TEMA 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 23/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: LA RÀDIO La transmissió instantània i a distància de so mitjançant ones electromagnètiques, mitjançant l’espectre radioelèctric adreçada a un gran públic, al receptor característic de la comunicació de masses: quantitativament nombrós, geogràficament dispers, anònim. La ràdio és i ha estat sempre un mitjà molt ràpid. La ràdio va permetre ràpidament de seguida la instantaneïtat. La ràdio sempre ha estat possible en directe, al mateix moment. La ràdio és immediata.
A diferència de la televisió, la ràdio no necessita un gran desplegament tecnològic que has d’haver planificat. Per entrar en directe a la ràdio només necessites una connexió àudio, com ara un telèfon. Per comunicar-te en televisió des de fora de l’estudi has de fer tot un desplegament.
A diferència de la premsa, la ràdio finançada majoritàriament per publicitat o diners públics però no requeria pagar. La ràdio no requeria llegir, per tant tenia un públic més diversificat socialment, diferent públic amb diferents ingressos, nivell educatiu... Tot i no saber anglès pots escoltar una emissora de música en anglès. En el cas de la televisió, té un públic més diversificat.
La ràdio té una tercera característica que és que l’activitat d’escoltar la ràdio és compatible amb moltes altres activitats com ara conduir. La ràdio, que es desplaça amb nosaltres, té un grau molt alt de penetració a la vida quotidiana. Pugem a un taxi i el taxista escolta la ràdio, a una botiga igual... És un mitjà àudio. Això té unes conseqüències que són que en la ràdio no hi ha contacte visual entre l’emissor individual, la persona que parla, i el receptor. Qui escolta, es crea una imatge visual a partir de la veu que sentim. Això crea sensació de proximitat. Això fa que la ràdio, que és un mitjà de masses, faci funcions similars a les de la comunicació interpersonal.
FUNCIONS DE LA RÀDIO COM A MITJÀ: informar, entretenir, sensació de companyia, funció cultural / lingüística / educativa. La premsa no fa la sensació de companyia.
Un element clau de la ràdio és el fet que utilitza les ones electromagnètiques. La ràdio utilitza l’espectre radioelèctric. De qui és propietat l’espectre radioelèctric? De l’estat.
En tots els casos. L’estat, en el cas de la ràdio, té un grau d’intervenció més alt que la premsa.
En els models de països democràtics, l’estat, propietari de l’espectre radioelèctric, decideix com s’utilitzarà aquest espectre. Podrà ser utilitzat per empreses privades (model liberal) o per empreses privades i públiques (models democràtico-corporatiu i pluralista pluralitzat). Com decideix l’estat? Als EUA fonamentalment tot és privat (la minoria marginal que hi ha de públic, Trump la vol eliminar). L’FCC, entre d’altres, és el que s’encarrega d’atorgar les llicències per a les freqüències. A Europa, per a les públiques es reserva automàticament una part de l’espectre radioelèctric, no han de concursar. Qui les adjudica? A Regne Unit l’Ofcom, a França el CSA i a Espanya el MINETAT.
ESPANYA: En FM, l’estat no fa res, només li diu a cada comunitat quines li toquen. No les adjudiquen. Adjudica tele estatal i ona mitjana. En el cas de l’àmbit autonòmic qui les adjudica (excepte Catalunya)? El govern corresponent de cada comunitat, la conselleria que s’encarregui d’això. En àmbit local (sense Catalunya) les adjudica el govern local.
En el cas de Catalunya les adjudica el CAC. Organisme equivalent a l’autoritat de regulació, com ara l’Ofcom.
L’espectre no coneix fronteres administratives entre estats. El fet d’utilitzar l’espectre radioelèctric ha comportat que els estats s’haguessin de posar d’acord molt aviat per evitar interferències. Fins als anys 70 se sentien perfectament pràcticament a tota la costa mediterrània d’Espanya, les emissores del nord d’Àfrica, perquè emetien a unes potències altíssimes.
A diferència de la ràdio, la regulació de la ràdio i de la TV hi ha una regulació del propi estat i una regulació internacional.
El principal organisme de regulació a escala internacional de ràdio i de televisió, organització supra-estatal, és la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions), el qual es va crear l’any 1934. La UIT és l’organisme especialitzat de les Nacions Unides per a les TIC. La primera tipologia d’actors que hi ha a la UIT són els estats, són els primers que en van formar part. Van crear una comunitat de propietaris de l’espectre. En el cas d’Espanya també hi ha la Universitat del País Basc, ja que també està formada per operadors i empreses de telecomunicacions com Abertis, i sectors acadèmics. La UIT formalment es crea el 1934. Era el mateix any que es creava l’FCC. Abans ja existia la International Telegraph Union, que es va crear a París l’any 1865.
La UIT s’encarrega de: - Repartir l’espectre radioelèctric: Repartir, assignar, quines han de ser les òrbites del satèl·lit. Si ho fessin on els dóna la gana potser hi hauria xocs de satèl·lits.
La UIT defineix normes tècniques, estàndards tècnics. Desenvolupar estàndards tècnics.
Té una acció de promoció de la tecnologia intentant reduir les fractures digitals.
Intenta disminuir el digital device entre països, entre zones, per raons de sexe...
Per la banda de l’espectre: a quins usos es dedica cada part de l’espectre, ja que aquest serveix per emergències (policia, bombers), comunicació aèria, marítima, usos militars, broadcasting (TV i ràdio), comunicacions mòbils...
Distribueix l’espectre per usos, això a broadcasting, això a usos militars... i, dins d’això, a cada estat els dóna les freqüències per a què les gestioni com cregui oportú. La UIT no s’ocupa només de ràdio. S’ocupa de televisió en analògic i digital.
La UIT es va convertir en l’agència de Nacions Unides per a les telecomunicacions l’any 1947 amb 193 estats. Fins a aquell moment no hi havia tants estats. En l’àmbit de l’espectre. La UIT dóna a cada estat les freqüències corresponents. L’instrument legal on es formalitza això és una convenció. La manera com es distribueix és la Convenció Internacional de Telecomunicacions. Es va actualitzant, ja que la UIT va fer reunions internacionals cada 2/3 anys. La convenció vigent és la de 2016. El 2015 hi va haver una última reunió i aquesta edició de 2016 ja incorpora aquests últims canvis. En el cas de ràdio no hi ha hagut diferències. La UIT com a organisme que pren decisions per a redistribuir l’espectre. A partir d’ara quan veiem que algun país fa un concurs per adjudicar una emissora de TDT o una emissora de ràdio, pensem que a l’inici d’aquest procés hi ha la UIT. La UIT està organitzada amb diferents regions. La regió 1 és Europa i Àfrica. Les decisions es prenen per regions.
En l’àmbit de la ràdio, a banda d’aquesta iniciativa, també s’han fet acords internacionals entre empreses de ràdio. Hi ha un organisme internacional i professional: la UER, la Unió Europea de Radiodifusió (European Broadcasting Union EBU), no és dels governs, els governs no hi són, és un organisme internacional. És l’organisme que aplega els mitjans de ràdio i televisió de servei públic d’Europa. A dia d’avui, l’any 2016, està format per 56 països, composta de 75 membres. Es va fundar l’any 1950 a Europa.
Hi ha un soci que és de ràdio que és la COPE, tots són mitjans públics menys la COPE.
Tampoc vol dir que tots els estats hi posin tots els seus mitjans públics. Pertany a la UER perquè hi és des del principi. Hi ha algú que no és de servei públic com és aquest cas. En el cas d’Espanya hi ha RTVE i prou. Ho va vetar. Les radiotelevisions autonòmiques no hi són, però hi ha acords puntuals, com ara Catalunya Música, que té un acord d’intercanvi de concerts amb la UER.
Intercanvis: Eurovision News Exchange, Euroradio News Exchange, Concerts...
Esports: Adquisició de drets (Londres 2012, IAAF Athletics 2014-2017, 2018 FIFA World Cup Russia, 2022 FIFA World Cup Qatar...).
Transmissions d’esdeveniments, coproduccions...
Si tenen els drets de la copa del món del 2018, qui els té a Espanya és la radiotelevisió espanyola, no les autonòmiques. Gestió de la compra de drets de les retransmissions esportives dels seus membres, o si hi ha per exemple algun Papa que mor, la UER posa instal·lacions al Vaticà que poden utilitzar tots els seus membres.
26/4/2017 PROGRAMACIÓ La programació de l’emissora es tracta d’absolutament tots els continguts d’aquesta: tant els editorials, elaborats per la pròpia emissora, com els de publicitat. En altres paraules: el conjunt estructurat (en tant que organitzat en el temps) i planificat d’espais en funció dels objectius de l’emissora. Els objectius poden ser diversos: arribar al màxim públic possible; arribar a una franja d’edat determinada, etc.
Dins del grup PRISA, les emissores SER i Los 40 Principales tenen objectius diferents.
El prime time de la ràdio és al matí (contràriament a la TV, on és al vespre); així els programes insígnia són posats en aquesta franja.
A dia d’avui, en funció dels continguts, trobem tres grans tipus de programació que s’han anat creant de manera progressiva:  EMISSORES GENERALISTES Les primeres emissores de ràdio que es van crear eren mitjans de comunicacions de masses amb una programació regular, amb l’objectiu d’arribar al màxim públic possible amb una barreja de continguts (educació, entreteniment). Només existia aquest tipus d’emissora, el d’emissora generalista. Es busca una màxima audiència possible a través de contingut de tipus divers.
Tenen continuïtat a dia d’avui.
Com a exemples en trobem, Catalunya Ràdio, Onda Cero o Radio Nacional.
 EMISSORES ESPECIALITZADES A mesura que ha anat evolucionant, a la ràdio s’hi ha donat un camp d’especialització creixent. A més de les generalistes, sorgeixen les primeres emissores especialitzades a partir dels anys ’50 a EUA i als anys ’60 a Europa.
Ofereixen un contingut especialment pensat per a un determinat tipus de públic (recordem que el contingut es tracta tant d’allò que fa la ràdio com de la publicitat).
Les primeres emissores especialitzades, i que al seu torn segueixen sent les més importants avui dia, són les musicals.
Les primeres emissores especialitzades musicals dels EUA eren de música contemporània de l’època, si bé a Europa es començà per la música clàssica.
 EMISSORES DE FORMAT/NÍNXOL Aquest tercer nivell d’especialització també arribà dels EUA. Aquest tipus de ràdio busca el màxim nombre d’audiència però d’una determinada topologia.
Naix moguda per la publicitat, ja que rere l’especialització hi ha la publicitat: el segment determinat d’audiència és productiu pels anunciants. Aleshores, s’ofereixen uns continguts atractius a aquest segment de l’audiència.
Com es busca un segment d’audiència? Per exemple, busquem adults contemporanis, homes i dones d’entre 25 i 45 anys d’edat, amb educació universitària, ingressos anuals superiors a 40.000 dòlars, que llegeixen la revista Rolling Stone, condueixen un BMW o un Volvo i van de compres almenys dos cops per setmana.
Malgrat tenir menys audiència, la de la ràdio de format seran clients en potència dels anunciants. El tipus fonamental és el musical, si bé també es poden donar emissores All News; com a exemples trobem.
(Font: Domincik, J. (2006) La dinàmica de la comunicación massiva. McGraw Hill Interamericana, pág. 187) A dia d’avui trobem, per ordre cronològic, tots tres tipus de ràdio. El fet que totes aquestes tipologies vinguin dels EEUU són una mostra més del model liberal, ja que es basen en la publicitat.
Les primeres emissores que surten i durant molts anys les identifiquem com a emissores generalistes: s’adrecen al públic general, volen aconseguir la màxima audiència, per tant, el públic és divers. Moltes tertúlies radiofòniques tenen una intenció d’entreteniment. Per aconseguir el màxim públic possible es toquen continguts molt diferents.
Ràdios generalistes: Catalunya Ràdio, Cadena SER, Radio Nacional, Onda Cero, RAC 1.
La ràdio va començar als anys 20. A partir dels anys 60 s’afegeixen a la ràdio unes primeres emissores especialitzades. Es creen emissores pensant per a un públic concret, les primeres especialitzades són les emissores musicals. El que volen és oferir-los aquells continguts i també publicitat.
EUA: Primera línia d’especialització: emissores que ofereixin música contemporània del seu temps. Als EUA van començar als anys 50. Los Cuarenta Principales, és una copiada d’una emissora que es va crear als EUA que es deia Top 40.
EUROPA: Les primeres emissores especialitzades musicals a Europa eren especialitzades en música clàssica.
També hi ha una altra via d’especialització que també va arribar dels EUA i és la ràdio de format o ràdio de nínxol. Nínxol té a veure amb la teoria del long tail, i vol dir identificar un sector molt determinat, molt concret, i adreçar a aquest sector de l’audiència uns factors que siguin rendibles. Aquesta ràdio vol arribar al màxim nombre de persones però d’un tipus concret. A les altres ràdios importava la quantitat de gent, aquí hi importa la tipologia de les persones.
La ràdio de format o de nínxol neix moguda per la publicitat. Això també passarà en televisió, però a escala més petita. Darrere de l’especialització hi ha la publicitat. Els anunciants el que volen és un perfil de persones que es dediquin a comprar els productes que ells vulguin anunciar. Segments productius pels anunciants, part de l’audiència que sigui rendible pels anunciants, i oferir a aquesta part de l’audiència uns continguts atractius per a l’audiència i atractius per a l’emissora. Oldies són peces dels anys 80.
Com es busca un segment de l’audiència? Per exemple, volem adults contemporanis, per a homes i dones d’entre 25 i 45 anys d’edat, amb educació universitària, tenint en compte el nivell educatiu i el nivell d’ingressos. Ingressos anuals fa 10 anys de 40.000 dollars. Hàbits culturals: llegir la revista Rolling Stone, condueixen un BMW o un Volvo i van de compres almenys dos cops per setmana. A la ràdio generalitzada potser aquesta gent només són un 1%.
A la ràdio de format seran menys gent escoltant la ràdio, però tots seran clients potencials seus.
La ràdio especialitzada és fonamentalment ràdio musical, i un dels formats de la ràdio de format és All News, que seria la ràdio especialitzada 24 hores tot notícies.
Exemples de ràdio de format: Country + New Country, Adult Contemporary, Soft AC, Classic Rock, Mexican...
La programació d’una ràdio de rock contemporani de EUA és en forma de roda, com un rellotge. A Catalunya Informació, també fan aquesta roda. Tot es va repetint.
A dia d’avui els tenim tots tres, Generalistes, Especialitzades, Format (creades per aquest ordre). Això que les de format es basin en publicitat és característic del dret liberal. La teoria del model liberal diu que tothom té dret a ser emissor. A la pràctica busquem audiències que siguin rendibles per a la publicitat. No hi ha la part de responsabilitat social.
En molts casos, en molts països europeus, en la ràdio i la televisió hi ha una situació que definim com a duopoli: EN RÀDIO A Espanya i Catalunya: hi ha una situació de duopoli, on duopoli fa referència a dos sectors que operen en ràdio: sector públic i sector privat. Coexisteixen, competeixen ambdós sectors.
EN EL CAMP DEL SECTOR PÚBLIC hi ha tres nivells de ràdio pública: - Abast estatal: Radio Nacional de España. Està integrada dins del grup de RTVE. Per tant, està gestionada pel Consejo de Administración de RTVE (que té 9 membres, que cada membre està proposat per un partit polític, etc.). El president és José Antonio Sánchez Domínguez. El director de la TV era Eladio Jareño. El director de ràdio és algú altre. Es finança amb pressupost públic, pressupostos del Govern aprovats pel Congrés. Radio Nacional no pot fer (ni n’ha fet mai) publicitat. Què ofereix: La primera emissora que es crea és generalista, la RNE o la Radio 1 que també es diu.
La data de creació va ser 1937, durant la guerra. Es va crear a Burgos, després de la guerra RNE era l’única ràdio que podia emetre informació. Les altres, privades, ho tenien prohibit. Com a pública va ingressar a la UER l’any 1955. La primera especialització que es va crear va ser Radio Clássica el 1965. Després Radio Exterior, per ones, l’any 1971. L’any 1976 es va crear el que en principi volia ser una xarxa d’emissores públiques autonòmiques, Radio 4. A dia d’avui només n’existeix 1, Ràdio 4 a Catalunya. Any 1979: Radio 3. Com a Radio Musical, però no clàssica.
A Europa es van crear les ràdios clàssiques i les ràdios educatives. Al 79 van desaparèixer les ràdios educatives i per això la ràdio3 ja no és educativa, sinó musical.
Finalment, va néixer ràdio 5 l’any 1991.
No cal que ens sapiguem els anys de totes, sinó que RNE va sortir en un context de guerra civil i va ser creada pel bàndol de Franco.
- Autonòmica: Catalunya Ràdio. Organització: CCMA (Consell de govern de 6 membres).
El CCMA és el responsable de la gestió dels mitjans públics de la Generalitat. ni de les llicències, ni dels mitjans de Catalunya... El director de Catalunya Ràdio des de 2016 és Saül Gordillo. L’oferta d’aquesta ràdio és emissores generalitzades i emissores generalistes. Catalunya Ràdio es finança amb una part dels pressupostos del Govern de la Generalitat i a més a més, té publicitat, tant institucional (pública) com comercial (privada), i té uns límits en la quantitat i la tipologia de publicitat que pot fer.
Catalunya Ràdio va néixer el 1983. Estatut d’Autonomia va ser el 79. Era una ràdio generalista. Reprodueix el model d’especialització però molts anys més tard, l’any 1987 amb Cat Música, música clàssica. L’especialització del format autonòmica la fa el 1992 amb Catalunya Informació. Va ser la primera de l’estat especialitzada en informació i d’abast autonòmic.
Les primeres sempre van ser emeses per ones. L’any 2006 es crea una emissora cultural que va ser Catalunya cultura. Va sortir una emissora per ones amb una vocació de combinar ones i internet. iCat FM va compartir ones i internet fins que el 2012 va desaparèixer de les ones. iCat era una cultural musical amb una mica de tot, i a internet hi va haver una mica més d’especialització. De 2012 a dia d’avui només ha existit a internet. El director de Catalunya ràdio ha enunciat enguany que el consell de govern del CAC havia aprovat que iCat FM torni a les ones a partir de la propera temporada. La temporada tant en ràdio com en televisió comença al setembre.
Les dades en el sector públic són de 272 emissores municipals de ràdio.
Proporcionalment són més a Barcelona, 129, 54 a Girona, 51 a Lleida i 38 a Tarragona.
- Local (que en el cas de ràdio vol dir municipal): la llei en el cas de la ràdio diu que han de ser municipals.
EN EL CAMP DEL SECTOR PRIVAT DE RÀDIO: Es caracteritza per un alt grau de concentració. Hi ha hagut molts processos d’integració horitzontal. Hi ha moltes freqüències però un nombre molt reduït de grups emissors. Els principals actors en el grup de la ràdio són Prisa, Atresmedia Radio, Cope. Tots tres tenen una línia generalista + especialitzades musicals d’altres tipus de música.
- Prisa té la generalista SER i té 5 especialitzades musicals que són: Cuarenta Principales, M80, Cadena Dial, Máxima FM i Radiolé.
Atresmedia Radio: Onda Cero (generalista) + Europa FM i Melodía (especialitzades).
Unidad Editorial: té una ràdio especialitzada en esports.
COPE: el seu origen són les emissores parroquials. COPE no és un grup de comunicació.
COPE és propietat de la CEE, la Conferència Episcopal Espanyola. És la reunió de tots els bisbes catòlics d’Espanya. COPE és propietat dels bisbes d’Espanya. Durant el franquisme, Franco va permetre que les emissores que ja existien continuessin, doncs va permetre la creació de noves emissores lligades a les parròquies, lligades a l’Església Catòlica. El que estava lligat a les parròquies era la Radio Popular De... la COPE és la Cadena de Ondas Populares de España. Depenent de l’església catòlica i funcionant com una ràdio privada. COPE més aviat ha crescut, i des de 2012 ha integrat les freqüències de Vocento. Ha augmentat el nombre de pals des d’on emet la seva programació. Cadena COPE és una generalista i a més a més té 3 emissores especialitzades que són Cadena Cien, Rock FM i MegaStar FM que no emet a Catalunya.
A més a més, la CEE és propietària del d’un canal de TV, 13TV. Des de 2010. Durant molt temps era un canal que llogava a Veo, però ara emet amb llicència pròpia. És de TDT i de definició estàndard.
En l’àmbit català: - Godó: Generalista (RAC 1) + especialitzada RAC 105.
Els altres són especialitzats.
- Flaix: Flaix FM i Flaixbac.
Teletaxi: Especialitzada (Ràdio Teletaxi, RM Ràdio).
Estel: Ràdio Estel, de l’església catòlica a Catalunya i que té una sèrie de freqüències i fa una part d’especialització musical, religiosa i informativa.
A Catalunya les d’abast estatal també s’escolten. Hi ha molt poques freqüències que no pertanyen a cap grup: són els únics que són locals o supracomparcals. Són independents.
- Ràdio Marina (Blanes i Calella, dues freqüències) El 9 Nou (Vic) Imagina ràdio (Tortosa) Música clàssica és la pública.
2/5/2017 En el cas d’Espanya, qui fa els estudis d’audiència és l’AIMC creada el 1988 i l’instrument d’estudi d’audiència és l’EGM. Sabem que els organismes que fan estudis d’audiència han de ser uns organismes independents del mitjà, no pot ser el propi mitjà perquè no té credibilitat.
L’AIMC és un organisme independent dels mitjans en el qual però els grans mitjans també hi són representats. Hi trobem representats els grans anunciants, les agències de publicitat i els mitjans de comunicació. L’EGM dóna informació sobre els oients de ràdio. Com? Interrogant a l’audiència de ràdio. L’audiència potencial, qui pot ser audiència, és tota la població espanyola a partir de 14 anys. L’EGM entrevista i enquesta, sobretot mitjançant entrevistes personals cara a cara, més un complement telefònic, s’enquesta a una mostra representativa de la població espanyola que té més de 14 anys. El consum de mitjans de comunicació està marcat per l’estacionalitat. No consumim igual premsa a l’hivern quan anem a treballar que a l’estiu quan estem de vacances. No escoltem igual la ràdio durant el curs que quan fem vacances.
Això ho anomenem estacionalitat: el consum diferent al llarg de les estacions de l’any dels mitjans de comunicació. Com resol l’EGM el problema o la gestió de l’estacionalitat. Com ho fa l’EGM per donar dades d’audiència per representar al llarg de l’any? Agafa una mostra representativa que, en comptes d’entrevistar-la tota de cop, aprox. 30.000, entre maig i juny n’entrevistarà 10.000. Dividirà la mostra representativa en tres parts. Les altres entre febrer i març i dóna els resultats a l’abril, les altres maig juny i les altres octubre novembre. La mostra no és de 10.000, és de 30.000. Divideix la mostra en tres onades, oleadas. Una onada equival a un terç. Publica les dades de les 3 onades fins a integrar l’any.
Els mitjans compren la informació que publica l’EGM de manera que quedin com més afavorits millor. La Vanguardia buscarà la manera de què les pròpies emissores són les més escoltades.
RAC 1 és la més escoltada. Els que no, com ho faran? Dir que és la més escoltada dins la temàtica tal etc. i sinó, pots dir que és la que més ha crescut en l’últim any, miraran les onades que els interessen, etc.
Als enquestats se’ls pregunta sobre el seu consum de mitjans de qualsevol tipus, sobre marques, quants dies van a comprar, què compren... és un estudi molt ampli que permet conèixer què fan aquesta gent en relació als mitjans. Segons els mitjans hi ha una ampliació amb enquestes telefòniques: en el cas de ràdio, a més de les 30.000 entrevistes presencials, es duen a terme 37.000 telefòniques. En el cas de premsa 45 mil, en el de les revistes 20 mil personals i en el de TV 13 mil. MIRAR POWER A més, per ràdio a Catalunya es fan 12.100 entrevistes més.
Quines resultats podem obtenir de l’EGM? Una de les dades que ens donen és la de la penetració (un percentatge), en tant que la proporció de persones/oients per dia de totes les persones de 14 anys i més a Espanya aquell any, quin percentatge escolta la ràdio cada dia? A més, es distingeix entre ràdio generalista i temàtica (musical i informativa). A continuació es desprenen dades sobre l’audiència de més d'una manera: en valors absoluts (generalment una quantitat en termes absoluts), nombre de persones que escolten la ràdio i quantes escolten cada emissora (l’EGM diferencia entre generalistes i temàtiques, fent rànquings separats per a cadascuna de les tipologies; si una persona afirma escoltar, per exemple, RAC1 i RAC105, comptarà dues vegades. És a dir, es té en compte que hi ha gent que escolten ràdio dels dos tipus. També els dóna les dades distingint entre cap de setmana (dll-dg) i setmana (dll-dv)  mirar PDF.
SHARE: quota o participació, en %. De totes les persones que escolten la ràdio, quina part, quina participació té la meva ràdio. Proporció d’audiència d’una emissora sobre el total de persones que escolten la ràdio.
També informa sobre el consum: el temps en minuts dedicats a escoltar la ràdio per persona i dia (DL-DG, DL-DV, Generalista i temàtica).
DL-DG: Generalista: SER, COPE, ONDA CERO.
DL-DG: LOS 40, Dial Dóna valors absoluts i share.
Mirar tot això al power En el context de crisi econòmica s’ha reduït molt la inversió publicitària en general. Els diners que han destinat a la publicitat en ràdio s’han reduït. També s’han reduït els recursos que les institucions públiques han destinat a la publicitat institucional o bé els recursos que les institucions públiques han destinat a la pròpia ràdio institucional. Del 2007 al 2013 s’ha reduït a Catalunya en un 42,9% i a Espanya d’un 40,5%. Quines respostes busca la ràdio? Reduir costos com sigui. Reduint inversions, no dediquem diners a fer coses noves. Però no n’hi ha prou. Com que la reducció dels ingressos és molt important, continuen tenint problemes les emissores. El pas següent és reduir costos. Reduir personal. Tancament de delegacions. Deixar d’emetre continguts propis i llogar pals. Tancar emissores.
Hi ha hagut reducció de la inversió pública i reducció del finançament públic.
ACOMIADAMENTS: la SER (2012; 2015), COPE (2015), Onda Cero (2010-2015) -400 aprox.
TANCAMENT DE CADENES O EMISSORES: ABC Punto Radio (2013), delegacions, municipals...
REESTRUCTURACIÓ: iCatFM a internet (octubre de 2012). Estava a les ones però ho van deixar només a internet. Ara al setembre ho volen tornar a posar a l’FM.
L’únic que ha crescut una miqueta és en l’àmbit digital.
Què ha comportat la digitalització en el cas de la ràdio? Una multiplicació i un augment de continguts d’àudio a la xarxa per vies molt diverses. Són a internet els emissors institucionalitzats, mitjans de comunicació que tenen ràdio analògica, ràdio per FM i que també tenen una presència a internet però només a internet. Qui ha posat continguts digitals d’àudio? Emissores de ràdio que han posat a la xarxa uns continguts només per ser a la xarxa tot i tenir emissora FM. Canals/programes només per internet: iCat.cat iCat.jazz, iCatTrònica, totCat, iCatRumba, iCatMón.
Prisa només per la xarxa té Kebuena.
El Extrarradio és fundat per periodistes de TV3 acomiadats que han creat aquesta ràdio només per internet. No necessiten el permís de ningú. Han de pagar al servidor i complir el marc legal general però ja està. Els ingressos d’internet poden ser publicitat/quotes o poden demanar que t’abonis.
Una altra via de digitalització és la presencia del que són les emissores d’FM que són presents també a la xarxa. És a dir, les emissores, no el grup. Catalunya Ràdio és FM i també està disponible a la xarxa. En quines modalitats? - Streaming: retransmissió en temps real.
Podcast: fitxer/arxiu que es pot descarregar i escoltar quan vol la persona usuària. El podcast normalment va associat a sèries de contingut.
La BBC té quasi 300 milions de descàrregues per any, l’any 2014 (pública UK). Radio France 125 i RAI (pública italiana) 70.
Un altre element a incloure és que aquestes emissores, una mica més tard, a més d’això han incorporat també la presència i l’ús de les xarxes socials. Sobretot des del 2010-2011.
En el cas de la ràdio per digitalització per ones en general no s’ha portat a terme (a diferència de la TV). Ara s’emet per ones i en analògic, no en digital. Any 99: Espanya  farem un procés de digitalització de la ràdio per ones. Hi ha molts estàndard tècnics possibles. Espanya fa una opció que és farem aquest procés i ho farem amb l’estàndard DAB (Digital Audio Broadcasting). Es va fer, es van fer concursos, es van adjudicar llicències, però pràcticament és inexistent. Hi ha poca oferta, pocs desplegaments receptors, etc. S’ha fet un gran desplegament de normativa i tal però el seu efecte és residual. Hi ha una gran intervenció però poc eficaç (com l’estat en el pluralista pluralitzat).
Excepció: NORUEGA: 2011: extensió DAB. 2015: compliment de les condicions  data per al tancament (switch off) de l’FM. Planifiquen l’apagada i només hi haurà ràdio digital per ones.
Hi ha un temps, mentre fas la digitalització, necessites més espectre perquè tens els dos funcionant alhora.
RÀDIO – TENDÈNCIES: - - Desenvolupament dels continguts sota demanda: la digitalització ha permès i ha afavorit un gran desenvolupament de continguts d’àudio sota demanda, siguin de ràdio o no, com ara Spotify. Amb la digitalització s’han multiplicat els continguts d’àudio disponibles i han augmentat els de sota demanda.
La ràdio es manté com a mitjà de comunicació de masses. La ràdio és un mitjà més compatible amb més compatibilitat d’activitats.
...

Comprar Previsualizar