Tema 1 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Histologia T1 INTRODUCCIÓ A LA HISTOLOGIA QUÈ ÉS LA HISTOLOGIA? Entenem per histologia a la ciència, doctrina, que estudia els teixits de manera que estudia tot allò relacionat amb aquests: estructura microscòpia, desenvolupament i funcions. La histologia es considera doncs, una eina essencial en medicina i biologia.
CONCEPTE DE TEIXIT Un teixit és un conjunt de cèl·lules que funcionen coordinadament per dur a terme una funció. Cal tenir present però que aquest conjunt de cèl·lules no necessàriament ha d’estar constituït de cèl·lules iguals sinó que pot estar format per diversos tipus cel·lulars que estan diferenciats, de manera que estan especialitzats en una determinada funció. Les cèl·lules es disposen ordenades regularment amb un comportament fisiològic coordinat.
Components del teixit Un teixit està format per:  Cèl·lules  Matriu extracel·lular o Fibres o SFA (substància fonamental amorfa): tots aquells components de la matriu que no tenen una composició determinada i no es troben formant fibres.
 Líquid extracel·lular Tipus de teixit Sabem que existeixen 4 tipus de teixits deferents: epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós.
Teixit epitelial El teixit epitelial recobreix estructures com la superfície del cos (ja sigui exterior o interior) i les cavitats. Es troba formant glàndules que permeten elaborar secrecions. Existeix una unió molt estreta entre les cèl·lules el que genera una gran barrera de gran dificultat perquè els microorganismes no la penetrin.
Teixit conjuntiu Aquest teixit té com a funció principal connectar i sustentar altres teixits. Existeixen diferents en funció de la composició de la matriu extracel·lular: conjuntiu (com el teixit adipós), ossi, cartilaginós, sang.
1 Judith González Gallego Histologia T1 Teixit muscular Aquest permet la contractivilitat del cos i per tant està present en tot els músculs.
Teixit Nerviós Aquest conté les cèl·lules nervioses i de sosteniment. És l’encarregat de rebre i transmetre la informació del medi extern per tal de controlar l’activitat de l’organisme.
Estructura del teixit Cal tenir present que la forma d’una cèl·lula no és atzarosa sinó que està relacionada amb la seva funció: sabem doncs que un adipòcit és circular perquè així pot acumular una quantitat major de greixos mentre que una neurona es allargada amb projeccions per elaborar millor la seva funció.
Determinem doncs que la morfologia i la funció van sempre lligades a excepció de les cèl·lules mare.
TÈCNIQUES HISTOLÒGIQUES BÀSIQUES 1. Processat de la mostra 1. Obtenció de la mostra animal: trossos de teixits o òrgans (que són un conjunt de teixits) 2. Fixació: permet aturar el procés de putrefacció (podrir-se) i preservar l’estructura del teixit. Aquest procés normalment es du a terme amb formalina o metanol.
3. Deshidratació i aclariment: la deshidratació s’elabora amb la inclusió d’alcohol de 0% a 100% de manera que s’introdueix etanol on hi havia aigua. L’aclariment es basa en introduir xilè on anteriorment havíem introduït etanol.
4. Inclusió: introducció de parafina (que canvia de líquida a sòlida) que permet, en refredar-se, obtenir un teixit dur.
Aquesta només es pot dissoldre amb líquids apolars motiu per el qual que hem d’extreure l’aigua amb la deshidratació, el que permetrà l’introducció de parafina.
5. Seccionar: el bloc obtingut amb anterioritat s’ha de seccionar amb un micròtom gràcies a la parafina amb talls de 5 a 10 micròmetres. Bany de les seccions amb aigua calenta.
6. Desparafinat: eliminació de la parafina amb xilè o Toluè per tal de retronar al teixit al seu estat natural.
7. Rehidratació: cal retornar el teixit al seu estat natural, introduïm etanol del 100% al 0% (l’eliminem).
Amb aquest procés hem pogut retornar el tros seccionat a les seves condicions inicials de manera que obtenim al portaobjectes una imatge molt semblant a la inicial on s’ha preservat l’estructura i les característiques fisico-químiques o si bé no molt similars.
2 Judith González Gallego Histologia T1 2. Tinció La tinció de hematoxilina – eosina és la més utilitzada ja que té una gran varietat d’usos. La majoria de preparacions necessiten ser tenyides ja que els compostos cel·lulars no tenen un color propi i per tant no són visibles al microscopi.
Alternem la tinció de dos compostos diferents per obtenir una imatge més completa:  Hematoxilina: És un colorant de caràcter bàsica i que per tant ens permet tenyir els compostos àcids gràcies a l’atracció àcid - base. Tenyeix les regions riques en àcids nucleics com seria el nucli, ribosomes, reticle endoplasmàtic entre d’altres).
 Eosina: És un colorant de caràcter àcid (rosat i vermell) que permet tenyir aquelles estructures bàsiques i doncs, principalment les proteïnes i per tant el citoplasma de la cèl·lula.
La combinació de les dues tincions ens permet obtenir en una mateixa imatge zones blavoses tenyides amb hematoxilina i que ens indiquen les regions riques amb àcids nucleics i el citoplasma tenyit de rosat gràcies a la eosina.
3 ...