P7_Hematòcrit+P8_Coagulació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparell CardioRespiratori
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA 7. HEMATÒCRIT L’hematòcrit:   %   en   volum   que   ocupen   les   cèl·∙lules   vermelles   de   la   sang.   45+-7 en homes i 42+-7 en dones.
El   valor   de   l’hematòcrit   depèn   de   la   quantitat   de   cèl·∙lules   i   del   volum   d’aquestes.   La mesura amb què millor   es   correlaciona   l’hematòcrit   és   la   concentració   sanguínia   d’hemoglobina  (a  més  hematòcrit  més  hemoglobina).
Alumne 1  2,9/7,5 = 38,666% Alumne 2  3,1/7,5 = 41,33% PRÀCTICA 8. COAGULACIÓ Introducció: Tot  i  que  la  sang  extreta  de  l’organisme  i  recollida  en  un  tub  d’assaig  es   coagula normalment en uns 6 minuts, la sang recollida en contenidors de silicona no sol coagular-se  fins  passada  1h  o  més.  La  raó  d’aquest  retard  és  que  la  preparació  de   les superfícies   dels   contenidors   amb   la   silicona   evita   l’activació   per   contacte   de   les   plaquetes i del factor XII, que són els dos factors principals que inicien el mecanisme intrínsec de la coagulació. Per contra, els contenidors de vidre que han estat tractats permeten  l’activació  per  contacte  de  les  plaquetes  i  del  factor  XII,  amb  l’aparició  ràpida   de coàguls.
Prevenció de la coagulació sanguínia fora del cos Es pot emprar heparina per impedir la coagulació de la sang fora i també dins de l’organisme.   A   més,   poden usar-se diverses substàncies que disminueixen la concentració de ions calci en la sang per impedir la coagulació sanguínia fora de l’organisme.   Per   exemple,   un   compost   d’oxalat   soluble   barrejat   en   quantitats   molt   petites amb una mostra de sang provoca la   precipitació   de   l’oxalat   de   càlcic   del   plasma, fet que disminueix tant la concentració del calci iònic que bloqueja la coagulació sanguínia.
Una  substància  que  desionitza  el  calci  de  la  sang  impedeix  la  coagulació.  Així  doncs,  l’ió   citrat carregat negativament és especialment valuós per aquesta funció, barrejat amb la  sang  generalment  en  forma  de  citrat  de  sodi,  amoni  o  potassi.  L’ió  citrat  es  combina   amb el calci de la sang i dóna lloc a compost de calci no ionitzat, i la falta de calci iònic evita la coagulació. Els anticoagulants amb citrat un avantatge important sobre els anticoagulants   amb   oxalat   perquè   l’oxalat   és   tòxic   pel   cos,   mentre   que   es   poden   injectar per via intravenosa quantitats moderades de citrat.
Cumarines com a anticoagulants Quan a un pacient se li administra una cumarina, com per exemple la warfarina, les quantitats plasmàtiques de protrombina activa i els factors VII, IX i X, tots formats pel fetge, comencen a reduir-se.  La  warfarina  provoca  aquest  efecte  a  l’inhibir  l’enzim  que   converteix la forma oxidada i inactiva de la vitamina K en la seva forma reduïda i activa. Per tant, la warfarina disminueix la forma activa disponible de vitamina K en els teixits.   Quan   es   produeix   aquesta   reducció,   els   factors   de   coagulació   deixen   d’estar   carboxilats i són substituïts per factors inactius. Així doncs, tot i que segueixen produint-se, els factors de coagulació posseeixen una activitat coagulant altament reduïda.
LABORATORI Extracció de sang per realitzar les següents proves relacionades amb la coagulació: - Quantitat de fibrinogen en sang: prova de massa.
- Prova/Temps de Quick o Temps de protrombina (prova Sintrom®) Així doncs, el primer pas consisteix en extreure 10ml de sang venosa, i un cop extreta cal anticoagular-la per poder després començar les proves de coagulació en el moment indicat. Per fer-ho, cal afegir citrat trisòdic. Com  s’ha  esmentat  més  amunt,  el citrat de sodi intercanvia el sodi pel calci, deixant a la sang sense calci de manera que aquesta no es pot coagular. Així doncs, el segrest de calci amb citrat permet començar qualsevol prova de coagulació afegint calci.
Nota. El plasma de la sang  s’obté  per  centrifugació.
Prova Sintrom® (acenocumarol): l’acenocumarol   és   un   derivat   de   la   cumarina,   antagonista de la vitamina K, de manera que deixa inactius els factors dependents de la vitamina K: VII, IX, X i II (protrombina).
- Prova/Temps de Quick o Temps de protrombina: El temps de protrombina dóna una indicació de la concentració de protrombina en la sang. És una prova de temps per veure la velocitat del mecanisme de coagulació. Es tracta  d’un  procés  que  ha  d’estar  sobrat  de  reactius  i  de  velocitat perquè es produeixi amb eficiència.
Consisteix en barrejar un gran excés de ions calci i de factor tissular (com la tromboplastina) amb la sang anti-coagulada (mitjançant algun dels mecanismes esmentats).  L’excés  de  calci  anul·∙la  l’efecte  del  citrat  de sodi, i el factor tissular activa la reacció e la protrombina-trombina per mitjà de la via intrínseca de la coagulació. El temps requerit perquè tingui lloc la coagulació es coneix com a temps de protrombina, i   la   brevetat   d’aquest   temps   està   determinada principalment per a concentració de protrombina.  El  temps  de  protrombina  normal  és  d’aproximadament  12  segons.   Així doncs, els passos a realitzar són: - Posar 100-200μl   de   plasma   en   un   tub   d’assaig   i   posar-ho a incubar durant 5min a 37ºC.
- Passats els 5 minuts cal afegir 100μl de tromboplastina, la qual simula els teixits   que   es   produeixen   durant   la   lesió   d’un   vas   que   són   els   que   activen   la   coagulació en via extrínseca pel factor VII.
- Calcular el temps que transcorre fins que deixa de tenir consistència líquida (s’observa  el  coàgul).
- Quantitat de fibrinogen en sang (prova de massa): El fibrinogen és una glicoproteïna que es troba present en el plasma i en els grànuls plaquetaris α. És el factor de la coagulació que es troba en major concentració plasmàtica (200-500mg/dl). Quan es produeix un trauma o injuria vascular, la trombina formada escindeix el fibrinogen convertint-lo en monòmers de fibrina que polimeritzen espontàniament i després són estabilitzats donant lloc a la malla insoluble de fibrina.
En  1ml  de  sang  s’afegeix  1ml  de  plasma  i  tromboplastina  en  9ml  de  calci.  En  el  plasma   hi ha 10 vegades fibrinogen per coagular (excés de reactiu en el plasma). La coagulació és un procés explosiu i ràpid.
...

Comprar Previsualizar