2.Catalunya territori feudal (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Dret i cultura feudal El pacte feudal implica la Convinença o convenientae. Poder ser de tres tipus:  Entre iguals, sense límits temporals, és parla d’una infeudació.
 Pactes entre un senyor i el castellà (persona encarregada del castell), de durada relativa. Es pot tractar d’una comenda (guarda militar del castell) o d’una investidura d’un feu de castlamia, on se li cedia al vassall una sèrie de terres i de rendes en pagament a aquest servei.
 Per reclutar la fidelitat d’un cavaller, la cavalleria del feu.
Aquestes convinences anaven seguides del ritual feudal conegut com l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat entre el senyor i el vassall. Aquest acte té 3 fases: primerament el senyor fa la immixtia mannum; seguidament es fa l’Osculum, un petó els llavis; i finalment el Juramentum, el propi jurament de fidelitat. Aquest ritual marcarà l’imaginari medieval, les relacions individuals, socials, polítiques i religioses. En els grups herètics se’ls acusava de ser contraris a l’ordre establers i que tenien fidelitats amb el diable. Aquests juraments eren de lleialtat, i anaven lligats a la concessió d’un feu. Sovint un mateix vassall acceptava diferents feus de diferents senyors, per tant estava lligat a diferents senyors. A partir al 2/2 del segle XI s’aplica el Solidantia, on s’intentava regular els vassallatges múltiples, fent que només es pogués jurar a un sol senyor.
Dins aquest context de violència s’unifica el país al voltant del Casal de Barcelona.
Després de l’episodi de Gelibert, els Comtes arriben a un compromís amb el Comte de Barcelona, tenia dos besants:  Socio-economiques. El poder Comtal accepta el vassallatge als senyors.
 Polític. Tots els senyors han de reconèixer com a sobirà al Comte de Barcelona, esdevé Princeps.
Això ho aconsegueix ja que era el poder més fort del territori, i manté la noció d’autoritat pública. Pel que fa a recursos materials aprofita el potencial econòmic procedent del domini públic; alhora va contar amb una gran font d’ingressos (pàires) dels habitants del Sud. Amb aquests tributs Ramón Berenguer I aconsegueix grans ingressos i mantenir la pau al territori del Sud. També el permet enviar les hostilitats a altres territoris, i li permetia poder pagar als homes armats catalans.
Aquesta situació acaba amb l’arribada dels almoràvits, els quals reunifiquen el Territori de Còrdova i aturen l’avanç dels regnes cristians.
Aquest posicionaments del casal de Barcelona és el naixement d’un nou ordre provinent d’aquest nou món feudal. Ara el Comte de Barcelona ja no serà l’autoritat pública, sinó el cap de l’aristocràcia. Durant el segle XI i XII els comtes de Barcelona lideraran un procés que portarà a la unitat Catalunya, sota el lideratge del Casal de Barcelona, el principal va ser Ramón Berenguer III. Aquest procés es basa en:  Unificació interior. Incorporació d’altres comtats dins el Casal de Barcelona. Po ser tant per violència com per matrimoni. S’estenen els dominis del Casal de Barcelona per tot el territori. Els Comtes que es mantenen independents esdevenen vassalls de Barcelona. Es restaura l’arquebisbat de Tarragona, amb  oposició de Narbona i Toledo. Tots els territoris catalans queden unificats, religiosament, sota Tarragona.
Projecció exterior. Es fa sobre la Península, amb els regnes cristians de l’Oest i els regnes Musulmans. Ramón Berenguer III fa una aliança amb Lleó i Castella, per tal de frenar l’expansió del rei aragonès, Alfons el Batallador. Pel que fa als territoris sarraïns es conquesta el Sud i es crea la Catalunya Nova, aquesta campanya acaba amb Ramon Berenguer IV.
A la mediterrània ja havien tingut relacions mercantils i de pirateria. Però durant Ramon Berenguer IV això agafa força, es firma un conveni amb els pisans per fer una campanya contra Mallorca, la qual estava sota domini musulmà. Aquesta campanya entra dintre la dinàmica de les Creuades, tot i que l’interès era purament econòmic, per poder aconseguir la lliure circulació de mercaderies a la zona. L’expedició va ser un èxit i el 1114 saquejant Eivissa i el 1115 Mallorca.
Aquesta expedició queda plasmada a la crònica Liber Maioliclrimus. S’anomena Catalunya com Catalunia i a Ramón Berenguer III com a Dux Catalenense.
El tercer camp d’acció va ser Occitània, durant els segles XI i XII la relació dels Comtes amb Occitània va ser intensa, amb matrimonis i compres de terres, teixint així una xarxa de vassallatge. Amb Ramón Berenguer III el Casal de Barcelona tenia tot el comtat de Carcassona i Rasès. Per dinàmiques de la zona, el Casal de Barcelona perd el control d’aquests territoris, que passen en propietat del Comtat de Tolosa. Això provoca una llarga lluita pel control d’Occitània. El propi Ramón Berenguer el Gran aconsegueix controlar mínimament la zona, gràcies al casament amb Narbona, i aconsegueix vassallatge de la major part dels Comtes de Provença.
És l’època de la literatura trobadoresca, sobretot en provençal, que es difon a través dels joglars. És, també, l’època del romànic i de plenitud de la historiografia eclesiàstica, amb els cronicons. Secularment hi trobem les cançons de Gesta, que esdevindran en les grans cròniques catalanes.
Els Usatges Els usatges és un elements clau a l’època, on les relacions socials, polítiques i econòmiques queden plasmats en un nou codi Jurídic, els Usatges. Són les costums de l’època. La creació d’aquest ordre jurídic era posar ordre, i donar solució als nous problemes feudals. Raons per la creació dels usatges:  Cobrir els buits i adequar la llei dels Gots davant al nova situació.
 Donar solució a la problemàtica que pot esdevenir en el nou ordre feudal de vassallatge.
 Aconseguir una codificació de la violència i una mínima pau civil. Incorpora les noves pràctiques de justícia al marc legal.
...