7. Marxa humana (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 40

Vista previa del texto

Marxa humana.
1. Fases de la marxa.
Seqüencia cíclica de moviments en posició erigida, que mitjançant canvis en els recolzaments ens permet moure el cos anteriorment.
Tots seguim una sèrie de patrons de marxa que tenim preprogramats. (reflex primitiu del nadó) Podem descriure: fase de recolzament i fase d’acció.
El cicle s’inicia amb el contacte inicial del peu dret amb el talo i discretament lateral i acaba quan el mateix peu arriba a la mateixa posició.
Fase d’oscil·lació des del despegue del peu fins al següent contacte amb el terra. (50%) Fase de recolzament(50%): Contacte que pot ser unipodal (majoritàriament) i part bipodal (20%). Aquesta va des de el contacte incial fins el “despegue” del peu.
1) Fase de recepció de la carrega: en permet orientar el peu i dirigir cap on es va, preparar la rebuda de la carrega (tríceps sural). Maluc projecta la cama i es frena el genoll amb el quàdriceps. Tibial anterior frena la caiguda excèntricament.
2) Fase mitja de recolzament: Centre de gravetat més amunt i més davant, lateralitzantlo en el peu delatat. Flexió plantar i de genoll. Contracció isomètrica del quàdriceps i bíceps i soli, treball excèntric de contracció. Tendència a adducció, gluti mig, tensor de la fàscia lata. Rotació interna del maluc.
3) Fase de “despegue”: desenganxar el talo del terra. Flexió plantar i dels dits. Tríceps sural.
4) Fase inicial d’oscil·lació: no passa encara la cama contraria. desenganxar el peu del terra (tríceps sural). 60º de flexió del genoll. Flexió dorsal del peu i flexió de maluc.
Rotació externa de maluc.
5) Fase final d’oscil·lació: passa la cama contraria. Extensió de genoll i flexió de maluc.
La bobeda plantar s’aplana i permet acomodació al terreny. Comença a recolzar-se per la banda mes lateral, eversió. I acaba amb flexió plantar i eversió. (de la fase de recepció fins al fase de “despegue”.) Aquest fet variarà en peu plans, pronats i supinats.
Una cama fa fase de recepció de la carrega, fase mitja de recolzament i fase de “despegue” mentre l’altre es troba en fase d’oscil·lació (inicial i final).
2. Paràmetres de la marxa.
- Longitud de la gambada: longitud de pas esquerra més el dret. (de taló a taló) Temps de pas Amplada del pas o base de sustentació: distancia entre la línia mitja i la projecció de la cama, línia mitja del peu. Entre 5 i 10 cm.
Angle del pas: línia en la trajectòria de la marxa, l’angle que fa amb l’orientació del peu. Acostuma ser de uns 7º.
Cadència: volum de passos que donem en un període de temps. 70-130 passos per minut.
Velocitat: distancia entre el temps. Es pot calcular a partir de la cadència i la longitud de passa.
3. Mecanismes d’optimització de la marxa.
Transferència d’energia, intercanvi entre els segments.
El fet de pujar el centre de gravetat es converteix en energia cinètica posteriorment per tal de desplaçar-nos cap endavant (anterioritzacio del centre de gravetat).
Recuperació elàstica de la cintura escapular i pèlvica. La musculatura tiba i causa el moviment contrari posteriorment. Moviment contrari d’ajuda, de cinergisme.
Minimització del centre de rotació.
- Rotació pèlvica: rotació interna de la cama enrecolzament, ens permet fer un allargament de la cama. No cal fer una flexió de maluc tant important.
Caiguda pèlvica: cau cap el costat que està en oscil·lació que ens permetrà allargar més la cama. Haurem de flexionar més el genoll i el peu.
Adaptació dinàmica de la longitud del peu: Al recolzar talo-punta guanyem amplitud de pas i per tant un menor rendiment energètic.
Angulació fisiològica en valgo del genoll: Quan avancem el peu te tendència a no separar-se. De manera que el centre de gravetat no es mou gaire de la línia mitja. Si es separes més seria més estable però menys eficient energèticament.
4. Objectius del reeducament de la marxa.
- Estalvi energètic. Per evitar problemes a la llarga.
Minvar el patiment articular i muscular. Millora en l’execució del gest, de l’eficiència.
Reeducació de la marxa per processos patològics o quirúrgics.
Millorar la seguretat/disminuir el risc de caigudes.
Minimitzar el gra de dependència personal.
5. Que cal avaluar.
Equilibri estàtic i dinàmic (locomoció).
5.1. Que cal explorar - La postura del cap, coll i tronc L’equilibri (test de Romberg...) Reflexos posturals Patró de la marxa Moviments associats de tronc i tren superior (manca de braceig, flexió de tronc...) 6. Alteracions fisiològiques de la marxa.
Va variant al llarg de la vida.
4 mesos es capaç de aixecar el cap, els braços.
6 mesos aixecar el cap bocaterrosa.
8-11 mesos de gatejar i fer intents de bipedestació.
13-16 mesos començar a caminar.
6.1. Particularitats en l’infant.
Gran base de sustentació, varo, recolzament amb tota la planta, rotació externa, en flexió, menor temps d’oscil·lació i major temps de recolzament bipodal, absència de braceig.
Es normalitzen els paràmetres, alguns fins el 15 anys no arriben als paràmetres normals, com la amplitud.
6.2. Marxa normal (madurez i eficàcia).
- Estabilitat en la fase de carrega Absència de la caiguda del peu durant l’oscil·lació Preparació correcta del peu al final de l’oscil·lació Longitud adient del pas (zancada) Conservació de l’energia 7. Altres casos.
Alteracions de la marxa com en l’embaràs. Desplaçament del centre de gravetat.
Tendència a lateralitzar més.
Modificacions en el terreny.
- Pujada: anteralitzat el centre de gravetat.
Baixada: peu més equí i posteriorització del centre de gravetat.
8. Alteracions culturals de la marxa.
El calçat es va crear per protegir del terreny i de l’ambient. Doni estabilitat i amortiguació i els dits s’han de moure lliures dins.
Talo: flexió plantar perpetua que es retrau el bíceps sural i gastrognemis. Augmentar la flexió de maluc i/o posició de hiperlordisi per fer un recolzament més plantar i no tant per el taló. Base de sustentació més alta i elevació del centre de gravetat.
9. Variables que incideixen en la marxa.
- Caràcter Gènere Situació emocional Esport Dieta Etc.
10. L’os en l’edat adulta.
- Mina la formació davant una resorció en increment (destrucció del os) Minva la seva resistència (duresa), doncs perd un 2% d’elasticitat cada dècada a partir dels 50 anys. (interleucines, prostaglandines) Pèrdua de la ductilitat en un 5% cada dècada.
Cada individu i dins d’ell cada ós te un comportament particular.
11. Marxa en l’ancià.
A partir dels 60.70 anys podem descriure canvis com: - Disminució del pas i la velocitat, com també la cadència.
Tendència a disminuir l’alçada del centre de masses.
Augment de la base de substentació.
11.1. Principals factors que influencien en les alteracions de la marxa humana en la vellesa.
- Deformitat Debilitat muscular Dolor Control neurològic deficitari ...