Tema 5 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Dret Administratiu I
Profesor M.F.
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5 Piràmide de Kelsen (quant més amunt, més jerarquia, quant més baixem més determinació).
A la cúspide de la piràmide tenim tota la producció normativa més important (CE). Es diu que la CE és una norma programàtica.
Per sota de la CE tenim altres normes que desenvolupa la CE: LLEIS. La llei és una norma escrita aprovada pel parlament (cat) o a les corts generals (esp).
Lleis orgàniques Lleis ordinàries Al mateix nivell que les lleis tenim unes normes que són aprovades pel poder executiu: DECRET LLEI (norma con fuerza de ely, decretada en casos de urgente necesidad) i DECRET LEGISLATIU.
Sota estaran els reglaments Administració local Administracions encarregades de la gestió de funcions que tenen un interès general per la ciutadania i pel propi funcionament de l'estat.
La classificació més coneguda és la que distingeix entre administracions territorials i administracions no territorials. Les administracions territorials són aquelles que es caracteritzen per tenir competències que incideixen directament sobre un territori, és a dir, són administracions que gestionen un territori determinat. Són administracions territorials l'administració general de l'estat, en segon lloc l'administració autonòmica i per últim l'administració local. L'adm. Local es diferencia de les dues primeres bàsicament en dos qüestions: Les administracions estatals i autonòmiques gaudeixen d'una estructura jerarquitzada de manera que uns òrgans quedan supeditats als seus superior. En canvi a l'administració local, tots els òrgans composen l'administració es troben en relació d'igualtat, és a dir, no hi ha jerarquia, i el que els diferencia és la matèria que està sota la seva competència.
La segona diferència ve lligada a la creació, mentre que l'estatal i l'autonòmica són una creació artificial que respon a la necessitat de dotar-se d'una estructura per gestionar la nació i la seva articulació descentralitzada, l'administració local i en especial el municipi es considera una creació natural o espontània configurada ja amb la creació de les primeres ciutats.
L'organització local més moderna apareix a l'edat mitjana, si bé, molts pobles no disposaven d'un poder local, si no que depenien directament d'un senyos feudal, el rei, la monarquia per fer-se forta va començar a concedir a moltes viles o ciutats un document que s'anomenava franquícia o carta franca que permetia que aquestes viles o ciutats poguessin crear una estructura política i administrativa poòpies. Temps després quan el monarca ja ha superat les pressions dels senyors feudals, aleshores imposa en cadascuna d'aquestes ciutats, juntament amb el poder local, uns representants reials. A la constitució de 1812 es reconeix el poder dels municipis per gestionar-se directament i es diu que el municipi conforma el primer nivell de l'administració local. I també hi haurà un segon nivell d'administració local, que serà la província. A imatge de les divisions territorials franceses.
Finalment arribem a la constitució espanyola de 1978 i en concret hi ha dos artícles que afecten a l'administració local; 137 i 140 -> preceptes que reconeixen l'autonomia del municipi i de la província per gestionar els interessos que li són propis.
03/11/2014 DOCUMENT “admin I profe nueva” Esquema copiat llibreta rosa.
Administració local la podem estructura de la següent manera; hi ha tres nivells: provincials, municials, i comarcal, a nivell espanyol és obligatori la províncial i la m unicipal, però a nivell català s'afegeix la comarcal.
PROVINCIAL Existència Nivell provincial és un nivell més recent que no pas el municipal. El provincial s'insituieix a espanya l'any 1833, es copia el model francés i divideix espanya en diverses profactures, que anomena províncies, aquest nivell s'instituicionalitza sobre tot a partir de l'aprobació de la constitució espanyola on es diu clarament que la província gaudirà d'autonomia per la gestió dels seus interessos. El nivell provincial és un nivell obligatori que ha d'existir al llarg del territori espanyol, amb una excepció: són les comunitats autónomes uniprovincials, en les CCAA on hi ha una sola provínicia, la seva organització i competències han estat traspasades a l'administració autonòmica, el mateix a passat en el cas de la Comunitat Foral de Navarra. A banda d'això existeix un territori que és el país Basc, on la província té molta més força que la resta d'espanya, ja que es considera com a territori històric.
Competències: són de 2 tipus: competència de cooperació i assitència tècnica i econòmica als municipis.
Prestació de serveis supramunicipals a la ciutadania, p . ex: carreteres de la província de bcn, sanitat, serveis socials.
Òrgans de govern: la província és un nivell local de l'acció indirecta.
Quins són? Primer lloc: hi ha un president (funció principal: representació de la institució).
En segon lloc tenim als vicepresidents: aquells òrgans unipersonals, responsables de sectors concrets d'activitat, competència de la diputació.
Tercer òrgan: el ple: és l'òrgan col·legiat, encarregat de pendre decisions en matèria de la competència provincial.
Quart òrgan: Junta de govern: òrgan conformat pel president i un conjunt de diputats per prendre decisions en determinats assumptes.
Cinquè òrgan: Comissions informatives: comissions creades per debatre i decidir diversos temes.
Al 2010 es va aprobar de la creació de les vegueries: eren una divisió territorial,existent a Catalunya a l'edat mitjana i que es va voler recuperar per dotar a catalunya, d'una identitat territorial pròpia, el que es volia era suprimir el nivell provincial i substituir-lo pel nivell vegarial. La divisió privincial catalana és: bcn, trrgona, lleida i girona,; la divisió veguerial havien de ser: girona, camp de tarragona, terres de l'ebre, ponent, àrea metropolitana de barcelona, no se que dels pirineus. L'any 2011 va quedar ens suspens.
COMARCAL: Existència: no és un nivell obligatori en l'àmbit estatal, la llei de bases de règim local de 1985: reconeix la capacitat de les CCAA de crear un nou nivell local que coexisteixi amb el provincial i amb el municipal. Molt poques han estat les CCAA que han fet us d'aquesta prorrogativa, algunes ho han fet amb un caràcter molt parcial. Astúries i el Bierzo i En el cas català l'administració comarcal es regula en el text refos pel qual s'aproba l'organització comarcal, aprobat mitjançat decret legislatiu 4/2003.
Competències: fixades en l'art. 25 d'aquest decret legislatiu: Competències atribuïdes expressament per aquest decret legislatiu. (art. 28 de la norma): correspon a les comarques a prestar assitència tècnica, jurídica i econoòmica als municipis, Cooperar conjuntament, Garantir la prestació dels serveis municipals, Cooperar Les competències atribuïdes per les lleis del parlament, totes aquelles competències que el parlament ha pogut delegar.
Competències que els hi delegui la Generalitat.
Òrgans: regulats a l'art. 11 d'aquest decret legislatiu, són el president, els vicepresidents, el ple, el consell d'alcaldes (reunió de tots els alcaldes de la comarca) i una comissió especial de comptes (funció de fiscalitzar i controlar els comptes del consell comarcal).
MUNICIPAL: inferior a l'administració local, obligatori.
Territori: el territori del municipi és l'àmbit on l'òrgan de govern del municipi exerceix les seves competències. La llei de bases de règm local (LBRL) de l'any 1985 i el decret legislatiu 2/2003 pel qual s'aproba el text refós de la llei municipal i de règim local de catalunya (TRLMRLC). Tant l'una com l'altre regulen la possibilitat d'alteració del terme municipal. Aquesta alteració pot ser: Una segregació de municipi (una part del municipi es separa del municipi original, per conformar un nou municipi : exemple: badia).
La fusió: suposa que dos municipis originàriament independents, s'ajunten per conformar un sol municipi nou.
Població: el padró municipal és un registre administratiu on s'han d'inscriure obligatòriament totes les persones que resideixen habitualment al municipi, el conjunt de les persones inscrites en el padró conforma la població. Cadascuna de les persones inscrites s'anomenen Veïns.
Competències: les competències del municipi estan previstes bàsicament a l'art. 26 de Llei de bases de règim local (LBRL), aquest precepte estableix quins són els serveis bàsics o mínims que ha de prestar un ajuntament, en funció del nombre d'habitants.
Òrgans que conformen l'ajuntament: alcalde, tinents d'alcalde, ple de l'ajuntament, la comissió especial de comptes, (en els municipis de més de 5 mil habitants) -> la junta de govern, les comissions informatives i els òrgans de participació ciutadana.
A més els ajuntaments disposen de 3 càrrecs d'phabilitació nacional que s'encarreguen de controlar l'activitat administrativa per tal de garantir-ne la seva legalitat. Aquests tres càrrecs el secretari municipal, l'interventor municipal, i el tressorer municipal. En els grans municipis, el secretari és el que s'encarga del tema jurídic, i els altres del tema econòmic.
ALTRES ORGANITZACIONS A NIVELL LLOCAL Supramunicipals: -Àrees metropolitanes: engloba la ciutat més important de la CCAA (bcn, mdrd) i les ciutats del voltant. Normalment són anteriors a la creació de les CCAA. Per tant quan es van crear les CCAA la majoria van desapareixer.
-Mancomunitats: són agrupacions voluntàries de municipis per prestar conjuntament determinats serveis.
Inframunicipals: -Les EMD: entitats menors descentralitzades, són entitats inferiors al munipi però per determinades circunstàncies tenen reconegudes competències i una organització administrativa pròpia.
En els municipis que tenen menys de 100 habitants, o aquells que voluntariament o decideixen (sempre que siguin pocs habitants) hi ha un sistema anomenat “Concejo abierto”, el qual és un règim en el que tots els veïns formen part de l'organització municipal.
...