PAC 3. Fonaments psicobiologia (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 14/02/2017
Descargas 4
Subido por

Descripción

Fonaments Psicobiologia. PAC 3. Resolta pel tutor de l'aula de la UOC. CATALÀ.

Vista previa del texto

INSTRUCCIONS PER A L'ENTREGA DE LA PAC3 La PAC3 es correspon als continguts del Mòdul 4 Anatomia del sistema nerviós. Per contestar les preguntes, utilitza el mateix document i indica en cada full de respostes el teu nom i aula. Una condició per poder avaluar aquesta PAC, igual que les anteriors, és que estiguin contestades TOTES les preguntes de manera raonada, tal com es demana als enunciats. Un altre aspecte important és que contestis de manera sintètica, de manera que l'espai disponible per a les respostes està limitat (a cada pregunta veuràs un nombre màxim de línies per respondre sense canviar el tipus de lletra Arial Narrow 12). Es tindrà en consideració no només el grau de coneixement d'un tema específic, sinó també la capacitat per organitzar, estructurar i sintetitzar la informació, així com per relacionar els diferents conceptes. Així mateix, es valorarà positivament l'ús de vocabulari adequat i específic de l'assignatura.
1 1. Indica al que correspon cada número en la figura 1 i identifica quin conté líquid cefaloraquidi.
Quina és la seva funció? Creus que en aquesta figura s'està representant la barrera hematoencefàlica? Justifica la teva resposta (Màx. 8 línies) (2 punts).
1. Si venós longitudinal superior 2. Duramàter (meninge) 3. Aracnoide (meninge) 4. Escorça cerebral 5. Espai subaracnoïdal L’estructura que conté el líquid cefaloraquidi és l’espai subaracnoïdal i la seva funció és formar un coixí protector de l’encèfal i actuar com un medi de difusió de substàncies. El conjunt d’estructures que hi ha a la figura són les meninges formades per unes membranes de teixit connectiu que cobreixen i protegeixen tot el sistema nerviós central (SNC). Aquest sistema de protecció de l’SNC és diferent de la barrera hematoencefàlica que impedeix l’entrada de substàncies nocives a l’interior de l’SNC a través de la sang.
Figura 1 2 2. Indica el nom de les estructures assenyalades a la figura 2. (2 punts).
1. Cos callós 2. Tàlem 3. Lòbul frontal 4. Hipotàlem 5. Hipòfisi Figura 2 a) D'aquestes estructures, quines segreguen hormones? Com es relacionen aquestes estructures a nivell funcional i anatòmic? Justifica la teva resposta (Màx. 8 línies).
Les estructures que segreguen hormones són l’hipotàlem i la hipòfisi. Anatòmicament l’hipotàlem es relaciona amb la hipòfisi mitjançant dues divisions, l’anterior (o adenohipòfisi) i la posterior (o neurohipòfisi), que segreguen diferents hormones i que es comuniquen de manera diferent amb l’hipotàlem, per via sanguínia o nerviosa. Funcionalment, en el primer cas l’hipotàlem allibera hormones que estimularan la secreció d’hormones hipofisàries. La adenohipòfisi funciona com una veritable glàndula endocrina, ja que està formada per cèl·lules neurosecretores. En el segon cas, les hormones són sintetitzades a l'hipotàlem i viatgen per axons per ser alliberades a la hipòfisi.
b) Cita exemples d'hormones segregades per les esmentades estructures. Justifica la teva resposta (Màx. 8 línies).
Les hormones alliberades per la hipòfisi anterior són les següents: hormona adrenocorticotropa, hormona estimulant de la tiroides, gonadotropines, hormona del creixement (somatropina) i prolactina. La hipòfisi posterior segrega les hormones oxitocina i 3 vasopressina o hormona antidiürètica. Aquestes hormones són produïdes en dos nuclis de l’hipotàlem, el supraòptic i el paraventricular. Els axons de les cèl·lules d’aquests nuclis van fins a la neurohipòfisi, on entren en contacte amb els capil·lars sanguinis de la circulació general i alliberen les hormones esmentades.
3. La malaltia de Parkinson es tracta d'una malaltia neurodegenerativa, de causa desconeguda que sol presentar-se preferentment en edats avançades. S'associa principalment amb alteracions de tipus motor com acinèsia, rigidesa i tremolor en repòs. Partint del que coneixes sobre els circuits motors, quina és la base anatomopatològica d'aquest trastorn? A partir del que has estudiat en el mòdul de comunicació neural quin tractament podries aplicar a aquest grup de pacients? Creus que les tècniques d'estimulació intracerebral podrien ser útils? De quina manera? (Màx.8 línies) (1 punt).
La malaltia de Parkinson es relaciona amb una alteració a la via negroestriada. Es caracteritza per la degeneració de les neurones dopaminèrgiques de la porció compacta de la substància negra i la consegüent depleció dels nivells de dopamina a l’estriat. L’abordatge terapèutic podria ser tractar d’incrementar els nivells de dopamina, per exemple administrant L-dopa, el precursor metabòlic de la dopamina. Una altra opció terapèutica seria l’estimulació elèctrica dels nuclis dels ganglis de la base afectats per la falta de regulació dopaminèrgica.
4. Pacient adolescent de 17 anys home. Després de ser derivat per a un ingrés psiquiàtric a l'hospital per un episodi de desinhibició conductual se li realitza una ressonància magnètica (en la imatge) (1 punt).
A) A quin tipus d'orientació (vista) correspon la imatge? Sagital B) La imatge mostra una alteració del desenvolupament. Indica quin lòbul té afectat.
El lòbul frontal, àrea prefrontal C) Sobre la base de la teva resposta anterior, a més de l'esmentat, que altres símptomes podria presentar el pacient. (Màx.10 línies) Els símptomes més habituals que presenten els pacients amb danys a l’escorça prefrontal es corresponen amb un dèficit de les funcions executives. Entre aquests dèficits destaquen, a més de la desinhibició conductual, la incapacitat per planificar, per prendre decisions i anticipar les conseqüències de les seves conductes. També poden mostrar dificultats per portar a terme 4 tasques de raonament abstracte, atencionals o de memòria de treball. En alguns casos pot veure’s afectada la capacitat d’iniciativa del subjecte.
Si les àrees premotores també queden afectades els pacients poden presentar apràxia, que és la incapacitat per executar una seqüència motora apresa.
5. Respon a les següents qüestions (1,5 punts).
A) Si perdessis la sensibilitat al llarg de la superfície inferior i interna del braç esquerre sobre la base del mapa dels dermatomes en quin nivell de la medul·la espinal i en quina arrel de la mateixa, creus que podria localitzar-se la lesió que expliqui aquesta simptomatologia? Lesió de l’arrel dorsal del mateix costat a nivell toràcicT1 o dels seus corresponents filaments radiculars dorsals.
B) Si amb el pas del temps recuperessis aquesta sensibilitat en el braç esquerre, quin recorregut faria aquesta informació sensorial propioceptiva a través del teu sistema nerviós fins a fer-te conscient? Descriu-lo breument indicant on es trobarien la primera, segona i tercera neurona de la via. (Màx. 10 línies) Els receptors somatosensorials del braç comunicarien amb una primera neurona al gangli de l’arrel dorsal. Aquesta transmetria la informació a través del fascicle de Burdach de manera ipsilateral, per la columna dorsal, fins a arribar el bulb al tronc de l’encèfal. La segona neurona de la via es trobaria en el nucli cuneïforme del bulb raquidi. Aquest nucli dóna lloc al lemnisc medial que portarà la informació fins al tàlem contralateral. En el nucli ventral posterior talàmic es localitza la neurona de tercer ordre que finalment fa relleu de la informació sensorial i la transmet a l’escorça sensorial primària també contralateral al braç. Des d’allà la informació sensorial es distribuirà cap a les escorces sensorials secundàries i associatives.
6. En algunes tribus d'Àfrica es manté la lactància materna a demanda del bebè durant els seus primers anys de vida. És conegut que l'augment dels nivells de prolactina interacciona inhibint l'alliberament hipotalàmic de GnRH. Quins efectes pot causar aquest patró de lactància en les mares? (1 punt). (Màx. 5 línies) La retroalimentació negativa provocada per un augment sostingut de prolactina provoca una disminució de gonadotrofines (hormona luteïnitzant (LH) i fol·liculoestimulant (FSH)), i com a conseqüència de la mateixa, la supressió de l’ovulació de la dona. Per tant, indirectament en aquest cas, mantenir la llet materna por ser utilitzat com a mitjà anticonceptiu i evitar nous embarassos durant aquest període.
7. Els pacients amb epilèpsia crònica als quals per alleujar les seves crisis, se'ls ha seccionat el cos callós mostren dificultats en algunes tasques. Com creus que respondrien en les següents situacions? (1,5 punts).
A) Se li presenta al subjecte avaluat un objecte quotidià, una clau, en el camp visual esquerre.
Creus que podrà dir-nos de quin objecte es tracta? (Màx. 8 línies) 5 L’individu no podrà nomenar l’objecte. La informació visual de l’objecte va dirigida només a l’hemisferi dret (no dominant) i no pot ser compartida amb l’hemisferi esquerre (dominant) al tenir seccionat el cos callós.
El processament visual de l’hemisferi dret està desconnectat del processament verbal localitzat a l’hemisferi esquerre.
B) Se li permet explorar l'objecte amb la mà dreta mantenint tots dos ulls tancats. Serà capaç ara de nomenar la clau? (Màx. 4 línies) La informació tàctil és contralateral pel qual arribaria a l’hemisferi esquerre i el subjecte podria verbalitzar de quin objecte es tracta.
6 ...

Tags: