Tema 11: Vies i centres sensomotors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Profesor M.C.
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 13/06/2015
Descargas 23

Vista previa del texto

Vies i centres sensomotors Introducció Nivells de processament de la informació sensorial Receptor sensorial (cèl·lula independent o TRANSDUCCIÓ, “tradueix” un tipus corpuscle d’una neurona sensorial) d’energia al llenguatge del SN potenciats locals i d’acció Neurones del SNC (diferents sinapsis o llocs Diferents nivells de CODIFICACIÓ: de relleu d’informació) seqüencial i paral·lela Àrea sensorial primària CONCIÈNCIA de l’estímul, les informacions sensorials no conscients no arriben a l’escorça Àrees d’ordre superior COMPRENSIÓ de l’estímul Tipus d’energia Modalitat sensorial Receptor (corpuscle o cèl·lula que fa TRASDUCCIÓ) Mecànica (pressió, vibració...) Somestèsica: tacte epicrític Receptors de músculs i (discriminatiu, fi) i protopàtic articulacions (terminals de (groller) neurones sensorials) Tèrmica Temperatura Especialitzacions de les neurones somestèsiques Estímuls mecànics, químics o Nocicepció tèrmics que danyen el teixit Electromagnètica (espectre Visió visible) Mecànica (ones sonores) Audició Química (molècules dissoltes Olfacte en l’aire) Química (molècules dissoltes Gust en saliva) Sistemes somestèsics La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al sistema nerviós central per la medul·la i el tronc de l’encèfal.
Fotoreceptors (cons i bastonets) Cèl·lules ciliades de la còclea Neurones de l’epiteli olfactori Cèl·lules gustatoris dels botons La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
La informació del cap arriba al tronc de l’encèfal pels nervis cranials. La informació del cos arriba a la medul·la espinal pels nervis espinals. Els braços a la zona superior de la medul·la (segments cervicals) el tronc a la regió intermitja (segments toràcics) i les cames a la zona inferior (segments lumbars i sacres).
La informació Somestèsica té diverses submodalitats que són conduïdes per 2 sistemes neuroanatòmics diferents.
SUBMODALITATS Sistemes de la columna dorsal-lemnisc medial Fascicle espino-talàmic Tacte epicrític: tacte fi que permet Tacte protopàtic: tacte no discriminatiu que discriminar el punt exacte on s’ha rebut ens dona informació sobre la regió l’estimulació estimulada, però sense precisar el lloc exacte Propiocepció: informació de la tensió d’estimulació muscular i del grau de flexió de les Temperatura articulacions que permet conèixer la posició Dolor de les diferents parts del cos  Sistema de la columna dorsal-lemnisc medial, tacte epicrític i propiocepció: Des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l’axó s’estén al llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsi al nucli gracilis amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contra lateral. Aquesta neurona té el soma en el nucli Gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s’exten, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça Somestèsica primària situada la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La via neuroanatòmica que porta la informació Somestèsica de la part superior del coses similar a la que acabem de veure, però amb sinapsi en el nucli cuneatus del bulb.
La informació Somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigeni (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal). Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça Somestèsica primària.
 Fascicle espinotalàmic, tacte protopàtic, temperatura i dolor: Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial.
Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contra lateral. Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén, formant part del fascicle espinotalàmic, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem. Aquest fascicle forma part de les columnes lateral i ventral de la medul·la espinal.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça Somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La informació Somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària.
Organització somatotòpica Els axons dels sistemes somestèsics, tant es de la columna dorsal-lemnisc medial com els del fascicle espinotalàmic, estan organitzats somatotòpicament. Aquesta organització reflecteix la topografia del cos, és a dir, la seva organització espacial. Com a exemple tenim la columna dorsal i l’escorça somestèsica primària.
 Columna dorsal: els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen. Els més medials condueixen informació de la part inferior del cos i els més laterals de la superior.
 Escorça somestèsica primària: La superfície d’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix la seva mida sinó la seva sensibilitat. Així, la representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància funcional de cada regió.
Escorça somestèsica: lòbul parietal - Escorça somestèsica primària: la informació somestèsica es processa a l’escorça somestèsica primària donant lloc a la sensació de tacte, propiocepció, temperatura i dolor. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit contra lateral d’aquestes sensacions.
- Escorça somestèsica d’associació: des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació somestèsica que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modalitat sensorial, com per exemple l’agnòsia tàctil o la pèrdua de l’esquema corporal.
Sistema visual La major part de tot el camp visual és captada pels dos ulls. Només les regions més laterals són captades únicament per l’ull ipsilateral.
Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina, el camp visual dret és captat per l’hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull, i el camp visual esquerre és captat per l’hemiretina dreta de cada ull.
 Camp visual esquerre: la informació és captada per l’hemiretina nasal de l’ull ipsilateral i per l’hemiretina temporal de l’ull contra lateral.
Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars porten la informació fins al tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tacte òptic. En el quiasme òptic els axons que provenen de l’hemiretina nasal creuen la línia mitja, mentre que els que provenen de l’hemiretina temporal segueixen ipsilateralment.
Així doncs, al tàlem dret arriba la informació del camp visual esquerre. La major part d’aquesta informació ha estat captada pels 2 ulls. En canvi, la part més lateral només és captada per 1 ull.
Camp visual esquerre→ Tàlem dret→ Escorça visual primària dreta Concretament, la informació arriba al nucli geniculat lateral del tàlem. Des d’aquí la informació és conduïda a l’escorça visual primària dreta, en el lòbul occipital.
 Camp visual dret: la informació del camp visual dret seguirà un recorregut equivalent, però pel costat contrari.
Escorça visual Escorça visual primària: Es troba situada en el lòbul occipital. En concret, al voltant i per fins de la cissura calcarina. Per tant, la major part està oculta. La major part de les seves afarències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem. Té una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina). La major part de les seves eferències projecten cap a l’escorça visual d’associació (escorça extraestriada).
Escorça visual d’associació: Situada al lòbul occipital. Rep la informació des de l’àrea visual primària i continua el seu processament. Des d’aquí, el processament de la informació visual continua dorsalment cap a l’escorça parietal posterior (corrent dorsal; localització d’objectes) i ventralment cap a l’escorça inferotemporal (corrent ventral; reconeixement d’objectes).
Camp visual Tàlem Escorça visual primària Escorça visual d'associació Sistemes auditiu i vestibular La informació auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea es transmesa a les neurones que formen la branca auditiva del VIII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones porten la informació fins als nuclis coclears del bulb, on fan sinapsis.
A partir dels nuclis coclears la informació és conduïda per dues vies simultànies: VIA PRINCIPAL: CONTRALATERAL VIA SECUNDÀRIA: IPSILATERAL  Via principal: contra lateral, els axons de les neurones de l’oliva bulbar condueixen la informació fins als col·licles inferiors del mesencèfal, formant el fascicle anomenat lemnisc lateral. Els axons de les neurones dels col·licles inferiors condueixen la informació fins el cos geniculat medial del tàlem. Des del tàlem la informació es conduïda fins a l’escorça auditiva primària, localitzada en el lòbul temporal.
 Via secundària: ipsilateral, a aquesta via, els axons de les neurones coclears condueixen la informació auditiva fins els col·licles inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o bé amb una sinapsi intermitja en el nucli olivar ipsilateral. Des d’aquí la via segueix fins a l’escorça auditiva primària fent relleu en el tàlem, però de forma ipsilateral.
Escorça auditiva Situada al lòbul temporal: la informació auditiva es processa a l’escorça auditiva primària donant lloca la sensació auditiva. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit bilateral en la sensació auditiva, però especialment marcat pels estímuls captats per l’orella contra lateral.
Àrea auditiva primària: Des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació auditiva que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació (en el cas de l’hemisferi esquerre, inclou l’àrea de Wernicke que permet el reconeixement de les paraules). Així, la lesió d’aquesta àrea provoca agnòsia auditiva.
Àrea d’associació auditiva: Tant l’àrea auditiva primària com la d’associació continuen per la part ventral de la cissura de Silvio.
Sistema olfactiu La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal.
Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal.
La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal.
L’escorça olfactòria primària inclou principalment: l’escorça piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala.
Finalment, la informació és conduïda, via tàlem, fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació gustativa per donar lloc al sabor.
Sistema gustatori Des dels receptors del gust situats majoritàriament a la llengua, la primera neurona sensorial condueix la informació gustativa fins al nucli del tracte solitari situat al bulb. Els axons d’aquestes neurones formen part dels parells cranials VII (facial), XI (glossofaringi) i X (vague).
Des d’aquí, les segones neurones condueixen la informació fins al tàlem (nucli ventral posteromedial).
Des del tàlem la informació és conduïda fins a l’escorça gustativa primària situada principalment a l’escorça frontal insular i opercular. Finalment, la informació és conduïda fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació olfactòria per donar lloc al sabor.
Sistema motor Existeixen diversos circuits al sistema nerviós central que processen informació destinada al control motor. El resultat final d’aquest procés haurà d’arribar a les motoneurones espinals i troncoencefàliques que seran les encarregades de conduir-lo fins als músculs.
Fonamentalment hi ha 2 grups de vies que condueixen les instruccions motores fins a les motoneurones.
Vies del control voluntari del moviment La programació dels moviments voluntaris es duu a terme a les escorces premotora i motora suplementària. Des d’aquí aquesta informació serà conduïda fins a l’escorça motora primària.
Des de l’escorça motora primària la informació és conduïda fins a: -Nuclis motors del tronc de l’encèfal per controlar moviments de la cara (fascicle corticobulbar).
-Banya ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment moviments precisos de les extremitats (fascicle corticoespinal).
Des d’aquí la informació és conduïda cap als músculs per les motoneurones. A l’alçada del bulb els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja i en concret el creuament dels axons del fascicle corticoespinal s’anomena decussació de les piràmides.
Vies del control automàtic del moviment Les vies de control automàtic del moviment s’originen en diversos nuclis del tronc de l’encèfal i modulen l’activitat de les motoneurones. Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals.
En aquestes vies destaquem: - Els fascicles retículoespinals, que s’originen a la formació reticular i regulen el to muscular.
- Els fascicles vestíbuloespinals, que s’originen als nuclis vestibulars i es relacionen amb el manteniment de l’equilibri.
...