TEMA 4 - RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 22/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS Aquest règim es regeix, primerament, pels pactes dels cònjuges; a manca de pacte (o per suplir les llacunes existents), s’apliquen les disposicions relatives al règim de participació en els guanys (arts.
232-13 a 232-24), i a manca d’ambdues, s’apliquen les normes del règim econòmic de separació de béns, fet que suposa l’aplicació de les figures pròpies del règim de separació de béns. Això no obstant, normalment s’exclou d’aquesta remissió la compensació econòmica per raó de treball (art. 232-5 i ss), ja que sembla inadequat que en un règim de participació que comunica els guanys s’afegeixi la compensació pel treball. Tanmateix, si la participació en els guanys pactada entre els esposos és molt petita, es podria plantejar la seva aplicació, perquè el règim de separació actua com a norma de tancament del sistema.
1. Concepte i naturalesa jurídica.
El règim de participació en els guanys és un règim voluntari que els cònjuges han de pactar en capítols matrimonials i que es caracteritza perquè «atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment en què s’extingeix el règim, el dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent» (art. 232-13.1). Es tracta d’un dret de crèdit recíproc que pot operar a favor de qualsevol dels esposos.
El règim de participació en els guanys és un règim mixt o intermedi entre el règim de separació i el règim de comunitat, ja que durant la seva vigència funciona com un règim de separació i amb la seva extinció es comuniquen els beneficis. En el règim de participació no apareix mai un patrimoni comú, sinó un dret d’un dels cònjuges a participar en els guanys de l’altre. En aquest sentit, «esa esencia comunitaria se manifiesta siempre, de forma paradójica, cuando el régimen se ha extinguido, siendo por tanto una comunidad virtual lo que existe durante el matrimonio, pero nunca real».
En aquest sentit, cal recordar que existeixen dos models teòrics que regulen els règims intermedis: - El sistema de comunitat diferida de béns, «que en el momento de su extinción hace nacer una masa común a repartir entre los cònyuges por igua”, «amb la finalitat de ser sotmesa immediatament a un procés de liquidació, que determina normalment que aquests béns comuns es divideixen a parts iguals..., amb la particularitat que la participació en els guanys sol concretar-se en l’adjudicació de béns concrets i determinats.” - El sistema de participació en els guanys, en el qual no es genera un patrimoni comú, sinó un crèdit de participació en els guanys de l’altre. En aquest sistema es poden dibuixar dos models diferents: o El model que determina els guanys per comparació entre el patrimoni final i el patrimoni inicial, amb l’actiu i el passiu de cadascú, que és el sistema que ha acollit el Codi civil de Catalunya.
o El model que estableix els guanys partint d’una massa de béns determinats (entre ells el patrimoni final) de la qual es dedueixen una sèrie de partides (entre ells el patrimoni inicial). Aquest és el sistema del Codi de família i el que s’estableix per calcular la compensació per raó de treball en el règim de separació de béns.
Els guanys són els increments patrimonials obtinguts pels cònjuges durant la vigència del règim, que es computen com la diferència positiva entre el patrimoni inicial i el patrimoni final. En aquest sentit, el règim de participació confereix a un dels cònjuges un crèdit sobre els guanys de l’altre cònjuge, un EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS cop descomptats els guanys propis. Si no hi ha pacte en contrari, aquest crèdit de participació correspon a la meitat del guanys, de manera que s’igualen els guanys obtinguts pels esposos durant la vigència del règim. Per exemple: si un cònjuge guanya 100 i l’altre 20, hi ha una diferència de 80, s’origina un crèdit sobre la meitat (40) a favor del cònjuge que ha guanyat menys, és a dir, un cop liquidat el règim, tots dos cònjuges hauran guanyat 60.
2. Acords constitutius.
El règim de participació és un règim voluntari que ha de constituir-se en capítols matrimonials. A l’escriptura de constitució del règim s’ha d’acompanyar un inventari del patrimoni inicial de cada cònjuge, en el qual s’han de ressenyar els béns, indicant-ne l’estat material, les càrregues i les obligacions (art. 232-14) i, a més, es poden adoptar els acords que els cònjuges estimin convenients.
Entre aquests acords, cal destacar els pactes sobre l’abast de la participació en els guanys (art. 23215), que poden ser els següents: - Restringir els guanys que s’han de computar (per exemple: excloure del patrimoni final els béns donats a tercers) o incloure altres béns que no estiguin comptabilitzats.
- Es pot atribuir una participació en els guanys diferent de la meitat de l’increment patrimonial. Ara bé, aquest pacte solament és vàlid si s’estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges (art. 232-15). Tots dos cònjuges han de tenir un sistema únic de participació en els guanys, en la mateixa proporció i de manera simultània, «és a dir, haurà de ser un criteri cec o, si es prefereix neutral, capaç de beneficiar o perjudicar a qualsevol d’ells».  Així doncs, no s’admet l’exclusió d’un cònjuge en els guanys ni tampoc una participació desigual no recíproca, és a dir, en què cada cònjuge participi en un percentatge diferent (per exemple: un cònjuge en el 50% i l’altre en el 25%). La invalidesa del pacte determina que la participació en els guanys es faci per meitats.
El pacte de participació diferent a la meitat dels guanys pot tenir dues vessants: amb caràcter general o preveient una participació diferent segons quina sigui la causa d’extinció del règim: - ▪ Amb caràcter general, es pot pactar una participació tant inferior com superior al 50%, sempre que sigui recíproca i igual per a tots dos cònjuges. Si és inferior al 50% s’afavorirà al cònjuge que hagi obtingut més guanys i si és superior s’afavorirà al cònjuge «dèbil».
▪ Establir un percentatge diferent, segons la causa d’extinció, de manera que si el règim es dissol per nul·litat, divorci o separació s’estableixi un percentatge inferior (per exemple, el 20%) i si la causa d’extinció és la mort d’un dels cònjuges, s’estableixi un percentatge superior (per exemple, el 75%), fins i tot, es pot plantejar que en cas de mort la participació del cònjuge supervivent sigui del 100% de l’increment patrimonial.
Pactar una participació per meitats però que afecti a un determinat percentatge dels guanys o a uns determinats tipus d’ingressos.
EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS - Acordar que el pagament del crèdit de participació es pugui fer en diners o en béns i que aquesta petició pugui fer-la qualsevol dels cònjuges, tant el deutor com el creditor.
3. Règim jurídic durant la vigència del règim de participació Durant la vigència del règim, el crèdit de participació és un dret eventual, una expectativa, que encara no s’ha convertit en dret, per tant, és personal i inembargable. Durant aquest període, el règim de participació funciona com un règim de separació, tant en relació a l’actiu (dos patrimonis separats), com en relació a la independència en la gestió, com en la responsabilitat per despeses familiars i per aquesta raó el Codi remet al règim de separació de béns com a norma de tancament del règim de participació (art. 232-13.3).
La remissió genèrica al règim de separació de béns també inclou l’article 232-3 que presumeix que els béns mobles d’ús familiar pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, sense que contra aquesta presumpció prevalgui la mera prova de la titularitat formal. Entenc que aquest article també es aplicable al règim de participació en els guanys, ja que aquest article no estableix un mètode de solidaritat entre els cònjuges (a diferència de la compensació econòmica que, per tant, en termes generals, no és aplicable al règim), sinó que constata que l’adquisició dels béns mobles d’ús familiar respon a una voluntat conjunta.
En relació a la gestió de l’actiu, els cònjuges gaudeixen de la independència i autonomia econòmica pròpia del règim de separació de béns. Així, la redacció de l’article 232-13.2, relatiu al règim de participació i la de l’article 232-1, relatiu al règim de separació, és pràcticament idèntica: «cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició dels seus béns».
No obstant això, a diferència del règim de separació, el règim de participació té com a objectiu final la solidaritat entre els esposos i la participació en els guanys de l’altre. Els cònjuges tenen una expectativa sobre els guanys obtinguts per l’altre cònjuge i, per tant, no són indiferents davant d’una gestió patrimonial que comprometi aquesta expectativa. Per aquesta raó, s’estableixen algunes limitacions a la gestió dels cònjuges per tal de garantir l’efectivitat del crèdit de participació, que són: - Les limitacions derivades del règim primari que també afecten aquest règim: El deure d’informar adequadament l’altre cònjuge de la seva gestió patrimonial (art. 232-13.2).
És evident que si els cònjuges tenen recíprocament un dret sobre els guanys de l’altre és fonamental conèixer la gestió patrimonial de cadascú, ja que una gestió irregular o fraudulenta d’un dels esposos pot suposar no solament la pèrdua del crèdit de participació en els guanys de l’altre, sinó també la generació d’un crèdit de participació sobre els guanys propis per part de l’altre cònjuge. Aquesta informació pressuposa un deure d’informació més acurat i exhaustiu que la declaració genèrica de l’article 231-7 amb motiu de l’atenció a les despeses familiars i és tan fonamental que el seu incompliment és una causa d’extinció del règim (art. 232-16.2.b).
- Limitacions a la llibertat de disposició, en un doble sentit: o D’una banda, determinats béns que han sortit del patrimoni d’un cònjuge es computen com si hi formessin part: ▪ El valor dels béns disposats a títol gratuït, llevat de les liberalitats d’ús i que s’obtingui el consentiment de l’altre cònjuge (art. 232-19.2.a).
EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS ▪ El valor de les disposicions oneroses per a disminuir fraudulentament els guanys (art. 232-19.2.a).
o D’altra banda, la possibilitat de reduir o suprimir les donacions i les atribucions particulars fetes en perjudici del crèdit (art. 232-24), si no hi ha béns suficients per satisfer el crèdit de participació.
Per tal d’evitar impugnacions, reduccions o supressions, el cònjuge transmitent (o el tercer adquirent) podria demanar el consentiment de l’altre cònjuge com a complement legitimador de l’acte de disposició. El consentiment de l’altre cònjuge funcionaria com un assentiment, és a dir, com una declaració de voluntat accessòria de la principal que la complementa i que desenvolupa una funció de control i de protecció de determinats interessos, ja sigui els dels cònjuges o els de tercers. La possibilitat de prestar el consentiment del cònjuge no propietari està prevista a l’article 93.3 RH.
4. Extinció del règim de participació en els guanys.
L’extinció del règim implica que el dret eventual a la participació es converteix en un dret actual, que es convertirà, en el seu cas, en un crèdit de participació una vegada fetes les operacions de liquidació i subsegüent determinació del crèdit L’article 232-16 estableix dues causes d’extinció: - Extinció necessària: Agrupa aquelles causes que són comunes a tots els règims econòmics i que, en tot cas, impliquen l’extinció del règim de participació: o La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la separació judicial. En aquests casos, el règim no pot subsistir, perquè no pot haver règim matrimonial sense matrimoni o sense convivència conjugal declarada judicialment.
o L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulin en capítols matrimonials un règim diferent. Ara bé, tot i que s’extingeix el règim, el pacte en capítols no suposa necessàriament la liquidació del règim perquè el matrimoni segueix vigent i els cònjuges poden haver pactat en contrari (aplaçar-ho, renunciar-hi, etc).
- Extinció anticipada per decisió judicial a instància d’un dels cònjuges: Agrupa aquelles causes que, per si soles, no suposen l’extinció del règim, però que permeten a un dels cònjuges iniciar un procediment judicial per instar la seva extinció. Són: o Separació de fet per un període superior a sis mesos. En conseqüència, la separació de fet no produeix automàticament l’extinció del règim, sinó que es necessita: ▪ separació de fet, ▪ transcurs d’un període de sis mesos ▪ resolució judicial a instància d’un dels cònjuges.
o Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar adequadament l’altre de la seva gestió patrimonial. En aquest cas es penalitza un risc hipotètic pel crèdit de participació. No es penalitza una gestió irregular, sinó simplement la manca d’informació «greu», encara que la gestió sigui modèlica. Ara bé, s’ha d’exigir que prèviament s’hagi demanat extrajudicialment el compliment d’aquest deure, tal com es desprèn del codi que exigeix un incompliment «reiterat».
o Gestió patrimonial irregular o supervenció d’alguna circumstància personal o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció. En aquest cas, es penalitza un risc real pel crèdit de participació que es EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS deriva: bé d’una situació de risc econòmic causat per una gestió irregular de l’altre cònjuge, o bé per l’aparició d’alguna circumstancia personal o patrimonial comprometedora: incapacitat, declaració d’absència, concurs de creditors, etc.
En aquests supòsits, els efectes de l’extinció derivada de la resolució judicial es retrotreuen al moment de la presentació de la demanda. A més, a petició dels cònjuges o dels hereus es pot demanar i el jutge pot acordar la retroacció dels efectes de l’extinció al dia en que va cessar la convivència (art. 232-17), ja que la separació de fet sembla incompatible amb la participació en els guanys produïts durant aquest període; tanmateix, segons es despèn de la Llei, aquesta retroacció no és automàtica sinó que el jutge haurà d’examinar les circumstàncies concretes de la separació i decidir en conseqüència.
5. La liquidació del règim de participació en els guanys: el crèdit de participació.
Durant la vigència del règim no hi ha crèdit de participació, tan sols hi ha una expectativa, «un dret a participar» en els guanys de l’altre. Amb l’extinció del règim, aquesta expectativa es transforma en un dret de crèdit incert, del qual s’ha de determinar la seva existència i la quantia. Finalment, amb la liquidació del règim s’estableix definitivament el crèdit de participació i es determina el creditor i el deutor, mitjançant la realització de determinades operacions jurídiques i comptables.
Aquestes operacions consisteixen en fixar la diferència entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge, determinar el valor i calcular la diferència entre els patrimonis de tots dos cònjuges.
L’establiment del valor de cada patrimoni és un element essencial, ja que el règim de participació no crea una comunitat de béns, ni un dret sobre els béns de l’altre, sinó que atribueix un crèdit atenent al valor dels guanys, és a dir, es tracta de compartir el valor de l’increment patrimonial. En aquest sentit, l’article 232-21 parla del «dret a la meitat del valor d’aquest increment» i «de la diferència entre el valor del seu propi increment i el de l’altre cònjuge».
a) Diferencia entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge Per establir els guanys de cada cònjuge durant la vigència del règim es parteix d’una idea molt senzilla: es calcula el valor del patrimoni de cada cònjuge en el moment de l’extinció del règim (patrimoni final) i es resta el valor del patrimoni de cada cònjuge en el moment de començar el règim (patrimoni inicial).
Tanmateix, la pràctica no és tan senzilla, ja que requereix realitzar un inventari del patrimoni inicial i del patrimoni final de cada cònjuge, determinar el seu valor i calcular la diferència entre tots dos patrimonis. A més, aquesta operació inclou no solament els béns existents (patrimoni real), sinó també aquells béns que la llei computa com si hi fossin (patrimoni fictici). La integració fictícia de determinats béns, «té com a finalitat protegir els interessos patrimonials d’un cònjuge i evitar que disminueixi de forma indeguda el patrimoni de l’altre».
El patrimoni final Segons l’article 232-19, el patrimoni final de cadascun dels cònjuges comprèn tots els béns que li pertanyin en el moment de l’extinció del règim en l’estat material en què es trobin. Aquests béns conformen el patrimoni real de cada cònjuge.
- S’hi ha d’excloure els béns comprats amb pacte de supervivència i s’hi ha de deduir les càrregues que afectin els béns i les obligacions, que es computaran segons el seu import (entre elles les que tinguin els cònjuges entre ells).
EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS - S’hi ha d’afegir l’anomenat patrimoni fictici, per tal d’evitar fraus. Aquest patrimoni fictici està integrat pel valor dels següents béns: o els béns disposats a títol gratuït, amb l’excepció de les liberalitats d’ús (regals habituals en l’entorn social i familiar de quantia mòdica) i de les donacions que l’altre cònjuge hagi consentit; o els béns disposats a títol onerós per disminuir fraudulentament els guanys; o el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts fraudulentament, o el valor dels béns destruïts o deteriorats.  En relació als béns deteriorats, solament s’ha de computar el valor perdut, ja que el bé continua existint i s’haurà valorat en tractar el patrimoni real.
Les disposicions a títol gratuït consentides per l’altre cònjuge no es computen. Aquest consentiment pot ser exprés o tàcit; realitzar-se amb caràcter general per a totes les donacions o amb caràcter particular, i es pot fer en la mateixa escriptura de donació (art. 90.3 RH), anteriorment o posterior.  Aquest consentiment produeix dos efectes: o impedeix la computació del bé en el patrimoni de l’altre als efectes de calcular el crèdit de participació (art. 232-19.2.a) o impedeix la impugnació (reducció o supressió) de les donacions (art. 232-24.1).
En relació als actes fraudulents són necessaris dos elements: un element subjectiu (voluntat de perjudicar el dret de participació del consort, privant-li d’uns guanys que li correspondrien) i un element objectiu (assoliment del resultat fraudulent).  Aquests actes fraudulents poden consistir en percebre un preu superior al que realment es fa constar en el títol, en substituir un determinat bé per un altre fàcilment ocultable, en simular la constitució d’obligacions i gravàmens o en la destrucció o el deteriorament dels béns. En tots els supòsits, la prova del frau correspon al cònjuge que ho al·lega, prova que no és senzilla. En relació als actes fraudulents, a diferència dels actes gratuïts, no es fa referència al consentiment del cònjuge, ja que «no es pot entendre que qui consenteix un acte consenteix a la vegada un frau que, de fet, ignora; i si no ho ignora i ho accepta, aleshores no té sentit parlar de frau» El règim de participació en els guanys no origina una comunitat de béns, sinó un crèdit de participació, per tant, és fonamental conèixer el valor del patrimoni, atenent al valor de mercat dels béns en el moment en què s’extingeix el règim, segons l’estat material en què es trobin. En cas de béns alienats, deteriorats o destruïts es pren el valor que tenien en el moment en què es van transmetre, deteriorar o perdre, amb independència del preu que s’hagi fet constar. En aquest cas, entenc que aquest valor sí que es podria actualitzar per adequar-lo a les variacions monetàries per inflació o deflació.
El patrimoni inicial Segons l’article 232-20, el patrimoni inicial de cadascun dels cònjuges comprèn tots els béns que li pertanyien en el moment de començar el règim, és a dir, el patrimoni real. Per a la seva determinació és fonamental l’inventari que ha d’acompanyar l’escriptura pública de constitució del règim (art.
232-14).
- S’hi ha de deduir les càrregues que afectin els béns i les obligacions, computant tant el valor positiu com el negatiu del patrimoni total. Així doncs, si el passiu del patrimoni inicial és superior a l’actiu, s’ha de computar el valor negatiu, llevat que les parts acordin una altra cosa.
- S’hi ha d’afegir el patrimoni fictici que consisteix en: EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS o El valor dels béns adquirits a títol lucratiu durant la vigència del règim (donació, herència, llegat, etc.), una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven.
o Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim. Aquestes indemnitzacions tenen dues parts: d’una banda, el lucre cessant, que es considera una compensació pels ingressos que s’han deixat de percebre (ingressos que augmentarien el crèdit de participació) i, per tant, no incrementen el patrimoni inicial perquè han de computar-se per determinar el crèdit de participació i, d’altra, la resta de la indemnització, que correspon únicament al cònjuge afectat, perquè és una compensació pels danys morals i personals.
Els béns es valoren a preu de mercat segons el valor que tinguin en el moment en què s’extingeix el règim, tenint en compte l’estat material en què es trobaven a l’inici del règim i, quant als adquirits a títol gratuït, l’estat material en què es trobaven en el moment d’adquirir-los. Així doncs, el moment de la valoració del patrimoni final i del patrimoni inicial és el mateix: el moment de l’extinció del règim (arts. 232-19.3 i 232-20.3). Per tant, les plusvàlues i les minusvàlues dels béns produïdes durant la vigència del règim no computen ni afecten al crèdit de participació.
b) El crèdit de participació El crèdit de participació es configura com una obligació dinerària, que té una naturalesa mixta: «alhora naturalesa obligacional per la seva estructura i matrimonial pel seu origen». La quantia del crèdit de participació deriva de la diferència entre el valor del patrimoni final i del patrimoni inicial de cadascú dels esposos, per tant, no existeixen dos crèdits de participació diferents que es compensen entre ells, sinó un únic crèdit de participació a satisfer pel qui ha obtingut un increment més gran.
D’aquesta manera, segons l’article 232-21: - - Si únicament un dels cònjuges ha obtingut un increment patrimonial, l’altre o els seus successors tenen dret a la meitat del valor d’aquest increment, si ho hi ha pacte en contrari.
Si ambdós cònjuges han obtingut un increment patrimonial, qui n’hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferència entre el valor del seu propi increment i el de l’altre cònjuge, si ho hi ha pacte en contrari.
Si cap dels cònjuges no ha obtingut un increment patrimonial o si els guanys dels cònjuges són iguals, no hi ha crèdit de participació.
Forma de pagament (art 232-22) El crèdit de participació es calcula i es quantifica en diners i, per tant, es pot pagar directament en metàl·lic, però també es pot pagar en béns. El pagament en béns o pagament in natura es pot produir: a) en cas d’acord entre els cònjuges, b) per decisió judicial, i c) en els supòsits previstos a la llei.  Ara bé, la possibilitat de pagament en béns no altera la condició dinerària del deute, ja que no es tracta de pagar amb uns béns que tenen la seva equivalència en diners, sinó de pagar un deute dinerari.
L’acord dels cònjuges per pagar el deute amb béns és una dació en pagament i té els mateixos efectes: el lliurament d’una cosa diferent a la deguda, acceptada pel creditor, amb efectes de pagament del deute.
L’autoritat judicial també en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns de la persona obligada, sempre que sigui a petició de qualsevol de les parts (o de llurs hereus), tant del creditor com del deutor i, a més, que existeixi causa justificada. La justificació de la causa queda a l’arbitri judicial: si el EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS sol·licitat és el deutor serà fonamental la manca de liquidesa derivada de la impossibilitat, la dificultat o els perjudicis derivats de la necessitat d’aconseguir una important suma de diners en metàl·lic; en canvi, si el sol·licitant és el creditor, serà fonamental un interès específic en determinats béns.
Segons l’article 232-22.2, si el règim s’extingeix per la mort d’un dels cònjuges i al supervivent li correspon el crèdit de participació, pot demanar que se li adjudiqui l’habitatge familiar en propietat o en usdefruit. Aquesta disposició legal és preferent a la disposició testamentària, ja que primer es dissol el règim econòmic i després s’hereta. En aquest cas, si el cònjuge adquireix l’habitatge, l’hereu o el legatari, per subrogació real, tindria dret sobre el crèdit de participació pel valor de l’habitatge. En aquest supòsit, a diferència de l’anterior, no és necessari que el jutge examini la justificació de la causa, ja que el legislador l’ha ratificada.
En cas que el valor de l’habitatge sigui superior al del crèdit de participació, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners i si és inferior pot reclamar la diferència. Això no obstant, sembla necessari reclamar que hi hagi una certa correlació entre el crèdit i l’habitatge, ja que un crèdit de participació molt baix no sembla que pugui conferir la propietat d’un habitatge, perquè ens trobaríem davant d’un abús de dret. En aquest sentit, en cas d’una gran diferència de valor, es podria demanar l’usdefruit de l’habitatge, no la propietat.
Finalment, en relació al pagament, s’ha de tenir present que la satisfacció del crèdit de participació pot comportar un important trasbals econòmic pel cònjuge deutor. Per evitar aquest problema, el jutge pot concedir el fraccionament o l’aplaçament del pagament, sempre que es compleixin els següents requisits: - - l’existència de raons justificades, que deriven principalment del fet que la immediatesa del crèdit obligui a una liquidació ràpida i ruïnosa del patrimoni del deutor; que ho sol·liciti la part deutora; que es presti garantia suficient, normalment en aquests casos el Codi demana una garantia real o fiançament solidari d’una entitat de crèdit (per exemple, l’art. 569-11) o, per analogia amb l’article 232-8.2, també es pot demanar la hipoteca prevista a l’article 569-36, el termini màxim de pagament serà de tres anys (excepte pacte en contrari).
Durant l’ajornament, els diners meritaran l’interès legal del diner a comptar del reconeixement.
Garanties: El crèdit de participació es pot protegir des d’una doble vessant: - El cònjuge creditor pot demanar l’adopció de mesures cautelars, inclosa l’anotació preventiva d’embargament al Registre (art. 232-23).
- Es poden impugnar els actes en perjudici del crèdit (art. 232-24). Aquesta acció impugnadora s’ha de qualificar jurídicament com una acció rescissòria «que persegueix corregir el resultat injust que es deriva d’un acte inicialment vàlid, i permet l’aplicació –amb caràcter de supletòries– de les normes referents a la rescissió i revocació en frau de creditors».
Per poder impugnar, es necessari que el patrimoni del deutor sigui insuficient per satisfer el crèdit de participació. Davant la insuficiència del patrimoni del deutor, es pot demanar: EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS o La reducció o la supressió de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes durant la vigència del règim i fins que hagi estat liquidat. En aquest cas, el consentiment del cònjuge del donant evita la impugnació. En cas que hi hagi vàries es començarà per la més recent, seguint per la següent més recent i així successivament, per ordre invers de data, si la data és la mateixa o és indeterminada, la reducció es farà a prorrata.
o El creditor també pot impugnar els actes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.
No s’estableix un criteri preferencial de rescissió entre els transmissions gratuïtes i les oneroses, per tant, s’ha d’aplicar el mateix criteri temporal per a totes les alienacions, començant per la més recent.
En aquest sentit, hem de considerar que tot i que unes transmissions són oneroses i les altres gratuïtes, les transmissions oneroses ho són en frau de creditors, fet que no els hi confereix una protecció superior.
PERÒ, l’acció de rescissió té dos límits: - El termini de caducitat de quatre anys des de l’extinció del règim. En aquest sentit, hem de tenir present que els efectes de l’extinció es retrotreuen al moment de la presentació de la demanda (art. 232-17), situació que pot reduir substancialment el termini.
- L’adquisició per un tercer de bona fe, ja que no procedeix la impugnació quan els béns estan en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.
...