TRABAJO PSICOPATOLOGIA INFANTOJUVENIL CASO 2 Y RESUELTO (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicopatologia infantojuvenil
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Psicopatologia infanto-juvenil Cas 2 - Treball final Q2 Psicopatologia Infanto-Juvenil Motiu de la demanda: derivació de l'escola amb finalitat de descartar un trastorn autista i per greus problemes de relació amb els iguals.
Família: Pare 45 anys, Mare 47, A 9anys i germana 7.
El símptoma: El gratar-se i fer-se ferides (apareix fa 2 anys) que no es curen, la manca de relació amb els iguals, i la recerca de l’adult fora de l’entorn familiar.
La psicòloga destaca de l’entrevista inicial:  Desordre horari: Van a dormir tard al dia següent no son puntuals a l’entrada de l’escola  Desordre a la casa: No troben la roba que s’han de posar, esta apilada per plegar i guardar al lloc. No preveuen el menjar que necessiten per la setmana (“estem fent ric al paqui”). La dutxa es a dies alterns.
 Van separar a les nenes de l’habitació i ara han tornat a dormir juntes. Quan la mare les posa al llit, llegeix un llibre i es queda amb elles fins que s’adormen, i ella es queda adormida, fins que es desperta.
 La mare pregunta i pregunta ansiosa i pensa que “no faig res be”  “la casa se’ns li cau a sobre” diu el pare “fem qualsevol cosa abans d’estar a casa”  Ens fa relats, en els que ell hi participa (puntuals) que son maximitzats.
 Està present tot el temps la discordancia entre ells, de valoracions, d’actituds i implicacions en la organització de la casa.
Entrevista familiar (dos terapeutes amb els pares) realitzada al mig any d’haver-se iniciat el tractament individual.
Pare i mare amb aspecte de cansats.
T1 – Com esteu? P – Cansats (amb un mig somriure).... Però estem fent progressos...... A està més tranquil·la, no sé que et van dir a l’escola...
T2 – Si, coincideixen i coincidim tots que sembla que hi ha coses que estan canviant en positiu. La seva forma d’estar a classe ha canviat, ja no està tant pendent de l’adult. Deien que l’altre dia va agafar unes cartes per portar-les al pati i canviar-les...
1 Psicopatologia infanto-juvenil P – Uy les cartes! Va tot el dia amb les cartes pel mig, que si ha de canviar aquesta o l’altre, tot son cartes. Bueno ja ho deus veure quan bé aquí.
T2 – Si, això li permet fer algun intercanvi amb companyes enlloc de buscar tota l’estona a la mestra. La tutora, la mestra d’educació especial, la vetlladora.. totes coincideixen en que potser ara s’estan recollint fruits de la feina que fem. Tot i que el canvi és fa més evident des de que es va introduir la medicació.
M – Si, això de la medicació no m’agrada però he de reconèixer de que si...
P – Està més tranquil·la, això és evident....
T2 – Sembla que no es grata tant...
M – Es grata, però diferent...
P – Home, es grata però no és com abans i sobretot que no ho fa a les cames....
M – Vam anar a l’apartament de la platja i ella va voler que li poséssim pantaló curt perquè se li veiessin les cames.... clar això ..... Ara es grata al cul.
P – Si, ara ho fa al cul, que no es veu.... però (gesticulant) ... però no és lo d’abans, aquella forma de fer-ho que es gratava i es feia un forat a la cama...
M – No, no és com abans....
T2 – També diuen que pot fer la lletra millor....
T1 – Perquè això com ho portem.... Deia el pare que s’encarregaria ell...
P – Bueno, ho fem però costa.... costa no per ella, ella veus que s’esforça però entre que arribem tard a casa i arribes cansat....
M – Dius que et poses però no et poses... el cap de setmana una mica però...
P – Es que arribes a casa i també està tot pel mig i no hi ha manera.....
T1 – Que vol dir això de tot pel mig? (La mare somriu) P – Que no recullen res... no riguis no....
M – Ric perquè ja saps que això vas dir que ho faries tu...
P – Si, però es que podries.... com la compra, l’he de fer jo però si no hi ha pa i passes pel davant del forn podries comprar pa... Això ho portem malament (mirant a la dona). Pel matí podríem anar més ràpid però com no tenen la roba preparada...
M – Però ara arribem abans al cole, no t’ho han dit a la reunió? T2 – Si, no arribeu tant tard però costen aquests 5 minuts.... el que sí que diuen és que no arribeu amb la tensió amb la que arribàveu abans...
P – Hem canviat...
M – Jo continuo aixecant-me a la mateixa hora de sempre (somriu)...
2 Psicopatologia infanto-juvenil P – Si vale, a mi em costa però ara m’aixeco abans....
T2 – La A és molt sensible a tot això...
P – I tant, ella ja sap que toca o que no toca al cole.... ahir que si veníem nosaltres avui i ella no venia...
M – L’altra dia vam anar a comprar pa i em va dir que si no comprava més pa. Li vaig dir que no. I ella em va insistir i jo pensava.. què li agafa a aquesta nena ara? Llavors em va dir que al dia següent era festa.... (somriu preocupada). És que a mi aquestes coses... li dono les gràcies... però jo no soc així. si compro pa ho compro i sinó doncs ja està... ja menjarem alguna cosa tu.
P – Però no podem anar així, que hi ha dies que no sabem ni el que soparem...
M – Doncs fes-ho tu que vas dir que t’encarregaries de la compra.
T2 – Si, a l’escola la vetlladora va dir que fa uns dies li va dir la L que portava pa amb oli i sal perquè a casa no hi havia embotit.
P – Ja, veus...
M – Però és que la A també és molt capritxosa...
P – Si, això si. Ella només pot menjar pernil en dolç i (no recordem el nom) i com que no hi havia....
M – I no passa res tu, per un dia....
T2 – Clar que no passa res greu a nivell del menjar, però des de sempre us hem dit que les rutines a la A li ajuden, li donen seguretat: tenir pa a casa, arribar puntual al cole, anar a dormir a la mateixa hora....
M – Amb això anem millor... també crec que des de la medicació es nota canvi...
P – Bueno, això de que anem millor...
M – Que vols dir? Si ara les posem a dormir a les nou i mitja i jo ja no em quedo amb elles, els hi llegeixo un conte i ja està.
P – Si anar a dormir més d’hora si però tu saps que t’estàs més amb elles, gairebé fins que no estan dormides. Jo els hi dic que s’ha d’apagar el llum i ja està. I ho fan.
M – Però bueno després sempre criden a un o a un altre...
P – A tu, mes a tu perquè... ah! I explica que fas amb la Valentina...
M – (rient) explica tu, explica-ho tu si vols....
P – Doncs que l’agafa i la porta a dormir a cavallito per tot el passadís! (Aixecant el dit) I després es queixa de l’esquena, la veus al sofà que no pot seure bé perquè li fa mal....
M – Però a mi m’agrada.... faig mal? Creieu que ho faig malament? 3 Psicopatologia infanto-juvenil T1 – Si després fa mal l’esquena... Potser no es tracta de fas bé o malament sinó de pensar les conseqüències que tenen el que fem...
M – Ja sé, ja sé que hauria de fer-ho diferent però no en sé... em surt així...
T2 – Ens sembla que si que sabeu... però per això fem aquestes reunions, no? Perquè tot i que sabeu que a la A li ajuden les rutines doncs sembla que es fa difícil incorporar-les....
P – I a la Valentina també li va bé (mirant a la mare)...
M – Bé doncs soc jo la dolenta... però jo no ho sé fer d’una altra manera...
T1 – No és això.. però si que diem que si sabem, per exemple, que si el pare es posa amb la A a fer deures doncs ella millora.... En aquest sentit si que podries fer una miqueta mes, no? P – Ja faig, ja faig....
M – Ara et toca a tu (i riu... ) No però també és que quan es posa... si es posa la Valentina al costat, clar fa millor lletra que la A i això que son dos cursos menys....
P – Si has de vigilar perquè l’altra ho nota. Però també és cert que la A ha millorat molt...
T2 – Ho hem de deixar que és l’hora....
P – Bé llavors ens posem en lo de les nits? (somriu a la mare) i tu ja saps.. això de l’esquena...
M – Ja... però tu també posat més amb els deures.....
T2 – Ho hem de deixar.
T1 – Ens veiem d’aquí a un mes, el mateix dia..
P – Si, i la A no vindrà demà, val? Ella ja ho sap i ho controla.
CAS 2: EN A 1. Quins són els esdeveniments vitals que considereu que marquen l'evolució d’A i raonar el perquè.
Hi ha irresponsabilitat per part dels pares en establir hàbits i horaris. Les nenes van a dormir tard i no arriben puntuals a l’escola. Hi ha desordre a la casa, no hi ha planificació de la roba que es posaran l’endemà, ni tampoc del menjar que necessiten durant la setmana.
Van separar les habitacions de les nenes, però continuen dormint juntes. A més que dormen amb la mare al costat, ja que aquesta s’adorm amb elles.
4 Psicopatologia infanto-juvenil Hi ha discordança entre els pares, es responsabilitzen l’un a l’altre en l’organització de les rutines i en ajudar a les nenes a fer tasques de l’escola. El pare es queixa de l’actitud de la seva dona amb l’organització, a més que afirma tornar tard de casa de treballar i no tenir temps per ajudar amb les tasques. La mare es mostra ansiosa, afirmant que no sap fer les coses d’una altra manera.
2. Com penseu que influeixen els pares en la patologia de la filla? Segons Vigotsky el desenvolupament dels nens ve determinat per les primeres interaccions en l’àmbit familiar. El nen té un paper actiu en el desenvolupament, però és gràcies al suport dels pares que es facilita l’aprenentatge. Per aquesta raó, les pràctiques educatives i com els pares organitzen el dia a dia són essencials per entendre el desenvolupament de la nena.
Els factors familiars són un dels múltiples factors de risc que incideixen en la probabilitat de patir un trastorn. Aspectes com la falta de responsabilitat o actitud indiferent poden afectar el desenvolupament dels nens (Jarne i Talarn, 2015). Els pares no es posen d’acord i no es preocupen per l’ansietat que això suposa per les nenes.
L’actitud dels pares és determinant pel desenvolupament. La relació que s’estableix amb els pares determinarà el tipus de relació que establirà posteriorment amb els altres. La desorganització dels pares provoca que les nenes hagin de responsabilitzar-se les coses, com per exemple avisar de comprar més pa, perquè la mare no se n’ocupa. El clima familiar d’ inestabilitat o inseguretat crea ansietat.
Els nens necessiten rutines en el seu dia a dia. L’establiment de rutines diàries és un medi d’interacció entre pares i fills. En les rutines s’estableix els mecanismes d’influència educativa i són molt importants en el desenvolupament del qualsevol nen (Giné, 1995). No poder anticipar el que passarà durant el dia provoca ansietat a la nena i per tant, es grata i fa ferides.
3. Considereu que s'han de realitzar proves diagnòstiques? Quins faríeu? Raonar la resposta.
5 Psicopatologia infanto-juvenil Cal avaluar la simptomatologia ansiosa de la nena a través de multi-mètodes i multiinformants: L’entrevista pels trastorns d’ansietat per a nens (Anxiety disorders interview schedule for children, ADIS-C, Silverman, Albano Barlow, 1996). Avalua presència i gravetat de la simptomatologia característica dels diferents trastorns d'ansietat i altres. És necessari per identificar diagnòstic diferencial i explorar la història familiar de trastorns psicològics, la història mèdica i la de tractament psicològic i psiquiàtric del client. Així com, l’inventari d’ansietat estat-tret en nens (STAIC, Spielberg, 1973) avalua el factor de l’ansietat i ofereix dues avaluacions: ansietat estat i ansietat tret.
Per avaluacions més especifiques, l’escala de obsesiones y compulsiones de Yale-Brown para niños (Y-BOCS, Scahill et al., 1997) ens servirà per avaluar simptomatologia obsessiva-compulsiva. També avalua el grau en què la persona pensa que les seves obsessions o compulsions són raonables. A més del ADI-R com a entrevista semiestructurada dirigida als pares, per descartar la sospita de trastorn de l’espectre autista.
4. Què o quins diagnòstics són susceptibles d'aplicar en aquest cas? Expliqueu els signes i símptomes que us porten a escollir el diagnòstic.
En primer lloc, es descarta el Trastorn de l’espectre autista (TEA). Segons els criteris del DSM-5 (APA, 2014) són (A) Dèficits persistents en comunicació social i interacció Social al llarg de múltiples contextos i (B) Patrons repetitius i restringits de conductes, activitats i interessos. (C) Els símptomes han d'estar presents en el període de desenvolupament d'hora (tot i que poden no manifestar-se plenament fins que les demandes de l'entorn excedeixin les capacitats del nen, o es poden veure emmascarades en moments posteriors de la vida per habilitats apreses). (D) Els símptomes causen alteracions clínicament significatives en l’àmbit social, ocupacional o en altres àrees importants del funcionament actual.
“A” presenta característiques TEA com és la manca relació amb els iguals (però no amb els adults) i l’aïllament a l’escola. Es pot donar que rascar-se sigui una manera d’expressar la seva ansietat a causa de la manca de rutines. Tot i això, segons la informació del cas no presenta conductes repetitives o restringides, a més de buscar la figura adulta fora de l’ambient familiar. També és un comportament que es dóna des de fa 2 anys i no des d’edats primerenques. Aquest fet ens fa pensar en altres alteracions.
6 Psicopatologia infanto-juvenil En segon lloc, el possible diagnòstic és un Trastorn d’ansietat, més concretament les conductes obsessives en la infància. Hi ha el risc de patir en l’edat adulta un Trastorn d’ansietat greu o Trastorn obsessiu-compulsiu. L’activitat motriu de rascar-se i fer-se ferides sovint està relacionat amb l’activitat psíquica. Es tracta d’un comportament que indica ansietat, abandonament afectiu o patiment davant de situacions inestables o conflictives en la família, les ferides realitzades podrien ser com autolesions degut als pensaments negatius.
Això implica una conducta obsessiva de rascar-se, que s’acompanya d’ansietat i que s’experimenta amb plaer, a més la nena no pot interrompre el comportament ja que li produeix irritabilitat. La por i ansietat excessiva es pot manifestar a través de símptomes d’inquietud o certs hàbits nerviosos, com en el cas de A, rascar-se i fer-se ferides, ja que és una acció repetida i sense sentit, com una acció compulsiva. En la nena aquesta acció suposa una manifestació d’ansietat per mitigar els sentiments, actes o qualsevol altre fenomen negatiu.
Hi ha una preocupació excessiva per controlar, com és el cas de necessitar rutines establertes. Aquest fet limita la seva vida quotidiana. La nena es rasca perquè sent ansietat en la desorganització de la seva vida, i a la seva edat li és difícil expressar els seus pensaments i sentiments i els manifesta de manera comportamental. Caldria explorar els trets com la rigidesa, perfeccionisme, por a equivocar-se, etc.
5. Feu propostes de tractaments a aplicar en aquest cas.
Tractament cognitiu-conductual individual: 1. Establir hàbits i rutines que pugui seguir a casa.
2. Psicoeducació sobre el problema que té i la funció del comportament de rascar-se per entendre i que li pugui ajudar per deixar-ho de fer.
3. Intervenció dirigida a les pors concretes, per exemple la separació amb els pares, utilitzar estratègies d’afrontament com la relaxació, la respiració i la pràctica reforçada.
4. Treballar la conducta de rascar-se utilitzar les tècniques de relaxació i de respiració per disminuir el nivell de tensió (relaxació progressiva de Jacobson) o de “Coping Kat” de Kendall.
7 Psicopatologia infanto-juvenil 5. En relació a les dificultats de relació: entrenament en habilitats socials, recomanar als pares d’apuntar-la a un extra-escolar o un club social.
6. Tècniques per disminuir la valoració negativa dels pensaments obsessius a través de reestructuració cognitiva, per reduir la freqüència i duració del comportament ansiós de rascar-se.
Seguir amb el tractament psicofarmacològic i el tractament familiar per fer psicoeducació i que els pares aprenguin estratègies i tasques per fer a casa per tal d’ajudar a disminuir l’ansietat de la nena. Els pares han de ser conscients del seu problema i implicar-se en el procés per ajudar en el progrés de la nena.
6. Quin és el pronòstic que donaríeu al cas? Segons l’entrevista hi ha una millora de l’actitud dels pares que influeix positivament en la nena, disminuint les conductes repetitives de rascar-se. Una continuació del tractament individual i familiar pot ajudar a l’organització familiar i la millora dels símptomes.
7. Feu una hipòtesi que li podria passar a aquesta nena si no rebés tractament.
La implicació dels pares en aquest cas és molt important, ja que influeixen en els nivells d’ansietat de la nena perquè no es pot establir rutines ni hàbits, ja que hi ha desorganització i irresponsabilitat familiar. És per això que la teràpia familiar ajuda a millorar els símptomes de la nena, per no realitzar tractament la desorganització continuaria i la nena podria acabar fent-se ferides greus en la pell, per la manca d’expressió de la seva ansietat i desenvolupar problemes d’ansietat més greus cap a l’adolescència i adultesa.
8 ...

Tags: