08 Hiperactivitat i TDAH + Examen BLOC1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 8: TERAPÈUTICA DELS TRASTORNS D’ATENCIÓ, TRASTORNS D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDH) I AUTISME TDH És un trastorn neurològic de la infància que es caracteritza per desenvolupar nivells inapropiats d’hiperactivitat, impulsivitat i manca d’atenció Aquests símptomes es poden presentar de dues formes diferents d’acord amb diversos autors, classificats al DSM-IV • Problemes d’atenció amb comportament compulsiu: dèficit d’atenció + hiperactivitat (TDH) • Problemes d’atenció i de la memòria a curt termini: dèficit d’atenció + problemes d’aprenentage TRACTAMENT • Estimulants del SNC: metilfenidat, derivats amfetamínics (dimesilat de lisdexanfetamina) • No estimulants: atomoxetina (Strattera ®) • Altres: antidepressius com l’imipramina, agonistes α2 com la clonidina El 70-80% dels nens amb TDH (diagnosticats correctament) responen a fàrmacs estimulants FARMACOLOGIA DELS ESTIMULANTS Actuen incrementant els nivells de dopamina i noradrenalina. Ambdós bloquen la recaptació de la DA i NA a nivell sinàptic, i les amfetamines també n’augmenten el seu alliberament • Dimesilat de lisdexanfetamina: profàrmac que mitjançant la hidròlisi proporciona L-lisina i la D-amfetamina (fàrmac actiu, isòmer dextro) • Metilfenidat (Concerta ®): és més actiu l’isòmer dextro en formulacions galèniques d’alliberament controlat: és important mantenir nivells constants durant tot el període en el que el nen és a l’escola EFECTES ADVERSOS GENERALS DELS ESTIMULANTS Efectes comuns inclouen: • Pèrdua de la gana, anorèxia, pèrdua de pes: s’ha de controlar i evitar, són nens en època de creixement • Problemes per dormir • Canvis d’humor, de comportament, irritabilitat, inquietud • Mal d’estómac, mal de cap • Ef adversos derivats de l’augment de NA sistèmica: increment de la freqüència cardíaca, increment de la pressió arterial Altres més estranys són: • Símptomes de depressió amb tristesa, plors i comportament d’abstinència • Aparició i/o empitjorament de tics, possibles Tourette’s • Enlentiment del creixement (degut a la pèrdua de la gana) Per a intentar evitar-los: • Inici gradual de la dosi • Tractament només en període escolar, suspendre’l en vacances FÀRMACS NO ESTIMULANTS: ATOMOXETINA (Strattera ®) Inhibidor de la recaptació de NA (no afecta la DA) única aprovada per casos de TDH en adults EF ADVERSOS • Hepatotoxicitat • Possible increment de suïcidis (subpoblació amb un problema de comportament important) • Cardiovasculars: increment de la freq cardíaca, de la pressió arterial (com el metilfenidat i les amfetamines, derivats de l’augment de NA sistèmica) • Alteracions del creixement 1 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 ALTRES OPCIONS: FÀRMACS DE SEGONA LÍNIA • Antidepressius: imipramina • Agonistes α2: clonidina, guanfacina • Inhibidors de la recaptació de NA i DA: bupropió • Modanifil • Aprovat per hipersòmnia i narcolèpsia • Inhibidor de la recaptació de NA i DA • Incrementa els nivells d’histamina a l’hipotàlem FARMACOTERÀPIA DE L’AUTISME Teràpia dels signes associats a cada pacient: cada nen és un cas individual i no extrapolable • Antipsicòtics: risperidona, aripiprazol • Ansiolítics, hipnòtics, antidepressius • Anticonvulsivants: àcid valproic (per als brots psicòtics) 2 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 PREGUNTES PRIMER BLOC AFG, 69 anys, des de fa uns dies dorm malament a la nit i es sent molt inquiet. Últimament presenta un increment en els nivells de les transaminases i té problemes per controlar la tensió arterial.
• En un primer moment el metge li pot prescriure hidroxizina: V • El tractament d’elecció a llarg termini és el diazepam: F (no es dóna per a l’insomni, i encara menys per a llarg termini) • L’agomelatina és un tractament adequat: F (en principi es pot donar per a l’insomni, però parlem d’un individu amb transaminases elevades) • El triazolam durant 2-3 setmanes també estaria indicat: V (període curt, BZD d’acció curta) • Després de varies setmanes de tractament amb una BZD, ha d’incrementar la dosi per a que aparegui l’efecte hipnòtic (tolerància): V • Per equivocació, es pren una sobredosi de la BZD. Si va a l’hospital el tractaran amb flumazenil: V (agonista parcial que s’utilitza com a antídot en sobredosificacions per BZD) En Pau té 3 anys i ha entrat a l’hospital perquè a la llar d’infants s’ha quedat sense sentit, estès a terra i amb un estat convulsiu • El tractament d’elecció per tractar la convulsió seria midazolam per via oral: F (el tractament d’elecció per estats convulsius és el diazepam; però encara menys podrem donar-ho VO) • Si la convulsió està associada a febres altes, s’ha d’iniciar un tractament amb fenitoïna: F (la fenitoïna és per evitar recurrències posteriors) • Després d’unes hores sense febre, en Pau torna a patir una convulsió. Després de tractar-la, seria adequat el tractament amb levetiracetam: V • Finalment, i després d’un any, es diagnostica la síndrome de Lennox-Gasteaud. En aquest cas, el tractament d’elecció seria la rufinamida: V (indicada en nens a partir de 4 anys en crisis epilèptiques parcials i generalitzades, i específicament per síndrome de Lennox-Gasteaud) Un pacient ingressa a urgències amb un episodi psicòtic amb deliris, al·lucinacions i agressivitat.
L’historial clínic indica que es tracta d’un pacient amb esquizofrènia, tractat amb flufenazina i que ha interromput el tractament degut a efectes adversos com tremolors i discinèsies • La primera mesura a urgències serà administrar decanoat d’haloperidol, que presentarà un efecte antipsicòtic ràpid i potent: F (l’haloperidol ja va bé, però els decanoats són preparacions galèniques d’alliberalent lent, formes retard) • Un cop controlat el brot, es pot instaurar un tractament a llarg termini amb quetiapina perquè presentarà menors efectes extrapiramidals i asseguraran un millor compliment terapèutic: V • La clozapina es descartarà per aquest pacient perquè té antecedents d’agranulocitosi: V • L’ús d’antagonistes dopaminèrgics com la clopromazina pot donar lloc a la síndrome neurolèptica maligna, efecte tòxic que pot causar la mort del pacient: V (passa especialment amb els típics, com l’haloperidol; cursa amb febre, convulsions i alteracions cardíaques que poden comportar la mort del pacient) 3 de 3 ...

Comprar Previsualizar