Tema 10. Briòfits (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

ELS BRIÒFITS Els briòfits es coneixen vulgarment com criptògames no vasculars. El grup dels briòfits és parafilètic, en tant que no engloba tots els descendents del mateix avantpassat comú del qual partim. Dins d’aquest grup discontinu distingim: - Hepàtiques, - Molses, - Antocerotes o afins.
1. CARÀCTERS DISTINTIUS Caràcter primitius compartits pel briòfits (primitius perquè ja estaven a les plantes verdes):  Clorofil·les a i b.
 Substància de reserva: midó.
 Paret cel·lular de cel·lulosa, sense lignina.
Caràcters derivats que compartiran amb les plantes terrestres:  Embrió.
 Aparició de gametangis amb coberta multicel·lular estèril: arquegoni (ovocèl·lules), anteridi (espermacèl·lules).
 Adaptació (encara incipient) a la vida terrestre.
Caràcters exclusius dels tres clades de briòfits  Sense arrels o teixits conductors autèntics  conducció per capil·laritat: absorció d’aigua i nutrients des de qualsevol part del cos vegetatiu.
 Plantes petites amb “fulles” primes  morfologia intermèdia entre tal·lòfits-cormòfits.
 Cicle biològic d’alternança de generacions, amb generació gametòfits dominant; i on l’esporòfit viu a sobre del gametòfit.
• Esporòfit uni-esporangiat (un esporòfit només produeix un esporangi) i mai ramificat (sense branques ni fulles).
• Tolerància a la dessecació: Poiquilohidres. No tenen teixits especialitzats per retenir aigua, de forma que en perden molta. De la mateixa manera, la recuperen molt ràpid.
2. CICLE BIÒLOGIC Cicle amb alternança de generacions heteromòrfica. Predomini de la fase gametofítica, que fa les funcions de cos vegetatiu.
Reproducció sexual: oogàmia. Els gametòfits poden ser monoics o dioics i tenen una o més capes de cèl·lules protectores estèrils.
- Arquegonis ♀ - Anteridis ♂ El zigot (2n) germina formant un embrió sobre el gametòfit.
1 3. REPRODUCCIÓ VEGETATIVA Podem trobar diferents estructures, tals com: bulbils, fragments (gemmes), propàguls, etc.
3.1. REPRODUCCIÓ SEXUAL Arquegonis: gametangis femení que conté l’ovocèl·lula, la qual esta rodejada per una capa de cèl·lules estèrils (multicel·lular). Creix en el periantium.
Anteridi: apareix als caròfits. Els espermatozoides són biflagel·lats i estan inclosos dins de l’anteridi, el qual és també multicel·lular. Creix al perigonium.
Moltes cèl·lules estèrils que estan associades són paraphysis.
El resultat de fecundació és la formació de l’esporòfit, el qual prové d’un embrió. La dispersió dels espermatozoides, en el cas del briòfits, és una dispersió per tensió superfície (per lamines d’aigua). És a dir, que els gàmetes han de recórrer a la presència d’aigua per poder-se reproduir.
Parts de l’esporòfit (seta): - Peristomes: és parets cel·lular, no són cèl·lules. Fan de barrera per l’expulsió de les espores. L’origen del peristome s’utilitza per classificar les molses als diferents clades.
Aplodepits  una sola fila de dents.
Diplolepidous  dos files de dents.
Endostomes: segments interiors Exostoma: dents exterior.
- Càpsula: és l’esporangi on es formen les espores.
- Caliptra: pell d’origen gamentagi que recobeix l’opercle.
- Opercle: comporta que impossibilita l’alliberació de les espores. Tenen resposta hidroscòpica: al engruixar-se s’obren.
4. HÀBITATS I ADAPTACIONS Els briòfits tenen hàbitats molt heterogenis. Viuen pràcticament a tota arreu excepte en hàbitats propers a la costa, ja que no toleren l’aigua salada.
Ex: epífites (sobre altres plantes), saprofítiques (sobre matèria morta), aquàtiques, saxícoles (sobre roques).
Les condicions sobre les que viuen les molses són humides (per adquirir aigua). Hi ha però alguna que poden viure en condicions molt seques o àrides.
Resolen la deshidratació: - Les espores es dispersen en condicions seques, de forma que sobreviuen en medis secs. Tenen una coberta especial de esporopol·lenina (evita dessecació).
- Els gametòfits no tenen cutícules (capa de cèl·lules especialitzades en proporcionar aïllament hídric), ni estructures de conducció d’aigua.
- No tenen forma de retenir l’aigua. Excepte els Shagmun.
2 - Són organismes poquilohídrics: no tenen mecanismes per no dessecar-se, simplement es sequen. De la mateixa forma, tenen mecanismes de rehidratació.
o Poden mantenir els metabolismes inactiu sota condicions de deshidratació.
o Amb la rehidratació, al alba, poden créixer i fer la fotosíntesi (durant 1-2h).
5. CLASSIFICACIÓ 5.1. MARCHANTIOPHYTA (HEPÀTIQUES) Considerat el grup de plantes amb embrió més primitiu (germà a molses i antocerotes, i a plantes vasculars). És un grup àmpliament diversificat amb unes 8.000 espècies.
Els gametòfits tal·losos o foliosos de simetria bilateral, i els esporòfits no tenen estomes.
Tenen una càpsula sense opercle ni perístoma, dehiscent per 4 valves o per descomposició, amb espores + cèl·lules estèrils (elàters). També tenen rizoides unicel·lulars i hialins (incolors).
5.1.1. Classe Marchantiopsida Hepàtiques tal·loses de tal·lus complex (Marchantiales) • Similars a algunes algues (semblen protonema desenvolupat).
• Amb una làmina en forma de cinta parenquimatosa. Ramificació dicòtoma.
• Esporòfits immersos dins del tal·lus *rizoide unicel·lular amb puntadures.
Presenten reproducció asexual mitjançant gemmes que es troben als receptacles (varien de forma). També poden reproduir-se sexualment mitjançant: - Elevació dels anteridis (millorar la dispersavilitat dels espermatozoides).
- Els arquegonis (contenen els esporangis) es disposen a part ventral de l’arquegoniòfor i s’eleven un cop han sigut fecundats. D’aquesta forma, els esporangis estan elevats i poder deixar anar les espores.
Dins dels esporangis també hi ha elàters. Aquestes ajuden a la dispersió de les espores fent un moviment de molla que les impulsa.
5.1.2. Classe Jungermaniopsida Hepàtiques tal·lus simple (Metzgeriales/Pelliales) • Tal·lus de formes intermèdies i uni-estratificats, ramificació dicòtoma.
Tenen una única capa de cèl, amb cambres aerífers i arquegonis dorsals sobre.
• Esporòfit amb seta més o menys llarg i una càpsula.
3 Hepàtiques folioses (Jungermanniales) • Constituïts per: caulidi (semblant a la tija), fil·lidis (semblants a fulles) uni- o bi-seriats.
Alguns grups tenen fil·lidis modificats que s’anomenen amfigastris.
• Tenen el mateix esporòfit de les hepàtiques de tal·lus simple. No tenen estomes i la càpsula no té opercle ni perístoma, dehiscent per 4 valves o per descomposició.
• Molt semblants a les molses.
5.2. BRYOPSPHYTA Es tracta d’un clade molt diversificat ja que consta d’unes 15.000 espècies.
Tenen els gametòfits foliosos (caulidi, fil·lidis i rizoides) de simetria radial: • Rizoides pluricel·lulats (uniseriats), molts cops ramificats i amb colors (vermells).
• Fil·lidis mono-etratificats amb o sense nervi, disposats en 3 fileres.
Els esporòfits normalment tenen estomes i la càpsula té opercle i normalment peristoma.
Cicle vital Protonema: part dels gametòfit. Quan hi ha una situació ambientals concreta es comença a desenvolupar els gametòfits pròpiament.
És la fase juvenil del gametòfit, semblant a un alga filamentosa.
Diferències hepàtiques i molses Hepàtiques: - Fil·lidis sempre amb 2-3 fileres - Fil·lidis a vegades lobulats - Fil·lidis sense nervis - Esporòfits efímers - Elàters presents Molses: - Fil·lidis amb 2 o moltes fileres - Fil·lidis mai lobulats - Fil·lidis amb nervis, normalment - Esporòfits persistents - No tenen elàters.
4 5.2.1. Classe Sphagnopsida Sphagnales: Sphagnum (gènere únic, però el més divers i amb més biomassa global). Tenen una morfologia atípica, estan constituïts per cèl·lules hialines amb porus i vidres de cel·lulosa (retenen aigua): hialocists.
La clorofil·la es troba a la bora de les cèl·lules hilaines: clorocists.
Tenen els caràcters gametofítics molt especialitzats. L’esporòfit és l’elongació del gametòfit; té una càpsula amb opercle i sense peristoma; un esporangiòfor; i no té seta.
Formen paisatge  torberes i tremendals.
- Diagrames pol·línics estudis paleoecològics  no hi ha activitat bacteriana (per tant, no descomposició), de manera que hi ha molt registres de vegetacions antigues.
- Retenció d’aigua en jardineria  capacitat de retenir aigua, tot i que la plantes no esta estancada. Tot i estar mortes segueixen retenint aigua.
- Combustible (turba) - Apòsits, per les seves propietats bacteriostàtiques (“Sphagnol”) 5.2.2. Classe Bryopsida Molses “veritables”: Càpsula amb peristoma.
• Fil·lidis generalment uni-estratificats (1 capa de cèl·lules) • Cèl·lules diferenciades amb o sense nervi central.
Molses acrocàrpiques: El periqueci (i per tant l’esporòfit) neix de l’àpex del caulidi (terminal) i finalitza el creixement del tal·lus o la branca decreixement més jove. El caulidi, en general, és erecte, es disposa de forma perpendicular al substrat.
Molses pleurocàrpiques: El periqueci (i per tant l’esporòfit) neix del lateral del caulidi i no termina el creixement del tal·lus o la branca. El caulidi, en general, és horizontal o rastrer, es disposa paral·lel al substrat, i és molt ramificat.
5.3. ANTHOCEROPHYTA Posició filogenètica incerta respecte a la resta dels briòfits.
D’una banda, per els caràcters gametofítics: - Considerat el grup de plantes terrestres més primitiu, germà a totes les plantes terrestres (amb embrió: molses, hepàtiques i plantes vasculars), per el seu: o Cloroplast similar als Cloròfits (cèl·lules amb 1 cloroplast únic). Les cèl·lules del tal·lus (gametòfit) tenen 1-2 cloroplast: caràcter primitiu (les hepàtiques sempre tenen múltiples cloroplast).
o Tal·lus del gametòfit similar al d’algues (o també d’hepàtiques primitives: Marchantiopsida).
o No tenen protonema.
… però de l’altre banda, per els caràcters esporofítics: 5 - Considerat el phylum més derivat dels briòfits, germà a les plantes vasculars, per: o Esporòfit estructuralment complex, persistent, i de creixement continuat (columel·la inclòs) o Presència d’estomes nombrosos a l’esporòfit (paret de la càpsula).
o El creixement del meristema és basal, de forma que va produint molt esporòfits contínuament, fins que els més antic s’obre.
o La càpsula de l’esporòfit s’obre en dues valves i alliberes les espores. Dins de la càpsula tenen pseudoelàters/elateris (cèl·lules estèrils multicel·lulars).
Són els organismes més pròxims a les plantes vasculars.
6 ...