Bloc C. Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 07/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Mòdul C. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge PARLA: Forma verbal de comunicació o transmissió del significat, s'acompanya d'altres formes per comunicar com són el gest, les postures corporals o les expressions facials.
LLENGUATGE: Sistema complex i dinàmic de símbols convencionals (socialment compartits) que s'utilitza pel pensament i la comunicació. La parla no és essencial per un llenguatge.
- Fonologia / Morfologia / Sintaxis / Semàntica / Pragmàtica COMUNICACIÓ: Codificació, transmissió i descodificació de senyals amb l'objectiu d'intercanviar informació o idees entre diversos participants. Llenguatge i parla són dos elements més en el procés comunicatiu. Podem trobar-hi: codis paralingüístics (ex.
entonació), elements no lingüístics (ex. gestos) i habilitats metalingüístiques (parlar sobre el llenguatge).
 Inici de la comunicació: Prerequisits Conceptes explicatius de la comunicació - - Vivim i ens desenvolupem en nínxols ecològics, xarxes de relacions necessàries per sobreviure.
La comunicació té com a funció primordial que es produeixin accions concertades, que cooperin entre si.
Persones adultes creen un “marc de referència” dins del que poden funcionar les interaccions adult – nen.
Aquests marcs són de caràcter espaial i temporal.
La comunicació preverbal té el seu origen en aquests marcs de socialització.
 Un dels més importants és el marc de criança.
Prerequisits comunicatius Quins són els conceptes claus que ens ajuden a entendre l’origen de la comunicació? a) Prerequisits biològics de la comunicació.
Sensibilitat sinestèsica: Modalitat de percepció que permet canalitzar els senyals tàctils. Contacte corporal que genera sintonia emocional.
Capacitat receptiva i expressiva infantil: Percepcions que té el nen sobre les persones (li agraden les cares i veus humanes) i que activen lo expressiu.
Ritmes neonatals: Temporitzacions de varis comportaments del nen. Ex. Torns d’intervenció en alimentació.
b) Intersubjectivitat (Trevarthen). → SURT A L’EXAMEN 1 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Capacitat bàsica que permet als nens generar respostes interpersonals en els primers moments de la vida. Permet tan el reconeixement com el control de las intencions cooperatives i el compartir patrons de consciència.
Bebè: Ésser actiu amb conductes que li permeten establir relació primària amb la resta d'humans.
Creació de rutines (cura del nen). L’adult coordina i sincronitza les seves conductes amb les del bebè, comunicació i afectivitat claus.
En poc temps les conductes del bebè tenen funció objectiva: regular i controlar l’acció i l’atenció conjunta dins la interacció. Predisposició a entendre l'altre.
Intersubjectivitat: “Capacidad de acceso a los estados mentales entre comunicantes que es la base de lo que llamamos mutuo entendimiento o compartir significados.” (Perinat, 2003).
 Intersubjectivitat primària (3m): L’acomodació que fan els bebès del seu control subjectiu a la subjectivitat dels altres.
o Es basa en l’acció i la interacció mútua.
o Significat emocional: el nen complementa l’expressió facial dels adults.
o Relació diàdica: adult-criatura.
o Ajustament d’estats emocionals i expressius.
 Intersubjectivitat secundària (9-10m): La comunicació entre el bebè i l’adult està en funció dels objectes i les situacions externes, i no de l’entorn a la relació entre ells dos.
o Relació triàdica: adult-criatura-objecte.
o L’adult pot servir com agent d’una acció determinada, es fa servir un objecte per reclamar l’atenció de l’adult.
 Per Hobson / McMurray: el nen fa distinció entre comportament de l’adult i dels objectes. Separa els dos mons. Veu que l’adult té desitjos i sentiments (relacionat amb lo afectiu).
c) Intencionalitat en la comunicació.
Primeres manifestacions expressives del bebè (plor, somriure, etc.) no tenen intenció comunicativa però l’adult interpreta la intenció.
- Protodiàleg o protoconversa (Bateson, 1979). (2/3m): L’adult acomoda la seva conducta a les pautes innates infantils i sincronitza els seus moviments, i vocalitzacions en una mena de diàleg.
- Protoimperatius (6/7m): Acció sobre una persona perquè aquesta actuï.
(vull “X”) (Ex. Allarga la ma de la mare cap a un objecte per a que realitzi una acció)  Utilitza a l’adult per aconseguir objecte.
2 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej  - L’ús de l’adult com agent d’una acció és un indicatiu d’intencionalitat? Controvèrsia. Nens amb autisme empren aquestes accions.
Protodeclaratiu (10/12m): Demanen a l’adult la seva atenció cap a un objecte que els resulta atractiu. No necessàriament perquè els hi donin. En certa manera demanen ser interlocutors. Ex. Senyalar amb el dit índex.
Aquí sí hi ha una intencionalitat del nen. El nen autista té dificultats per fer-les servir.
- Rivière deia que el proto-declaratiu és compartir una experiència, un intent de contagi d’un estat mental d’interès per alguna cosa. És una modalitat de gest.
Resum  Emergència de significat en la ment infantil Significat, cultura i socialització La iniciació d’un nen o nena en el món social i la seva incorporació a la comunitat implica “fer seus” els significats que orienten la vida dels seus membres.
Procés d’adquisició d’aquests significats passa per un pla (Vygostki): - Intermental (sociocomunicatiu) Intramental (cognoscitiu)  Concepte internalització Quan els nens participen en les conductes típiques i maneig d’estris, donem sentit a tot el que fan i són reconeguts com a membres de la seva comunitat.
3 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Llenguatge en Vygostki: - - A l’inici, el llenguatge és un mitjà de comunicació entre individus, una forma primària d’interacció amb adults.
Progressivament el llenguatge es converteix en una habilitat intrapsicològica i serà l’eina a partir de la qual pensem i controlem el propi comportament.
Llenguatge és l’eina amb la que l’individu s’apropia del coneixement.
El procés de construcció de significats culturals emergeix de la conjunció de l’esforç individual del nen/a i de l’aprenentatge tutelat per l’adult.
Adquisició dels primers significats: PROCÉS DUAL DE TRANSMISSIÓ / ADQUISICIÓ DEL SIGNIFICAT → Construeix el significat amb la conjunció adult / nen. → SURT A L’EXAMEN A: Representa l’acció modeladora de l’adult.
Els primers significats a l’abast dels nens no són els que arriben per mitjà del llenguatge, sinó, per mitjà de les accions que porten a terme els adults.
Des de naixement estan exposats a l’activitat de les persones que els envolten.
B: La ment del nen processa l’entrada de l’adult.
Els bebès comencen a tenir una “idea” (una representació) de les accions adultes que els concerneixen i els permet crear esquemes de com es desenvolupa l’acció.
Ex. La mare engega el calefactor, sent el soroll de l’aigua al bany, s’ha de treure la roba...
anticipa que és hora de banyar-se.
Els nens comencen a captar, al mateix temps que les accions, la intencionalitat dels adults executants de l’acció.
C: Produeix una acció que és avaluada per l’adult i que dóna peu a una intervenció nova.
Els nens passen a l’acció, la qual està molt modelada per la imitació.
4 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Els adults tendeixen a atribuir significat a moltes de les accions dels nens per poc que s’aproximin a la forma adequada; però per això cal que el nen capti l’objectiu de la seva acció tal com l’entenen els adults.
Els nens adquireixen el significat d’una acció quan executen el perfil de moviment adequat dins d’un context i propòsits socialment compartits.
A més de distingir per què serveixen els objectes i fer-los servir també cal conèixer què són aquests objectes. → Representació conceptual dels objectes Els comportaments de l’adult adopten perfils regulars, repetitius, es constitueixen en formats i en la mesura que el nen hi participa → FORMATS D’ACCIÓ CONJUNTA (Brunner) El nen/a en aquests formats va evolucionant en ser: 1) 2) 3) 4) Espectador Actor Narrador Observador de les seves accions i dels altres Els significats no són captats per la mera contemplació. Els nens es converteixen en actors i participen a les escenes.
Formats Atenció Conjunta - Familiaritzen amb el domini semàntic adult.
Proveeixen d’estructura a la tasca (predicible).
Permet papers reversibles dels participants.
Tasques versàtils (elements i continguts diferents).
No hi ha referència al càstig. Error pot ser divertit.
Significats i símbols → SURT A L’EXAMEN La construcció de significats es fa a través de l’acció conjunta. Els primers significats apareixen lligats s usos pràctics, funcionals.
Però com s’adquireixen aquells significats que no són funcionals? Apareixen també els inserits en el món de les relacions socials, els quals anomenem símbols (varien segons la cultura) → Domini simbòlic. Ex. Què significa l’ús del color blanc? Usos dels colors en diferents cultures.
Un símbol és un objecte/gest que substitueix una entitat o hi remet. Ex. Una bandera, la creu gammada, inclinar el cap davant un mort, etc.
El procés de relacionar el signe amb la cosa o entitat és el de la representació.
El fet d’entrar en la vida social d’una cultura és acceptar la ordenació simbòlica que té del món. L’ordre social (valors, creences, etc.) varia segons els pobles i les cultures.
5 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Com ho fan els nens per entrar al món simbòlic? Ex. Saber què està bé/malament, com es fan determinades coses, quines emocions ha de despertar determinats fets...
1) Mitjançant pràctiques de la vida quotidiana i el tracte amb la gent.
2) A través de narracions i contes.
3) Amb el joc.
L’accés al món simbòlic és accés a la comunitat de referència.
 Estudis del llenguatge - Gramàtica: Ciència que estudia els components d’una llengua i les seves combinacions.
- Fonologia: Descriure la manera en què els sons sorgeixen i funcionen en una llengua. Estudi dels fonemes.
- Sintaxis: Anàlisi de les oracions, dels seus components i de la relació que hi ha entre ells.
- Semàntica: Estudia el significat dels signes lingüístics.
- Pragmàtica: Estudia la manera en què el context influeix en la interpretació del missatge.
 Teories per explicar com aprenem el llenguatge - Enfocament de la teoria de l’aprenentatge: El llenguatge és una habilitat apresa (Skinner).
 Importància de l’ambient en el desenvolupament lingüístic.
 Segueix regles del condicionament i del reforç.
 El nen aprèn a parlar en ser recompensat per emetre sons que s’aproximen a la parla. Modelament fa que s’acosti a la parla adulta.
 Critica: o Reforç de regles errònies. → Com aprenen a parlar correctament? o Com expliquen la rapidesa amb la que s’aprèn el llenguatge? o Com expliquen que el nen faci produccions noves no escoltades prèviament? Ex. “Ha morit”.
- Enfocament nativista: El llenguatge parteix d’una habilitat innata (Chomsky).
 Existeix un mecanisme genèticament determinat que dirigeix el desenvolupament del llenguatge a partir de la maduració.
 Adquisició del llenguatge focalitzat en la gramàtica o sintaxis.
6 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej  - Gramàtica tradicional (anys 30 i 40) → Estudi de l’estructura dels anunciats atenent sobretot a la posició recíproca dels elements de la frase.
El nen adquireix el llenguatge mitjançant el procés d’inducció (extreu poc a poc les regles del què escolten) i mitjançant el procés de generalització a través dels reforços que reben.
Critica: Als anys 60 es va demostrar que el nen no pot adquirir el llenguatge exclusivament per un procés inductiu en un temps finit i amb el corpus caòtic de la parla quotidiana.
 Gramàtica generativa (Chomsky, anys 60) → Es canvia la descripció de l’estructura de les frases d’un llenguatge en un procediment (conjunt de regles) susceptible de generar qualsevol frase gramaticalment correcta.
Pressupòsits: o Creativitat del llenguatge: Infinites frases a partir d’un número finit d’element i combinacions.
o Intuïció del parlant: Parlar implica discriminar sobre la correcció gramatical. Coneixement innat, una espècie d’intuïció.
Sota les particularitats gramaticals de cada llengua, existeix un conjunt de regles més bàsiques (gramàtica universal).
 Critica: o Descuida elements de fonètica, semàntica i pragmàtica.
o No explica adequadament perquè algunes oracions sintèticament correctes no tenen sentit. P. Ex. Les cadires salten sense parar.
o Alguns primats aprenen fonaments del llenguatge, no sols és un tret humà.
o A part de la predisposició genètica és necessària l’experiència social.
Enfocament interaccionista: El llenguatge és produït mitjançant una combinació de predisposicions genèticament predeterminades i circumstàncies ambientals que ajuden a ensenyar el llenguatge.
 Centrat en la vessant semàntica i més pragmàtica del llenguatge (context vehiculitza la intencionalitat comunicativa).
 Estudis orientats en la interacció nen-cuidador i usos socials del llenguatge.
 Autor rellevant en aquest enfocament: Bruner. Adquisició del llenguatge com un procés de socialització. Formats d’acció conjunta.
 Critica: 7 Psicologia Evolutiva I - Oliwia Ciurlej o No explica com es produeix l’associació entre forma i contingut del llenguatge.
Noves corrents models semàntic-cognitius  Significació (anys 70) o Intenció significativa: Per interpretar el què el nen vol dir cal considerar el context.
Ex. Nen diu “Mama sabata” en diferents moments: → Al carrer mirant un aparador (indica objecte i lloc).
→ A casa amb les sabates de la mare a la mà (indica possessiu).
→ A casa amb les seves sabates a la mà (demana a la mare que li posi les sabates).
o El significat (intenció significadora) és anterior a la seva expressió lingüística i, a més a més, contribueix a donar-li forma.
o El nen parla primer del què té present i proper a ell.
 Aspectes comunicatius del llenguatge o Acte de parla: Què és el que el nen tracta de fer quan es comunica. En la mesura que el nen aconsegueix l’objectiu pel qual ha parlat li atorguem una bona competència comunicativa.
 Un acte de parla és fer alguna cosa a través d’un enunciat.
 Dos facetes:  Acte elocució: que / com es diu.
 Modalitat de l’acció que exercim sobre l’altre: quina repercussió té.
Denominació, pregunta, protesta, crida...
o Competència comunicativa es remunta a la comunicació preverbal:  Com el nen expressa a l’interlocutor a què es refereix.
 Formats d’acció conjunta (Bruner). El nen fixa tema de conversa per a després elaborar comentaris. Ex.
Nina, nina... trencada.
o Influència de la parla dels pares: Baby talk  Correccions o extensions.
 Caracteritzada per frases curtes i simples, to alt, entonació variada, dirigida a objectes/persones de l’entorn proper.
o Funcions del llenguatge per als nens:  Funció de demanar i sol·licitar.
8 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej  Funció d’establir una referència comuna.
 El llenguatge té com a propòsit d’entrar en relació i compartir experiències. És un acte psicològic intermental.
 Ex. El nen s’acosta a un adult amb un cotxe a les mans i diu “Cotxe”. L’adult no contesta i el nen insisteix repetint la paraula “Cotxe”, fins que l’adult diu “Sí, cotxe”. I, llavors, el nen afegeix “Trencat”.
 Referir-se a alguna cosa té 2 fases:  Fixar allò del que anem a parlar.
Atenció conjunta.
 Després passar a parlar d’allò.
o Diàleg: Parlar amb un altre suposa conèixer com funciona mentalment per a poder adequar el tractament a cada interlocutor i aconseguir un objectiu determinat.
 Ex. 2 nenes estan jugant i ve un nen que diu “Jo faig de papa”; i una de les nenes contesta “Val, nosaltres de mames”.
 Hi ha un domini de referència que tots els interlocutors saben que comparteixen.
 Teoria de la ment: Tots posseïm un coneixement intuïtiu de certs estats mentals dels altres en quant són inferibles per les seves expressions o per la seva disposició a l’acció.
 El paper dels cuidadors El paper dels cuidadors continua prenent molta importància ja que són els qui manipulen els contextos conversacionals.
Tipus de parla: - To alt.
Simplificació lèxica, vocabulari concret i limitat.
Ús de diminutius.
Frases curtes i simples.
Poques interrupcions.
Múltiples repeticions i parafrasseig.
Recolzament del context.
Moltes instruccions i preguntes.
9 Psicologia Evolutiva I Oliwia Ciurlej Les conductes comportamentals reforcen els intents comunicatius dels nens. Es tracta d’una retroalimentació constant.
- - Si la producció del nen és correcta:  Realitzen imitacions.
 Canvi de tema.
 Reconeixement.
 No responen.
Si la producció del nen no és correcta:  Responen amb reformulacions. Ex. “Ato e ina”: “Una nina?”.
 Expansions de l’emissió del nen. Ex. “Ato e ina”: “Això és una nina”.
“Nena canta”: “Nena canta una cançó”.
 Peticions de clarificació. Ex. “Ato e ina”: “Què?” / “Què és això?”.
Les extensions formen una retroalimentació molt beneficiosa. Es tracta de realitzar un comentari semànticament relacionat amb el tema. Ex. “Papa dorm”: “Papa està molt cansat”.
La incitació, en canvi, es basa en provocar respostes dels nens.
- Omplir buits. Ex. L’adult diu “Això és una...”, perquè el nen acabi la frase.
Imitacions provocades. Ex. L’adult diu “Digues patata”.
Preguntes freqüents. Ex. L’adult diu “Això és un os?”.
Revoltes. Ex. El nen diu “Caramels del nen” i la mare respon “Són els caramels del nen, oi que sí?”.
10 ...

Tags:
Comprar Previsualizar