B8: Nuclis estriats i prosencèfal basal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 71
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- Descripció morfològica i subdivisions: Al telencèfal es troben els hemisferis cerebrals i dintre d’ells hi ha:  Els nuclis estriats / cos estriat: o Caudat.
o Putamen.
o Globus pàl·lid.
o Accumbens.
 Prosencèfal basal.
A l’escorça (patró contrari a la medul·la espinal i tronc de l’encèfal):  A la part exterior trobem la substància grisa: o Ganglis basals.
o Nuclis del prosencèfal.
 A la part interior trobem la Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 28, 2016, de UOC. Web: substància blanca.
http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb 9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 o Cos callós:  Feix d’axons que comunica tot el que passa a l’hemisferi dret al hemisferi esquerra, i viceversa.
 Si es produeix una lesió, no hauria comunicació entre els 2 hemisferis.
o Càpsula interna: comunica estructures subcorticals (tàlem, hipotàlem...) amb l’escorça.
Figures de referència:  Diencèfal  3r ventricle.
 Els nuclis estriats  ventricles laterals.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 A. NUCLI CAUDAT:     Té forma de C i envolta el ventricle lateral.
Es subdivideix en 3 parts: o CAP: unit amb el putamen.
o COS.
o CUA: al final, trobem l’amígdala, la qual no forma part dels nuclis estriats sinó del sistema límbic.
Es veu en major proporció en una visió superior, però també es veu en una visió basal.
Es troba per sobre del tàlem.
Caudat Putamen Recuperat de López, J.R. (2011). Kinesiologia. Abril 28, 2016, de FASTA. Web: http://www.slideshare.net/AlanZurbrigk/cerebro-2 Formen el NUCLI NEOESTRIAT B. NUCLI PÀL·LID:    Medial i es troba al costat del tàlem.
Adjacent al putamen (estructura molt gran).
En visió lateral no es veu  només veurem el putamen (el nucli pàl·lid està darrere del putamen).
Pàl·lid Putamen Recuperat de Schuster, R. P. (2016). Brain injury facts. Abril 28, 2016Web: http://bobschuster.com/practice-areas/brain-injury/braininjury-facts Estan units i formen el NUCLI LENTICULAR / LENTIFORME.
C. NUCLIS ACCUMBENS:   Part més ventral, entre el pàl·lid i el putamen.
Funció no motora  Relacionat amb els sistema de recompensa i reforç.
Basal Ganglia. Abril 28, 2016. Web: http://www.learnneurosurgery.com/basal-ganglia.html Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 DIFERÈNCIA ENTRE NUCLIS ESTRIATS I GANGLIS BASALS: Els dos fan funcions motores, però estan formats per components diferents:  NUCLIS ESTRIATS: o Pàl·lid.
o Caudat.
o Putamen.
o Accumbens.
 GANGLIS BASALS: o Estriats (pàl·lid, caudat i putamen  NO s’inclou ACCUMBENS perquè no té funció motora).
o Nuclis subtalàmics (diencèfal).
o Substancia negra (mesencèfal).
1.2.- Divisió filogenètica: PALEOESTRIAT (més antic) pàl·lid.
NEOESTRIAT: més recents.
 Caudat.
 Putamen.
 Accumbens.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 28, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb 9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 1.3.- Principals aspectes funcionals: 1. CONTROL MOTOR  Modula la funció motora a través d’un circuit de retroalimentació:  Els nuclis estriats no formen part del circuit descendent motor, però si que controlen la funció motora compartint la informació entre els diferents nuclis que formen els ganglis basals mitjançant Extret d’apunts de Fonaments de Psicobiologia II. B un sistema de retroalimentació.
4. Fuentes, S. (2016)  S’encarrega de la:  Planificació i inici de moviments.
 Selecció de programes motors activant certes seqüències de moviments i inhibint-ne d’altres.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 28, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e75 7cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html# w26aac11b7 Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 DISFUNCIONS ASSOCIADES AL CONTROL MOTOR: A. MALALTIA DE PARKINSON:  James Parkinson va descriure la malaltia al 1817.
 Degeneració de substància negra, de les neurones dopaminèrgiques en la via negroestriada, en malalt de Parkinson.
 Trastorn hipocinètic (activitat motora baixa) caracteritzat per: o Rigidesa muscular.
o Tremolor en repòs.
o Acinèsia (dificultat per iniciar moviments voluntaris).
o Bradicinèsia (enlentiment dels moviments).
NORMAL PARKINSON Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 28, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac1 1b7 NORMALMENT: el caudat i putamen reben excitació de la substància negra i l’escorça d’associació. El caudat/putamen inhibeix l’activitat del pàl·lid que inhibeix el tàlem, el qual excita l’escorça premotora.
PARKINSON: es disminueix l’excitació que envia la substància negra al caudat/putamen, i per tant, inhibeix menys el pàl·lid, que inhibeix més el talem  es redueix l’excitació de l’escorça premotora.
B. MALALTIA DE HUNTIGTON:  Degeneració de neurones GABAèrgiques i colinèrgiques dels nuclis caudat i putamen.
 Trastorn hipercinètic (activitat motora elevada) caracteritzat per moviments incontrolats i espasmes musculars.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 NORMAL HUNTIGTON Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 28, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 HUNTIGTON: El globus pàl·lid inhibeix el tàlem. En Huntigton, al globus pàl·lid li arriba menor excitació del nucli subtalàmics i major inhibició del caudat/putamen, i com a resultat inhibeix menys el tàlem, que excita més l’escorça premotora.
2. SUBSTRAT NEURAL REFORÇ: Nuclis accumbens  sistema límbic.
3. MEMÒRIA PROCEDIMENTAL: Aprenentatge d’hàbits.
Grup de nuclis a la base del cervell:  NUCLIS SEPTALS: o Medials al 3r ventricle.
o Projecten al hipocamp.
 NUCLIS BASALS DE MEYNERT: o Laterals al 3r ventricle.
o Projecten a la neoescorça.
ASPECTES FUNCIONALS:  Atenció.
 Activació cortical.
 Aprenentatge i memòria.
FONT ACETILCOLINA La degeneració d’aquests nuclis està relacionada amb la MALALTIA D’ALZHEIMER.
Recuperat de Peñaloza, J. P. (2008). Sistema límbico. Abril 28, 2016, de Universidad de Los Andes Mérida. Web: http://www.medic.ula.ve/anatomiahumana/juan_penaloza/sistema_limbico/afere ntes_amigdalino.html ...