Tema 2 - Els sentits (Sistema somatosensorial) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 46
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2 – Els sentits (Sistema somatosensorial) Percepció del cos i de la interacció del cos amb l'entorn Informa dels contactes que es donen entre les diferents parts del cos i el cos i l'entorn. Tots els sentits fins ara hi havia un òrgan receptor concret; el sistema somatosensorial està format per diferents receptors distribuïts per diferents part del cos i tots ells captaran un tipus d'energia diferent.
   Energia mecànica: respondrà al tipus de formacions físiques: pressió, contacte ...
Energia química: substàncies que siguin noxes, que puguin causar per exemple sensacions del dolor.
Energia tèrmica: canvis de temperatura.
Si mirem les modalitats sensorials, les podem dividir en els sentits del:     Tacte Propiocepció: percepció, informació sobre la posició relativa de les diferents parts del cos i del seu moviment.
Dolor Temperatura La majoria de receptors somatosensorials són encapsulats: la terminació afarent (la que agafa la informació del receptor) d'aquest receptor està envoltada d'una espècie de membrana que modularà la resposta nerviosa. A més, aquest embolcall determina el tipus d'energia al qual respon el receptor.
Tipus de receptors Mecanoreceptors Són receptors encapsulats (fibra nerviosa envoltada de membrana) i responen a estímuls mecànics. Un estímul mecànic fa referència a les deformacions mecàniques de la pell i dels teixits corporals (també podria ser que l’estómac s'estira, etc). Per tant, poden ser exteriors (superficials, pell) o interiors (vísceres). Seran fibres de gran diàmetre i mielinitzades; tot el que conté mielina són de gran conducció, aniran molt més ràpid portant informació.
Propioceptors Propioceptors i mecanoreceptors són iguals: són encapsulats els dos, responen a energies mecàniques (deformacions). El que passa que els propioreceptors responen a deformacions de músculs, tendons i les deformacions produïdes pel moviment ... També estan mielinitzats → alta velocitat.
Termoreceptors Responen a energia tèrmica, estímuls tèrmics que en principi són canvis sobtats de temperatura. Diem sobtats, perquè en una situació més crònica, els receptors s'acaben adaptant. Aquests receptors per això, no estan encapsulats, la fibra afarent queda lliure.
Tampoc estan mielinitzats. Seran unes fibres de més petit diàmetre, més lentes.
Nociceptors Responen a estímuls de dolor. Els nociceptors respondran a deformacions mecàniques (excés de pressió), tèrmics (excés de calor o de fred) i al fet que hi hagi substàncies químiques que per les seves composicions poden produir un dany corporal. Aquests receptors no estan mielinitzats, són fibres de conducció més petita i per tant, aniran a menor velocitat.
Els receptors del sistema somatosensorial estan distribuïts per tot el cos, però el nocioceptors no es troben al cervell.
Via Comencem als receptors. Al receptor li arriba un axò afaren, que ve d'un lloc. La primera neurona està localitzada al gangli posterior de la medul·la espinal. A aquest tipus de neurona se l'anomena neurona pseudomonopolar. Segons com sigui el tipus d'axó, conduirà més o menys ràpid. Diferenciem 4 tipus d'axons: a-alfa, a-beta, a-delta, C (c no té mielina) segons el seu gruix: quant més grans siguin, més ràpid conduiran la informació. Els propioceptors són els que responen més ràpid, seguit pels mecanoreceptors. Tot el que és sensibilitat cutània és molt més ràpida que no temperatura o dolor.
Estem als ganglis dels cordons posteriors de la medul·la espinal. Quan pugen els axons eferents, es poden dividir en dues vies:   Via posterior o lemniscomedial Via anterior, anterolateral o espinotalàmica.
Via posterior Aquests axons pugen fins arribar al bulb del tronc de l'encèfal, on trobem la segona neurona.
Es fa sinapsis amb la segona neurona i a més, creuen la línia mitja fins al tàlem, on troben la tercera neurona. Des del bulb fins al tàlem, és el que s'anomena lemnisc.
Al tàlem és al nucli ventral posterior. D'aquesta tercera neurona, pugen fins a l'escorça somatosensorial primària o s1 està al lòbul parietal. Sobretot aquesta via posterior porta la sensibilitat propioceptiva, per tant direm que la via posterior està formada per axons gruixuts mielinitzants que permet la ràpida transmissió del tacte (tant a nivell superficial com interior) i especialment la propiocepció. Fins al tronc de l'encèfal no creua (encara que vingui del dit del peu), per tant és molt ràpid. Amb la cara, la informació del tacte ve recollit pel trigènim (el 5è parell cranial) i el nucli està situat al tronc de l'encèfal i després d'aquí ja pren la mateixa via posterior fins al tàlem.
Via anterior Amb aquesta via, ja des dels cordons posteriors, els axons es dirigeixen cap a les astes posteriors de la medul·la espinal. És a dir, els axons centrals de les primeres neurones es dirigeixen a les ates posteriors de la medul·la espinal, on trobaran la segona neurona. I ja a la medul·la decusen i ja, anant contralateralment, aniran a buscar el tàlem, també el nucli ventral posterior i d'aquí cap a l'escorça somestèsica primària, localitzada al lòbul parietal.
En les dues vies, la primera neurona sempre està situada als ganglis dels cordons posteriors de la medul·la. La segona neurona, una la tenim localitzada al bulb (posterior) i a la medul·la (anterior). La diferència és el lloc de decusació, però la tercera neurona sempre és al tàlem.
Aquestes fibres de la via anterior no estan miel·linitzades i recolliran informació del dolor, aniran més lentament.
L'àrea somatosensorial primària s1 o BA312, i justament per la circumvolució postcentral, per darrere de la cissura de Roland. L'escorça somatosensorial primària té davant l'àrea motora primària (4) i també rebrà informació.
L'escorça s1 somatotòpica: organitza la informació de manera topogràfica, seguint la mateixa distribució espacial del cos. Però, tot i que hi ha una representació a vegades està distorsionada: hi ha àrees del cos que necessitem més representació; estarà distorsionada segons la major o menor sensibilitat de cada part del cos. --> homúncle: les àrees sensorials primàries encarregades de portar informació de mà, boca... té més representació. L'àrea primària discrimina els estímuls segons l'energia.
Àrees secundàries o associació unimodal (s2): arribar a identificar la informació, tots els estímuls que ens estan arribant. L'àrea aquesta també es diu BA43, que està situada darrere de l'escorça primària (gran part queda oculta darrere de la cissura de Silvi, de fet s'estén fins a la ínsula). Actua com una àrea integradora, rebrà influències de tota l'àrea primària --> reconeixement global tàctil d'un objecte --> esterognòsia.
Àrees terciàries o d'associació multimodal: integra informació d'altres sensacions.
 Escorça parietal posterior, BA5 i BA7. Actuaran com a àrees integradors d'informació multimodal. És important perquè com que rep info d'altres representacions sensorials, és quan tenim la representació complerta de la posició del cos i de realitzar el moviment.
El patró d'activitat d'uns determinats receptors pot fer variar la percepció de l'estímul. Segons circumstàncies externes, com estigui el sistema somatosensorial o les cognicions poden afectar. La percepció final del cervell serà important tenir en compte les circumstàncies.
Cas de les percepcions doloroses:  Regulació ascendent: es produeix a nivell de la medul·la per interacció de les informacions que arribaran de la via posterior i de la via anterolateral. Quan ens fem mal, diem "ai" i ens rasquem. "ai" és posterior, rascar és anterior. Però abans d'enviar aquesta informació, a la medul·la hi ha interneurones de caràcter inhibitori (recordar el GABA). Quan rasco envio informació tàctil a les neurones que inhibiran la via del dolor. Hi ha integració de les dues vies.
  "ai" dolor: informació va a les astes posteriors, decusa i puja.
 Informació tàctil: va molt ràpid per la via anterior, però a la medul·la hi ha unes interneurones. La informació tàctil arriba a les interneurones, que inhibeixen la segona neurona de la via del dolor (via anterolateral). La informació tàctil (rascar, via posterior), activa interneurones que inhibeixen la segona neurona localitzada a l'asta posterior, inhibeix la via del dolor. Això és el que anomenem regulació ascendent. Segons la circumstància modula: si em rasco, hi ha uns circuits que activen interneurona que inhibeix la via del dolor.
Regulació descendent: implicades diferents estructures del SNC, però sobretot la substància gris periaquaductal, situada al mesencèfal, al tron de l'encèfal. És una estructura que està molt involucrada en la modulació del dolor. És un estructura cerebral que allibera opiacis endògens. Si allibera aopiacis, aquests aniran a actuar a la via anterolateral o espinotalàmica que porta el dolor. El que faran: inhibiran la segona neurona a les astes posteriors, a nivell de medul·la. A aquesta substància gris li arribarà informació de diferents estructures: atenció de l'escora frontal, del sistema límbic o de la pròpia escorça parietoocciptal o sensorial.
Totes aquestes influències modulen la percepció del dolor, i per tant, la conducta serà diferent.
Ex: si un soldat està a la guerra amb mig budell sortit, la percepció del dolor és molt menys del que hauria de ser, perquè a la substància gris engloba informació; en aquell context, el dolor és relatiu, es produeixen més opiacis. Pel soldat, el dolor no és tan important, si no lluita pot morir.
Ara, si un ciutadà té un accident de cotxe, a banda del dolor estarà preocupat per si l'acomiaden de la feina, perquè arriba tard ...
El context modularà el dolor.
...