Tema 13 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

13. ESPERMATÒFITS (III) – Gimnospermes DIFERÈNCIES ENTRE GIMNOSPERMES I ANGIOSPERMES Les gimnospermes són flors unisexuals primitives, al contrari que les angiospermes que són que són evolucionades, sovint molt vistoses, unisexuals o hermafrodites.
El gametòfit masculí de les gimnospermes és un gra de pol·len primitiu de 4 cèl·lules mentre que el de les angiospermes és un gra de pol·len evolucionat i està format per 2 cèl·lules.
Les gimnospermes, únicament es pol·linitzen anemòfilament (pel vent), mentre que les angiospermes ho fan pel vent, mitjançant animals, l’aigua, etc. (anemofília, entomofília, hidrofília).
En gimnospermes el gra de pol·len ha d’arribar directament al micròpil. En angiospermes, el gra de pol·len ha d’arribar al carpel (estigma).
En gimnospermes, el gametòfit femení secreta una substància gelatinosa que absorbeix el gra de pol·len per facilitar que aquest arribi al micròpil. En angiospermes viatja pel tub pol·línic.
Els primordis seminals en gimnospermes no estan protegits (es disposen en l’escama seminífera o sobre fulles carpel·lars); en canvi en angiospermes estan protegides per carpels.
El sac embrional del gametòfit femení en gimnospermes està format per 2 ovocèl·lules (N cel·lular, nombroses cèl·lules) mentre que en angiospermes està format per una ovocèl·lula heptacel·lular.
En gimnospermes una llavor té varis embrions (poliembrionia); en angiospermes cada sac té una sola ovocèl·lula que donarà un sol embrió.
En gimnospermes actuen dos grans de pol·len que fecunden les dues ovocèl·lules; en angiospermes, hi ha doble fecundació – un gra de pol·len fecunda l’ovocèl·lula i la cèl·lula dels nuclis polars.
En gimnospermes parlem d’endosperma primari (n) preformat; en angiospermes parlem d’endosperma secundari (3n) format gràcies a la fecundació.
En gimnospermes l’embrió s’alimenta només del teixit de la mare. Estan creixent dos embrions, per tant quan s’estan formant hi ha una guerra i el que tingui una capacitat de divisió major és el que crearà el nou individu.
Les gimnospermes no tenen fruits típics, tenen pseudofruits (la llavor no té protecció).
Les angiospermes tenen fruits típics (llavor protegida).
Les gimnospermes tenen de 15 a 20 cotilèdons per llavor (és a dir, surt l’arrel i sortiran entre 15 i 20 fulles que faran la fotosíntesi) mentre que les angiospermes tindran o un o dos cotilèdons.
GIMNOSPERMES – Generalitats Trobem unes 850 espècies. Les gimnospermes actuals són un grup monofilètic.
Generalment són llenyoses i perennifòlies.
Les dividim en 4 classes: CLASSE PINÒPSIDA La classe més important és pinòpsida per la seva gran varietat i importància en paisatges forestals i producció de fusta. Es caracteritza per dues famílies: - - La 1ª és la família pinacea, en la qual les branques tenen dos tipus de creixement: anomenem macroblasts els que creixen il·limitadament, i anomenem braquiblast els que només creixen uns pocs mm perquè en el seu àpex trobem unes fulles que s’anomenen aciculars (en forma d’agulla). El seu fals fruit és la pinya.
La 2ª és la família Cupressaceae, en la qual trobem 2 gèneres importants: els xiprers i els ginebrons. En els ginebrons trobem Juniperus oxycdeurs on hi trobem uns pseudofruits que són una estructura rodona aparentment carnosa anomenat gàlbul carnós. En els xiprers, el pseudofruit és una estructura rodona llenyosa anomenada gàlbul llenyosa.
...