Tema 3. Memòria a llarg termini (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 6

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 3: MEMÒRIA A LLARG TERMINI En memòria a llarg termini diferenciem:   Memòria que es pot declarar (explicita) o Memòria episòdica: recordar experiències de la vida.
o Memòria semàntica: recordar el significat de les coses Memòria que no es pot declarar (implícita  nivell inconscient) El fet que puguem declarar o no la informació és la consciència. Podrem declarar alguna cosa si som conscients. Si no som conscients no ho podem declarar. Ex: si toquem el piano no som conscients que el nostre cervell envia les ordres als dits per tocar el piano.
 MEMÒRIA DECLARATIVA O EXPLICITA Tulving  planteja que la memòria declarativa s’havia de dividir en dos  - - MEMÒRIA EPISÒDICA Parlem de memòria que un ha viscut. Es caracteritza per ser memòria personal.
Permet accés de memòries especifiques en un espai i temps particular Tulving  memòria personal en un temps i espai determinat.
Per ser episòdic el record ha de tenir un espai i temps concret. Si no es compleixen aquestes dues característiques es tractarà de memòria semàntica.
o Viatjar mentalment en el temps:  Enrrere: reviure episodis passats  Endavant: Anticipar esdeveniments del futur Ex: trencar-se la cama anant en bici És un sistema d’emmagatzematge que ens permet:    Catalogar esdeveniments únics Emmagatzemar-los de forma perllongada. Només ho vivim una vegada i ho mantenim la resta de la nostra vida.
Ens permet recuperar la informació d’un esdeveniment únic. Sempre els podrem recuperar.
COM HEM D’ESTUDIAR LA MEMÒRIA? Aproximacions a l’estudi de la memòria (com a procés)  com funciona la memòria amb elements de caràcter simbòlic o no (caracola vs. Cadira) - -  Ebbinhaus (finals sXIX) Utilitza material irreal, sense significat.
Fa experiments molt controlats al laboratori És criticat per focalitzar-se en qüestions menors i no en el fenomen Volia provar la memòria al marge de qualsevol contingut amb significat.
Volia evitar les variables de confusió que aporten els estímuls amb significat.
Descobriment: En 20 min ja hem oblidat Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez -  Barlett (1932) Utilitza material real, amb significat  investiga la memòria de material complex Però.. sorgeixen errors! 1. Aparició d’errors Codifiquem un esdeveniment.
Es va fer un experiment on després de veure com xocaven dos cotxes es feien als diferents participants una mateixa pregunta de diferents maneres (a quina velocitat colisionaven els cotxes?; a quina velocitat xocaven els cotxes...) Davant de la mateixa informació (en funció de com et fan la pregunta), la velocitat resposta canviava. Demostra que quan algú recorda alguna cosa ho reconstrueix, i si li canvies la paraula de la pregunta no ho reconstrueixes de la mateixa manera.
2. Esforç per donar sentit La nostra memòria sempre tendeix a donar-li sentit i interpretar la realitat. Allò que no ens quadra ho canviem de manera que tingui sentit.
3. Esquemes Els esquemes ens ajuden a interaccionar amb el món de forma eficaç mitjançant la representació d’aspectes de la nostra experiència que acostuma a ser la mateixa en múltiples ocasions. Son marcs conceptuals d’interacció am b l’entorn.  tota la interacció amb la memòria genera un context. Sempre tenim en ment aquest context.
Ex: quan anem a un restaurant, tothom sap que hi ha una sèrie de pautes a fer (entrar, sentar-se, demanar..). aquestes activitats es podrien configurar com un esquema mental.
Ex 2: entres a una oficina i al sortir et pregunten que recordes d’ella. Que t’enrecordis més d’una cosa, és perquè t’ha cridat l’atenció i això no forma part de l’esquema que tens d’oficina.  Els esquemes determinen quina informació es quedarà i quina no. Hi haurà:    Bona memòria per: ítems atípics i ítems congruents Poca memòria per: ítems incongruents Falses memòries per alguns ítems: ítems freqüents en l’escena però inexistents en l’episodi (ex: llibres) *ALTRES VARIABLES QUE DETERMINEN LA MEMÒRIA D’UN ESDEVENIMENT: 1) Imaginabilitat 2) Predictibilita Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez La diferencia entre la primera columna i la segona, és que la primera tenia aparaules molt abstractes, i la segona es referia a paraules més concretes que ens permetien generar un història (columna visual) I perquè la nostra memòria episòdica funciona millor amb esdeveniments que tenen un component visual?  perquè el nostre sistema de memòria episòdica emmagatzema les nostres experiències, i les nostres experiències tenen principalment un caràcter visual. Això passa, perquè ens dóna un context.
El component visual es tan rellevant pel nostre record i com recordem la info, que quan el nostre sistema de memòria intenta recuperar memòria del passat, intentarà visualitzar-ho. Això passa perquè quan intentem recuperar elements del passat d’una manera molt forta, intentem activar els mateixos patrons neuronals que vam activar en aquell moment. Quan recordem constantment revivim el passat.
Què passa amb els cecs de naixement i els que adq uireixen la ceguera? La gent que creix amb una ceguera tenen certa disminució amb els records del passat, perquè el cervell no els hi permet fer amb tanta riquesa i nitidesa al no poder-ho visualitzar.
Els nostres records episòdics tenen un contingut visual molt alt.
Record fotogràfic  alteració del record per recordar. És altament memòria episòdica.
3) Nivells de processament La informació pot ser processada a diferents nivells, dels més bàsics (forma visual), passat per la forma fonològica i finalment la més profunda (significat contextual). Va de superficial a profund.
Els nivells de processament ens indiquen quina petjada ens quedarà en la memòria. A nivell de record, en la forma visual, o t’ensenyen GOS o no ho recordes.
Podem recuperar qualsevol info del nostre passat nomes amb trossos d’aquesta info. Aquest record l’ha portat només un tros. El nostre sistema és capaç de evocar-nos un record només al veure una part d’ell i recuperar la resta.
- El fet de llegir és un processament automàtic (efecte Stroop) Els nivells de processament determinen la durabilitat en la LTM En el bucle fonològic entra la info per la part sensorial, la podrem processar i serem conscients de la manipulació.
Perquè la info que es processa mes profundament és més recordada?  perquè li donem un significat, i això ens podrà ajudar a fer estratègies com l’encadenament.
És més fàcil recuperar info que s’ha codificat des d’un punt de vista semàntic o profund?  millora perquè establim unes petjades amb molta més qualitat. En ves de recordar GOS, recordem que era un animal i com era.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 4) Organització de l’aprenentatge El nostre record sempre intenta organitzar la informació. El caràcter organitzatiu és molt rellevant.
A diferencia de l’aprenentatge de síl·labes sense significat (Ebbinhaus), les paraules amb significat mai representen un aprenentatge estrictament nou per se.
Es tracta més aviat de seleccionar de forma òptima el material que forma part d’un episodi.
Tulving  descobreix que això té lloc ja que organitzem de forma subjectiva la informació.
Tasca: tots comencem a aprendre una llista de paraules molt llarga. Al repetir la informació n’incorporem de noves, i els dos grups augmenten (La segona llista de paraules és la mateixa que la primera però amb les paraules desordenades).
Anem fent aprenentatge amb els diferents assajos. Arriba un moment on tots arribem a una asímptota, i a partir de 10 al nostre sistema li costa més adquirís nova informació a no ser que utilitzem estratègies.
Tulving  demostra que en aquest moment on ja parem de recordar, separa a la gent en dos grups. El primer grup ha de recordar igual. El segon grup li proposa utilitzar l’estratègia de que cada cop que aparegui una paraula les ordeni amb les lletres del alfabet, i al sortir la segona, enrecorda’t de que la primera començava per J. Així, va aconseguir que el segon grup de gent recordes moltes més paraules, mentre el primer grup, sense utilitzar cap estratègia no va augmentar gaire.
Conclusió: hem d’utilitzar estratègies que ens ajudi a organitzar la informació.
- 5) Intencionalitat Diferencia entre intencional vs. Accidental Prestar atenció no és un requisit únic per memoritzar millor o La intencionalitat es refereix a establir un principi d’organització del material a estudiar o Mandler (1967)  Participants rebien un feix de cartes amb una paraula en cada una. Es dividien en 4 grups amb diferents instruccions.
 Aprèn les paraules  Ordena les cartes en categoria segons el significat  Ordena les cartes en categoria segons el significat sabent que despres hauràs de fer un test.
 Disposa les paraules en columnes.
 Resultats  A més organització, més es pot recordar.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez EL CAS DE HM (HENRY MOLAISON)  Lobotomia del lòbul temporal medial bilateral per aliviar una greu epilèpsia Hipocamp Amygdala Àrees coritcals rinals  Deixa de tenir epilèpsia, però va ser l’últim pacient en rebre aquest tractament ja que va afectar greument a la seva memòria.
1. Els tipus de memòria han de tenir un substrat neuronal, ja que sinó no sabem el que estem explicant o estudiant Es busca la evidència causal 2. El cas HM es singular ja que va ser una persona que es deixava explorar. La neuropsicòloga va voler caracteritzar-lo.
Patia una epilèpsia severa no tractable farmacològicament (resistent)  Els cirurgians van extreure la zona suposadament causant (zona molt àmplia)  Li extirpen el lòbul temporal medial bilateral SENCER! - No va tenir més crisis epilèptiques però no podia recordar el passar ni realitzar cap aprenentatge  Si la lesió es bilateral, actualment no s’extirpa  Aportacions i contribucions del cas HM 1) NIVELL DE SISTEMES DE MEMÒRIA (evidències de la separació per tipus de memòria) - No tota la memòria estava malmesa, la memòria de treball en curt temps està preservada (separació de memòries) Memòria no declarativa preservada, també Tasques que podia realitzar: o Tasca del mirall: Reseguir el contorn d’una figura utilitzant únicament el reflex propi en un mirall.
 Molt succeptible a l’aprenentatge  Més intents, més encerts  HM pot formar memòries noves, podia aprendre però no era conscient de cap intent anterior.
o Tasca de llista de paraules: Recordar una paraula d’una llista amb pistes  HM pot fer-ho, ja que el record es recent, però tampoc és conscient o Tasca de les figures incompletes: Identificació d’imatges partint d’una molt borrosa que cada cop es veu més nítida  HM ho realitza normalment ja que s’utilitza informació semàntica del passat per relacionar conceptes.
Tampoc era conscient de per qué ho podia fer  Si son coses que no coneix no es realitza o Tasca condicionament pavlovia: HM pot aprendre tasques condicionants, però no era conscient de res.
(!) Cas HM ajuda en la separació de la memòria semàntica i episòdica.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2) NEUROANATOMIA DE LA MEMORIA  Evidència de que l’Hipocamp és una estructura clau per realitzar aprenentatges, però no la única.
 La informació sempre passa per hipocamp, ja que és el que coordina la informació i l’activació d’altres zones de còrtex  Hipocamp com a GESTIONADOR!  Models animals  Models computacionals  La lesió genera amnèsia, tant anterògrada com retrògrada - Amnèsia: Pèrdua de memòria, incapacitat de recordar o Retrògada: Inhabilitat per recordar esdeveniment abans de la lesió  No pots recordar el passat Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Forat amnèsic (no ocupa tot el passat)  Si la memòria es molt remota sí que es pot recordar o Anterògrada; Inhabilitat per recordar els esdeveniments després de la lesió  No pots crear noves memòries  Es pot recordar el passat molt remot Problema!  Molts amnèsics no perden la informació de tot el seu passat.
L’amnèsia es centra sobretot en la informació emmagatzemada recentment, la més remota es queda.
Què vol dir la consolidació de la memòria i per què la consolidem? Procés pel qual permets que una memòria no s’oblidi.
 Com una memòria passa a ser permanent? Per l’hipocamp no passa tot (sinó ens saturaríem i no tindríem espai per tot). A partir d’estudis hem arribat a la conclusió que sempre intervenen dues grans estructures: 1) Hipocamp 2) La resta del còrtex  un cop la info s’ha transformat en un primer estadi, som capaços de traslladar la info a una altre estructura que ens permeti guardar-la i a la vegada alliberi un estat buit per generar noves memòries.
(!) Quan pensem en consolidació de la memòria, hem de pensar que consolidem perquè hem d’aprendre informació nova. És un sistema molt efectiu perquè: (el que ens permet la consolidació) 1. No deixa d’aprendre mai esdeveniments únics 2. No oblida tota la resta Hi ha dos models teòrics que expliquen aquest procés. Quan un forma una memòria nova intervé l’hipocamp. Quan s’incorpora aquesta nova memòria, la informació lliga amb moltes altres de les que ja tenim (esquemes). Amb el temps aquesta informació nova de l’hipocamp es desvincula i passa a estar lligada a nivell cortical. Amb el còrtex aquesta informació no s’oblidarà.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez A) Model estàndard: B) Model de traça múltiple SON I MEMÒRIA: Hi ha un moment on es deixa de consolidar la informació. Quan un dorm, el sistema dedicat a aprendre constantment de l’exterior, no existeix i es pot dedicar a fer una altre cosa com consolidar la informació.
 EL DORMIR El dormir és un estat cerebral idoni per realitzar certes funcions de la memòria, com per exemple deixar de formar de noves. Està acompanyat de la pèrdua total o parcial de la consciència  Per què dormim? Podria tenir tres funcions primordials: - 1) Conservació energètica 2) Restauració de l’organisme 3) Consolidació de la memòria  Com el podem caracteritzar? Electroenfalografia (EEG) Electromiograma (EMG) Eectroculograma (EOG) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Arquitectura del son El son té una estructura molt marcada. A nivell descriptiu sabem que quan ens anem a dormir tenim la fase I, borrosa on encara sentim paraules. Aquesta fase dura molt poc. Has de decidir si tanques els ulls o els obres del tot. Si els tanques entres en la fase II: el son d’ones lentes, l’activitat cerebral canvia radicalment. Un cop entrat en aquesta fase i passada una estona, passa a la fase III: passa de la calma a l’activitat. El cervell passa a la son REM: és la mateixa activitat que quan un està despert  Son bastant profund.
Aquests estats cerebrals fluctuen perquè en gran part dediquen l’esforç en consolidar la memòria.
Dormir té una funció directament implicada en la memòria. Ha de crear estats cerebrals idonis per consolidar la informació.
El son d’ones lentes és optim per consolidar informació que depèn de l’hipocamp: informació episòdica El son REM és òptim per consolidar Informació que no depèn de l’hipocamp  info procedimental  Interacció memòria – son MEMÒRIA DECLARATIVA (què he esmorzat aquest matí) La que se’n coneixen més bé els mecanismes neurals MEMÒRIA PROCEDURAL (anar en bici) Consolidació en SWS Consolidació en fase REM Dependent de l’hipocamp Independent de l’hipocamp La més estudiada en relació al son  Consolidació de la memòria: La mateixa estructura que ens permet aprendre, els permetrà continuar aprenent tota la vida perquè la informació s’anirà traslladant de l’hipocamp al neocòrtex o còrtex.
- Sistema basat en l’hipocamp Sistema basat en el còrtex  sistema lent. La informació que el còrtex necessita per saber quina informació consolidar és la repetició.
(!) Cap sistema funciona sense l’altre.
ADQUISICIÓ CONSOLIDACIÓ ADQUISICIÓ Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Adquisició: incorporació d’informació (nova) durant l’aprenentatge i la seva codificació com a traca vulnerable en la memòria.
Consolidació: estabilització de “memòries noves”.
També inclou processos d’integració amb memòries preexistents a llarg termini.
Recuperació: reproducció emmagatzemada en memòria.
d’informació Si només experimentem les coses un cop.. com ho consolidem? Durant el son, un dels fenòmens cerebrals i de memòria mes importants és que l’hipocamp reactiva les memòries que hem viscut durant el dia. Així doncs, li podem enviar al còrtex la informació que hem viscut múltiples vegades i així ell pot dur a terme la consolidació.
La consolidació no és un procés passiu, sinó actiu que necessita de les dos estructures (hipocamp i còrtex) Quan dura aquest procés de consolidació? Més d’un dia. Les nostres experiències no són úniques, sinó complexes ja que els hi afegim records que ja tenim. El procés de consolidació tarda MOLT temps.
*La gent que te problemes d’insomni fort, afecta de forma directe a la memòria, ja que perd capacitat per fer aquesta consolidació.
Estudiar el dia abans  tindrem insomni (tardà: 4 am up o inicial: dormir-te a les 4 am). Quin dels dos tindrà més problemes en consolidar la informació del dia abans? El tardà, ja que aquesta informació nova no és procedural,, i aquesta exigeix del REM. En les ones lentes, la que s’encarrega de consolidar la memòria declarativa, episòdica. Així doncs, si tenim insomni, ens interessa dormir més la primera part i està despert la segona.
Per què no és efectiu dormir-se escoltant xino pels auriculars si teòricament es repeteix la informació molts cops mentre dormim? Perquè estem assumint que el son forma memòria noves i les consolida. I el dormir és òptim per consolidar informació però no per formar memòries noves. Primer necessitem formar la memòria, i en el son ens beneficiem de consolidarla.
(!) Durant la migdiada també consolidem informació.
 - MEMÒRIA SEMÀNTICA Coneixement general del món.
Exemple: saber el nom del president Quan naixem no tenim memòria semàntica.
La separació de la memòria en aquests dos tipus de memòria no és completament tancat. Quan has viscut alguna cosa molt de temps, ja no té lloc en un temps i espai determinat. Ex: anar en metro a la uni.
...