MÚSCULS DEL BRAÇ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MÚSCULS  DEL  BRAÇ   MÚSCUL  CORACOBRAQUIAL   S’origina  en  el  vèrtex  de  l’apòfisi  coracoides  per  un  tendó  comú  amb  el  de  la  porció  curta  del   bíceps.   Les   fibres   es   dirigeixen   cap   a   fora   i   a   baix,   profundes   respecte   al   pectoral   major   i   superficials   al   subescapular   i   als   tendons   del   rodó   major   i   dorsal   ample.   Acaba   en   una   rugositat   situada  en  la  cara  anterointerna  de  la  zona  mitja  de  la  diàfisi  humeral,  per  davant  de  la  inserció   del  tabic  intermuscular  intern.   És  un  adductor  del  braç  i  pot  intervenir,  en  la  flexió.     Està  innervat  per  el  nervi  musculocutani,  que  li  aporta  fibres  de  C6  i  C7.       MÚSCUL  BRAQUIAL   S’origina  en  la  superfície  anterior  de  la  meitat  distal  de   la  diàfisi  humeral,  tant  en  la  cara  anterolateral  com  en   la  anteromedial,  i  inclús  en  els  tabics  intermusculars  de   la  fàscia  del  braç.  Les  fibres  musculars  convergeixen  cap   a  baix  discurrint  per  davant  de  l’articulació  del  colze,  al   nivell  de  la  qual   es   continuen   amb   un   potent   tendó   que   s’insereix   en   la   vertent   inferior   de   l’apòfisi   coronoides   del   cúbit.   Algunes   de   les   seves   fibres   més   profundes   s’insereixen   en   la   càpsula   fibrosa   del   colze   i   la   tensen   per  evitar  que  quedi  pinçada  durant  la  flexió.     És  el  motor  primari  de  la  flexió  del  colze.     Està   innervat   per   el   nervi   muscuocutani   que   li   aporta   fibres  de  C5  i  C6.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MÚSCUL  BÍCEPS  BRAQUIAL   El   cap   curt   s’origina   en   el   vèrtex   de   l’apòfisi   coracoides   per   un   tendó   comú   amb   el   coracobraquial.   El   cap   llarg   arranca   per   un   llarg   tendó   cilíndric   que   s’insereix   la   tuberositat   supraglenoidal   de   la   escàpula   i   en   la   zona   pròxima   del   rodet   glenoïdal   de   l’articulació   escapulohumeral.  La  porció  curta  forma  un  ventre  muscular  que  descendeix  cap  a  fora  i  cap  a   baix  tapant  el  múscul  coracobraquial.   El  tendó  d’origen  del  cap  llarg  segueix  primer  per  l’interior  de  l’articulació  de  l’hombro,  cobert   per  un  plec  de  la  membrana  sinovial,  o  envoltat  d’una  envolutra  sinovial  pròpia,  i  emergeix  de   l’interior   de   l’articulació   pel   solc   intertubercular   de   l’húmer   per   on   discorre,   inclòs   en   una   envolutra   sinovial   i   tapat   pel   lligament   humeral   transvers   i   pel   tendó   d’inserció   del   pectoral   major.  Quan  sobrepassa  el  solc  intertuberositari,  es  continua  amb  un  ventre  fusiforme  que  es   solda  a  nivell  de  la  porció  mitja  del  braç,  amb  el  cap  curt.     El   ventre   resultant   de   la   fusió   dels   dos   caps   es   fusiforme   i   descendeix   cap   sota   la   pell   per   continuar-­‐se  a  nivell  del  colze  amb  un  tendó  aplanat  que  s’encorba  cap  a  fora  abans  d’inserir-­‐se   a  la  tuberositat  del  radi.  A  més  el  tendó  emet  una  expansió,  l’aponeuorsi  del  bíceps  braquial,   que  es  solda  amb  la  fàscia  antebraquial  en  la  zona  que  aquesta  cobreix  els  músculs  originats  en   l’epicòndil  medial.     El   tendó   del   bíceps   divideix   la   regió   anterior   del   colze   en   un   solc   bicipital   lateral   delimitat   entre   el   tendó   i   els   músculs   còndils   externs   i   un   solc   bicipital   medial   entre   el   tendó   i   els   músculs   originats   en   l’epicòndil   intern.   L’expansió   aponeuròtica   del   bíceps   cobreix   el   solc   bicipital   medial.   És   un   potent   flexor   i   supinador   de   l’avantbraç.   El   cap   llarg   del   bíceps   també   té   un   paper   important   en   l’estabilització   de   l’articulació   escapulohumeral   i,   en   casos   de   paràlisi   del   deltoides,  pot  suplir  l’acció  abductora  d’aquest.     Està  innervat  per  branques  del  nervi  musculocutani,  que  li  aporta  fibres  de  C5  i  C6.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MÚSCUL  TRÍCEPS  BRAQUIAL   El  cap  llarg  s’origina  en  la  tuberositat  subglenoidal  de  l’escàpula  i  en  la  zona  pròxima  del  rodet   glenoïdal   de   l’articulació   escapulohumeral,   i   descendeix   travessant   l’espai   triangular   escapulohumeral   en   busca   dels   altres   caps   del   múscul.   El   cap   lateral   s’origina   en   la   cara   posterior   de   la   diàfisis   humeral   en   la   regió   situada   per   sobre   i   per   fora   del   solc   radial.   El   cap   medial  s’origina  també  en  la  cara  posterior  de  la  diàfisis  humeral  en  la  regió  situada  per  sota  i   per   dins   del   solc   radial.   La   inserció   d’aquest   ventre   s’estén   a   més   cap   a   al   cara   posterior   dels   tabics  intermusculars  de  l’aponeurosi  braquial.   Les  fibres  musculars  dels  diferents  caps  s’uneixen  en  un  ventre  muscular  que  conflueix  en  una   potent   làmina   tendinosa   que   s’insereix   en   la   cara   superior   olecraniana.   Un   component   important  de  les  fibres  del  cap  medial  s’insereix  directament  a  les  vores  de  l’olècranon.  A  més   algunes  fibres  profundes  d’aquest  ventre  s’insereixen  en  la  càpsula  articular  del  colze  tensant-­‐la   per  evitar  que  quedi  pinçada  en  els  moviments  d’extensió.     El  tendó  del  tríceps  presenta  associades  una  sèrie  de  bosses  seroses  periarticulars  del  colze.   El  solc  radial  de  l’húmer,  al  estar  cobert  per  les  fibres  del  cap  lateral  del  tríceps,  es  transforma   en  un  conducte  osteomuscular  per  el  que  caminen  el  nervi  radial  i  els  vasos  braquials  profunds.     És  un  extensor  del  colze  quan  actua  quan  el  moviment  es  realitza  de  forma  ràpida  o  quan  no  es   pot  fer  per  la  gravetat.  Quan  la  resistència  que  ha  de  vèncer  és  petita,  s’activa  el  cap  medial.  En   situacions  de  major  resistència  s’incorpora  el  cap  lateral  i  en  màxima  resistència  el  cap  llarg.  El   cap  llarg,  també  és  estabilitzadora  de  l’articulació  i   participa   en   l’adducció   quan   es   parteix   de   extensió.   Rep   branques   del   nervi   radial.   Les   fibres   del   cap   lateral   procedeixen   de   C6,   C7   i   C8,   mentre   que   les   del  cap  llarg  i  medial  només  de  C7  i  C8.         ...