EXEMPLE 2 TREBALL INDIVIDUAL. La hibridació de gèneres a través de Quentin Tarantino (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Història dels gèneres audiovisuals
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 03/10/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Professor: Fran Benavente

Vista previa del texto

La hibridació de gèneres a través de Quentin Tarantino Tarantino és un cineasta de videoclub i filmoteca; té un coneixement de la història i tradicions del cinema (gèneres i sub-gèneres). Treballa gèneres i films a partir de gèneres de baixa cultura: els recupera i eleva a una nova dimensió, connectant amb l’essència original del cinema: les imatges en moviment i el cinema com a plaer estètic, no tant la història narrativa.
Molts cops agafa un personatge que torna a la vida per reclamar una cosa del passat i venjar-se. Qualsevol dels seus films treballa aquest motiu de maneres diferents, agafant actors morts. Gran part d’això es basa en l’spaguetthi western, la lògica de la venjança.
Aquest gènere és una ombra del western (el primer western és alemany i l’spaguetthi italià), conserva la forma, els rituals i la iconologia, però la història de la fundació d’una naci´(el progrés, la llei, la civilització a territoris salvatges) desapareix. Només queden formes exagerades.
Estructura del Spaguetthi Western Un dolent molt dolent amb una història darrere, un personatge que arriba del no-res (sense psicologia i amb passat difús, un personatge fantasmal que té un trauma que no sabem) que és un justicier, venjador. Sabem els motius als llarg de la pel·licula amb flash-backs confusos, i al final es desvetlla el motiu de la venjança amb un gran flashback final.
Kill Bill (Exemple d’Spaguetthi Western) Escena inicial de violència desbordant. Sabem que algú es vol venjar de Bill i tothom que hi ha participat. Hi ha un cos que ha rebut una violència molt gran, cos que es reactiva per un record i pot complir la venjança.
A una pel·lícula on el moviment és fonamental, ella ha de tornar el moviment al cos per poder portar a terme la seva venjança.
El cos és el de la pel·lícula, un cos fet per parts dels diferents gèneres, parts delc cementiri articulat pel sistema de capítols. Cada capítol és un subgènere que es un personatge nou.
La metàfora dels dits dels peus com a extremitats. Ella mateixa és Frankenstein (part de molts gèneres) i viene de los muertos vivientes (literalment està enterrada).
Com hem dit abans, recupera personatges. Per exemple, a Pulp Fiction posa a ballar a Vincent Vega perquè el públic esperava que John Travolta ballés, no per cap altre motiu. Tota aquesta escena del dinar és una oda al passat, al gènere mort. Igual que Django, que és exactament igual que la seva versió del passat.
...

Tags: