Estats Moderns (II) (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història dels Sistemes Socials i Polítics
Profesor N.S.M.B.
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 TASCA 6: TRES GRANS REVOLUCIONS 1. Quin paper va tenir la corona britànica durant les Revolucions anglesa i americana? Raona la teva resposta (400 paraules) (2 punts).
Pel que fa a la Revolució Anglesa, la corona britànica en va ser en gran mesura la causa. L’existència d’un règim monàrquic com era la corona britànica va fer que s’esdevingués la revolució.
Amb la mort d’Isabel I l’any 1603 va finalitzar també el govern dels Tudor en territori anglès i va pujar al tron Jacob VI d’Escòcia i I d’Anglaterra, pertanyent a la dinastia dels Estuards. Jacob I, però, sempre va fer cas omís del Parlament anglès i mai li va donar la importància que aquest es mereixia: durant el seu govern mai el va convocar.
Amb la finalitat d’enriquir-se, el rei va començar a decretar nous impostos, penant el seu impagament amb presó. De la mateixa manera, va començar a acceptar suborns per part de nobles a canvi de favors. Finalment, molts dels tractats que havien estat firmats per la reina Isabel van ser anul·lats.
Aquests fets, sumats a molts d’altres, van acabar d’augmentar les tensions que hi havia entre la corona i el poble i van fer esclatar la revolució, de manera que es pot afirmar que la corona britànica va ser la causa política de la Revolució Anglesa.
La Revolució Americana ha estat percebuda tradicionalment pels nord-americans com una heroica lluita moral per la llibertat en contra de la tirania britànica. La corona britànica, o més aviat la seva relació amb la colònia americana, doncs, suposarà per la revolució americana la seva principal causa d’esdevenir-se, de la mateixa manera que per la pròpia revolució anglesa.
L’inici del conflicte va ser la imposició per part de la corona britànica, sota el regnat de George III, d’un seguit de mesures humiliants per als colons, com ara la prohibició de colonitzar a l'oest i limitacions en el comerç, la prohibició d'obertura de noves fàbriques o els impostos directes per sufragar el deute britànic de la guerra.
El sistema imperial administrat des de Londres era irracional i incompetent. No hi havia cap unificació administrativa dels diversos organismes, ni tampoc una regulació eficaç del comerç. La corona va començar a aprovar certes lleis que van incrementar la tensió entre la metròpolis i les colònies: en primer lloc, degt a l’aprovació del Stamp Act, els 1 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 congressistes neguen al Parlament britànic el dret d'imposar taxes i promouen un boicot general als productes britànics. Al final, el Parlament britànic va derogar la polèmica llei el 1766, però les tensions van continuar, per exemple amb la matança de Boston l’any 1770 o amb el Boston Tea Party, l’any 1774. George III va seguir ignorant sistemàticament les peticions dels colons que argumentant contra el Parlament van augmentar la consciència de ruptura històrica i fundar el mite americà.
Aquesta tensió, finalment, va desembocar amb la declaració d’Independència dels Estats Units, l’any 1767.
2. Exposa breument la divisió de poders resultant del sistema de Westminster (500 paraules) (2 punts).
El sistema de Westminster o sistema de sobirania parlamentària, és el sistema pel qual el Parlament concentra tot el poder. Rep el seu nom en referència a la seu del Parlament britànic. Va sorgir en part a causa de les contínues tensions del Parlament amb la dinastia Tudor i amb l’Estuard, ja que el convocaven a voluntat i l’ignoraven contínuament. Aquest sistema va suposar una estructura política fortament controlada pel Parlament que limitava el poder de la monarquia. Tot i que en aquest sistema no s’observa una divisió estricta de poders, se’n deriven tres: En primer lloc, el poder executiu. Aquest poder formalment es troba en mans d’un cap d’Estat, ja sigui un monarca o un president. A partir de la Revolució Gloriosa, la monarquia està subjecta a control constitucional i parlamentari. Posteriorment, amb el regnat dels Hanover, el poder executiu es desvincula de la corona i el forma la majoria parlamentària. La corona manté el poder formal de veto reial, però no el fa servir des de 1707. Fàcticament, però, el poder executiu es troba format pel Primer Ministre i el seu gabinet. El Primer Ministre britànic és membre del Parlament i és nomenat per la majoria parlamentària, de la mateixa manera que també ho són els seus ministres. En altres sistemes, el president és elegit directament per la ciutadania. El Primer Ministre es distingeix perquè té dret de veto.
Pel que fa al poder legislatiu, funciona segons un sistema bicameral. El Parlament té la potestat legislativa, és a dir, no pot ser vetat. Els membres del parlament són escollits per districtes (un escó, un districte). Dins el poder legislatiu es troben dos subòrgans de govern: en primer lloc la cambra dels Lords, que havia estat la cambra principal durant 2 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 el segle XVII i la constituïen els grans terratinents i bisbes. En segon lloc, la cambra dels Comuns que era una cambra secundària durant el segle XVII on es votava per districte electoral. Fins a la Gloriosa Revolució, aquesta cambra era convocada pel rei.
La Cambra dels Comuns, doncs, abastaria els representants dels comtats i ciutats, mentre que la Cambra dels Lords estaria formada per la jerarquia eclesiàstica i la noblesa.
Finalment, pel que fa al poder judicial no hi havia una constitució escrita i els documents eren quasi-constitucionals. Alguns exemples dels documents que es van escriure pel poder judicial són la Carta Magna, el Bill of Rights, o el Human Rights Act.
Eren “quasi-constitucionals” perquè podien ser modificats mitjançant un procediment parlamentari ordinari. El poder judicial estava subordinat al legislatiu, ja que no podia modificar ni derogar lleis.
3. Significat de “república” i “democràcia” en les Revolucions americana i francesa (500 paraules) (2 punts).
Els termes “república” i “democràcia” adopten significats diferents segons les èpoques que travessen, tant per separat com en comparació: Pel que fa a “república”, durant la revolució americana, John Adams la defineix com “l'imperi de les lleis i no dels homes”. Posant l'accent sobre la llei, Adams vol limitar el poder del poble, ja que el govern del poble pot caure sempre en abusos quan no hi ha control.
Durant la revolució francesa i posteriorment durant tot el segle XVIII el terme “república”, designarà tant l’Estat, com la forma essencial de la política o un règim polític que provarà de conciliar l’ordre públic amb els drets dels ciutadans.
A partir de 1787, la diferència entre “república” i “democràcia” anirà calant en el llenguatge polític. “Democràcia” designarà una “democràcia directa”, mentre que “república” designarà una “democràcia representativa” com la recollia la constitució.
El concepte de democràcia trobarà diverses definicions en diversos autors. Durant la revolució americana, amb James Madison, s’entendrà per democràcia “una sociedad que consiste únicamente en un pequeño número de ciudadanos que se reúnen y administran personalmente el gobierno.” Per ell la democràcia és una forma de govern 3 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 dèbil, ja que no pot resistir el poder de les faccions. La república, en canvi, té els mecanismes per contrarestar els interessos derivats de la distribució desigual de propietats i talents. El govern representatiu per part d'homes savis i justos pot harmonitzar els diversos interessos d'una vasta comunitat política.
Per a Rousseau, d’altra banda, el terme “república” farà referència al poble sobirà que s'autogoverna segons les seves pròpies lleis. La sobirania s'articularà en la legislació, que és l'expressió de la “voluntat general” del poble. La voluntat general no es defineix pel nombre de persones que hi participen sinó pel seu contingut: l’interès general.
Segons Rousseau, el govern (òrgan executor de la llei) ha d'estar separat de l'òrgan legislatiu, que pot prendre diferents formes: monarquia, aristocràcia o democràcia. La república (poble sobirà que es dóna llei a sí mateix) pot ser tant una aristocràcia com una democràcia.. La democràcia requereix, segons ell, un territori petit i senzillesa de costums. Si no, estarà sempre exposada a guerres civils.
Els Enciclopedistes, finalment, definiran la democràcia com: “Toda república en la que la soberanía reside en las manos del pueblo es una democracia; si el poder soberano se encuentra exclusivamente en manos de una facción del pueblo, es una aristocracia.” El poder recau en l'Assemblea general i no en cap ciutadà particular. Les virtuts de la democràcia rauran, doncs, en el paper de les majories i l'amor a les lleis i a la pàtria.
Quan aquests manquin, la democràcia es corromprà igual que ho farà també quan s'exigeixi una igualtat extrema entre ciutadans.
4. Les revolucions polítiques modernes i les cartes de drets. Detalla els principis fonamentals d’una d’aquestes cartes de drets: el Bill of Rights (1689), la Constitució Federal dels Estats Units (1787) o la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789). (600 paraules) (2 punts) La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius i va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Els seus principis fonamentals es basen en la llibertat com es veu en els següents articles: 4 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 “Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.” Els articles 4 i 5 intenten definir i circumscriure la llibertat: “Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei.” “Article 5. La llei només té dret a prohibir les accions nocives per a la societat. Tot allò que no està prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no ordena.” Els Articles 7, 8, per exemple precisen les característiques de la llibertat individual, com ara la presumpció d'innocència o la irretroactivitat de la llei: “Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per la llei i segons les formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, expedeixen, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha d’obeir a l’instant; la resistència el fa culpable.” “Article 8. La llei només pot establir penes estrictament i evidentment necessàries; i ningú no pot ser castigat sinó en virtut d’una llei establerta i promulgada anteriorment al delicte, i legalment aplicada.” Els articles 10 i 11 es refereixen a la llibertat d'opinió, de premsa i de consciència: “Article 10. Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.” “Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el benentès que haurà de respondre de l’abús d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.” Alguns articles també fan referència a la igualtat, com ara l’article 6: 5 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 “Article 6. La llei és la expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són iguals davant dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i talents.” L'article 16 és el precepte en el qual estan consagrats els fonaments de tot Estat que afirmi tenir Constitució; l’article en qüestió senyala que sense un Estat que garanteixi els Drets Humans i estableixi la separació de poders, no hi pot haver Constitució: “Article 16. Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució.” Finalment, altres articles, com el 17, fan referència a la propietat privada: “Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d’una justa i prèvia indemnització.” 5. Quines són les conseqüències polítiques de cadascuna de les tres revolucions? Exposa i argumenta la teva resposta (500 paraules) (2 punts).
Pel que fa a la Revolució Americana, les seves conseqüències polítiques van ser diverses. Per les potències implicades, Anglaterra va patir la primera gran derrota des de la Guerra dels Cent Anys (1339-1453); França es va trobar al màxim d'endeutada i els ideals de llibertat contra l'Antic Règim es van difondre arreu; Espanya, en canvi, en surt reforçada però les idees independentistes calen en les colònies hispanoamericanes.
La relativa homogeneïtat ideològica i social dels Estats Units va ser clau pel seu èxit.
Tot i així, la Constitució Federal no va blindar tots els problemes: seguien havent-hi tensions territorials, esclavitud, diversitat ètnica, extensió del vot, desigualtats econòmiques. Tot i això, es va consumar la primera revolució de caràcter liberal que va permetre fer realitat les idees més avançades de la Il·lustració: es va posar en pràctica la divisió de poders de Montesquieu: el poder legislatiu va recaure sobre el Congrés (dividit en dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants; el judicial, sobre el Tribunal Suprem i finalment, l’executiu va ser encarnat pel President de la República.
6 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Quant a la Revolució francesa, cal destacar que és un fenomen polèmic dins la historiografia contemporània: té tants detractors com entusiastes. La Revolució va tenir un fort impacte en la història del món modern. Els historiadors del XIX l'equiparen amb la caiguda de l'Imperi Romà, les creuades o la Reforma. La Revolució Francesa va tenir efectes sobre tots els Estats que van voler modernitzar-se, unificar-se o independitzar-se els 150 anys següents i al mateix temps va servir de model a les successives “revolucions socials” en contra de l'ordre establert.
A grans trets, es podria dir que les conseqüències polítiques de la Revolució Francesa van ser que es va destruir el sistema feudal, al mateix temps que es donava un fort cop a la monarquia absolutista, va sorgir la creació d’una República de caire liberal, es va difondre la declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, es va separar l’Església i l’Estat, entre d’altres.
Finalment, pel que fa a la Revolució Anglesa, les seves conseqüències polítiques van ser en primer lloc, la instauració d’una Monarquia Constitucional a Anglaterra, de manera que el monarca ja no tenia poder absolut sobre la llei i el poble; en segon lloc, la instauració d’un Sistema Parlamentari de Govern, on hi hauria dues cambres de representants (la cambra dels Lords i la dels Comuns) que tenien funció de vincle entre la corona i el poble anglès, de manera que regulava i avalava les decisions i accions de la corona.
L’última conseqüència política de la revolució anglesa va ser la instauració de la figura del Primer Ministre, equivalent en molts aspectes a la figura de l'Executiu (president) en un sistema republicà. El Primer Ministre s'encarrega de ser "la mà dreta de la corona" en tot allò referent a l’exercici del poder executiu de l’Estat, però està designat per una elecció popular que ha de ser avalada pel Parlament.
7 ...