Tema 4. Col·lènquima i esclerènquima (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

COL·LÈNQUIMA I ESCLERÈNQUIMA 1. COL·LÈNQUIMA Teixit primari i mecànic localitzat en òrgans joves (parts joves de la planta) que presenten creixement primari a partir de meristemes apicals (mai meristemes laterals).
Quan aquests òrgans van envellint i presenten creixement secundari, aquest teixit és substituït progressivament per l’esclerènquima.
1.1. LOCALITZACIÓ Mai es troba a les arrels, sempre està a les parts aèries de la planta.
Hi ha experiment que demostren que si podem il·luminar les arrels amb un longitud d’ona igual a la llum del sol, podem crear col·lènquima artificialment. Això ens indica que la llum del sol es la que dispara la producció del col·lènquima.
1.2. CÈL·LULES DEL COLÈNQUIMA Només hi ha un únic tipus cel·lular: els col·lòcits.
Característiques: - Cèl·lules sempre vives que presenten làmina mitja i paret primària (prima, quan s’han de dividir, o gruixuda). Aquests dos component són peculiars i permeten que, el teixit creixi molt i es diferenciïn alhora.
- Es pot desdiferenciar-se (un cop s’han diferenciat a col·lòcits) i donar lloc a cèl·lules del fel·logen, ja que és una cèl·lula viva (té protoplast).
Ordre dels components de la paret cel·lular dels col·lòcits: - Làmina mitja - Zona profunda - Zona parietal Paret primària - Zona interna 1.2.1. Conformació de paret primària Zona profunda: a continuació de la làmina mitja. Esta constituïda per microfibril·les de cel·lulosa envoltada d’hemicel·lulosa i de pectines (component amorf). Aquest component fibril·lar està disposat a l’espai a l’atzar.
Zona parietal: formada per l’alternança d’hemicel·lulosa (hj) i de làmina heteroestructurada (se). Aquesta última esta composada per: - Component amorf – Hemicel·luloses (hj) - Component fibril·lar – microfibril·les (f) de cel·lulosa envoltades d’hemicel·luloses (alternança entre microfibril·les de cel·lulosa i hemicel·lulosa).
Zona interna: formada per component fibril·lar (microfibril·les de cel·lulosa) disposades en a l’atzar en totes les direccions de l’espai.
1 2. CLASSIFICACIÓ DEL COLÈNQUIMA La paret primària dels col·lòcits poden presentar gruixos variables en la mateixa cèl·lula.
Segons la localització d’aquest gruixos es pot classificar el col·lènquima: - Col·lènquima angular: gruixos localitzats als angles de la cèl·lula.
- Col·lènquima anular: el col·lòcit presenta una matriu extracel·lular homogènia a tot arreu (excepció; no abunda a la natura).
- Col·lènquima laminar: gruix més important en un dels extrems de la cèl·lula.
- Col·lènquima lacunar: el col·lènquima és un teixit compacte a la natura (entre cèl·lula i cèl·lula els espais intercel·lulars són molt petits o ausents). Excepció: poden presentar espais entre les cèl·lules. Llavors, els gruixos més importants estan orientats cap a l’espai intercel·lular).
En una mateixa planta, podem trobar tots els tipus de col·lènquima a la vegada.
3. ESCLERÈNQUIMA Teixit mecànic (de sosteniment) que pot ser tant primari com secundari. A les parts aèries, l’esclerènquima substitueix el col·lènquima si té teixit secundari. Com a les arrels no hi ha col·lènquima, l’esclerènquima és el que fa el treball mecànic ja que només hi ha creixement primari.
Només hi han dos tipus cel·lulars: fibres i esclereides. Característiques: - Presenten làmina mitja, paret primària i paret secundària. Per poder ser estructures mecàniques (funcionals) han de perdre el protoplast després d’haver format la paret secundària – cèl·lules mortes.
o El dipòsit de paret secundària comença al centre de la cèl·lula i s’expandeix cap als extrems (on no hi ha paret secundària). Quan en els extrems es dipositen paret secundària la cèl·lula para de créixer i mor.
- Cèl·lules que mentre tenen el protoplast viu presenten ordres creixents de poliploidia.
- Presenten gegantisme (es poden mesurar en centímetres).
- Marcat creixement intrusiu: quan creixen, el primer que envaeixen es l’espai entre les cèl·lules (sobretot parènquima laminar o esponjós). Si l’espai no existeix o està tot ocupat, les fibres o esclereides continuen creixent exercint pressió contra la làmina mitja (part més dèbil de la paret), de forma que físicament les separen.
2 *La membrana de tancament dels porus simples que trobem a les cèl·lules, presenten plasmodesmes, i aquests un cop la cèl·lula mor es transformen en canals plasmodesmàtics (porus persistirà).
Com a conseqüència del creixement intrusiu, les esclereides tenen formes molt variades.
3.1. FIBRES Morfologia: sempre són columnes Classificació (segons la localització) Xil·lars Fibrotraqueides (porus areolats) Libriformes (porus simples) Fibres Corticals  al còrtex Extraxil·liar Floemàtiques  al floema Perivasculars  rodegen floema i xilema 3.2. ESCLEREIDES Tenen una morfologia tan variada, que la seva classificació es molt complicada. S’ha fet un classificació tantativa, tenint en compte només es un reflexa de la gran variabilitat, mai avarca totes les morfologies que hi ha: Esclereides Braquiesclereides (cèl·lula pètrea)  isodiamètrica Macroesclereides  allargades Osteoesclereides  forma d’os Astroesclereides  forma d’estrella Esclereides filiformes  forma de pèl 3 ...