Tema 08. Hematopoesi (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Profesor J.M.C.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 22/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

8. Hematopoesi | Núria Frias TEMA 8. HEMATOPOESI Les cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini no tenen capacitat de divisió, cap d’elles té la capacitat de proliferar i tenen una vida mitjana relativament curta. És per això que han de ser substituïdes constantment per elements nous, noves cèl·lules i trossos de cèl·lules produïts en òrgans especialitzats.
A l’adult, l’hematopoesi té lloc a la medul·la òssia (ossos llargs), la qual pot ser de dos tipus:  Vermella (presenta activitat hematopoètica)  Groga (inactiva, pot tornar-se vermella) 1. MEDUL·LA ÒSSIA A la medul·la òssia trobem l’estroma i el parènquima.
 L’estroma està format per agrupació de cèl·lules i la matriu extracel·lular que elaboren aquestes cèl·lules. La matriu no participa en la producció de cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini, però els grups de cèl·lules i matriu sí que participen activament en el manteniment del parènquima de la medul·la òssia.
 El parènquima de la medul·la òssia són poblacions cel·lulars implicades en la producció de cèl·lules i trossos de cèl·lules que hem vist en el teixit sanguini.
A l’estroma està constituït de conjuntiu, bàsicament hi trobem teixit conjuntiu lax amb totes les cèl·lules i matriu d’aquest teixit.
2. HEMATOPOESI Teoria monofilètica: totes les cèl·lules i trossos de cèl·lules de la sang deriven d’un únic tipus cel·lular localitzat en el parènquima de la medul·la òssia.
Esquema general: 1) Hi ha una cèl·lula mare pluripotencial que produeix tots els descendents implicats en la producció de cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini.
Sempre s’autoperpetua, és a dir, al menys un dels descendents tornarà a ser una cèl·lula mare pluripotencial, els altres poden ser: a. Cèl·lula mare mieloide b. Cèl·lula mare limfoide 2) Ambdues, la cèl·lula mare mieloide i la limfoide, tenen capacitat de proliferar i autoperpetuar-se, vol dir que, a partir d’aquesta cèl·lula mare podrem obtenir segons la cèl·lula mare: a. Cèl·lula mare mieloide:  Una nova cèl·lula mare mieloide (s’autoperpetua) 1 8. Hematopoesi | Núria Frias  Cèl·lules mare d’eritròcits, granulòcits i megacariòcits.
b. Cèl·lula mare limfoide:  Una nova cèl·lula mare limfoide (s’autoperpetua)  Cèl·lules mare dels limfòcits.
3) Les cèl·lules mare descendents també s’autoperpetuaran (sinó ens quedaríem sense). És una unitat formadora de colònies d’eritròcits, granulòcits i megacariòcits, està compromesa de forma irreversible a donar lloc a eritròcits, granulòcits o megacariòcits. En el cas de les cèl·lules mare dels limfòcits passa el mateix però amb els limfòcits.
2.1 ERITROPOESI 4) Les unitats formadores de colònies d’eritròcits, proliferen i donen lloc a la primera cèl·lula morfològicament identificable en el procés de formació dels eritròcits: el proeritroblast. Aquest es caracteritza per tenir un nucli, nuclèol, una gran quantitat de ribosomes, mitocòndries, algun aparell de Golgi... És molt important la presència d’una gran quantitat de ribosomes.
5) El proeritroblast prolifera i els descendents es comencen a diferenciar en eritroblasts basòfils. Es caracteritzen per: □ Pèrdua de nuclèols, per tant, no pot proliferar, però té alguns ribosomes amb els que farà la resta de funcions.
□ Citoplasma basòfil pels ribosomes.
□ Té capacitat de captar ferro del medi extracel·lular en grans quantitats formant vesícules anomenades vesícules de rofeocitosi. A l’interior de les vesícules es localitza el ferro captat i s’acabaran formant unes noves estructures: siderosomes.
El ferro serà necessari per l’hemoglobina, per a poder transportar gasos. Per elaborar la part globina amb les cadenes polipeptídiques necessito ribosomes per sintetitzar proteïnes.
6) Els seus descendents es diferencien i formen l’eritroblast policromatòfil, en aquest: □ Cada cop hi ha menys ribosomes.
□ Té una elevada capacitat d’elaborar hemoglobina.
□ En el seu citoplasma tenim alhora una barreja d’acidofília i basofília.
□ El nucli comença a desplaçar-se i ser moderadament excèntric.
7) Prolifera i els descendents es diferencien en eritroblast ortocromàtic o normoblast, cèl·lula que es caracteritza per: 2 8. Hematopoesi | Núria Frias □ El seu nucli ja és totalment excèntric □ La dotació d’hemoglobina està gairebé complerta □ Està perdent molt ribosomes, per tant, el seu citoplasma serà acidòfil perquè té molta hemoglobina 8) Es diferencia i ja no prolifera mai més, quan ho fa parlem de reticulòcit, que es caracteritza per: □ Pèrdua de nucli, no en té □ Per on el nucli surt a l’exterior sorgeixen prolongacions citoplasmàtiques que confereixen a la cèl·lula una morfologia “chula” □ Es localitza en el corrent circulatori, si la seva quantitat augmenta molt, tindrem una anèmia.
□ Durant el procés, queden uns quants ribosomes que, amb colorants com el blau de metilè, es reorganitzen artificialment a l’espai i els fa assolir una disposició espacial que recorda a un reticle. D’aquí ve el nom de reticulòcit.
9) Aquesta cèl·lula continua diferenciant-se, quan acaba no té ni ribosomes ni mitocòndries, ni Golgi, parlarem, doncs, d’ERITRÒCIT.
Totes les cèl·lules implicades en la gènesi dels eritròcits formen un illot o niu eritroblàstics, és a dir, una agrupació de cèl·lules a l’espai al voltant d’una cèl·lula reticular. Aquesta cèl·lula reticular presenta llargues prolongacions citoplasmàtiques que el permeten envoltar i arrastrar físicament totes aquelles cèl·lules citoplasmàtiques que participen en la producció i generació d’eritròcits.
Això produeix un microambient òptim, adient, per a que totes aquestes cèl·lules implicades en la producció d’eritròcits puguin proliferar i els seus descendents diferenciar-se.
El fet que les abraci, fa que les separi, les està aïllant de la resta d’estructures hematopoètiques, amb això aconseguim que factors de creixement, hormones i altres factors que arriben al parènquima de la medul·la òssia no tenen perquè fer efecte en totes i cada una de les cèl·lules que participen en la producció d’eritròcits.
Tots aquests nius eritroblàstics són estructures gairebé gegants que podem veure en el parènquima de la medul·la òssia.
3 8. Hematopoesi | Núria Frias 2.2 GRANULOPOESI Veurem com es formen els granulòcits: neutròfils, eosinòfils i basòfils.
Les unitats formadores de colònies i els seus descendents estan implicades de forma irreversible en produir només tres tipus de cèl·lules: neutròfils, eosinòfils i basòfils. La cèl·lula mare està compromesa de forma irreversible a només generar, produir, aquests tres tipus de cèl·lules.
4) Aquestes unitats formadores de colònies proliferen i donen lloc a la primera cèl·lula morfològicament identificable, tant per microscopi òptic com electrònic, que està implicada en la producció de neutròfils, eosinòfils i basòfils: el mieloblast.
5) El mieloblast prolifera i els seus descendents formaran el promielòcit. És l’encarregat de formar les granulacions primàries o inespecífiques o atzuròfiles dels neutròfils, eosinòfils i basòfils, ja que disposa de nuclèols, cisternes del reticle endoplasmàtic rugós i ribosomes lliures.
6) El promielòcit prolifera i els seus descendents es diferencien en mielòcits, podem tenir quatre descendents:  Mielòcits neutròfils  Mielòcits eosinòfils  Mielòcits basòfils  Un promielòcit (s’autoperpetua) A la fase de mielòcit és on es formen les granulacions secundàries o específiques típiques dels granulòcits.
El fet que es continuïn dividint comportarà que els successius descendents cada cop tinguin menys quantitat de granulacions.
7) Els mielòcits proliferen, els descendents es diferencien i donen lloc al metamielòcit, per tant, tenim quatre descendents possibles ja que tot el que prolifera sempre s’autoperpetua:  Metamielòcit neutròfil  Metamielòcit eosinòfil  Metamielòcit basòfil  Un nou mielòcit (s’autoperpetua) 4 8. Hematopoesi | Núria Frias 8) A partir d’aquesta fase, la cèl·lula ja només es diferencia, no es divideix, per tant, estarem veient la mateixa cèl·lula en diferents moments de la seva vida fins que dona lloc a la cèl·lula diferenciada: NEUTRÒFIL, EOSINÒFIL o BASÒFIL.
La fase de promielòcit i mielòcit són molt importants en patologia química, determinen en quin punt tinc afectada la gènesi de neutròfils, eosinòfils i basòfils.
2.3 AGRANULOPOESI Volem veure com es formen els monòcits i els limfòcits.
2.3.1 MONOPOESI 4) Les unitats formadores de colònies proliferen, s’autoperpetuen i donen lloc al primer descendent morfològicament identificable per microscòpia òptica o electrònica en la producció dels agranulòcits: el monoblast.
5) Aquest prolifera i el descendent es diferencia per parlar de promonòcit.
Entre aquestes dues fases, es formen les granulacions primàries o inespecífiques o atzuròfiles, les úniques que presenten limfòcits i monòcits.
6) El promonòcit torna a proliferar, s’autoperpetua i el seu descendent s’anomena MONÒCIT.
7) Aquest monòcit podrà dur a terme la seva diferenciació en diversos teixits, en funció d’on la faci parlarem d’una cèl·lula o altra:  Teixit conjuntiu → macròfag  Teixit ossi → preosteoclast  Teixit nerviós → micròglia Per tant, monòcit i macròfag és la mateixa cèl·lula en diferent moment de la seva vida. Monòcit i preosteoclast igual, la mateixa cèl·lula en diferent moment de la seva vida.
2.3.2 LIMFOPOESI Morfològicament tots els limfòcits son iguals, però a la seva membrana plasmàtica tenen un conjunt, un grup de proteïnes de membrana, que permeten classificar-los i agruparlos en dos grups:  Limfòcits B  Limfòcits T Els limfòcits T es formen a partir de les unitats formadores de colònies que proliferen i donen lloc als descendents que en el futur seran limfòcits T, aquests migren cap al timus.
Un cop allà, finalitzen la seva diferenciació com a limfòcits T i retornen al circulatori, 5 8. Hematopoesi | Núria Frias però per a poder fer la seva tasca (carregar-se cèl·lules) han de migrar cap al conjuntiu per adquirir la capacitat de destruir cèl·lules.
Per parlar dels limfòcits B hem de diferenciar, com a mínim, aus de mamífers, això és perquè la producció de limfòcits B es va conèixer abans en aus que en mamífers.
En aus, les cèl·lules mare migren fins a la bossa de Fabrici on proliferen i els seus descendents es diferencien cap a limfòcits B i surten al circulatori. En mamífers, en canvi, les cèl·lules mare migren cap a diferents indrets: medul·la òssia, melsa, teixit limfoide associat als budells... allà finalitzen la seva diferenciació en limfòcits B i surten al circulatori. Aquests limfòcits B, per a poder fer la seva tasca (producció d’anticossos), han de migrar al conjuntiu.
Tant limfòcits B com T, quan estan diferenciades i surten al circulatori, reben la capacitat de reconèixer un antigen concret, a excepció dels antígens del propi organisme. En cas que sí reconegui els propis tindrem una malaltia autoimmune.
2.4 TROMBOPOESI És la formació de plaquetes, no de trombòcits, ens referim a la formació de trossos de cèl·lules que ens els mamífers participen en la coagulació sanguínia.
4) Partim d’una unitat formadora de colònies que prolifera, s’autoperpetua i els descendents donen lloc a la primera cèl·lula morfològicament identificable, els megacarioblasts.
5) El megacarioblast es caracteritza perquè: □ Prolifera i els seus descendents es diferencien i donen lloc al megacariòcit.
□ Presenta ordres creixents de poliploïdia, com més poliploide és, més quantitat de plaquetes produeix i més ordres de poliploïdia tenen els descendents.
6) El megacariòcit, amb els ordres variables de poliploïdia, per produir plaquetes, fa dues coses: □ Té un plasma tot de línies blanques que delimiten les futures plaquetes, les quals no són més que trossos de cèl·lules del citoplasma del megacariòcit.
6 8. Hematopoesi | Núria Frias Les línies s’anomenen línies de demarcació plaquetàries i ens indiquen el límit de les plaquetes, la mida.
No són més que invaginacions de la membrana plasmàtica del megacariòcit produïdes per un sistema de magnificació de membranes.
□ El citoplasma de la cèl·lula es trenca en trossos molt grossos, proplaquetes, que migren als pulmons on s’acaben de trencar per donar lloc a plaquetes.
El megacariòcit i les plaquetes NO són la mateixa cèl·lula en diferent moment de la seva vida, ja que el megacariòcit és una cèl·lula amb el seu nucli i citoplasma, mentre que les plaquetes són trossos d’aquest citoplasma.
7 ...

Comprar Previsualizar