Psicologia de la Comunicació en els Mitjans (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Psicologia de la Comunicació en els Mitjans
Año del apunte 2014
Páginas 39
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  La comunicació des d’un punt de vista psicològic      INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ  Avui  dia  ens  trobem  en  el  que  s’anomena  l’Era  de  les  Comunicacions,  donat  que  el  70%  de  les hores estem comunicant­nos.  El  estudi  de  la  comunicació  en  els  nostres  días  està  en  el punt més alt de qualsevol moment  de la història de la humanitat.  La  paraula  comunicació  deriva  de  la  paraula  llatina   communis  que  significa  “comú”,  per  el  qual  el  primer   aspecte  a  tenir  en  conte  és  que  només  hi   ha  comunicació  quan  allò  que  es  comunica  té  un  significat  per  els  dos  elements  que  intervenen  en  la  interacció  derivada  de   l’acte comunicatiu.   Definició  Comunicació:  és  un  procés  d’anada  i  tornada  d’informació.  L’emissor  i  el  receptor  poden  intercanviar   les  seves  posicions  segons  quina  sigui  la  direcció  del  missatge.  El  feedback  és  immediat.   Informació:  el  missatge  només  recorre  una  direcció  de  l’emissor  al  receptor.  El  receptor  no  sol ser algú concret sinó que acostuma a ser un col∙lectiu.   “En  la  comunicació  sempre  hi  ha  informació,  mentre  que  en  no  totes  les  informacions  hi ha  comunicacions”.   Interacció:  procés  psicosocial  que  implica  una  influència  recíproca.  Abarca  el  procés  comunicatiu complet.   “Tot comportament comunica: adormits, en silenci…”  Llenguatge:  codi  a  través  del  qual  es  transmeten  els   missatges  en  l’acte  comunicatiu  paraules, emoticons…  Només   pot  haver  comunicació  quan  allò  que  es  comunica  té  un  significat  per  als  dos  elements que intervenen en la interacció.  Intencionalitat:  en  tota  comunicació  hi  ha  una  intenció.  L’estratègia intencional  es  refereix  a   una tendència a tenir intencions i a atribuir­se als altres.  Intersubjectivitat:  en  tota  interacció  posem  en  marxa  processos  mentals  en  relació  als  processos  mentals  de l’altre  i  la  seva  intencionalitat. Això implica un  cert  grau de consciència  de l’altre. Ex: apagar la TV i agafar un llibre quan sentim la porta.     1  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans      Processos comunicatius    ● El  número  de  persones implicades  en  el  procés  de  interacció  es va incrementant des  d’una persona a cents de milers.   ● Els  missatges  que  s’utilitzen  en  el  procés  de  comunicació   es  van   fent  menys  personals i més generals en el seu contingut.   ● Disminueix el contacte físic i emocional entre emissor i receptor.  ● Es   va  fent  necessaria  una  organització  i  una  tecnologia  més  complexa  al  llarg  del  procés.   ● S’utlitzen diferents tècniques de comunicació.  ● El  canal  s’anirà  modificant  i  tornant­se més  complexe a mesura  que  s’allunya l’emisor  i el receptor del missatge.  ● El  procés  comunicatiu  va  perdent  naturalitat  i  es  van  utlitzant  en  major  mesura  determinades tècniques per generar l’atenció del receptor del missatge.   S’han  de  senyalar  quatre  paradigmes  que  intenten  reflexar  el  significat  del  procés  comunicatiu:  ● Paradigma   mecanicista:  considera  la  comunicació  com  un  procés  de  transmissió de  missatges sent la fidelitat de la transmissió un requisit bàsic.   ● Perspectiva  psicològica:  el  objecte  d’estudi  es  desplaça  cap a l’anàlisi dels processos  interns  (representacions,  valors,  creeencies)  i  cap  a  teories  com  les  de  l’equilibri  i  la  persuació que son inequivocament de tipus cognitiu i no exclusivament conductual.   ● Paradigma   interaccionista:  suposa  l’aplicació  al  procés  de  comunicació  de  les  aportacions   del  interaccionisme  simbòlic  i  les  connotacions  humanístiques  que  el  mateix implica. Aquestes premisses són:   ○ Els  éssers  humans  actuen  sobre  les  coses  basant­se  en  el   significat  que  aquestes tenen per ells.   ○ Els  significats  son  atribuibles  directament  a  la  interacció  social  entre  uns i uns  altres individus.  ○ Els  significats  són  creats,  mantinguts  i  modificats  a  través  d’un  procés  interpretatiu.  2  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● Paradigma   sistemàtic:  el  procés  de  comunicació  s’estructura  com  un  sistema  de  relacions on s’analitzen diferents elements del sistema.     Elements de la comunicació    Elements bàsics de la comunicació:  ● ● ● ● Emissor: inicia la comunicació, per tant, prota el control.  Receptor: decideix sobre l’establiment del feedback. Té una imatge de l’emissor.  Missatge: verbal, vocals, físics, situacionals…  Codi:  forma  en  la  qual  s’estructuren  els  símbols  o  els  missatges, que queden traduïts  o  convertits  en  un  llenguatge  comprensible  pel  receptor.  Les  paraules són arbitraries.  Un exemple de codi analògic són els emoticons.   ○ Analògic: imatges.  ○ Digital: textos.  Segons Fernández­Dolz (1988):  ● Una   interacció  o  relació  entre  dos  o  més  individus  que  adopten  successiva  o  simultaneament el rol d’emissor i receptor.   ● Una estructura social en la qual s’integren aquestes relacions de comunicació.   ● Uns  codis  amb  els  quals  establim  una  connexió  entre  les  nostres  representacions  cognitives del món i de la conducta de les persones que ens rodegen.  ● Una intenció diferencia la conducta comunicativa de la mera conducta informativa.         3  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans    Comunicació (canals verbals)  ● Canal vocal (parlar)  ● Canal no vocal (escriptura, llenguatges de signes, abecedari morse…)  Comunicació ­ informació (canals verbals)  ● Canal vocal (accentuació, entonació…)  ● Canal no vocal (il∙lustracions, emblemes…)  Informació (canals no verbals)  ● Canal vocal (paralingüística) i no vocal:  ○ Normes d’interacció.  ○ Expressió.  Segons Berlo (1977):    Figura 2. Modelo de Procesamiento de la Información.  ● Codificar:  agafar  les  idees  d’una  font  i  les  elabora  i  ordena  en  un codi  determinat,  en  forma de missatge.  ● Descodificar.   ● Codi.  Fiske (1982) i les seves definicions dels codis comunicatius:  ● Tots  els  codis  (analógic  i digital) estan compostos per un repertori més  o menys ampli  d’unitats.   ● Les  unitats  dels  codis  tenen  significat,  signes  que  es  refereixen  a  una  cosa  diferent  d’ells mateixos.  ● Tots  els  codis  fan  una  funció  i  a  més  són  transmesos  per  mitjà  d’un  canal  de  comunicació.  4  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  El  missatge és emés i rebut com un tot i no es respon a estímuls aïllats, són innumerables els  estímuls que intervenen quan un codificador transmet un mitssatge a un descodificador.   Quatre estímuls que poden influir en el procés de comunicació:  ● ● ● ● Verbals.  Físics.  Vocals.  Situacionals.  Tota  comunicació  té  com  a  objectiu  aconseguir  una  comprensió  entre  els  comunicants.  La  comunicació  efectiva  té  lloc  quan  l’estímul  emissor  tal  com  s’inicia  i  amb  una  determinada  intencionalitat es correspon amb l’estímul que rep el receptor.   La  comunicació  per  tant,  és  un  procés  d’interacció  dinàmic,  on  hi ha  alguns  que  emeten  un  missatge  i  uns  altres  que  el  reben,  que  utilitzen  diferents  canals  i es poden modificar segons  el context en que es produeixen.   Característiques del concepte de comunicació:   ● Es tracta d’un procés intencional, interactiu i dinàmic.  ● Que  prenen  transmetre  un  missatge  des  d’un  emissor   que   codifica  una  idea  a  un  receptor que es susceptible de descodificar­la.  ● Que  per  la  transmissió d’un  missatge utilitza una gran  diversitat  d’estímuls tan verbals  com físics,  ● Que  es  tracta  d’un  procés  enormement  mediatitzat  per   les  experiències  d’aprenentatge tant de l’emissor i com del receptor del missatge.   ● Que  es  susceptible  de  veure’s  modificat en funció de la situació en que es transmet el  missatge.  Funcions de la comunicació interpersonal  Des del punt de vista teòric podem dividir les funcions en dos categories:  ● Socials:   orientades  a  satisfer  les  necessitats  de  la  societat   en  el  seu  conjunt  o  d’alguns dels seus grups durant el seu funcionament i interacció.  ● Psicosocials:  vinculades  a  les  necessitats  de  personalitats  individuals  que  a  la  seva  vegada són membres de la societat.  La comunicació té com a funció central:   ● L’adquisició  dels  recursos  necessaris  pel control de l’ambient o d’alguns dels recursos  físics, socials o econòmics de l’entorn.  ● La transmissió del coneixement i la pervivència dels valors socials.   Cada  mitjà  de  comunicació exerceix  sobre  els  seus auditoris  diferents tipus de influència que  5  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  inclouen des de la funció persuasiva, la manipulativa, fins la política i la publicitaria.   Funcionalment  la  comunicació  exigeix  refereir­se  a  les  intencions,  desitjos  i  objectius  aconseguits pels individus que participen en una relació interpersonal.   El sistema de comunicació interpersonal té les següents funcions:  ● Control:  un  subjecte  pot  aconseguir  que  els  resultats de la interacció coincideixin amb  els seus desitjos originaris.   ● Intercanvi  d’informació:  el  procés  d’interacció  està  composat  per  recursos  que  s’ofereixen a l’individu i recursos que aquest mateix ofereix.  ● Negociació  interpersonal:  és  un  procés  en  el  que  necessariament  l’individu  intenta  obtenir  intercanvis  d’acord  amb  patrons  relacionades  conegudes.  L’individu  demana  recursos que ell no posseeix per tal de satisfer les seves necessitats.  ● Desenvolupament  de  la  pròpia  identitat:  la  identitat  personal  surgeix  en  el  procés  d’interacció  amb  altres  persones  a  través  de interpretar un rol personal i atribuir un rol  als altres. El procés de comunicació interpersonal i el fluxe d’informació que porta amb  ell  tenen   com  a  objectiu  el  desenvolupament,  la  presentació  i  la  validació  del  propi  autoconcepte.   Lasswell, 1948, distingía tres funcions de la comunicació:  1. Funció de supervisió o vigilancia del seu entorn.  2. Correlació de les diferents parts de la societat en la seva resposta a l’entorn.  3. La transmissió de l’herencia social d’una generació a la següent.   Lazarsfeld  i   Merton,  1948,  senyalen  les  següents  funcions  socials  dels  mitjans  de  comunicació de masses:  ● Funció  otorgadora  d’estatus:  els  mitjans  de  comunicació   donen  prestigi  i  realzen  l’autoritat d’individus i grups al legitimar el seu estatuts.   ● Compulsió  de   normes  socials:  la  aplicació  forçosa  de  normes   socials  a  través  d’aquests  mitjans.  Els  mitjans  de  comunicació  de  masses  poden  iniciar   una  acció  social “exposant” condicions diferents respecte lo establert per la moral pública.   ● Disfunció  narcotitzant:  els subjectes  reben  actualment  un fluxe d’informació tan intens  que en moltes ocasions es confón el que un sap amb el que un fa.   Models teòrics en l’estudi de la comunicació  Un  model  és  la   representació  d’un  objecte  o   situació  definint  els  components  dels  quals  consta i la relació existent entre ells.     Funcions:  6  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● Funció  organitzadora:  referida  a  la  capacitat  d’un  model  per  posar  en  relació  els  diferents components d’un sistema. Descripció dels components del sistema.   ● Funció  heuristica:  les  relacions  expressades  entre  els  components,  s’infereixen  explicacions  malgrat  no  estar  verificades.  Un  model  és  una   font   d’hipotesi  pel  descobriment de noves relacions entre els components.   ● Funció  predictiva:  un  model  permet una  vegada  constituit,  verificar  les relacions entre  els  components  i  informació  sobre  l’estat  i  característiques  dels  mateixos  a  través  de  la investigació.   ● Funció  de  mesura:  la  capacitat  d’un  model  per  obtenir  dades  que  verifiquen  o  falsifiquen   els  seus  enunciats  i  per  definir  els  instruments  de  mesura  que  deuen  ser  utlitzats.   Models en l’estudi de la comunicació  Aristòtil:   Qui diu que a qui  El model estaria presentat per tres elements: l’emissor, el missatge i el receptor.   MODEL DE LASSWELL, 1948  Formula  un  model  dirigit  especificament  a  l’anàlisi  dels  processos  de   comunicació  en  els  mitjans de comunicació de masses.  ● ● ● ● ● Font: qui diu.  Missatge: què diu.  Canal: a través de quin canal.  Receptor: a qui.  Efectes: amb quins efectes.  La  comunicació  consisteix  essencialment  en  la  transmissió  de  missatges  per  aconseguir  influenciar als probables receptors del mateix.  MODELS DE SHANNON I WEAVER, 1949  Quan  el  missatge  és  transmés  a  través  d’algún  mitjà  artificial,  el  procés es compondrà d’una  font  d’informació  amb un missatge codificat i emés per un transmissor.El missatge arriba amb  interferencies  o  sorolls  però  el  receptor  està  preparat  per  la  decodificació  així  com  per  disminuir  els  sorolls   que  comporta  el  propi  missatge.  Es  defineix   el  soroll  com  un  factor de  distorsió del missatge.   Components:  ● Font: emet els missatges.  ● Transmissor: codifica el missatge convertint­lo en senyal.  7  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● Canal: transmet la senyal i permet que la senyal del transmissor arribi al receptor.  ● Receptor: capta la senyal per fer­la arribar al destinatari.  ● Destí: està constituit per els sistemes sensitius i perceptius als que arriba la senyal.   MODEL DE BERLO, 1969  En  la  comunicació  humana  un  missatge  pot  sr  considerat  com  una  conducta  física  a  través  de la qual es tradueixen idees, propòsits i intencions en un codi.  ● El  procés  a  través  del qual  un propòsit,  una  idea  o  una  intenció,  es tradueixen  en  un  codi, s’aconsegueix així convertir la idea, propòsit o intenció de la font en un missatge.   ● El  procés  a  través  de  qual una  senyal  és  descifrada  gràcies  a  les facultats sensorials  del receptor.  Els components del model de comunicació són:  ● ● ● ● ● ● Font de comunicació.  Codificació.  Missatge.  Canal.  Decodificació.  Receptor de la comunicació.  MODEL DE HOLMES (PERSPECTIVA PSICOLÒGICS)  Explica  els  problemes de  la comunicació de relació, en base  a les percepcions o nocions que  dues persones poden tenir respecte a les personalitats que participen.  Segons Holmes hi ha:  ● ● ● ● Un jo vertader.  Un jo ideal per mi, molt diferent al vertader.  Un jo ideal per l’altre.  Un jo de l’altre per mi.   MODEL SOCIOSEMIÒTIC D’UMBERTO ECO (PERSPECTIVA PSICOLÒGICA)  Dóna vital importancia als codis.   “La  pròpia  multiplicitat dels  codis  i  la  infinita  varietat  dels  contextos  i de les circumstàncies fa  que  un  mateix  missatge  pugui codificar­se  des  de  punts  de vista  diferents  i  per  referència  a  sistemes de convencions diferents”.      8  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans    Modelo de Eco  Els  subcodis  són  independents  en  l’emissor  i  en  el  receptor,  mentre  que  es  condició  necessaria   el  que  hi  hagi  una  certa  coincidència  en  el  codi  lingüístic.  El  receptor  porta  a  terme una lectura personal del missatge.   MODEL CONSTRUCTIVISTA DE PAUL WATSLAWICK  La  seva  tesis  fundamental  és  que  el  món  que   experimentem  el  construim  automàticament  nosaltres mateixos perquè no reparem en com realitzem aquest acte de construcció.  És   un  món  de  experiència  que  està  constituit  per  les  experiencies  i  que  no  té  ninguna  pretensió a la veritat en el sentit de correspondre amb una realitat ontològica.   Facilitadors i barreres de la comunicació  Els  principals  facilitadors  són  la  situació,  la  proximitat,  el  lloc,  la  confiança,  la  resposta  de  l’altre, la llengua.   En les  relacions interpersonals hi ha que tenir en compte la personalitat total de l’individu, tant  en  el  present,  com  en  tot  el  seu  passat  i  la  carga  afectiva   de  les  relacions  interpersonals  anteriors.   ATRIBUCIÓ DE SIGNIFICATS  La  gent  interpreta  de  diferent  manera  la  informació  que  rep.  El  significat  es  troba  en  les  persones, no en les paraules.   HABILITATS COMUNICATIVES / REALITATS BÀSIQUES DE LA COMUNICACIÓ  ● Realitat  1:  la  gent  interpreta  el  que  una  persona   fa  i  diu  com  un  missatge  amb  significat determinat, quan sovint no era aquella intenció.  ● Realitat 2: els receptors interpreten els missatges donant­li el seu propi significat.  ● Realitat  3:  l’habilitat  per  comunciar­se  s’aprén  i  les  experiencies  comunicatives  9  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● ● ● ● determinen el procediment de l’individu.*  Realitat  4:  normalment  la  comunicació és  una  falta  parcial  d’enteniment  en gran  part  de les ocasions.  Realitat  5:  quan  falla  la comunicació, la reacció normal és buscar un culpable, perdent  temps i energia.*  Realitat  6: estem més pendents d’interpretar el que se’ns diu que d’escoltar el que ens  diuen.*  Realitat  7: un llarg missatge que hem rebut durant una conversa prolongada perd gran  part del contingut del missatge.  FACILITADORS  ● Redundància:  conjunt  d’elements  del  missatge   que   no  serien  necessaris  a  la  comunicació  ja  que  no  aporten  una  major  informació  però  que  ajuden  a garantitzar la  integritat   del   missatge.  Més  llarg  haurà  de  ser  el  missatge  per  expressar  la  mateixa  cosa.  ● Feedback:  tots  aquells  missatges  que  rebem  dels  altres i que expressen l’efecte de la  meva  conducta en  ells,  és  a  dir,  proporcionar informació a l’emissor sobre l’èxit de les  seves comunicacions per l’actuació en futurs missatges.   ● Sintonització:  perquè  existeixi  una  comunicació  eficaç,  l’emissor  i   el  receptor  han  d’estar  sintonitzats.  Codifiquem  i  decodifiquem  els  missatges  en  funció  de les nsotres  experiencies comunes.   FILTRES  ● Imatge  pròpia:  una  imatge  o  un  concepte  de  nosaltres mateixos i al mateix temps uns  determinats sentiments del propi valr i d’autoestima.  ● Imatge  de   l’interlocutor: la  imatge  la  imatge  de  l’altre  influeix  en  el  que es  vol dir  i en  com  relacionar­se  amb  l’interlocutor. Per això s’ha d’escoltar l’altre com a persona i no  com estereotip.  ● Definició   de  la  situació:  normalment  matitzem  la  nostra  conversa  per  fer­la  coherent  amb la situació a la que ha de servir, tal com nosaltres la definim.   ● Motius,  sentiments,  intencions i  actituts: influeix en la selecció de  contingut que tan un  com l’altre aporten en l’acte de comunicació.   ● Expectatives:  aquestes  expectatives,  allò  que  esperem  de  l’altre  persona,  venen  donades per les experiencies pasades, les preconcepcions i estereotips especialment.   RISCOS EN LA COMUNICACIÓ  ● Por  a  ser   rebutjats:  necessitat  de  seguretat  i  de  veure’ns  acceptats.  La  por  al  rebuig  depen  de  dos  factors principals:  el  primer  és  la  intensitat  de  la  comunicació.  A  major  intensitat  sentim  un  major  risc.  Les  possiblitats  percebudes  de  comprensió  i  acceptació  per  part  de  l’altre.  A  major  possiblitat  d’acceptació   i  comprensió,  menor  risc.  ● Por  a  causar  una  impressió  que  no  correspon  a  la  nostra  propia  imatge:  preferim  en  10  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ocasions  no  comunicar­nos  amb  profunditat  i  espontaneitat  per no ser interpretats o n  ocausar una impressió que no correspon amb la nostra propia.  ● Por  al  canvi:  por  a  escoltar  amb  empatía,  por  a  veure  el  món  des dels sentiments i el  marc de referència de l’altre.  BARRERES EN LA COMUNICACIÓ  ● De  tipus  humà  i  personal  i  relacionats  amb  la  interacció  (incomunicació,  autocensura…).  ● Derivats del propi missatge (doble sentit, jocs verbals…).  ● Origen psicosocial.     ELS AXIOMES  Un  axioma   és  un  enunciat  bàsic  que  s’estableix  sense  necessitat  de  ser  demostrat.  Es  caracteritza   per  ser  indemostrable  i  evident.  Els  axiomes  no   són  ni  vertaders  ni falsos,  són  convencions utilitzades com principis de derivació dels altres enunciats d’una teoria.  La impossibilitat de no comunicar­se  En  qualsevol  situació  d’interacció  tota  conducta  té  valor  de  missatge  i  la  no  conducta  no  existeix. Podem acceptar, rebutjar o desqualificar la comunicació.  La persona pot defensar­se de la comunicació de l’altre:   ● ● ● ● ● ● ● ● ● Desqualificacions.  Autocontradiccions.  Incongruències.  Canvis de tema.  Tangencialitzacions.  Oracions incompletes.  Malentesos.  Interpretacions literals d’una metàfora.  Interpretacions metafòriques de les expressions literals.   ELs nivells de contingut i de relació  ● Nivell de contingut: transmet informació.  ● Nivell relacional: serveix per definir el tipus de relació amb l’interlocutor.   Les  relacions  malaltes  es  caracteritzen  per  una  lluita  constant  sobre  la  naturalesa  de  la  relació, mentre que el contingut es fa cada vegada menys important.  Respostes possibles:  ● Confirmació: el receptor accepta la definició de si mateix que fa l’interlocutor.  11  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● Rebuig:  el  receptor  rebutja  la  definició  que  fa   l’emissor  de  si  mateix  (“estas  equivocat”).  No   nega  necessariament  la  realitat  de  la  imatge  que  l’altre  té  de  si  mateixa.   ● Desconfirmació: el receptor nega l’existència de l’emissor.   Coordinació dels nivells de contingut i relació    La puntuació de la seqüència de fets  Una  comunicació  pot  entendre's  per  part d'un observador, com una seqüència ininterrompida  de missatges tot i que els participants puntuen la seqüència de fets.  Les  persones  puntuen  la  seqüència  de  tal  manera  que  un  d'ells  pren  la  iniciativa,  té  el  predomini, és el dependent, etc…  Donat  que  la  comunicació  és  circular  no  es  pot  establir  causa­efecte  quan  es  produeix  una  puntualitat discrepant per part dels participants (Ex. Profecia autocomplida).  Les  discrepancies  de puntuació  tenen  lloc  en  tots  aquells  casos  en què un dels comunicants  no disposa de la mateixa quantitat d’informació que l’altre, però no ho sap.   Comunicació digital i analògica  ● Digital:  es  transmet  a  través  de  símbols  lingüístics  o  escrits.  És  arbitrària,  convencional i simbòlica. És el vehicle del contingut de la comunicació.   ● Analògiques:  ve determinada  per  la  conducta no verbal. És el vehicle de la relació. Té  un  component  extrínsec  (forma  de  vestir,  possessions…)  i  un  component  intrínsec  (forma de seure, de donar la mà, timbre de veu…).   En la comunicació humana la dificultat inherent  a traduir existeix en els dos sentits. No només  succeeix  en  la  traduccióde  digital  a  analògic,  on   es  perd  molta  informació,  sinó  en  el  cas  contrari també resulta complicat.   12  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Interacció simètrica i complementaria  ● Relacions  complementaries:  la  conducta  d’un  participant  complementa  la  de  l’altre.  Cap participant imposa la relació, sinó que ve marcada pel context social o cultural.   ● Relacions  simètriques:  venen  basades  en  la  igualtat.  Cap  participant  imposa  la  relació, sinó que ve marcada pel context social o cultural.     EMPATIA I COMUNICACIÓ  Definició  L’empatia  és  l’estat  mental  en  què  un  mateix  s’identifica  o  se  sent  en  el mateix  estat  d’ànim  que l’altre persona o grup.  Tota  persona  té  una  imatge  de  l’altre  amb  qui   parla.  Cadascú  té  expectatives  respecte  a  l’altre. Des d’aquest punt de vista podem entendre l’empatia com la capacitat de projectar­nos   en la personalitat dels altres.  Teories  ● Teoria de l’empatia basada en l’inferènca (Asch, 1972):  ○ Inferència:  cada persona  té la seva pròpia consciència i les seves experiències  i  no  s’hi  pot  accedir  directament.  Per tal  d’interpretar  cal  inferir­les  a  partir  de   les  observacions  realitzades  sobre  nosaltres  mateixos.  Només  podrem  fer   inferències   quan  el  que  observem  coincideixi  amb  la   nostra  experiència  pasada.   ○ Empatia  en  termes  d’estímul  ­  resposta:  les  accions  de  l’altre  actuen  com  a   estímuls  que  ens  porten a recordar la nsotra experiència. Les accions de l’altre  només  tenen  sentit  si  responen  quan  es  recolzen  en  una  necessitat  nostra.  L’empatia  es  converteix  en  un  procés  egocèntric  i  subjectiu  d’aprenentatge.  Arribem  al  coneixement  dels  altres  a  partir de les inferències que parteixen del  jo.   ● Teoria  de  l’empatia  basada en el desenvolupament del rol (Mead, 1972): L’empatia es  produeix quan un assumeix el rol de l’altre. Això implica un procés d’aprenentatge:  ○ Imitació: imitació sense significat. Conversa inconscient dels gestos.  ○ Dotació  de  significat  dels  gestos:  la  conversa  es  torna  conscient  a  través  dels  gestos.  AIxò  actua de feedback, provocant en nosaltres mateixos les reaccions  que provoquem en els altres.  ○ Tenim  les  mateixes  reaccions  que  l’altre  i  aquestes  són  enteses  i  col∙locant­nos en el lloc de l’altre simbòlicament.   ● Inteligència  emocional  i  empatia  (D.  Goleman,  1996):la  clau  que  ens  permet accedir  als sentiments dels altres radica en la capacitat de captar els miassatges no verbals.   “La  conciencia  de  uno  mismo  es  la  facultat  sobre  la  que  se  erige  la  empatía,  13  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  puesto  que,  cuanto  más abiertos  nos  hallemos  a  nuestras  propias emociones,  mayor  será  nuestra  destreza  en  la  comprensión  de  los   sentimientos  de  los  demás”.  ● Des  del  món  de  l’altre:  l’empatia  depen  del  nostre  aprenentatge,  de  les  nostres  necessitats  derivades  del  moment  actual,  de  les  nostres   creencies  que  em  anat  adquirint i dels nostres prejudicis, fruit de les nostres creencies.   ● Neurones  mirall  i  empatia:  les  neurones  mirall  són  un  grup  de  neurones  que  s’encenen  (mostren  activitat,  s’activen)  no  només  quan  fem  alguna  cosa,  sinó  quan  veiem  o  imaginem  que  algú  ho  fa.  Gràcies  a  elles  podem  imitar  als  altres,  aprendre  habilitats  al  contemplar  als  altres  com  les  realitzen.  Gràcies a elles tenim empatia, les  emocions  i   pensaments  dels  altres  es  reflexen  en  nosaltres  i  els  sentim  com  propis,  així podem conèixer les motivacions dels altres i actuar en conseqüència.   Tipus  ● Empatia  cognitiva:  és la habilitat de entendre  els sentiments de l’altre i adoptar la seva  perspectiva  per  poder  saber  què  passa  pel  seu   cap  i  poder  apredir  el  seu  comportament.  No  suposa  una  resposta  emocional.  Podem  coneixer  l’estat  d’anim  d’algú per un anàlisi dels seus gestos , però no sentir res al respecte.  ● Empatia  afectiva:  és  la  capacitat  de  senttir  una  emoció  apropiada  al  observar  el  seu  estat  emocional  de l’altre  persona.  Sentim simpatia per un altre quan som capaços de  reconèixer el seu estat d’ànim i sentir­lo com a propi.    CODIS PSICOLÒGICS, CULTURALS  ● Codis informatius: símbols compartits entre l’emissor i el receptor.  ● Codis psicològics: nivell d’interès o implicació en un tema (motivacions, etc)  ● Codis  culturals:  la  socialització  (valors  ,  creences,  normes,  etc)  pot  afavrir  o  afeblir  la  recepció de certs temes.           Teories i models bàsics sobre la comunicació    La  comunicació  constitueix  el  mitjà  que  ha  permès  a  la  humanitat  viure  en  societat.  Comunicar­nos  ens permet accedir al coneixement i modificar o construir la nostra manera de  veure el món.   L'estudi  de  la  comunicació  constitueix  una  empresa  interdisciplinar  on  la  lingüística,  la  psicologia i la filosofia ocuparien posicions destacades:  14  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Psicológicament:  la  comunicació  té  que  veure  amb  les  idees  i  els  significats  existents  en  la  ment d'un subjecte.   Lingüísticament:  pressuposa  un  llenguatge  tridimensional  com un  conjunt  de  sons  articulats  (fonètica), com un instrument del pensament (semàntica) i com un fet social.  Filosóficament:  la   comunicació,  relacionada  amb  la  semàntica,  tractarà  la  naturalesa  del  significat  de  les  paraules,  la naturalesa  del significat de les coses, de les seves relacions i de  la teoria general del significat.     QUÈ ÉS UN MODEL?  “Si  el  rigor  de  la  ciència  porta  a  fer  un  model  que  reprodueixi  punt  per  punt  la  realitat,  la  ciència es torna inútil” Miguel Rodrigo.  Quan  s'investiga  alguna  cosa  es  pretén  modelar  la  realitat.  Els  models  tenen  deficiències.  Sempre hi ha algo que falla.    MODELS MATEMÀTICS I/O DERIVATS DE LA TEORIA DE LA INFORMACIÓ  La comunicació és la mera transmissió de informació entre màquines (cibernètica) limitats per  explicar la comunicació com a tal.   Model de Harold D. Lasswell (1948) Política.  Dades biogràfiques: Llicenciat en Cs. Polítiques  Context  històrico­cultural:  Laswell  publica  el  model  el  1948,  «Estructura  i  funció  de  la  comunicació de masses».  Context polític: període entre guerres.   Àmbit  d’estudi:  La  propaganda  política:  Preparació  de  l’opinió  pública  internacional  per  a  l’entrada   dels  EEUU  en  la  Segona  Guerra  Mundial.  Esforços  per  reforçar  la moral  i  l’esperit  de combat en els soldats nord­americans  Concepció dominant: Conductisme  Model:  és  un   model  bàsicament  descriptiu.  Enten  la  comunicació  com  un  simple  acte,  per  això   esdevé  obsolet  ja  que  no  entenia  la   comunicació  com  algo  dinàmic.  Estudia  la  comunicació dividida en cinc parts: les cinc W:  ● Who says: emisor.  ● What to: mensaje.  15  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● Whom through: receptor.  ● Which channel with: canal.  ● What effects: efectos.  Avantatges:  ● Delimitació dels components del procés comunicatiu.  ● Contribució al desenvolupament de l’estudi dels efectes.   ● Va servir i encara serveix de guia per a multitud de treballs.  Limitacions:  ● Divisió  de  l’acte  comunicatiu  en 5 parcel∙les d’estudi: simplicitat del model, sense tenir  en compte altres variables.  ● Concepció conductista.  ● Caràcter unidireccional.    La teoria matemàtica de C. Shannon y W. Weaver (1949)  Dades biogràfiques: Enginyer Elèctric i Dr. en Matemàtiques.  Context  històrico­cultural:  Desenvolupament  de  la  cibernètica;  estudi  dels  processos  de  comunicació i control (éssers vius i sistemes automàtics).  Àmbit  d’estudi:  Eficàcia  en  la  transmissió.  Abordatge del problema tècnic de la comunicació:  Amb quina precisió puc transmetre els símbols de la comunicació?  Model:  aquesta  teoria  entén  la  comunicació  com  un  esquema  lineal  d’elements  encadenats.   És  entès  com  un  model  telegràfic  o  de ping­pong, donat que un emissor envia un missatge a   un  receptor  que,  a  la  seva  vegada,  es  converteix  en  un emissor.  Un  concepte  implícit  en  el  model  és  el  codi,  un  sistema  de  signes  que,  per  convenció  i  d’acord  amb  unes  regles  prefixades, està destinat a representar i a transmetre la informació entre emissor i receptor.   A. Sobre  càrrega  de  canal:  excessives  senyals  enviades  per   unitat  de  temps  que  bloquegen el canal.  B. Redundància:  reenviar  el  missatge  per  diferents  canals  per  assegurar­se  la  seva  recepció i que s’entengui.   16  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  C. Entropia: aparició d’informació inesperada que actuaria com un soroll.  Aquest  model va  estudiar  els  efectes  dels  mitjans,  va  servir  de  base  a l’estudi  psicològic  del  llenguatge i la comunicació i va fer que al 1952 nasqués la psicolingüística.   Avantatges:  ● Anàlisi científico­ matemàtic de la comunicació.  ● Aportació  de  nous  conceptes  (codi,  sobrecàrrega  del  canal  [coinciden  múltiples  opciones  en  el  mismo  canal],  redundància  [reiteración   del   mensaje  en  numerables  vías], entropia [cuando otro mensaje interfiere y genera caos]).  ● Delimitació dels principals elements del procés comunicatiu i paper que hi juguen.  Limitacions:  ● Model linial i unidireccional.  ● No té en compte ni les circumstàncies en les que es dona la comunicació.    1.
2.
3.
Selecciona, a partir d’un conjunt de possibles missatges, el missatge desitjat.   El missatge serà codificat i transformat en una senyal capaç de ser transmesa a través d’un canal.  Es tracta del mitjà físic que permet el pas de la senyal.  4. Reconstrueix el missatge.         La tuba de Schramm (1954) Sociologia. Model de comunicació colectiva  Dades biogràfiques: Periodista i Dr. en Filosofia  Context històrico­cultural: Consolidació de la Mass Communication Research  Àmbit d’estudi: Preocupació pels efectes  17  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Concepció dominant: Estrutural­Funcionalista i Empirisme  Model:  recull  les  idees  de  Paul  Felix  Lazarafeld.  Va  manifestar  que  l’audiencia  no  es  tan  manipulable  com  es  creia  i  es  van  començar  a  buscar  unes  altres  variables  que  intervinguessin  en  aquest  procés  comunicatiu.  Segons  Schramm  comunicar  és  compartir i  fan  falta  tres  elements:  font,  missatge  i  destí,  on  el  primer  i l’últim han d’estar sintonitzats, és  a  dir,  que  tinguin  la  major  quantitat  d’elements  en  comú.  Schramm  considera  que  la  comunicació  és  circular.  A  més,  al  comunicar­nos  no  només  enviem  un  únic  missatge,  sinó  que trasmetem un grup de missatges paral∙lels, és a dir, utilitzem una pluralitat de canals.    La  tuba:  Comunicar significa  compartir  /  camp  d’experiència  compartida  entre  comunicador  i  receptor.  Es  transmet  no  un,  sinó  diversos  missatges/  pluralitat  de  canals.  Considera  la  influència  dels  grups  socioculturals  i  dels  líders  d’opinió.  Introdueix el  concepte  de feedback,  poder respondre al emissor.      Avantatges:   ● Model desenvolupat en el àmbit de la comunicació de masses.  ● Model  no   lineal:  relació  dialògica  (diàleg  entre  el  emissor   i  el   receptor)  entre  font  i  destí.  18  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Limitacions:  ● No explica el procés de producció de la informació pels mass media (caixa negra).  ● Esbiaix cap a l’anàlisi de l’audiència: preocupació pels efectes.  El model de Jakobson  Dades  biogràfiques:  Filòleg, nascut a Moscou i emigrat als EEUU. Pertany a diferents cercles  lingüístics (Moscú, Praga i Nova York).  Àmbit d’estudi: Estudi lingüístic de la comunicació.  Concepció dominant: Funcionalisme lingüístic.  Model:  considerava  que  el llenguatge  constituia  el  principal  instrument  de  la  comunicació. Al  1960  va  escriure  "Lingüística  i  poètica".  Poden  haver  diferents  funcions  encara  que  sempre  acostuma a predominar una.   Avantatges:   ● Substitueixes “Emissor” i “receptor” per “destinador” i “destinatari”.  ● Missatge no és una mera transmissió d’informació/ riquesa comunicativa.  ● Simplicitat i flexibilitat per a l’estudi de la comunicació de masses.  Limitacions.  ● Les funcions proposades no esgoten l’objecte.  ● Esquema massa general/particular.  ● Model dissenyat per explicar la comunicació verbal.      19  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans    El model dinàmic de Maletze  Dades biogràfiques: Neix a Polònia; Llicenciat en Psicologia y Dr. en Filosofia.  Context  històrico­cultural:  La  “Publicística”:  interès  per  la  recerca  en  MC  a   Alemanya  /  representa la recuperació del públic com a element actiu en el procés de la comunicació.  Àmbit  d’estudi:  Estudi  psicològic  de  la  comunicació.  Influència  de  la  Mass  Communication  Research.  Model:  Va  escriure  Psicològia  de  la  comunicació  social  al  1976.  És  un  sistema  dinàmic,  influenciat  per  la cibernètica i la psicològica social. Pretén descriure el procés de comunicació  a través dels mitjans de comunicació de masses.   Avantatges:   ● Proposa l’estudi de les relacions bipolars entre els diferents elements del procés.   ● Anàlisi dels processos psicològics.  Limitacions:   ● La seva exahustivitat el fa poc manejable com a model.   ● La no inclusió de la memòria.      20  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans      MODELS SEMIÒTICS  La  comunicació  està  feta  de  signes  i  sistemes  de  signes.  La  semiòtica  és  la  disciplina  que  descriu  els   signes  i  els  seus  sistemes,  de  la  manera  que  es  presenten  en  certes  pràctiques  socioculturals.  Estudia  els  signes  i  la  relació  entre  significat  i  significant.   En  el   llenguatge  és  una  relació  arbitrària.  Dóna  importancia  a  lo  social.  Teoria  general  dels  signes.  Estudi de  la significació i  el  sentit   en  certs  contextos  i  fenòmens  de  comunicació.  Ajuda  als  estudis  de  comunicació  social  com una eina, un marc conceptual i metodològic que permet analitzar els processos de  significació (codis lingüístics, visuals, auditius, virtuals…).  La lingüística estructural de Saussure: signos:  ● Significado: cosa o concepto al que se hace referencia.  ● Significante: sonido o parte.  Argumentos:  Las  palabras  no  obtienen  su  significado  a  partir  de  su  relación  con  el  objeto,  sino  a partir de  su  relación  con  otras  palabras,  es  decir,  el  valor  y  el  sentido  de   un  signo  resulta  de  su  relación con otros signos.  21  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Los significados varían y cambian en función del contexto o momento histórico.  Umberto Eco  Biografia:  neix  a  Itàlia  el 1932.  Dr  en  filosofia.  Als  anys  50 treballa per la TV italiana i realitza  col∙laboracions en diversos diaris.   Context:  teoria  estructuralista,  desenvolupament  de  la  semiòtica,  reflexió  filosòfica  sobre  el  problema dels signes.  Àmbit d’estudi: els textos.  Model:  la  comunicació  no  és  un  fenòmen  merament  lingüístic,  es   tracta  d’una  activitat  semiòtica  on  conflueixen  diversos  sistemes  de  signes.  Aproxima   las  corrientes semiòtiques  estructuralistes  i  pragmàtiques.  El receptor  porta  a  terme  una  lectura  personal  del  missatge,  preocupant­se principalment per el procés de decodificació del receptor.    El model sociosemiótico de Miguel Rodrigo  Biografia: Catedrático de Periodismo y de Cs, de la Comunicación ­ UAB.  Ámbito  de  estudio:  comunicación  intercultural,  identidades,  violencia  y  teorías  de  la  comunicación.  22  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans    Producción:  ● Condiciones  político­económicas:  características  generales  en   la  estructura  de  la  comunicación  occidental:  la  transnacionalización  del  mercado  de  los  medios,  la  integración  de  las  distintas  tecnologías  de  la  comunicación  y  la  multiplicación  de  canales.   ● Industrias  comunicativas:  grupos  de  presión  y  centros  de  decisión  política  y  económica.  ● Organización  productiva:  producción  de  discursos.  La  lógica  productiva  de  las  organizaciones mediáticas son tres:   ○ Lógica  informativa.  busca  la  actualidad  y  se  basa  en  la  credibilidad  del  medio  para que estos discursos cumplan su función.  ○ Lógica del servicio: busca objetivos educativos y de ayuda a las comunidades.   ○ Lógica del entretenimiento: se centra en el desarrollo de una cultura de masas.   ● Productos   comunicativos:  se  producen  a  partir  de  las   características  tecno­  comunicativas  del  medio,  determinado  el  plano  de   expresión  y  las  estrategias  discursivas empleadas, centrándose éstas en el plano del contenido.   Circulación:  ● Ecosistema   comunicativo:  espacio  por  el  que  circulan  los  discrusos   de  los  mass  media.  ● Intervención  tecnológica:  medios  con  distintas  características  tecno­  comunicativas  23  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  (prensa, radio. televisión…) y con políticas editoriales diferenciadas.  Caso  Internet:  dos  posturas  acerca  de  su  influencia  en  los otros  medios:  pone  en  crisis  los  medios  clásicos:  radio,  prensa  y  tv. Los  medios  clàssicos  introducen  Internet  en su  práctica  productiva.   Consumo:   ● Situación precomunicativa  ○ Contexto:  el  momento  histórico  y  cultural de cada sociedad.  En cada momento  histórico  se  interpretan  los  fenómenos  sociales  de  una  forma  distinta  (ej.  Violencia de género).   ○ Circunstancia:  la  situación  concreta  de  consumo  de  la  comunicación.  Relevancia en dónde y con quién se consumen los medios de comunicación.  ○ Competencia  comunicativa:los  conocimientos  y  aptitudes  necesarios  para  que  un  individuo  pueda  utilizar  todos  los  sistemas  semióticos  que  están  a  su  alcance para interpretar el discurso mediático.  ● Negociación de los significados propuestos entre comunicador y audiencia.  ● Se  entienden  los  efectos  como  cognitivos  y  emotivos  y  que  estos efectos pueden dar  lugar a una reacción, que sería el efecto conductual.   ● Las  reacciones  pueden  ser  individuales,  grupales,  institucionales  y/o  de  la  opinión  pública, a través de los medios de comunicación.  Este  modelo  tiene  dos  ventajas:  nace  dentro  del  ámbito  del  medio  de  la  comunicación,  independientemente de si es rádio, tv…, tiene un mayor registro y es un modelo español.      Aspectos psicológicos implicados en la comunicación mediada    PERCEPCIÓN SOCIAL, COGNICIÓN SOCIAL, ESTEREOTIPOS Y ACTITUDES  Cognición social  La  cognición  social  es  la  manera  en  la  que  interpretamos,  analizamos,  recordamos  y  utilizamos la información sobre el mundo social.   Dos elementos clave en todo contenido social  De  una  parte,  está  la  realidad,  los  estímulos,  los  datos:  todo  conocimiento  es  conocimiento  de algo, y ese algo tiene algunas características determinadas.  De  otra  parte,  está  el  conocimiento  ya  preexistente  que  posee  la  persona  cuando  conoce  la  24  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  realidad, conocimiento que está almacenado de alguna forma en su mente.  Marcos mentales para mantener y utilizar la información social  ● Esquemas:  conjuntos  de  informaciones  que  nos   ayudan  a  interpretar  el  mundo.  Los  esquemas pueden referirse a contenidos sobre:  ○ situaciones o acontecimientos específicos (guiones).  ○ sobre personas (prototipos, ejemplares).  ○ Sobre roles. (expectativas de rol).  ● Prototipos:  conjuntos  de  cualidades  típicas  de  los   miembros  de  algún  grupo  o  categoría   social.  Los  prototipos  nos  facilitan  una  categorización  rápida  de  las  personas que vamos conociendo.   Funciones de los marcos mentales en la cognición social  ● Favorecen la atención hacia la información relacionada con el esquema (atención).  ● Nos proporcionan una guía para interpretar esa información (codificación).  ● Ayudan en la recuperación de información de la memoria (recuperación).  Funciones de los marcos mentales en el comportamiento social  Los marcos mentales o esquemas condicionan nuestro comportamiento social (actitudes).  Por  ejemplo,  en  funció  de  nuestro  prototipo  de   fumador  o  persona  que  fuma,  y  de  nuestra  similaridad  con  respecto  a  ese  prototipo,  es  relativamente  sencillo  predecir  nuestro  comportamiento en ese contenido concreto.   La heurística o los atajos mentales  La  heurística  son  unos  procedimientos  o  reglas  de  funcionamiento  cognitivo  que  nos  permiten el acceso rápido a nuestros esquemas mentales sobre el comportamiento social.  La heurística tiene dos propiedades:  ● nos proporciona un gasto mínimo de energía en el procesamiento cognitivo.  ● dado  que  tenemos  unos  recursos  cognitivos  limitados,  nos  permite  afrontar  las  sobrecargas de información.   Algunas heurísticas: Heurística de representatividad  “Cuanto  más  semejante  es  una  persona  (u  objeto)  a   los  miembros   típicos  de  un  grupo  25  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  determinado, más probable es que dicha persona (u objeto) pertenezca a dicho grupo”.   “Cuanto  más  fácil  es  recordar  algunos  elementos  de   algún  grupo,  categoría  o  hecho,  tenderán a ser juzgados como más frecuentes e importantes”.  El modelo de la capacidad limitada (MCL) de procesamiento de los mensajes mediáticos  1. Las  personas  actúan  como  procesadores  de  información:  perciben,  almacenan  y  recuperan la información.   Tres procesos ocurren simultáneamente o en paralelo:  ● Codificación:  ○ Exposición al mensaje.  ○ Atención:   reflejo  de  orientación:  respuesta   fisiológica  y  conductual  automática  e  involuntaria  que  se  produce   en  respuesta  a  un  estímulo  novedoso.   Mecanismo  de  selección  que  determina  qué  información  pasará  a  la  memoria a corto plazo.   ● Almacenamiento: (memoria a largo plazo)  ○ Condicionado  por  factores  individuales  (p.e.  necesidades,  limitaciones  del sistema de procesamiento de la información.  ○ En  el visionado de contenidos mediáticos los  procesos de codificación y  almacenamiento se interfieren mutuamente.  ● Recuperación:  consiste  en  traer  la  información  almacenada  en  la  memoria  a  largo  plazo  a  la  de  corto  plazo.  Ha  de  producirse  constantemente  durante  la  recepción de mensajes audiovisuales para facilitar su comprensión.   Estos  procesos  ocurren  de  manera automática: sin control  consciente o voluntario por  parte de las personas.  Estudio  →  la  forma  de  empaquetar  la  información  en  TV  determina   el  grado  de  recuerdo de la misma (Grabe, Lang y Zhao, 2003).   Formato  sensacionalista…  mensaje  complejo  se  corre  el  riesgo  de  consumir  los  recursos   atencionales  del  sujeto  /  sobrecarga  cognitiva  /  disminución en  el  recuerdo  de la información.   2. La capacidad cognitiva de las personas para procesar la información es limitada.  Los  contenidos  audiovisuales  son  estímulos  complejos:  contienen  palabras,  imágenes,  26  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  efectos musicales y otros que interactúan entre sí.  Procesos de atención y comprensión  ➢ Atención  ○ Recurso limitado.  ○ Proceso selectivo.  ○ No  funciona  de  manera  aislada,  ha  de   compartir  los  recursos  limitados  de  procesamiento.  ¿Qué   elementos  de  los  mensajes  mediáticos  tienen  mayores  posibilidades  de  capturar  la  atención de los mensajes?  ● Varía entre las personas (en función de las categorías sociales).  ● Varía dentro de los individuos, a lo largo de la exposición de un mensaje.  Los rasgos formales en TV  ● Convenciones visuales y auditivas que se utilizan para contar una historia.  ● Son  características  de  los  programas  que  pueden  definirse  y  manipularse  de manera  independiente al contenido.  ● Son atributos consecuencia de las técnicas de producción y edición.  ● Hace referencia a la forma: cómo se empaqueta la información.  ➢ Comprensión  ○ ¿Cómo se produce la comprensión de los contenidos mediáticos?  ○ ¿Qué mecanismos se ponen en marcha para comprender un mensaje?  Se  refiere  a  la  capacidad  de  atribuir  un  significado  a  los  ítems  o  los  mensajes  según  la  intención del emisor.  Depende  de los  procesos arriba­abajo  (top­down  processing)  y  por  tanto  de  la  activación  de  esquemas.  Estos   esquemas  son  un  tipo  de  representación  mental  de  la  información almacenada  en  la  memoria  a  largo  plazo,  cuya  activación  o recuperación  es necesaria para que se produzca la  comprensión de un mensaje.  ○ Tipos de esquemas para el procesamiento de contenidos audiovisuales  27  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ■ Esquemas  narrativos:  permiten  comprender  las  diversas  formas  utilizadas  para vehicular contenidos: noticias, dramas,  series  de acción,  etc. Drama, comedia, negro, acción, aventura, terror, miedo...  ■ Esquemas  de  personaje:  permiten  realizar  un  procesamiento  rápido  y  eficiente  de la  información  sobre  los  diversos  personajes que aparecen  en los relatos audiovisuales: villano, héroe, antihéroe...  ■ Esquemas  de  contexto:  esquemas  necesarios  para  comprender  los  hechos  que  se  relatan.  Histórico,  policíaco,  bélico,   del   oeste,  ciencia  ficción, fantasía, deportivo...  ■ Esquemas  temáticos:  permiten hacer  inferencias  sobre  la moral de una  historia o de un suceso.  ■ Esquemas retóricos: permiten extraer conclusiones sobre los propósitos  de  los  creadores  o  realizadores  de  un  mensaje  (p.  ej.  entretener,  informar o persuadir).    ACTITUDES  Definiciones de actitudes  Definición  1:  Valoración  de lo que hago o de lo que pienso. Una tendencia psicológica que se  expresa  mediante  la  evaluación  de  un  objeto  concreto  con  cierto  grado  de  favorabilidad  o   desfavorabilidad.     Definición  2:  Una  tendencia  o  predisposición adquirida y relativamente duradera a evaluar de  determinado  modo  a  una  persona,  suceso  o   situación  y  actuar  en  consonancia  con  dicha  28  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  evaluación.  Modelos teóricos sobre actitudes  ­Unidimensional: enfatiza la dimensión afectiva  ­Multidimensional:    ¿Cómo se forman las actitudes?  a) Información cognitiva  ● Teoría de la Acción Razonada (Fishbein y Ajzen, 1975).  ○ Asume la racionalidad de las personas.  ○ Vincula  creencias  (ideas  que hay en la sociedad y no tienen una base sólida) y  evaluaciones.  ○ “La  actitud  ante  un  objeto  está  determinada  por  las  características  que  las  personas  consideran  importantes  de  ese  objeto”  creencias.    ● A partir de experiencias personales (directas e indirectas).  ○ A partir de experiencias personales directas.  ○ A partir de experiencias personales indirectas.   Observando  las  acciones  de  los  demás,  desde  niños  aprendemos  modos  de  comportamiento   correctos  y  también  actitudes.  Los  padres,   el  resto   de  adultos,  los  modelos  observados  en  la  televisión,  en  los  videojuegos,  en  os  cómics,  etc.  transmiten  a  los   niños  y  niñas  modos  de  comportamiento  y   también  actitudes  29  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  asociados a esos modos de comportamiento.   <video> Experimento de Bandura sobre conducta agresiva.  b) Información afectiva  ● Condicionamiento (clásico e instrumental).  ○ Condicionamiento clásico. repetición, asociación.  ○ Condicionamiento  instrumental:  desde  pequeños  somos  recompensados  o  castigados por mantener ciertas opiniones.  ■ Recompensas:  en  forma  de  premios,  sonrisas,  aprobaciones,   etc   ­>  refuerzan nuestras opiniones.  ■ Castigos:   físicos,  psicológicos,  etc.  ­>  reprimen  nuestras  opiniones  y  debilitan nuestra creencia en ellas.  ● Exposición repetida: la familiaridad lleva al aprecio.   c) Información conductual  ● A partir de conductas pasadas.  ● Entrenamiento.    PREJUICIOS, ESTEREOTIPOS Y DISCRIMINACIÓN  Definición de conceptos  ● Prejuicio: actitud, generalmente negativa, hacia los miembros de algún grupo social.  ● Estereotipo: creencias acerca de que todos los miembros de un grupo social comparte  un conjunto de rasgos o características.  ● Discriminación:  acciones  negativas  dirigidas  hacia  personas   que  son  objeto  de  un  prejuicio.   ¿Cómo se forman los estereotipos?  a) Orientaciones socioculturales  ● Teoría  del  Conflicto  Realista  (Sherif  y  Colbs):  cuando  dos   grupos  han  de  luchar  por  conseguir  unos recursos  escasos  rápidamente  aparecen  actitudes  negativas  hacia  el  exogrupo.  Cada  grupo  además  crea  una   identidad  propia.  Una  vía  para  superar  el  conflicto  entre  los  grupos  es  la  búsqueda  de  objetivos  supraordinados.  Cuando  hay  que  conseguir  un  bien  escaso,  hay  una  tendencia  a  juzgar  el  otro  grupo,  de  manera  que el grupo al contrastarse con el otro crea su propia identidad.  ● Teoría de la identidad social (Tajfel y Turner):  30  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans    Se  asocian  características  a  las  personas,  y  junto  con  la  comparación  de  estas  características,  se  asocian  las personas  a  un  grupo  determinado.  Si una pertenece  a  ese  grupo,  esto  influye  en  la  autoestima  dado  que atribuimos características positivas  a  nuestro  grupo,  y  negativas  al  otro.  Además,   uno   del   propio  grupo  sabe  que  son  heterogéneos, pero creemos que los miembros de otro grupo son homogéneos.   Ilusión  de  homogeneidad  del  exogrupo:  es  la   tendencia  a  percibir  a  las  personas  pertenecientes  al  grupo  exogrupo como todas iguales. Igualmente, existe la tendencia  inversa en el endogrupo, percibir que todos somos distintos.   Sesgo   atribucional  de  auto­cumplimiento:  atribuimos  conductas  deseables  de  los  miembros  del  endogrupo a  causas internas (p.e. rasgos admirables), pero las mismas  conductas  deseables  en  los  miembros  del  exogrupo  las  atribuimos  a  causas  externs  (p.e. la suerte o hechos circunstanciales).    b) Teorías de personalidad  ● Hipótesis  frustración­agresión  (Dollard  et  al.,  1939):  algunas  condiciones  externas  (p.e. la frustración) suscitan un fuerte motivo para dañar a los demás.  2 postulados:  ● La agresión es siempre una consecuencia de la frustración.  ● La frustración siempre lleva a alguna forma agresión.  No se sustenta bien porque:  ● La frustración puede llevar a la tristeza, depresión…  ● La gente puede agredir por otras razones (boxeadores, soldados…).  c)  Orientaciones  cognitivas:  Correlación  ilusoria:  es  la  tendencia  a  sobrestimas  la  tasa  de  31  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  comportamiento   negativo  en  grupos  pequeños.  Las  correlaciones  ilusiorias  encuentran  su   sentido  en  la  mayor  saliencia  o  distintividad  del   grupo  minoritario  y  también  la  alta  distintividad  del  comportamiento  negativo.  Al  ser  más  salientes,  son  una  información  más  accesible   en  nuestra  mente  activándose  el  heurístico  de  disponibilidad,  a  la  vez  que  se  produce  una  asociación  (correlación)  en  nuestra  mente  entre  el  grupo  minoritario  y  la  conducta concreta.    EMPATÍA E IDENTIFICACIÓN CON LOS PERSONAJES  Hay  un  placer  estético  cuando  vemos  una  serie  o  film  que  está relacionado con la empatía  y  la identificación con los personajes.   ● Empatía  cognitiva:  entender, comprender  o  ponerse  en  el lugar  de los  protagonistas.  Facilita seguir el desarrollo de la trama.   ● Empatía  emocional:  capacidad  de  sentir  lo  que  los  protagonistas  sienten. Posibilita el  sentir con y por los personajes.  ● Capacidad  de  fantasear  o  imaginación:   el  espectador  es  capaz  de  anticipar  las  situaciones a la que se expondrán los protagonistas.  ● Volverse  personaje:  sensación  de  sentirse  como  si  uno  mismo  fuera  uno  de  los  personajes.   Grados de atracción interpersonal sentida hacia los personajes  ● Valoración  positiva:  consiste en evaluar en qué  medida los personajes son apreciados  y   si  resultan  atractivos.  Son  mejor  evaluados  los  personajes  que  son  similares  al  espectador.  ● Percepción  de  similaridad: supone  evaluar  en  qué  medida  el sujeto considera  que se   aparece  a   los  personajes.  La  identificación  es   mayor  cuando  el  grado  de  similitud  entre los personajes y el espectador también lo es.   ● Desear  ser  como  los  personajes:  la  atracción  por  este  tipo  de  personajes  se  explica  porque  son  admirados  y  reflejan  aquello  que  se  quisiera  ser  o  alcanzar.  Existe  una  relación  positiva  entre el  deseo  de  ser  como  los  personajes  y  la identificación con los  mismos.   Escalas  ● Escala  de  identificación  con los  personajes  (EDI):  compuesto  por 17 items que miden  el  grado  de  identificación  con  los  protagonistas.  Cálculo  de  la  puntuación:  suma  simple de las respuestas dadas. Mínimo 17 ptos y máximo 85 ptos.   ● Escala  para  valorar  las  emociones  sentidas  (PANAS):  compuesto  por   20  términos  emocionales  agrupados  en  dos  dimensiones:  afectividad  positiva  (AP)  y  negativa  (AN).  Cálculo  de  tres  indicadores: AP, suma simple de los 10 (+); AN, suma simple de  los  10  (­),  puntuación  mín  10  ptos  y  máx  50 ptos; balanza para valorar las emociones  32  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  sentidas.  Investigaciones empíricas  El  grado  de  identificación  con  los  personajes  protagonistas  de  los  programas  violentos  correlaciona de forma positiva con el grado de agresividad de los niños.   La  identificación  con  los  actores  y  la  reevocación  de  experiencias  personales  inducen  emociones intensas en los espectadores.   La  identificación  empática  y  el  distanciamiento  u  observación  “objetiva”  cambian  cualitativamente el tipo de emoción sentida.  Empatía/ Contra­empatía  ● Empatía: compartir  la experiencia manifestada por los  personajes. Concordancia entre  lo sentido por éstos y la audiencia.  ● Contra­empatía:  respuesta  de  empatía  inversa.  Discordancia  afectiva  entre  las  emociones sentidas por los personajes y las sentidas por los espectadores.          Teoría disposicional (Zillmann, 1991)    La paradoja del drama  En  la  mayoría  de  las  personas  persiste  una  búsqueda  del  entretenimiento  anclada  en  una  motivación hedónica, esto es, experimentar y maximizar el placer. Entonces:  33  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ● ¿Por  qué  las  personas  consideran entretenidas las  narraciones dramáticas y disfrutan  con ellas?  ● ¿Por   qué   se  busca  entretenimiento  en  obras  dramáticas  que  provocan  malestar  emocional o suspense durante se visionado?  Suspense:  estado emocional relacionado con la experiencia de incertidumbre que se produce  durante  la  recepción de  una  narración  dramática  por  la  anticipación  de  resultados  negativos  para el protagonista.  Narración:  ● Material: contenido, historia, fábula → personajes, acontecimientos.  ● Forma:   trama,  argumento,  discurso  →  modo  de  distribución,  ordenación  y  estructuración del material.    Características narrativas y estilísticas de la emoción del “suspense” (Wied y Zillman, 1996)  ● Características  narrativas:  el  protagonista  o  héroe  se  encuentra  en  situaciones  de  peligro,  conflictivas  y  hostiles  con  las  “fuerzas  del  mal”.  Sólo  al   final,  el  héroe  logra  escapar de tales peligros: se produce el triunfo del bien sobre el mal.  ● Características  estilísticas:  recursos  de  realización  audiovisual:  bruscos  movimientos  de cámara, ritmo editorial acelerado, técnicas de iluminación y efectos de sonido.  34  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans                  Teoría de la transferencia de la exitación    Teoría del aprendizaje emocional  Visionar dramas:   ● Permite  expresar  sentimientos  negativos  que  ya  están  dentro  del  espectador:  “Siempre existe una buena razón para llorar”.  ● Constituye  una  plataforma  desde  la cual se puede afrontar de manera retrospectiva la  vida emocional.  Mecanismos:  35  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  1. Reevocación distanciada: mira las cosas desde otro punto de vista.  2. Reevaluación  de  lo  ocurrido  en  la  vida  personal,  buscando  nuevas  dimensiones  de  evaluación.   3. Comparación de la propia experiencia con la de los personajes de la obra dramática.           Persuasión y comunicación en el contexto publicitario desde la psicología    Comunicación publicitaria:  ● ● ● ● Informativa.  Persuasiva.  Crear/Cambiar actitudes.  Modificar hábitos.  Proceso de persuasión  ● Persuasión: proceso de cambiar actitudes.  Atención Comprensión Aceptación Retención  ➢ Persuasión: el enfoque tradicional. ¿Quién dice qué a quién, cómo y qué efecto tiene?  La investigación temprana sobre persuasión se centró con:   ● Comunicador: experticia, atractiva.  ● Mensaje: enfoque unilateral versus el bilateral.  ● Audiencia: edad, motivación, habilidad para procesar la información.  Los hallazgos clásicos incluyen:  ● Los expertos son más persuasivos que los no­expertos.  ● Las fuentes atractivas son más persuasivas que las que no lo son.  ● Los  mensajes  que  no  parecen  estar  diseñados para cambiar nuestras actitudes son a  menudo más efectivos.  ● Si  la  audiencia  es  escéptica  se  recomienda  emplear  un   enfoque  bilateral  ­  ambos  lados del argumento son presentados­.  ● Los mensajes que provocan miedo (con consejo) resultan efectivos.  36  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  ➢ Persuasión: enfoque cognitivo.  Enfoques cognitivos modernos:  ● Modelo de la probabilidad de elaboración.  ● Modelo sistemàtico­heurístico.  Ambos modelos sugieren que hay dos rutas hacia la persuasión:  ● Ruta  central:  persuasión  causada  por  el  procesamiento  cuidadoso  y  sistemàtico  del  contenido  del  mensaje.  Audiencia  altamente  motivada o  alta  habilidad  para  procesar   información.  ● Ruta  periférica:   persuasión  causada  a  través  de   señales  superficiales  o  atajos  mentales  (heurísticos).  Audiencia  no  motivada  o  baja  habilidad  para  procesar  información.    Efectos de la persuasión a través de los dos tipos de rutas:  ● Las  actitudes  cambiadas  mediante  la  ruta  central  perduran  más  que  las  cambiadas  vía ruta periférica.  ● Las  actitudes  modificadas  por  la  ruta  central  son  más  resistentes   a  posteriores  intentos de persuasión.  ● Las  actitudes  cambiadas  por  la  ruta  central  muestran   una   mayor  relación  con  la  conducta.   Resistencia a la persuasión:  ● Reactancia:  proteger  nuestra  libertad  personal.  Unos  intentos  agresivos  de  venta  pueden llevar a un cambio de actitud negativo.  ● Advertencia:  conocimiento  previo  del  intento  persuasivo.  Incrementar  argumentos  a  favor o en contra.   ● Evitación  selectiva:  descartar  información  contradictoria.  Cambio  de  canal,  control  de  información.   ● Defensa  activa  de  nuestras  actitudes:  argumentar  contra  puntos  de  vista  opuestos.  Inoculación, retar nuestros puntos de vista incrementa la resistencia.  ● Asimilación  sesgada:  percibir  la  información  que  confronta  nuestros  puntos  como  menos confiable.  ● Polarización  de  la  actitud:  interpretar  la  evidencia  mixta  de  manera  que  apoye  37  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  nuestros puntos de vista.     PROTOCOLO DE EVALUACIÓN DE ANUNCIOS PUBLICITARIOS EN FORMATO DE TV  Factores atencionales  ● Desviación  de  la  norma:  se  trata  de  llamar  al  sujeto  a  que  salga  de  lo  normal,  de  lo  socialmente establecido.  ● Novedad: se presenta al mundo al sujeto de una forma exótica, atractiva.  ● Incertidumbre:  en  algunos  anuncios  no  se  indica  lo  que se  anuncia  hasta  pasado  un   tiempo.  ● Atractivo  estético:  aquellos  anuncios  que  emplean  la  estética  como  soporte  básico  para capturar la atención de los individuos.   ● Situaciones  y  objetos  deseados:  por  sí  mismos  llaman  la  atención,  siempre  que esos  deseos estén socialmente establecidos.   ● Características  sexuales:  se  introducen  factores  de  tipo   social  por   su  atractivo  intrínseco.  ● Humor: despierta un grado anímico positivo para la atención del mensaje.   Contenido del mensaje  ● Informativo:  se  limita  a  ofrecer  al  público  datos  objetivos  sobre el  producto anunciado  o producto, sin realizar otro tipo de aportaciones, como elogios, comparaciones…  ● Referencial:  se  alude a un personaje popular  que presente un determinado producto y  haga sus alabanzas, se pueden añadir testimonios de personas desconocidas.  ● Comparativo: se puede recurrir a la comparación con otros productos semejantes.   ● Subliminal:  se  consigue  porque  el  receptor  no  es  consciente  de  que  está  siendo  influido.  A quien se dirige  1. En  función  de  la  actividad  desarrollada  puede   dirigirse  a  amas  de  casa  y  personal  cualificado.  2. En función de la edad: infantil, juvenil o adulto.  3. En función del sexo: hombre o mujer.  4. EN función del nivel socioeconómico: alto, medio o bajo.  Tipo de texto o mensaje  ● Slogan: frase de fácil recuerdo que contiene un juego de palabras o algo ingenioso.  ● Discurso:   conjunto  de  frases  que  dan  una  información  que  pretende  ser  completa  y  exhaustiva.  ● Relato: cuando la información que se suministra se basa en una historia.  38  Psicologia de la Comunicació en els Mitjans  Factores perceptivos  ● Dominancia del color:  ○ Rojos, amarillos, azules fuertes: denotan carácter vital, agresividad.  ○ Blancos y negros: denotan carácter ceremonioso.  ○ Castaños y verdes: denotan tranquilidad.  ● Movimiento: los anuncios pueden ser dinámicos o estáticos.  ● Sonido­texto: cuando se pone texto en el anuncio.  ● Música:  si  ésta  va  en  consonancia  con  la  dinámica  de las imágenes o por el contrario  va al contraste.   Criterios actuales  ● Exclusividad:  se  hace  una  presentación  clara,  sencilla  e  inequívoca  de  las  ventajas  y  características del producto.  ● Emotividad:  se  suele  hablar  poco  en  el  anuncio,  se  intenta  provocar emociones  en el   sujeto.  ● Originalidad: exposición sorpresiva, espectacular, humorística o atípica del mensaje.  ● Apetitividad: idealización externa del producto.                   39  ...