements que ho son. Si hi han altres elements s’ha de revisar la toeria, en auqesta revisió planteja una certa versió de la teoria del control i del autoctonrol tenen el mateix fonament. Reelabora l’escala de l’autocontrol integrant aspectes de la teoria del control, per mesura l’autocontrol. Aquests items passen a ser ihibidors de delinquencia.
...

Comprar Previsualizar