Resum Historia Económica Mundial Tema 5, 6 i 7 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Història econòmica mundial
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 16/01/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. La Gran Depressió i la fi de la globalització La Gran Depressió havia començat. Les dades disponibles mostren amb claredat la seva magnitud. Entre 1929 i 1932 la producció industrial al món va disminuir en més d'una tercera part. El declivi va ser una mica menys acusat en el cas de les matèries primeres, si bé la producció es va reduir en un 25%. L'únic sector que no va patir un retrocés en el volum de la producció va ser l'agricultura, però en canvi els preus dels aliments van reduir-se a la meitat.
5.2. Les causes de la Gran Depressió De quina manera i per què és va produir una reducció tan intensa de l'activitat econòmica després de 1929? Les respostes a aquesta pregunta han estat diverses, començant pel mateix origen de la Gran Depressió. Alguns autors han insistit en el caràcter global que té aquest fenomen. Sense negar aquests plantejaments, l'explicació que segueix situa els Estats Units com l'origen de crisi. I assenyala també que mitjançant els fluxos comercials i financers i el mateix sistema de patró or la crisi es va anar transmetent a la resta de països i regions del món, en un context internacional molt condicionat encara per les pertorbacions causades per la Primera Guerra Mundial i caracteritzat per l'existència d'importants elements d'inestabilitat.
Les causes de la Gran Depressió als Estats Units també han generat molta polèmica.
- Keynesians: han assenyalat l'evolució de l'economia real i, més concretament, la Caiguda de la demanda agregada com a causa última de la crisi nord-americana posterior a 1929.
- Monetaristes: disminució de l'oferta monetària i una política errònia de la Reserva Federal (FED) els causants principals de la Gran Depressió als Estats Units.
- Acadèmics: problemes financers explicació de la crisi de la dècada de 1930.
Detonant de la Gran Depressió: l'ascens i crac posterior de la borsa de Nova York l'octubre de 1929 El crac borsari es va iniciar en el moment en què els agents van prendre consciència de la valoració excessiva que havien assolit els títols borsaris. La confiança en la rendibilitat d'aquests actius va començar a baixar. I les vendes d'accions no es van fer esperar.
Peter Temin argumenta que va ser una reducció autònoma de la despesa en inversió i consum durant el període 1929-1931 la que hauria provocat una depressió econòmica. En aquest context, la davallada de les accions certament haurien reduït la riquesa disponible en mans dels consumidors i, per tant, el consum privat.
Però per ella mateixa no hauria estat de cap manera suficient per a provocar una reducció tan intensa de l'activitat econòmica.
Crack Borsari  Símptoma dels problemas Augment de la pressió sobre el sistema bancari nord-americà.
Pànics bancaris: els dipositants van perdre la confiança en la solvència de les entitats financeres i van començar a demanar el cobrament en efectiu dels seus dipòsits bancaris. Aquest procés de liquidació precipitada – els bancs només tenen una fracció dels dipòsits com a reserves en efectiu– pot provocar la fallida no solament de les entitats amb dificultats, sinó també de les que són solvents.  Forta reducció de l'oferta monetària, i, en conseqüència, una forta caiguda dels preus, la qual va acabar tenint un impacte molt negatiu en la inversió i el consum.
5.3 La transmissió de la crisi La crisi de l'economia nord-americana va provocar una reducció de les importacions procedents de la resta del món. Com a conseqüència, les exportacions de molts països van disminuir i això va generar una disminució de la demanda d'importacions procedents dels Estats Units i de la resta d'economies.
La interrupció i repatriació posterior de capitals per part dels Estats Units són fàcils d'endevinar. En primer lloc, va provocar forts desequilibris en les balances de pagaments dels països deutors i això va passar en un context caracteritzat per una reducció del comerç i dels preus dels productes exportats, especialment intensa en el cas dels aliments i les matèries primeres En segon lloc, l'aturada i retirada posterior de capitals va provocar una forta inestabilitat en el sector bancari, sobretot si estava molt endeutat amb l'exterior. Els deutors no podien retornar els crèdits. Els creditors estrangers n'exigien el pagament. La confiança disminuïa. Els inversors forans retiraven els dipòsits. Els dipositants del país també. La crisi bancària s'havia fet present a Europa.
El col·lapse del intercanvis comercials i l'aturada dels fluxos financers van tenir un paper molt important en la difusió de la crisi a escala internacional. Però un element clau per a entendre la transmissió de la Gran Depressió va ser precisament el mateix patró or.
En definitiva, a principis de la dècada de 1930 l'economia internacional s'havia desintegrat. I els mecanismes que al seu moment havien afavorit la lliure circulació de persones, béns i capitals pràcticament havien desaparegut. La Gran Depressió va significar un cop final a aquella Primera Globalització que s'havia iniciat al segle XIX. I també va posar de manifest les dificultats que hi havia per a trobar solucions coordinades a la crisi. Els intents de cercar la coordinació de polítiques, com la Conferència Econòmica Mundial de 1933, van fracassar.
TEMA 6. L'època daurada de l'economia mundial, 1950-1973 Impacte i resultats WWII  Més destructora que la WWI  Victoria aliats (GB, EUA i URSS), davant les forces de l’eix (Itàlia, Japó, Alemanya)  Crisi als que perden  Evolució positiva països neutrals Planificació econòmica de la Guerra:  Major control  Major, despesa militarnecessitats de finançament  Control monetari i financer  Emissió de diner  Control de preus Resultats econòmics de la Guerra  Paralització industria i comerç  Descens producció agrícolaCrisi alimentaria Guerra econòmicament Dèficit pressupostaris elevats, Escassetat de divises i Tensions inflacionistes Conseqüències: Interrupció comunicacions i Escassetat generalitzada Recuperació post-guerra: Demanda externa important pel manteniment de la producció als EUA Problemes a Europa Occidental y el Japó Pla Marshall (com a mesura per la recuperació): Ajuda dels EUA per reconstruir i unificar EuropaSolució escassetat de dòlars Predomini militar i econòmic dels EUA Condicions econòmiques: Lliure comerç (nou nou sistema monetari+nou sistema de pagaments) Creació noves institucions internacionals Bretton Woods: Sistema monetari internacional nou Dolar com única moneda convertible en or, tipus de canvi fix, control dels mecanismes monetaris, polítiques que fomentin el creixement econòmic Sistema Monetari Internacional estable FMI Ajuda desenvolupament de països Banc Mundial ONU com a resolució de conflictes a partir de la negociació Nova Política econòmica: - Plena ocupació econòmica - Estabilitat econòmica La despesa publica: Estabilitzador economia Estat del Benestar: Augment despesa pública en sanitat, educació i pensionsMillora qualitat de vida i de la esperança de vida 6.2. El Creixement Econòmic al mon Creixement als països capitalistesFort, global i diferenciat Altes taxes de creixement del PIB i del PIB/hab Progres agrari i impuls de la industria per part de l’estat Creixement arreu Inflació moderada Creixement Oferta: Altes taxes inversió, Augment disponibilitat mà d’obra (Incorporació dona, Creixement demogràfic, Migració), Progrés tècnic, Augment estoc capital, Augment rendiments agraris, Disponibilitat energètica  Demanda: Impuls consum privat (plena ocupació, augment renda familiar, augment de la propensió de la despesa), Impuls consum públic, Augment comerç exterior Augment de les exportacions  Baixada preus i costos del transport Estabilitat monetària: Patró dòlar – or, Control de divises, Forts controls en el moviment de capitals.
6.3.Convergència, divergència i desigualtat a l’època daurada del capitalisme Europa Convergència econòmica sota el lideratge nord-americà Catching up (països que parteixen des de nivells més baixos creixen més) Renovació infraestructures Renovació sistema productiu Frontera econòmica marcada per els EUA (país líder en l’adopció de innovacions de la II Rev.
Tecnològica) TEMA 7. L’economia mundial durant la segona globalització: des de la dècada de 1970 fins l’actualitat 7.1. La crisi econòmica dels anys setanta i la segona globalització Crisi econòmica dels anys 70 i la segona globalització Fi expansió econòmica Crisi del deute La fi de Breton Woods: Estabilitat sistema monetari internacional basada en: Tipus de canvi fixes, creació d’entitats internacionals de control de la balança de pagaments i La restricció en el moviment de capitals es relaxa.
Establiment patró Dòlar – or: Garantia de convertibilitat dòlar – or, Els bancs posseïen dòlars i or a les seves reserves Fi de la restricció en el moviment de capitals: Convertibilitat de la moneda, Liberalització del comerç, Expansió multinacionals Garantia de la convertibilitat or – dolar: Excessiva emissió dòlars sense reserves, Augment tensions sist.
Financer, Suspensió de la convertibilitat (Guerra del Vietnamaugm. Dèficit) Resultats: Dòlar perd credibilitat vs marc i yen, Canvi fix insostenible (1971: Marc entra en lliure flotació i suspensió convertibilitat dòlar en or i es devalua) Conseqüències: sistema Betton Woods desapareix A partir d’això: no hi haurà canvi fix a tot el món (Flexibles, Fixos i Duals) Durant l’època daurada del capitalisme s’acumulen desequilibris econòmics Augments salaris per damunt de la productivitat, Esgotament cicle del producte de les innovacions ( II Rev. Técnica), Reducció del consum i de la inversió (Incertesa) Acum desequilibris + Crisi del Petroli Alça preus del petroli: Demanda inelàstica d’energia provoca increment dels preus i costos, Amplifica els desequilibris, Genera entrada de molts diners als països prod.
de petroli.
Estagflació  Cercle viciós: atur+Inflació: EL xoc del petroli provoca descontrol de preus, Desequilibris estructurals comporten una caiguda de producció, Augment de l’atur.
Respostes monetaristes: Trencament de la convertibilitat, Control de la inflació +polítiques monetàries ortodoxes + atur, Reducció despesa publica i dèficit Països Europeus creixement taxes inferiors; Països Asiàtics: creixement important; Cauen els països comunistes Principi dècada de 1980: EUA polítiques per la reducció de inflacióFED tipus interès interès deute internacional, Impediments per part dels bancs a l’hora de la renovació dels crèdits, Dificultats per obtenir recursos financers.
Polítiques d’ajust: Reducció ImportacionsRed. Consum; Red. Desp. Publ.Red. Prestacions Socials; Politiques Neoliberals(Privatitzacións i obertura comercial; Politiques estrictes control inflació 7.2.El creixement econòmic en el món: èxits, crisis i tragèdies Canvi prioritat polítiques econòmiques: Control de preus i Sanejar l’economia Conses de Washington: Disciplina fiscal  reduir dèficits públics; Tipus d’interès alts per contenir inflació; Reducció impostos directes als més rics; Inversió pública; Reducció despesa social, Privatitzar empreses públiques; Liberalitzar fluxos comercials Control de salaris: Reducció salaris realsEstancament salaris nominals i Elevada inflació Augment de la desigualtat: Augment de la desigualtat de la renda durant els anys 90 estancament salaris i augment de la productivitat.
...