Apunts Economia Aplicada i de l'Empresa (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Economia Aplicada i de l'Empresa
Año del apunte 2012
Páginas 50
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 35
Subido por

Descripción

Professor: Oriol Roca

Vista previa del texto

ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   ECONOMIA  Ciència  que  estudia  com  els  individus  i  les  societats  utilitzen  els  recursos  escassos   per   a   produir   mercaderies   (béns   i   serveis)   i   distribuir-­‐les   entre   els   diferents   individus   per   a   satisfer  les  seves  necessitats.       El   problema   econòmic   fonamental   és   que   tenim   uns   recursos   escassos,   limitats,   i   les     necessitats  són  il·∙limitades.             RECURSOS      <      NECESSITATS       Per   satisfer   les   nostres   necessitats   desenvolupem   una   activitat   productiva,   produïm     mercaderies  (béns  i  serveis).         El  resultat  de  l’activitat  productiva  s’ha  de  distribuir  entre  la  població.     ECONOMIA   MIXTA   DE   MERCAT   Funciona   bàsicament   amb   els   mecanismes   de   mercat,   però   l’Estat  hi  desenvolupa  un  paper  molt  important.   ECONOMIA  PURA  DE  MERCAT  Tota  es  basa  en  les  decisions  i  mecanismes  del  mercat.     *Abans,   una   sèrie   de   països   tenien   tota   l’estructura   de   mercat   organitzada   a   través   del   seu   estat.  Actualment,  només  queden  Cuba    i  Corea.                          Recursos      <      Necessitats                                Mercat   § Definició  ECONOMIA              Activitat  Productiva                            Economia  MIXTA                                      +                      Distribució  de  la  producció                        de  MERCAT                              Sector  Públic   v Diferents  nivells  d’anàlisi     MICRO  /  MACRO   Ø MICRO  Com  es  comporten  els  agents  de  mercat,  cada  agent.   Ø MACRO  Els  que  afecten  el  conjunt  de  l’economia.                    Preus   MACRO          Atur            Producció  (PIB)     v Diferents  “maneres  d’enfocar”     POSITIVA  /  NORMATIVA   Ø POSITIU  Anàlisi  positiu:  Tractarà  de  donar  explicacions  objectives  i  “científiques”  sobre   el  funcionament  de  l’economia  i/o  de  determinats  fenòmens  econòmics.   Ø NORMATIU  Dóna  recomanacions  sobre  diferents  temes  econòmics;  com  fer  les  coses   des  d’un  punt  de  vista  econòmic,  punt  de  vista  subjectiu.  SI  està  bé  o  no  des  d’un  punt   de  vista.       *GLOBALITZACIÓ  ECONÒMICA   § Importància  Comerç  Internacional                              Finances  Institucionals         1     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   INDIVIDUALISME   METODOLÒGIC   Economia   que   estudia   com   es   comporten   els   individus   i   després  com  es  comporten  el  conjunt  dels  individus,  les  diferents  economies.     PREU  DEL  DINER  És  l’interès.  Com  +  interès  +  car,  com  –  interès  més  barat.                                                                                                   2     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Pràctiques  1  -­‐    a  realitzar  en  la  primera  classe  (15/9/2010)       A)  Discutir  si  són  certes  o  falses  i  a  quin  àmbit  de  l’economia  (Microeconomia  o   Macroeconomia)  podríem  atribuir  les  següents  premisses:     1. La  taxa  d’inflació  de  l’economia  espanyola  va  ser  negativa  durant  alguns  mesos  de   l’any  2010.   Cert.      Macroeconomia.    (IPC    Mesura  la  inflació  -­‐>  Índex  de  Preus  del  Consum)     2. L’atur  a  Catalunya  ha  crescut  acceleradament  en  els  darrers  mesos  i  ja  dobla  a  la   mitja  de  la  UE.                    Macroeconomia.    (PIB  -­‐>  Producte  Interior  Brut  que  mesura  la  producció  d’una   economia)     3. Les  retallades  en  la  despesa  pública  no  ajudaran  a  curt  termini  al  creixement   econòmic.                          Macroeconomia.     4. La  crisi  financera  és  l’únic  motiu  de  la  crisi  econòmica  que  està  patint  l’economia   espanyola.   Fals.        Macroeconomia.     5. El  preu  del  diner  s’ha  reduït  durant  el  darrer  trimestre  amb  l’objectiu  de  facilitar   l’obtenció  de  finançament.                            Macroeconomia.    (El  preu  del  diner  afecta  a  tots  els  sectors  econòmics)     B)  Discutir  des  de  quin  enfocament  (Positiu  o  Normatiu)  estarien  fetes  les  següents   afirmacions:     1. El  poder  adquisitiu  dels  salaris  s’ha  reduït  a  Catalunya  durant  els  darrers  5  anys.   Positiu.     2. El  govern  està  obligat  a  reduir  la  despesa  pública  i/o  augmentar  els  impostos  per  tal   de  reduir  el  dèficit  públic.   Normatiu.     3. Les  persones  que  tenen  comportaments  personals  de  risc  (i.e.  fumar)  suposen  un   cost  per  a  la  societat  que  es  manifesta  en  uns  costos  mèdics  més  elevats.   Positiu.     4. Les  pensions  han  d’incrementar-­‐se  al  mateix  ritme  en  que  augmenten  els  preus.   Normatiu.     5. Els  estudiants  universitaris  paguen  un  15%  del  cost  dels  seus  estudis,  per  la  qual  cosa   és  d’esperar  que  el  Govern  vulgui  augmentar  aquest  percentatge  i  incrementar  les   taxes  de  matrícula.   Normatiu.           3     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  1:  L’ECONOMIA  COM  A  OBJECTE  D’ESTUDI         Product.   §              Què  produir?   Activitat   Definició  ECONOMIA  -­‐>  Els  problemes  econòmics  fonamentals    Com  produir?            Demanda                    Escassos                      Insaciables  /  Il·∙limitades        Per  a  qui  produir?              Distribució   Ø RECURSSOS        <          NECESSITATS                          Escassos              Recursos   o Recursos                Necessitat  d’escollir  =>  COST  d’OPORTUNITAT   • Factors  productius   § Recursos  naturals:  Tot  el  que  aporta  la  naturalesa  al  procés  productiu.   o Renovables:   Aquells   que   podem   utilitzar   de   manera   reiterada   en   la   producció  -­‐>  no  vol  dir  que  siguin  il·∙limitats.   o No  renovables:  S’exhaureixen,  s’esgoten  en  el  procés  productiu.   Ritme   d’explotació   que   els   converteix   en   sostenibles,   que   no   s’esgoten  (ex.  Pesca,  boscos...).   § Treball:   Temps   i   capacitats   intel·∙lectuals   que   les   persones   dediquen   a   l’activitat  productiva.  Inclou  les  capacitats  de  les  persones.   És  un  recurs  limitat  però  no  fix,  és  també  limitat  en  el  temps.   § Capital:   Béns   produïts   per   obtenir   o   produïr   altres   béns.   Aquests   béns   poden  ser:   o De  consum   o De  capital:  Per  obtenir  altres  béns  (ex.  Infraestructures,  maquinària...).   *Quan  decidim  produir  béns  de  capital,  hi  destinem  una  sèrie  de  recursos  que  no  són  per  a  necessitats   humanes.  Aquests  béns  de  capital  ajuden  a  què  l’economia  produeixi  més  en  el  futur.     Renuncia  del  consum  present  per  consumir  més  en  el  futur.   *Es  pot  estalviar  guardant  els  diners  un  mateix  o  posant-­‐los  en  un  sistema  financer.  Normalment  els   diners  es  posen  en  un  sistema  financer  per  seguretat  i  comoditat.   El  sistema  financer  és  el  que  permet  a  una  economia  convertir  l’estalvi  en  inversió,   béns  de  capital.  El   sistema   financer   és   una   part   vital,   imprescindible   en   l’economia   perquè   produeix   béns   de   capital   (invertir   en   maquinària,   instal·∙lacions...).   Si   no   s’inverteix   en   béns   de   capital,   l’economia   tindrà   un   problema   greu   perquè   tindrà   dificultat   per   créixer   en   termes   econòmics.   Si   no   s’inverteix   en   béns   de   capital,  els  béns  cada  vegada  seran  més  vells.     ESTALVI      =>      INVERSIÓ                                                                            PRODUCTIVITAT   Hi  ha  països  que  tenen  sistemes  financers  molt  corruptes.  Avui  dia,  hi  ha  països  pobres  que  inverteixen   en   països   rics   perquè   no   tenen   confiança   en   el   seu   sistema   financer.   Així   doncs,   l’estalvi   dels   països   pobres  es  converteix  en  la  inversió  dels  països  rics.  Sense  el  sistema  financer  l’estalvi  no  seria  creixement   econòmic.   • Necessitat   d’escollir:   Els   recursos   són   escassos   i   limitats   cosa   que   fa   que   s’hagin   d’escollir   el   seus   usos   (ex.   IKEA).   Constantment   ens   trobem   en   situacions   que   ens   fan   escollir   i   el   que   fem   és   comparar   els   costos   i   els   4     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   beneficis,   no   sempre   monetaris   i   visibles   (ex.   el   TEMPS).   Aquests   costos   d’oportunitat  són  variables  i  diferents  d’uns  als  altres.     COST  d’OPORTUNITAT:  el  que  renunciem  per  a  fer  una  determinada  cosa  en  un  moment,  per   gaudir  o  disposar  de  més  en  un  futur.     *COMERÇ  INTERNACIONAL  I  GLOBALITZACIÓ  ECONÒMICA   è Fort  increment  dels  intercanvis  comercials  internacionals  (ex.  ROBA:  Xina,  Marroc,  Turquia...)   è Fort  increment  dels  moviments  de  capital  financers.   o Internacionalització        dels  processos  productius  (ex.  1  cotxe,  +  de  8  països).              dels  fluxos  de  capital  (cada  vegada  +  països  en  l’economia).   o Creixent  convergència  en   -­‐>   Preferències   dels   consumidors   (cada   vegada   ens             assemblem  més  en  quant  a  preferències).           -­‐>   Estratègies   empresarials   (semblança   en   l’actuació   de             les  empreses).           -­‐>  Obertura  dels  mercats  (cada  vegada  s’assembla  més  el           comportament   dels   països.   Els   aranzels   cada   vegada  són               més  baixos  i  més  semblants).   *El   producte   més   exportat   de   la   nostra   economia   són   els   cotxes   i   els   automòbils.   Els   productes   més   importats  són  els  cotxes  seguits  del  petroli  i  el  gas  natural.   *Els  capitals  financers  es  mouen  molt  ràpidament,  més  ràpid  que  els  mercaderies,  per  això  són  una  gran   font  d’inversió.       GLOBALITZACIÓ   ECONÒMICA:   Aquest   fenomen   es   produeix   de   manera   simultània   en   qualsevol  camp.  Quan  es  tracta  d’economia  és  quan  intervenen  aquests  factors.                                         5     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  2:  L’ECONOMIA  DE  MERCAT   El  funcionament  de  l’economia  de  mercat       Anàlisi  de  la  demanda     MERCAT   Mitjà   d’organitzar   la   producció   i         distribució.             una  funció                                      CAPITALISME               Organització   social   en   la   que   el     mercat   hi   desenvolupa       decisiva.   L’economia  de  mercat  es  basa  en  l’oferta  i  la  demanda.   La   demanda   no   és   res   més   que   una   relació   entre   diferents   preus   i   diferents   quantitats   d’un   producte  que  els  consumidors  estan  disposats  a  comprar  a  un  determinat  preu.     Exercici  1:  CLASSES  PARTICULARS  D’ANGLÈS  (demanda)   €  per  hora   h.  per  setmana   1   3   5   10   20   30   12   11   10   6   2   1         FACTORS  DETERMINANTS  DE  LA  DEMANDA   La  demanda  depèn  dels  factors  determinants  de  la  demanda  que  són  els  que  condicionen  la   nostra  demanda.  Quan  canvien  els  nostres  factors  determinants  de  la  demanda,  la  demanda   canvia.  Aquests  factors  determinants  són:   1. Gustos   o   preferències:   Canvien   per   la   moda,   els   costums...   Molt   sovint   els   consumidors  no  sabem  ben  bé  què  ens  agrada.  (Canvien  també  amb  la  PUBLICITAT,  entre   altres  coses;  una  bona  campanya  publicitària  fa  canviar  les  preferències  dels  consumidors).   2. La   renda   dels   consumidors   (poder   adquisitiu):   En   principi,   en   augmentar   la   renda,   major  és  la  nostre  disposició  a  pagar  per  la  majoria  de  béns.   • Béns  normals   +    renda  =        +    demanda   • Béns  inferiors   +     renda   =     -­‐     demanda   (Béns   que   podem   trobar   alternatives   de   més  qualitat  i  més  preu).   3. Els  preus  dels  béns  substitutius  o  complementaris:       (ex.  ave  i  avió)     La  demanda  de  viatjar  en  avió  variarà   segons  el  preu  de  l’ave.       (Si  l’ave            €,            la  demanda  de  l’avió)   (ex.  cotxe  i  benzina)   La  demanda  de  cotxes  variarà  segons  el  preu  de  la   benzina.   (Si  la  benzina        €,            la  demanda  de  cotxes)   Quan  hi  hagi  un  canvi  de  preu  en  un  producte,  la  demanda  de  l’altre  variarà.   4. Les  expectatives:  Canvis  en  les  expectatives,  canviaran  la  demanda  dels  productes  i  el   comportament  dels  consumidors  (En  alguns  mercats  és  el  més  important  de  tots).       6     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Hem   de   diferenciar,   quan   parlem   de   la   demanda,   entre   desplaçaments   de   la   demanda   i   moviments  de  la  demanda.   • Desplaçaments:  Quan  hi  ha  un  canvi  en  un  dels  factors  determinants.   • Moviments:  Com  canvia  la  quantitat  que  volem  consumir  a  diferents  preus.     Exercici  2:  Com  varia  la  demanda  de  CLASSES  PARTICULARS  D’ANGLES  segons...   1. La   UAB   obliga   a   superar   un   examen   d’anglès   per   aconseguir   el   títol   de   Publicitat  i  Relacions  Públiques.   Desplaçament  a  la  dreta.  Canvien  les  preferències  i  les  expectatives.   2. Apareixen  nous  cursos  interactius  i  barats  amb  un  professor  natiu  on-­‐line.   Desplaçament  a  l’esquerra.  Canvi  en  el  preu,  accessibilitat  en  un  bé  substitutiu.   3. Tens  un  novio  angloparlant.   Desplaçament  a  la  dreta.  Canvien  les  preferències   4. M’independitzo  de  casa  els  pares.   Desplaçament  a  l’esquerra.  Menys  renda  disponible.   5. Tens  molts  treballs,  entregues,  exercicis...  per  a  realitzar  a  casa  de  la  carrera.   Desplaçament  a  l’esquerra.  Canvien  les  preferències.     Pràctiques  1  -­‐    a  realitzar  a  classe  (22/9/2010)       A)  Diferenciar  entre  desplaçaments  de  la  corba  de  Demanda  i  canvis  en  la  Quantitat   Demandada  i  identificar  el  sentit  del  canvi  (augmenta  o  disminueix).     1. El  propietari  d’una  botiga  observa  que  els  clients  estan  disposats  a  pagar  més   per  un  paraigües  quan  plou.   Desplaçament  a  la  dreta,  canvi  en  les  preferències.     2. Quan  els  operadors  de  telefonia  decidiren  oferir  tarifes  més  baixes  durant  els   caps  de  setmana,  el  volum  de  trucades  en  cap  de  setmana  es  disparà.   Moviment.     3. Els  homes  compren  moltes  més  roses  per  Sant  Jordi  tot  i  que  els  preus  són  molt   més  elevats  que  qualsevol  altre  dia  de  l’any.   Desplaçament  a  la  dreta,  canvien  les  preferències.     4. Quan  el  preu  de  la  gasolina  es  dispara  les  ventes  de  gasolina  es  redueixen   sensiblement.   Moviment.                       7     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   RESUM  TEMA  2:  L’ECONOMIA  DE  MERCAT   § § El  funcionar  de  l’economia  de  mercat   Els  preus  coordinen  les  decisions  de  productors               i  consumidors.               Els   preus   es   determinen   a   través   de   l’oferta   i   la                 demanda.     Anàlisi  de  la  demanda   Comportament  dels  consumidors.   DEMANDA              “Resum”  de  les  intencions  de  compra  dels  consumidors.     Descriu   les   quantitats   que   els   consumidors   volen   i   poden   comprar   d’un   bé   a     diferents  nivells  de  preu  del  bé.     FACTORS  DETERMINANTS  DE  LA  DEMANDA   A. Gustos  /  Preferències   Publicitat.   B. Renda.   a. Béns  NORMALS  =          Renda  -­‐>          Demanda   b. Béns  INFERIORS  =            Renda  -­‐>          Demanda   C. Disponibilitat  i  preu  dels  béns.   a. Béns  SUBSTITUTIUS  =          Preu  del  bé  substitutiu  -­‐>          Demanda  del  bé  substitutiu   b. Béns  COMPLEMENTARIS  =    Preu  bé  complementari  -­‐>  Demanda  bé  complementari   D. Expectatives.         Diferencien   Desplaçaments  en  la  demanda         Moviments  en  la  demanda       SUMATORI  de  la  DEMANDA  INDIVIDUAL   DEMANDA  de  MERCAT                              Demanda  1                        Demanda  2              Demanda  de  mercat  =  demanda1+2   Suma  horitzontal  de  la  demanda     INDIVIDUALISME   METODOLÒGIC   El   que   cadascú   vol   consumir   segons   els   seus   factors   determinants.             8     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  2:  L’OFERTA     CORBA  DE  L’OFERTA  Relació  entre  els  diferents  preus  que  pot  tenir  un  bé  i  les  quantitats  que   els  productors  o  empreses  estan  disposats  a  oferir  a  cada  un  d’aquests  preus.   • Normalment,  com  més  elevat  és  el  preu,  més  interès  hi  ha  dels  productors  o  empreses   d’entrar  al  mercat.     Exercici  2:  OFERTA  INDIVIDUAL  de  CLASSES  PARTICULARS  D’ANGLÈS   €  per  hora   h.  per  setmana   1   3   5   10   20   30   0   2   3   4   8   12         Quan   els   preus   són   molt   baixos,   els   costos   de   producció   no   es   cobreixen   i   els   productors   no   estan  disposats  a  fabricar.  A  mida  que  els  preus  augmenten,  cada  vegada  hi  ha  més  productors   disposats  a  entrar  el  mercat.     Quan   AUGMENTA   el   preu:   més   productors   estaran   al   mercat   i   cada   productor   produirà   més   quantitat.     FACTORS  DETERMINANTS  DE  L’OFERTA   1. Preu   dels   factors   productius   (treball   (salaris),   capital   (tipus   d’interès)   i   recursos   naturals   (sobre  tot  el  petroli)).  (En  depèn  de  quins  casos  també  podem  incloure-­‐hi  el  temps).   Quan   canvia   el   preu,   ni   que   sigui   un,   dels   factors   productius   canvien   els   costos   de   producció  de  les  empreses  i,  per  tant,  el  seu  comportament  o  activitat  en  el  mercat  (Ex.   Si  BAIXEN  els  salaris,  es  produirà  MÉS  perquè  surt  més  barat  produir).   2. Preu  dels  béns  que  estan  relacionats  des  d’un  punt  de  vista  productiu  Aquells  béns  que   el   productor   pot   desplaçar-­‐se   a   produir   sense   problemes   (Ex.   PAGÈS;   depèn   del   preu   del   blat  o  l’ordi  plantarà  un  producte  o  un  altre,  depenent  del  que  tingui  més  benefici).   A   l’oferta   d’un   producte   li   afecta   el   que   passi   amb   els   altres   productes   que   poden   ser   dels  mateixos  productors.   3. Tecnologia   Canvis   en   la   tecnologia   poden   portar   canvis   en   el   comportament   dels   productors.   Canvis   tecnològics   afecten   al   comportament   dels   productors,   els   avenços   tecnològics   disminueixen   els   costos   de   producció,   per   tant,   es   treu   més   producció   al   mercat.   4. Expectatives  El  que  pensem  que  passarà.  Si  es  creu  que  la  situació  serà  bona  i  hi  haurà   creixement,  les  empreses  invertiran  per  créixer  i  evolucionar,  sinó  no.   El  que  és  més  important  són  el  canvi  en  les  expectatives.     Si  canvia  algun  dels  factors  determinants  de  l’oferta,  l’oferta  es  desplaçarà.   9     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca     Exercici  2a:  Canvi  en  la  corba  d’oferta  de  classes  d’anglès  segons...  (Representat  al  GRÀFIC)   Es  paguen  millor  les  classes  de  repàs  d’ESO.   Desplaçament   a   l’esquerra.   Disminueix   l’oferta.   Canvi   del   preu   dels   bens   que   estan  relacionats  des  d’un  punt  de  vista  productiu.     Les  classes  particulars  es  poden  fer  a  través  d’Internet  (Skype).   Desplaçament  a  la  dreta.  Augmenta  l’oferta.  Canvis  en  la  tecnologia.     Tallem  amb  el  novio  angloparlant.   Desplaçament  a  l’esquerra.  Disminueix  l’oferta.  Canvi  dels  costos  de  producció.       MERCAT  del  PRODUCTE  “X”                               Quan   hi   ha   excedent   no   és   una   situació   estable   per   el   mercat   perquè   les   existències   no   venudes  són  un  cost  molt  gran  per  els  productors  i  pressionen  els  preus  a  la  baixa  (Ex.  Baixa  el   preu   dels   cotxes   perquè   hi   ha   molt   excedent).   Abaixarem   els   preus   fins   a   igualar   l’oferta   i   la   demanda.   Quan   hi   ha   escassetat   vol   dir   que   en   el   preu   en   què   s’ofereix   el   producte   hi   ha   molta   més   demanda   que   no   oferta.   Molts   dels   consumidors   es   queden   sense   el   producte.   Tampoc   és   una   situació   estable   pel   mercat.   Per   tant,   pressionarem   entre   tots   els   preus   a   l’alça   fins   a   igualar   l’oferta  i  la  demanda.   Sempre  tendirem  a  una  situació  que  igualin  l’oferta  i  la  demanda,  és    una  situació  estable.   Les  corbes  d’oferta  i  demanda  canvien  i  això  fa  variar  els  mercats  fent  que  els  mercats  siguin   dinàmics.  Les  corbes  canvien  per  els  factors  determinants.           el  preu                    la  demanda  quan…             la  quantitat  venuda       10     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Pràctiques  1  -­‐    a  realitzar  a  classe  (22/9/2010)       B)  )  Identifica  quina  corba  es  desplaça  (Demanda  o  Oferta)  i  en  quina  direcció,  i  quins  efectes   es  produeixen  sobre  el  Preu  i  la  Quantitat  venuda  en  els  següents  casos  i    mercats.     1. L’onada  de  fred  produïda  recentment  han  provocat  danys  importants  en  els  olivers  i  en   la  collita  d’olives  (efectes  en  el  mercat  d’oli  d’oliva  i  en  el  d’oli  de  gira-­‐sol).   Mercat   oli   d’oliva:   Disminueix   l’oferta,   augmenta   el   preu   i   disminueix   la   quantitat   venuda.  Desplaçament  de  la  corba  de  l’oferta  a  l’esquerra.   Mercat   oli   gira-­‐sol:   Augmenta   la   demanda,   augmenta   el   preu   i   augmenta   la   quantitat   venuda.  Desplaçament  de  la  corba  de  la  demanda  a  la  dreta.     2. Després   del   terratrèmol   produït   a   Haití,   s’han   produït   moltes   cancel·∙lacions   de   molts   viatges   turístics   a   la   República   Dominicana   (el   país   veí)   de   manera   que   els   hotels   d’aquest  país  esperen  tenir  una  temporada  turística  molt  dolenta  (mercat  hoteler  a  Rep.   Dom.).   Mercat  hoteler  de  la  República  Dominicana:  Disminueix  la  demanda,  baixen  els  preus  i   disminueix  la  quantitat  venuda.  Desplaçament  de  la  corba  de  demanda  cap  a  l’esquerra,   canvien  les  preferències.     3. Les   nevades   abundants   d’aquest   hivern   han   fet   que   les   vendes   de   material   d’esquí   s’hagin  disparat  (mercat  material  d’esquí).   Mercat   material   d’esquí:   Augmenta   la   demanda,   augmenta   el   preu   i   augmenta   la   quantitat   venuda.   Desplaçament   de   la   corba   de   demanda   cap   a   la   dreta,   canvien   les   preferències.     4. Un   recent   informe   mèdic   demostra   que   el   consum   d’ous   no   és   dolent   pel   colesterol   (mercat  d’ous).   Mercat  d’ous:  Augmenta  la  demanda,  augmenta  el  preu  i  augmenta  la  quantitat  venuda.   Desplaçament  de  la  corba  de  demanda  cap  a  la  dreta,  canvien  les  preferències.         Si  només  canvia  la  demanda,  farà  que  el  preu  i  la  quantitat  variïn  en  la  mateixa  direcció  que  la   demanda.                        la  DEMANDA  =                  el  PREU    i                  la  QUANTITAT                              la  DEMANDA  =                  el  PREU    i                  la  QUANTITAT         Si  augmenta  l’oferta,  fa  que  canviïn  el  preu  i  la  quantitat  que  van  en  direccions  oposades.          l’OFERTA  =                  el  PREU    i                  la  QUANTITAT           l ’ OFERTA   =                   e l   P REU    i                  la  QUANTITAT           11     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Pràctiques  1  -­‐    a  realitzar  a  classe  (22/9/2010)     C)  Explicar  les  variacions  de  preu  en  cadascun  dels  següents  casos  tenint  en  compte  que  es   poden  produir  desplaçaments  d’una  o  d’ambdues  corbes  (Dda  i  Of)  simultaneament.     1. Normalment   el   preu   de   la   llagosta   fresca   es   redueix   a   l’estiu,   tot   i   que   els   consumidors   prefereixen  menjar  llagosta  precisament  als  mesos  d’estiu  (mercat  llagosta  fresca).   Al   augmentar   la   demanda,   seria   normal   que   augmentés   el   preu.   Si   el   preu   ha   baixat,   vol   dir   que   a   darrera   hi   ha   un   augment   de   l’oferta   molt   important   per   explicar   aquesta   disminució  de  preus.              Oferta                  Demanda’                    Demanda     2. Després   de   les   vacances   de   Nadal,   el   preu   dels   arbres   de   Nadal   és   molt   inferior   que   abans  i  es  venen  molts  menys  arbres  (mercat  arbres  Nadal).   En  el  mercat  d’arbres  de  Nadal,  les  seves  corbes  d’oferta  i  demanda  són  molt  superiors   els   dies   de   Nadal.   La   forta   demanda   fa   que   el   preu   d’aquest   producte   també   augmenti   durant   aquests   dies.   Per   tant,   després   d’aquesta   campanya   hi   haurà   molta   menys   demanda  i  farà  que  s’abaixi  el  preu.                Oferta                    Oferta’                              Demanda’        Demanda     3. El   preu   dels   bitllets   d’avió   transatlàntics   (i.e.   BCN–NY)   de   la   majoria   de   Companyies   baixa  en  un  %  molt  important  després  de  les  vacances  de  Nadal.  I  això  succeeix  tot  i   que   els   mesos   de   gener   i   febrer   empitjoren   les   condicions   climatològiques,   cosa   que   encareix   el   cost   dels   vols   de   manera   considerable,   i   per   tant   les   Companyies   redueixen   el  nombre  de  vols  .   El   preu   disminueix   perquè   la   demanda   és   molt   més   baixa.   La   demanda   disminueix   ja   que   moltes   famílies   aprofiten   les   vacances   de   Nadal   per   viatjar.   Això   fa   que   les   companyes   puguin   disminuir   l’oferta   suprimint   vols;   per   tant,   redueixen   costos   i   així   rebaixen  el  preu  dels  bitllets.              Demanda                        Preu                                  Impacte  sobre  la  dda  és  molt  més  gran  que  no  pas  l’oferta.            Oferta                                    Preu                              Oferta’        Oferta                  Demanda’        Demanda           12     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   RESUM  TEMA  2  L’equilibri  del  mercat  (L’elasticitat  de  la  demanda)   • Al   preu   d’equilibri   (p*):   La   quantitat   que   desitgen   adquirir   els   compradors   (Qd)   és   exactament  igual  a  la  que  desitgen  vendre  els  productors  (Qo).                                    Mercats  dinàmics   • Canvis  en  els  factors  determinants  de  la  demanda  o  la  oferta        Canvien  p*  i  q*     “Equilibri”   Mecanismes  de  mercat  porten  a   No  escassetat  (dda  >  of)                 No  excedents  (dda  <  of)             Tendència  a  p*  i  q*  a  mantenir-­‐se   Preu  i  quantitat  varien  en  la  mateixa  direcció  que  la  demanda     o          Demanda          P              Q   o          Demanda                    P              Q   Preu  i  oferta  varien  en  direccions  oposades   o          Oferta                        Q                P   o          Oferta                        Q                P                   aposjfowegjoapsofkoeighaoifjeijdsaosdpofjkfoeihfaosifhoeifhaosifpasojfpafosfjapsofjsaposjfpa   Les   mecanismes   de   mercat   tendiran   a   portar   els   mercats   a   una   situació   on   les   empreses   minimitzen  costos,  on  les  empreses  són  més  eficients.   En   un   mercat   on   les   empreses   obtenen   molts   Ex.   beneficis   fa   que   siguin   mercats   molt   atractius   per   a   les   altres   empreses,   la   qual   cosa   fa   que   moltes   empreses   es   desplacin   o   es   vulguin   desplaçar   i   entrar   en   aquests   mercats.   Això   fa   que   al   entrar   altres  empreses,  augmenti  la  quantitat  oferta  i  que   els  preus  baixin.  Això  comporta  que  els  beneficis  de   les   empreses   disminueixin.   Per   tant,   quan   el   preu   baixa,  algunes  empreses  es  veuen  expulsades  del  mercat  perquè  la  seva  estructura  de  costos   és   molt   elevada.   En   un   mercat   on   va   baixant   contínuament   el   preu,   les   empreses   que   hi   sobreviuen   són   les   més   eficients,   les   que   aconsegueixen   minimitzar   costos,   tenir   uns   costos   més  baixos.  Ser  eficient  vil  dir  que  amb  els  mateixos  recursos,  l’empresa  sigui  capaç  de  produir   més.  Aquesta  situació  es  compleix  com  més  competitiu  és  el  mercat.   13     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Els  mercats  perfectament  competitius  és  on  es  compleixen  millor  els  mecanismes  de  mercat.   Els  mecanismes  de  mercat  funcionen  millor  com  més  competitiu  és  el  mercat.     CARACTERÍSTIQUES  DELS  MERCATS  PERFECTAMENT  COMPETITIUS   1. Els   agents   econòmics   (productors   i   consumidors)   són   preu-­‐acceptants.   Els   mercats   en   els   que  l’empresa  té  la  capacitat  d’afectar  els  preus  no  és  perfectament  competitiu.   2. Mercats  on  no  existeixen  barreres  a  l’entrada,  ni  als  productors  ni  als  consumidors.   o Barrera  d’entrada  a  productors:  Una  empresa  no  pot  entrar  en  un  mercat  (Ex  Patents).   o Barrera   d’entrada   a   un   consumidor:   Un   consumidor   no   pot   participar   lliurement   en   un  mercat  (Ex.  Ferrari,  armes...).   3. Informació  perfecte  de  preus  i  característiques  dels  productes.  Aquells  on  és  fàcil  obtenir   informació  de  característiques  i  preus  dels  productes  (Ex.   Mercat   de   llapis   VS.   Mercat   de   la   vivenda;  En  el  mercat  dels  llapis  és  molt  fàcil  comparar  i  escollir  el  millor  perquè  pots  esbrinar  totes   les   característiques.   En   el   mercat   de   la   vivenda   NO,   ja   que   sempre   hi   haurà   informació   que   no   podrem  saber  mai,  per  exemple  saber  si  hi  ha  un  veí  que  fa  soroll  a  la  matinada...).   4. Els   béns   han   de   ser   homogenis   i   els   consumidors   idèntics.   Béns   homogenis   vol   dir   que   el   bé   que   produeix   l’empresa   A   és   igual   que   el   que   ha   fet   l’empresa   B,   l’empresa   C   i   la   D.   Els   mercats   que   es   diferencien   per   la   marca   no   són   béns   homogenis,   sinó   mercats   diferenciats  (Ex.  El  mercat  dels  pantalons  és  un  mercat  heterogeni,  un  mercat  diferenciat).   Consumidors   idèntics   són   aquells   que   les   empreses   veuen   els   consumidors   iguals.   Tot   i   així,   els   mercats   de   clienteles   estan   en   augment,   són   mercats   que   tracten   diferent   els   consumidors  segons  si  són  clients  habituals  o  no  (Ex.  Ferrari  o  Vols  d’avió  per  Internet).   Aquells   mercats   que   compleixen   les   quatre   característiques   funcionen   més   com   mercats   perfectament   competitius.   Els   que   les   compleixen   menys   es   comporten   menys   com   mercats   perfectament  competitius.   Un   mercat   perfectament   competitiu   és   molt   difícil   per   a   les   empreses   aconseguir   beneficis   extraordinaris   de   manera   estable,   ja   que   només   hi   sobreviuen   les   empreses   amb   costos   mínims  de  producció.  Les  empreses  intenten  no  produir  en  mercats  perfectament  competitius,   ja  que  així  tenen  la  possibilitat  d’obtenir  beneficis  extraordinaris  any  rere  any.       En  els  mercats  a  vegades  hi  ha  intervencions  del  sector  públic  que  fixa  uns  preus  que  a  vegades   fa  que  es  creï  escassetat  o  excedent  de  certs  productes  o  serveis.   A   vegades   l’Estat   fixa   un   preu   màxim;   per   sobre   de   x€   no   esta   permès   vendre   (Ex.   La   Universitat   pública;   hem   entrat   en   un   mercat   on   fa   varis   anys   hi   ha   escassetat,   ja   que   hi   ha   més   demanda   que   oferta,  hi  ha  més  gent  que  vol  cursar  els  estudis  que  no  places.  És  a  dir,  hi  ha  consumidors  que  a  1500€   estan  disposats  a  cursar  els  estudies  però  que  no  poden  adquirir  aquest  bé.  És  un  mercat  on  any  rere  any   es  produeix  escassetat  i  el  mecanisme  per  distribuir  la  producció  es  fa,  en  aquest  cas,  per  al  nota  de  tall).   Quan   l’Estat   imposa   un   preu   màxim   per   sobre   del   preu   d’equilibri   no   hi   ha   efecte,   si   l’Estat   imposa   un   preu   màxim   per   sota   el   preu   d’equilibri,   hi   ha   molta   més   demanda   que   no   pas   oferta  i,  per  tant,  escassetat.   A  vegades,  l’Estat  intervé  imposant  un  preu  mínim.  L’Estat  prohibeix  vendre  per  sota  de  x€.  Si   l’Estat  imposa  un  preu  mínim  è  r  sota  el  preu  d’equilibri,  aquesta  imposició  no  té  efecte,  per   tant,  normalment  l’Estat  imposa  un  preu  mínim  per  sobre  el  preu  d’equilibri.   Imposar   un   preu   màxim   beneficia   a   les   empreses   o   a   certs   sectors   productius   (Ex.   La   Unió   Europea   fixava   el   preu   dels   productes   dels   pagesos   per   sobre   els   preus   de   mercat   perquè   aquests   14     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   seguissin   treballant   la   terra.   Això   va   ser   un   problema   perquè   la   UE   havia   de   comprar   els   excedents   a   preus  molt  elevats.  Després  la  UE  no  sabia  què  fer  amb  aquests  excedents:     Exportar  en  altres  països  a  un  preu  més  baix  (DUMPING),  tàctica  il·∙legal.     No   hi   podia   llençar;   perquè   llençava   diners   i   això   encara   tenia   un   cost   econòmic   més   elevat   i   acompanyat  d’un  problema  polític  perquè  no  donava  bona  imatge.     Distribuir-­‐   ho   en   països   pobres   també   era   molt   car   i   també   es   destrien   els   mercats   locals   del   tercer  mon.   Tot  això  va  fer  que  la  meitat  del  pressupost  de  la  UE  s’invertís  en  comprar  els  excedents.  Per  solucionar   aquest   problema   la   UE   va   deixar   que   es   buidessin   tots   els   mercats   al   preu   d’equilibri   i   després   pagava   directament  als  pagesos  la  diferència  entre  el  preu  en  que  s’havia  consumit  el  seu  producte  i  el  que  la  UE   creia  que  era  el  preu  al  que  s’hauria  d’haver  venut  i,  d’aquesta  manera,  es  va  rebaixar  la  inversió  de  la   UE  en  aquest  projecte).     DESPLAÇAMENTS  SIMULTANIS  D’OFERTA  I  DEMANDA   Els  resultats  no  seran  tan  previsibles  i...  dependran  d’altres  aspectes:   § Mida  del  desplaçament.   § Elasticitat  de  les  corbes.     Demanda  i  oferta  es  desplacen   § En  el  mateix  sentit  oferta  i  demanda            Demanda  +          Oferta  Es  ven  més  quantitat                      Demanda  +          Oferta  Es  ven  menys  quantitat   Sabem  què  passa  amb  la  quantitat  però  no  sabrem  mai  els  efectes  sobre  el  preu     P     oferta     §                  oferta’                    demanda’    demanda                          Q                  demanda’         demanda                                Q     En  sentit  contrari  oferta  i  demanda            Demanda  +          Oferta  Augmenta  el  preu                      Demanda  +          Oferta  Disminueix  el  preu   Sabem  què  passa  amb  el  preu  però  no  sabem  què  passa  amb  la  quantitat                              P       oferta                                                  oferta’                                     15     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   ELESTICITAT  –  PREU  DE  LA  DEMANDA   Mesura  el  grau  de  sensibilitat  d’una  demanda  davant  de  variacions  de  preu.      Preu          Preu                  Quantitat              IT?       demanda        Preu                  Quantitat              IT?                   Quantitat   Ingressos  =  Preu  x  Quantitat   IT  (Ingressos  Totals)  =  Preu  x  Quantitat   Una  corba  de  demanda  és  una  relació  entre  preu  i  quantitat.  Els  ingressos  de  les  empreses  són   el  preu  per  la  quantitat.     Una  corba  de  demanda  ens  diu  que:   § Quan   augmenta   el   preu,   la   quantitat   decreix,   i   el   contrari.   Però   una   empres   a   quan   s’enfronta  al  mercat  es  fixa  amb  l’elasticitat  per  saber  els  seus  ingressos  (Ex.  Si  l’empresa  vol   augmentar  el  preu  serà  millor  el  cas  a  ).     o Davant  una  demanda  elàstica,  molt  sensible  a  les  variacions  de  preu,  l’empresa  sap   que  si  disminueix  el  preu,  augmenta  la  quantitat  venuda  i  disminuiran  els  ingressos.   o Si   al   demanda   és   inelàstica,   poc   sensible   a   les   variacions   de   preu,   quan   l’empresa   augmenti  el  preu,  l’empresa  augmentarà  els  ingressos.     Una   bona   campanya   publicitària   desplaça   la   demanda   i   també   varia   l’elasticitat   de   la   demanda.  La  publicitat  busca  fer  més  inelàstica  la  demanda.     COM  SABER  SI  UNA  DEMANDA  ÉS  ELÀSTICA  O  NO   1. Naturalesa  de  les  necessitats  que  satisfà  el  bé:  Si  es  tracta  d’un  bé  de  primera  necessitat,   els  consumidors  tendirà  na  ser  molt  poc  sensibles  a  variació  de  preus  (tindran  demandes   més  inelàstiques,  més  verticals).   Els  bens  de  luxe  o  que  no  són  tan  necessaris,  acostumen  a  tenir  demandes  més  elàstiques,   demandes  més  sensibles  a  variacions  de  preu.   2. Si   en   el   mercat   existeixen   o   no   béns   substitutius:   Aquells   béns   que   tenen   béns   substitutius   en   el   mercat,   la   demanda  d’aquests  béns  és  molt  més  elàstica.  Com  més  fàcil   substitució  tingui,  més  elàstica  serà  la  demanda;  com  més  dificultat,  més  inelàstica  serà.   3. Proporció   de   renda   gastada   en   el   determinat   bé:   Els   béns   que   tenen   una   despesa   important   en   el   pressupost   de   les   famílies   tenen   una   demanda   més   elàstica.   Quan   parlem   de  %  de  renda  gastada  en  un  bé,  hem  de  comparar  el  que  es  gasta  en  totes  les  unitats.     DEMANDA  UNITÀRIA:  Bé  que  no  té  demanda  elàstica  ni  inelàstica.               16     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Elasticitat   –   preu   de   la   demanda   (Ep)   Mesura   el   grau   en   què   la   quantitat   demandada   respon  a  les  variacions  de  preu  de  mercat.     Ep  =  -­‐  Variació  %  en  la  Quantitat  Demandada       Variació  %  del  preu         Ep  >  1   Demanda  elàstica  (1’5,  2’5...)  Bé  de  luxe           Ep          1   Demanda  amb  elasticitat  unitària  Bé  normal  de  1a  necessitat           Ep  <  1   Demanda  inelàstica  (0’1,  0’3,  0’5...)  Bé  inferior       Exercici  3:  Identifiquem  si  tenim  una  demanda  elàstica  o  inelàstica  dels  mercats   Ous.   § Bé  de  1a  necessitat   § No  té  substitució     DEMANDA  INELÀSTICA  (0’1)   § Sempre  en  consumim   Viatges  en  avió.   § Bé  de  luxe  (inelàstica)   § Substituïble  (elàstica)     DEMANDA  ELÀSTICA  (2’4)   § No  en  consumim  sempre   Gasolina.   § Bé  de  1a  necessitat   § No  té  substitució     DEMANDA  INELÀSTICA  (entre  0’4  i  0’5)   § Sempre  en  consumim   Tabac  (punt  de  vista  del  fumador).   § Bé  de  1a  necessitat   § No  té  substitució     DEMANDA  INELÀSTICA  (0’4)   § Sempre  en  consumeixen   Gas  Natural.   § Bé  de  1a  necessitat   § No  té  substitució     DEMANDA  INELÀSTICA  (0’2)   § Sempre  en  consumim   Mobiliari  de  la  llar.   § Bé  de  luxe   § No  té  substitució     DEMANDA  ELÀSTICA  (1’3)   § No  en  consumim  sempre             17     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   RESUM  TEMA  2:  L’ECONOMIA  DE  MERCAT  (Demanda,  Oferta,  Equilibri)     Elasticitat  de  la  demanda     • El  sentit  dels  canvis  dels  ingressos  (IT)  que  obtenen  les  empreses  en  un  mercat  depèn  de   la  sensibilitat  de  la  demanda  davant  de  variacions  en  el  preu  =     Elasticitat  –  Preu  de  la  demanda  (Ep)  =  -­‐  Variació  %  en  la  Qd                 IT  =  Preu  x  Quantitat            Variació  %  en  el  PREU   è Demanda  elàstica                Ep  >  1   Alt  grau  de  resposta  de  la  demanda             Si              el  Preu,            IT     Elasticitat  i     è Demanda  amb  elasticitat  unitària     Qd  i  P  varien            en  la  mateixa  proporció   PUBLICITAT     è Demanda  inelàstica   Ep  <  1                  Baix  grau  de  resposta  de  la  demanda                            Si            el  Preu,          IT         • Aspectes  a  analitzar  per  identificar  Ep:   a. Tipus  de  bé   § Bé  de  1a  necessitat    E   § Bé  de  luxe      E   b. Béns  substitutius   § Si      E   § No      E   c. %  Renda  gastada  en  el  bé   § Alt      E   § Baix      E     • • Període  de  temps  considerat   És   important   si   la   demanda   és   a   curt   o   a   llarg   termini.   Si   deixem   molt   o   poc   temps   als   consumidors  per  a  reaccionar  en  el  canvi  de  preus.   Com   més   temps   deixem   als   consumidors,   més   reaccionaran,   més   elàstica   serà   la   demanda.     Diferents  elasticitats  en  una  mateixa  demanda   Dins   d’una   mateixa   demanda   hi   ha   diferents   elasticitats.   Els   estudis   de   mercat   detecten   l’elasticitat  de  la  demanda  a  un  preu  proper  del  que  té  el  producte  o  servei.     ELESTICITAT  -­‐  PREU  Com  varia  la  demanda  al  variar  el  preu  d’un  producte.   18     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   ELESTICITAT  –  RENDA  DE  LA  DEMANDA   Ens  expressa  com  varia  la  demanda  al  variar  la  renda  dels  consumidors.     • • Béns  normals  Són  aquells  que  tenen  una  elasticitat-­‐renda  positiva  (si      la  renda,  la  demanda)   Béns  inferiors  Són  aquells  que  tenen  una  elesticitat-­‐renda  negativa  (si        la  renda,        la  dda)       Elasticitat  –  Renda  de  la  demanda  =  -­‐  Variació  %  en  la  Qd                                        Variació  %  en  la  RENDA              Qd       >  0   Bé  normal       RENDA     10%   >  0   Bé  inferior     Si   el   bé   té   una   elasticitat   renda   més   gran   que   1,   són   béns   de   luxe.   Aquells   béns   que   en   augmentar  %  de  la  renda,  passo  a  consumir  %  més  d’aquests  béns  (augmenta  molt  la  quantitat   de  consum  d’aquests  béns).   Si   el   bé   té   una   elasticitat   renda   entre   0   i   1,   són   béns   normals.   En   augmentar   la   renda   en   consumim  més  per+o  no  tant  com  l’augment  de  la  renda,  béns  de  primera  necessitat.     Ex1.   A   Espanya,   el   transport   públic   té   una   elasticitat   de   0’8%,   és   un   bé   de   primera   necessitat.   A   EUA   quant  augmenta  la  renda,  disminueix  la  demanda;  per  tant,  és  un  bé  inferior.   Ex2.   Elasticitat   –   Renda   en   el   mercat   de   l’habitatge   és   més   alt   a   Espanya   que   a   EUA.   A   Espanya   és   d’1’5,   és  un  bé  de  luxe.  Si  la  renta  augmenta,  consumim  més  habitatges,  si  disminueix  la  renda,  disminueix  el   consum  d’aquests;  el  contrari  que  a  EUA.     Si  augmenta  i  disminueix  la  demanda  no  podem  saber  què  passa.                                         19     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  3:  UNA  VISIÓ  PANORÀMICA  DE  LA  MACROECONOMIA   La  Demanda  Agregada  (DA)  i  l’Oferta  Agregada  (OA).   Els  bancs  i  la  creació  de  diner.   Els  instruments  de  la  política:  macroentorn  i  els  objectius  macroeconòmics.   El  diner  i  la  política  monetària.   Política  fiscal.   Fins  ara:   MICRO   MACRO                Preu             Nivell  de   O   ‘X’                      of                                    MERCAT  DEL                            of        preus          ECONOMIA              PRODUCTE  ‘X’                                                                      p*                                p*                              dda                              dda            q*   Quantitat          q*   Producció       DA:  Suma  de  totes  les  demandes.   OA:  Suma  de  totes  les  ofertes.     L’indicador  per  a  mesurar  la  producció  d’un  país  utilitzem  el  PIB  (Producte  Interior  Brut).   L’indicador  per  a  mesurar  el  nivell  de  preus  és  l’IPC  (Índex  de  Preus  del  Consum).     • • • • • è è PIB:   És   el   valor   de   tots   els   béns   i   serveis   produïts   per   una   economia   durant   un   any.   Ens   poden  donar  el  PIB  de  diverses  maneres:   § En  termes  absoluts:  Informació  de  la  magnitud,  les  dimensions,  d’una  economia.   § PIB   per   càpita:   És   el   PIB   dividit   per   la   població   (PIB   /   població).   Ens   dóna   una   idea   sobre  el  nivell  de  benestar  d’una  economia.   § Existeixen  el  PIB  per  càpita  i  el  PIB  per  càpita  PPA  (Paritat  Poder  Adquisitiu).  El  PIB  per   càpita  PPA  té  en  compte  que  els  nivells  de  preus  de  cada  país  són  diferents.   Taxa   de   creixement   del   PIB:   Un   sol   nombre   ens   dóna   molta   informació   sobre   què   està  passant  en  una  economia:     § Quan   una   economia   creix   no   hi   ha   problema,   augmenta   la   seva   productivitat.   Quan  l’economia  ‘creix’  un  0%  en  el  PIB,  ja  sabem  que  aquella  economia  tindrà   greus  problemes  (augmentarà  l’atur,  disminuirà  la  demanda...);  i  un  creixement   negatiu  serà  encara  pitjor.     105 100 Ex.  Taxa  Creixement  del  PIB  2010  =    P105   IB2010  -­‐  PIB105   2009  =  0’05  =  5%                        PIB2009   100 G-­‐5  =>  USA,  Japó,  Alemanya,  França  i  Regne  Unit.    =>  Arriba  un  punt  que  Itàlia  té  un  PIB  més  gran  que  el  del  R105   egne  Unit,  així  que  va  sorgir  el  G-­‐7  (Per    no  haver  de   § fer  fora  al  Regne  Unit).   G-­‐7  =>  USA,  Japó,  Alemanya,  França,  Regne  Unit,  Itàlia  i  Canadà.    =>  Aleshores  Rússia  demana  d’entrar  i  es  forma  el  G-­‐7+1  (o  G-­‐8).  En  aquests  moments,  Espanya  va  créixer  molt   i   l’any   1990-­‐1902,   Espanya   té   un   PIB   més   alt   que   Canadà,   però   no   va   entrar   al   G-­‐7+1.   En   aquest   mateix   any   (1991-­‐1992)  Espanya  es  troba  immersa  en  una  gran  crisi.  Al  no  haver  entrat  al  G-­‐8,  Espanya  va  poder  devaluar  la   seva  moneda,  la  pesseta,  dos  cops  seguits  un  15%  cada  vegada;  va  devaluar  la  moneda  un  30%.   G-­‐20  =>  Actualment  el  G-­‐7+1  s’ha  convertit  en  el  G-­‐20  on  hi  ha  Xina,  Brasil...  i  també  Espanya.     20     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   è IDH:   Per   a   mesurar   el   nivell   de   benestar   actualment   utilitzem   l’IDH   (Índex   de   Desenvolupament  Humà).  És  un  indicador  que  agafa  diverses  informacions  d’un  país:   § Esperança  de  vida.   § Educació  (índex  d’alfabetització,  %  gent  educada  en  primària  i  secundària...).   § PIB  per  càpita  PPA.   L’IDH  és  l’índex  més  utilitzat  actualment.     è IPC:  Mesura  l’inflació.  Ens  informa  de  què  està  passant  en  un  país.  Quan  el  creixement  és   positiu   vol   dir   que   els   preus   augmenten;   quan   és   negatiu   (decreix)   vol   dir   que   els   preus   disminueixen.     DEMANDA  AGREGADA     • Relació  entre  nivells  de  preus,  capacitat  i  disposició  de  comprar  béns  i  serveis  per  part   dels  consumidors  d’un  país.   • Suma  de  totes  les  demandes  d’un  país.   • NO  ens  informa  de  quins  béns  i  serveis  són  demanats,  només  el  total.     OFERTA  AGREGADA   • Suma  de  les  corbes  d’oferta  d’un  país.   • Ens  posa  de  relleu  la  relació  que  com  més  alt  és  el  nivell  de  preus,  més  empreses  estan   atretes  per  produir  més;  com  més  baix  sigui  en  nivell  de  preus,  menys  empreses  estaran   atretes  per  produir.   • Corba  OA  (Oferta  Agregada)            Nivell  de   preus  (IPC)     P                                          OA                            Q                      Q                                        1                                                                2   P         Producció  (PIB)                        FACTORS  PRODUCTIUS  OCIOSOS   § § Corba   OA   més   elàstica   al   principi   (nivells   de   producció   baixos)   i   més   inelàstica   al   final  (nivells  de  producció  elevats).   Hi  ha  una  sèrie  de  costos  establerts  a  curt  termini.  Davant  un  augment  de  nivell  de   preus  i  no  augment  de  costos  immediat,  les  empreses  poden  augmentar  els  preus  i,   per  tant,  augmentar  la  producció.   1 Una   economia   que   es   troba   en   aquesta   fase   =>   Una   empresa   en   que   molts   factors  productius  estan  ociosos*  (desocupats).   *Ociosos:  Treballadors  disposats,  que  no  treballen...   Augmentar  la  producció  en      1    o    2    és  diferent:   o En  1  és  fàcil  i  barat.   o En  2  reacciona  molt  menys  davant  un  augment  de  preus.       21     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   En  MACROECONOMIA  també  hi  ha  situació  d’equilibri                                      OA                                Excedent                  p*                        Punt  d’equilibri  macroeconòmic   Punt  on  s’iguala  OA  i  DA,  no  vol  dir                            Escassetat                DA   que  aquella  economia  estigui  bé,  ni   que  no  hi  hagi  atur…                    q*   És  molt  difícil  que  una  economia  s’estanqui  en  un  dels  punts   .   Es   poden   donar   situacions   així   però  s’acabaran  equilibrant.     OA   i   DA   són   corbes   molt   inestables,   s’estan   movent   constantment   perquè   els   consums   i   consumidors  també  canvien.         DEMANDA   AGREGADA   (   C   +   I   +   G   +   X   –   M   )És   la   despesa   que   es   desitja   realitzar   en   tots   els   sectors  de  producció  i  té  4  components:   • • • • CONSUM   INVERSIÓ   DESPESA  PÚBLICA   EXPORTACIONS  NETES  (Exportacions  -­‐  Importacions)   Si  varia  el  valor  d’un  d’aquests  components,   variarà  la  demanda  agregada.   Tots  aquests  components  es  poden   influenciar  pels  governs*.     *Components  influenciables  pel  govern:   • • • • CONSUM  El  que  es  gasten  les  famílies.  Ve  determinat  per  la  renda  disponible  (renda  –      impostos).  Per  tant,  si  augmenten  o  disminueixen  els  impostos,  variarà  la      renda  disponible  de  les  famílies,  variarà  el  consum  i  això  també  la  DA.   § També  influenciat  per  les  expectatives  (expectatives  dolentes,  disminueix  el   consum;  bones  expectatives,  augmenta  el  consum).   INVERSIÓ  El  que  les  empreses  destinen  a  béns  de  capital.  Influenciada  per:   § Expectatives   § Tipus   d’interès   Canvis   en   el   tipus   d’interès,   canvien   el   consum,   canvien   la   DA.   Si   augmenta   el   tipus   d’interès   disminueix   la   inversió;   si   disminueix   el   tipus  d’interès  augmenta  la  inversió  i  augmenta  la  DA  (desplaçament  cap  a   la  dreta).   DESPESA   PÚBLICA   Determinada   directament   per   les   decisions   polítiques.   Que   l’Estat   decideixi  gastar  més,  no  vol  dir  que  augmentin  els  impostos;  si  l’Estat  decideix  gastar   menys,   no   vol   dir   que   disminueixin   els   impostos.   Són   decisions   polítiques   independents.   EXPORTACIONS  NETES  (Exportacions  -­‐  Importacions)  Restem  les  importacions  perquè   hi   ha   una   sèrie   de   productes   dels   que   consumim   que   són   importats.   Si   tot   el   que   consumim  fos  importat,  no  hauríem  de  produir.  Per  tant,  les  restem  perquè  ni  tenen   una  influència  directa  (afecta  a  la  demanda  d’altres  economies,  no  a  la  nostra).   22     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   El  canvi  de  la  moneda  també  té  una  influència  directa  a  les  exportacions  netes.  Si  l’€   augmenta,  fa  que  l’€  s’encareixi  i  que  els  productes  produïts  per  economies  europees   siguin  més  cars  i  costin  més  de  vendre.  Si  l’€  disminueix,  fa  que  l’€  s’abarateixi  i  que  els   productes   produïts   per   economies   europees   siguin   més   barats   i   es   venguin   més   perquè  són  més  competitius.     Més  influència  en  les  importacions  que  en  les  exportacions  perquè  exportem     més  de  països  europeus  i  importem  més  en  d’altres  països  no  europeus.                     EXEMPLE  CLASSE  (27.10.2011)   Ø El  govern  %  despeses  del  20N  decideix  reduir  els  despeses  en  un  10%.   Ø Efectes  en  la  producció.        P            OA      P*          p                        DA                    q   Q*          Q   Hauríem  d’esperar  que  aquesta  mesura  rebaixes  el  preu  i  que,  per  tant,  també  disminuís   la  quantitat  i  en  conseqüència  el  PIB  perquè  es  fabricarà  menys.     OFERTA   AGREGADA   Esdeveniments   que   de   manera   generalitzada   afecten   als   costos   de   producció   de   les   empreses.   Són   esdeveniments   que   afecten   al   preu   dels   factors   productius;   aquests  són:   • Tipus   d’interès   (CAPITAL)   Si   augmenta   el   tipus   d’interès,   augmenta   el   cost   de   les   empreses.  Si  disminueix  el  tipus  d’interès,  disminueix  el  cost  de  les  empreses.   • Salaris   (TREBALL)   Si   els   salaris   augmenten   o   disminueixen,   influeixen   en   l’oferta   agregada.   • Petroli   (RECURSSOS   NATURALS)   Tots   els   productes,   utilitzin   o   no   petroli,   es   veuen   afectats   pels   preus   del   petroli   perquè   tots   els   productes   s’han   de   transportar,   traslladar...   Si   disminueix   el   preu   del   petroli,   augmenta   l’oferta   agregada   (desplaçament   cap   a   la   dreta).        P                      OA                         • Disminueixen  preus   • Augmenta  el  PIB                      DDA        Q   23     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca     RESUM  TEMA  3:  MACROECONOMIA                 NIVELL  DE           PREUS  (IPC)                                                   Es   desplaça   quan   canvien   de   manera   generalitzada                      OA   costos  dels  factors  productius  (Treball,  Capital...)                                                      E                                                             E   Tendència  a  l’Equilibri  Macroeconòmic   • • Es  desplaça  quan  canvien  alguns  dels  comportaments                DA   de  la  DA     DA  =  C+  I  +  G  +  (  X  –  M  )   PRODUCCIÓ  (PIB)   Resultats  “negatius”.   Resultats  inestables   DA  i  OA  són  molt  dinàmiques.       è OBJECTIUS  MACROECONÒMICS   • Elevat  nivell  i  ràpid  creixement  de  la  producció  (PIB).   • Baixa  taxa  d’atur   Elevada  ocupació.   • Estabilitat  de  preus  (IPC).         INSTRUMENTS  QUE  DISPOSEN  ELS  GOVERNS   Política  fiscal   o Impostos   o Despesa   Política  monetària   • •   è POLÍTICA  FISCAL  Ens  referim  a  dos  tipus  de  polítiques  molt  diferents:   § Decisions  del  Govern  sobre  com  es  gasta  els  diners  (DESPESA).   § Decisions  del  Govern  sobre  com  ingressa  els  diners  (IMPOSTOS).     • Decisions  del  Govern  sobre  com  es  gasta  els  diners.   Les   despeses   més   importants   representen   unes   2/3   parts   de   la   despesa   de   l’administració  pública.  Per  ordre  són:  Pensions,  Sanitat  i  Educació.     • Decisions  del  Govern  sobre  com  ingressa  els  diners,  IMPOSTOS.   Els  impostos  més  importants  que  paguen  els  ciutadans  són:   o IRPF.   o IVA  (del  18%  el  paga  tothom  no  discrimina.  Dins  l’IVA  hi  trobem  els  Impostos  Especials   en  tabac,  alcohol  i  gasolina,  en  els  que  s’acaba  pagant  més  del  50%  del  valor).   o Cotització  a  la  Seguretat  Social.     24   ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Dins  dels  impostos  diferenciem  entre   § Impostos  indirectes:  Es  paguen  en  el  moment  en  què  consumim,  en  què  gastem   diners.   § Impostos   directes:   Es   paguen   en   el   moment   en   què   guanyem   diners.   Els   impostos  directes  són:   o IRPF  (Impost  Sobre  les  Persones  Físiques).   o Cotització   a   la   SS:   Són   els   que   financen   les   pensions.   En   el   nostre   país   tenim   un   sistema   de   pagar   les   pensions   universals   (els   treballadors   actuals   paguen   les   pensions   actuals).   Per   tant,   és   una   transferència   de   renda  entre  generacions.     Un   sistema   fiscal,   un   sistema   d’impostos   permet   una   estructura.   Aquesta   estructura   d’impostos  ens  permet  veure  qui  paga  els  impostos:   Estructura  dels  impostos  Relació  entre  la  renda  i  impostos.   § Impostos  PROGRESSIUS  Els  individus  paguen  més  proporcionalment  respecte  la  seva   RENDA.   • Impostos   PROPORCIONALS   Els   individus   paguen   proporcionalment   respecte   la   seva   RENDA.   • Impostos   REGRESSIUS   Els   individus   paguen   menys   proporcionalment   respecte   la   seva  RENDA.   o L’impost  IRPF  és  un  impost  progressiu  que  fa  que  es  pagui  més  com  més  es  cobra.  La   gent   paga   per   els   diners   que   té;   com   més   renda   tens,   més   percentatge   d’impost   pagues.  Ex.  IRPF:   20.000  €   40.000  €   100.000  €   0  –  20.000  €     10%   2.000   2.000   2.000   20.000  –  40.000  €     30  %   10%   6.000   6.000   40.000  –  100.000  €     50%     8.000   30.000       20%   38.000     38%   o Cotitzacions  a  la  SS:  és  un  impost  proporcional;  tothom  paga  el  mateix  (més  o  menys   el  25%  del  salari).   Hi  ha  un  màxim  de  diners  al  mes  en  els  quals  es  paga  el  25%;  un  cop  passat  aquest   límit  màxim  no  es  paga  res.  Ex.  Cotitzacions  a  la  SS:     Pagues  el  25%  de  la  renda    Si  guanyes  2000  €     Si  guanyes  5.000  €     Pagues  el  25%  de  la  renda   Si  guanyes  6.000  €     Pagues  més  o  menys  el  20%  (dels  primers  5.000€  pagues   el  25%  i  dels  1.000€  restants  pagues  el  0%)           • *L’IVA  i  els  impostos  especials  són  els  que  més  s’apugen  o  s’abaixen  perquè  tenen  efectes   immediats.  L’IVA  i  els  impostos  especials  són  impostos  regressius.   En  la  gasolina  hi  ha  un  impost  regressiu;  tots  els  impostos  especials  són  regressius.     25     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   DÈFICIT  PÚBLIC  És  la  diferència  entre  ingressos  públics  menys  la  despesa  pública.   Ingressos  públics  –  despesa  pública.   • Si  hi  ha  més  ingressos  que  despeses  hi  ha  superàvit.   Si  hi  ha  menys  ingressos  que  despeses  hi  ha  dèficit.  Normalment  sempre  ens  trobem   en   situació   de   dèficit   i   ,   per   tant,   hem   de   demanar   diners   i   l’acumulació   dels   diners   demanats  al  llarg  dels  anys  és  el  que  anomenem  deute.  El  deute  són  tots  aquells  diners   que  has  de  tornar.   El  deute  pot  ser  públic  o  privat,  també  podem  deure  diners  nosaltres  com  a  individus.   • •   Canvis  en  les  polítiques  fiscals  canvien  els  gràfics  d’oferta  agregada  i  demanda  agregada.     • ¿Què   és   la   política   monetària?   La   política   monetària   consisteix   en   controlar   la   quantitat   de   diner   que   hi   ha   en   una   economia   ja   que   la   quantitat   de   diner   que   hi   ha   en   una   economia   té   efectes  sobre  l’activitat  econòmica.   La  política  monetària,  en  el  cas  del  nostre  país,  no  està  en  mans  del  Govern  sinó  que  hem   cedit  la  sobirania  al  Banc  Central  Europeu  de  l’Euro.   Els   objectius   que   tenen   els   Bancs   Centrals   per   al   control   de   l’economia   monetària   són:   Establir  l’activitat  econòmica  i  controlar  la  inflació  dels  preus  (risc  inflacionari  i  deflacionari).           Els  països  del  sud  d’europa  s’han  endautat  per`què  han  entrat  en  l’euro  la  qual  cosa  feia  que   endeutar-­‐se  fos  barat,  3-­‐5%,  acostumats  al  17-­‐18%  i,  per  tant,  aquests  s’han  endeutat.         “Masses  diners”           Pensions  inflacionàries  =>  Augment  de  preus  =>  Espiral  inflacionista  (és     CENTRAL     BANC     molt  millor  gastar  els  diners  el  més  aviat  possible  abans  que  perdin  valor).                c  ontrola       Disminueix  l’estalvi  =>  Disminueix  la  inversió  =>  Disminueix  la  productivitat           =>  Disminueix  la  producció  (PIB)  =>  augmenta  l’atur,  disminueix  la  renda,             hi  ha  més  pobresa...     QUANTITAT  de       té  efectes   DINER     l’activitat       sobre   “Pocs  diners”   econòmica       El  diner  és  car  =>  Tipus  d’interès  elevat  =>  Pocs  diners  disponibles  per             prestar  a  les  empreses  i  /o  consumidors.             Disminueix  la  inversió*  =>  Disminueix  la  productivitat  =>  Disminueix  la             producció  (PIB)  =>  Augmenta  l’atur,  disminueix  la  renda,  augmenta  la             pobresa...       *(Només   i nvertiran   els  que  esperin  obtenir  molts  rendiments  de  les  inversions  de  pagar  un)     (Mecanismes:     Control  de  la  quantitat  del  DINER)     (Exemple   de  parelles  amb  fills  que  creen  una  cooperativa  de  cangurs  per  a  poder  sortir  a  les  nits)       è Els  instruments  que  té  el  Banc  Central  per  controlar  la  quantitat  de  diner  són:   § El  Banc  Central  és  el  que  disposa  de  la  màquina  de  fer  diners  que  els  deixa  als  bancs   amb   un   tipus   d’interès;   el   tipus   d’interès   que   fa   pagar   afectarà   directament   al   tipus   d’interès  d’una  economia.   • Tipus  d’interès.   o Molts  diners  =  augmenta  el  tipus  d’interès.   o Pocs  diners  =  disminueix  el  tipus  d’interès  =  fa  el  diner  més  barat.   26     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA   •   Oriol  Roca   Control  (regulació)  del  sistema  financer.   El   Banc   Central   obliga   a   tenir   unes   reserves   en   els   bancs,   obliga   als   bancs   de   tenir   guardats  una  sèrie  de  diners  en  efectiu  (Els  diners  que  tenim  al  banc  no  existeixen;  els   bancs  són  creadors  de  diner.  Creen  el  diner  a  partir  dels  que  nosaltres  hi  dipositem,  a   través  dels  préstecs.  La  llei  actual  obliga  a  tenir  unes  reserves  mínimes  del  3-­‐5%).   § Un  %  de  les  reserves  es  guarden  en  la  caixa  forta  del  propi  banc  i  la  resta  al  Banc   Central  per  tal  de  crear  el  Fons  de  Garantia  de  DIPÒSITS  que  s’utilitza  perquè  quan   caigui  un  banc,  quan  un  banc  faci  fallida,  es  puguin  pagar  els  dipòsits  a  qui  tingui   diners  en  aquest.  S’utilitza  per  a  fer  front  a  les  crisis  bancàries.   Un  banc  cau  quan  els  clients  perden  la  confiança  en  aquest  i  van  a  treure  els  seus   diners.   Evidentment,   aquest   no   pot   pagar   perquè   només   disposa   de   les   seves   reserves.   Com   que   actualment   perilla   la   confiança   amb   el   sistema   financer,   el   BCE   ha   augmentat   les   reserves   que   han   de   tenir   els   bancs   la   qual   cosa   ha   provocat   que   es   disminueixi  l’oferta  de  préstec.   § OPERACIONS   DE   MERCAT   OBERT   És   millor   gastar   els   diners   el   més   aviat   possible,   abans   § que  perdin  valor.   COMPRES   DE   MERCAT   OBERT   El   BCE   compra   deute   espanyol   a   canvi   d’uns   interessos   elevats  al  cap  d’un  cert  temps.       -­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.   RESUM  TEMA  3:  MACROECONOMIA     è El  diner  i  la  Política  Monetària.            Utilització  del  diner  per  alterar  els  resultats  de  l’economia                          MITJÀ  de  PAGAMENT  COMUNAMENT  ACCEPTAT   è Els  bancs  i  la  creació  de  DINER.     v Quantitat  de  DINER  existent  influencia  l’activitat  econòmica.     (“masses”  diners  /  “pocs"  diners)                 NIVELL  DE           PREUS  (IPC)                                                                                                                                        Oferta  Agregada                  DA  =  C  +  I  +  G  +  (Exp  –  Imp)                               PRODUCCIÓ  (PIB)                   -­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.-­‐.           27     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   è Què  és  el  diner?   è Per  què  és  important  el  diner  en  l’economia?   Perquè  produeix  tres  funcions  bàsiques:   1. Mitjà  de  canvi  acceptat  per  la  societat  per  a  realitzar  transaccions  i  cancel·∙lar  deutes.   • El  diner  permet  l’intercanvi.   • Si   no   existís   el   diner,   les   necessitats   haurien   de   coincidir   perquè   es   produís   l’intercanvi.   2. S’utilitza  com  a  unitat  de  compte  -­‐>  Com  a  patró  per  a  mesurar  quant  valen  les  coses.   3. EL  diner  és  un  dipòsit  de  valor.   • Es  pot  utilitzar  per  fer  compres  del  futur.   • Aquesta  funció  està  molt  lligada  a  la  inflació.   o Menys  si  hi  ha  molta  inflació,  el  diner  perd  valor.     DINER  –  MERCADERIA   Les   primeres   formes   de   diner,   productes   que   tenien   valor   en   si   mateixes.   Com   a   diner   -­‐   mercaderia  s’ha  utilitzat  la  sal,  l’oli  d’oliva,  el  vi,  les  metalls...   Es  va  acabar  acceptant  la  sal  com  a  diner  –  mercaderia  durant  molt  de  temps  ja  que  compleix   les  característiques  necessàries  que  són:   • El  producte  ha  de  ser    durador  en  el  temps,  que  no  es  malmeti.   • El  producte  ha  de  ser  transportable.   • EL  producte  s’ha  de  poder  dividir  en  diverses  parts  sense  que  perdi  valor.   • Aquest  bé  ha  de  ser  homogeni.   • El  producte  ha  de  tenir  una  oferta  limitada,  n’hi  ha  d’haver  poc.   Tenint   en   compte   aquestes   característiques,   l’or,   la   plata   i   altres   materials   preciosos   es   van   acabar  imposant  en  moltes  societats  com  a  diner  –  mercaderia.   La   dificultat   d’aquests   metalls   preciosos   és   que   la   seva   qualitat,   puresa   o   pes   s’havien   de   controlar  en  cada  canvi.  Aquest  problema  s’elimina,  en  part,  amb  la  encunyació  de  monedes   (“X”  moneda  té  2  gr.  d’or,  “Y”  moneda  té  5  gr.  de  plata...).   Aquest  fet  va  provocar  que  el  diner  –  mercaderia,  comencés  a  ser  substituït  per  diner  en  forma   de  paper:  un  certificat  en  el  qual  l’autoritat  competent  avaluava  el  preu  segons  les  monedes.     Amb  el  diner  en  paper  ens  introduïm  en  el  diner  –  signe;  és  a  dir,  no  té  cap  valor  en  sí  mateix   com  a  mercaderia  però  manté  el  valor  perquè  hi  ha  una  autoritat  que  en  determina  el  valor.     DINER  –  PAGARÉ  (El  nostre  diner  actual).   El  seu  valor  descansa  única  i  exclusivament  en  al  confiança  de  que  serà  acceptat  per  la  resta  de   la  societat  pel  canvi.   Actualment  podem  pagar  amb  monedes,  bitllets,  targetes  o  talons.   • La  targeta  va  lligada  completament  a  la  conta  bancària  i  pot  ser:   o Crèdit:  S’ajorna  el  pagament.   o Dèbit:  es  retira  a  l’instant.   • Targeta  i  taló  són  diner  pagaré.   El  diner  és  el  que  tenim  en  metàl·∙lic  i  els  fons  de  dipòsit.     28     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   El   diner   en   efectiu   és   molt   difícil   que   desaparegui   ja   que   “no   deixa   rastre”.   Hi   ha   molt   diner   en   efectiu  que  no  és  controlat  per  l’estat  o  les  autoritats.   El  diner  efectiu  dóna  un  cert  anonimat.  A  través  de  les  targetes  es  pot  controlar  la  vida  d’algú   veient  les  seves  operacions.  Per  tant,  l’efectiu  seguirà  existint.   Targetes  =  “be  -­‐  plàstic”.     è Qui  determina  la  quantitat  de  diners  d’una  economia?   La  determinen  el  diner  en  efectiu  i  els  dipòsits.  No  es  pot  demanar  la  quantitat  d’efectiu,   és  la  suma  de  milions  de  decisions.     è Qui  determina  la  quantitat  de  dipòsits?   La  quantitat  de  dipòsits  ve  determinada  pel  sistema  bancari.     Els   bancs   són   institucions   financeres   que   tenen   autorització   legal   per   acceptar   dipòsits,   concedir  crèdits  i  estan  obligats  a  mantenir  unes  reserves.   Reserves   =   És   aquella   quantitat   de   dipòsits   que   han   de   mantenir   en   cash,   en   efectiu,   en   monedes.     Les   autoritats   bancàries,   el   Banc   Central,   fixa   el   coeficient   de   dipòsits   que   han   de   tenir   guardats  cada  banc  en  reserves,  en  caixa.       Exemple  numèric  1   50%   1000  €   cash   Dipòsit1  ORIOL                                                  El  banc  ha  de:  500€  guardar-­‐los  en  Reserves1                                                                                                    500€  Préstec1                                Botiga                                                                                                                                                                                              Dipòsit2  botiguer  500€   1500€  en  total  dels  Dipòsits                  El  banc  ha  de  tenir  750€  en  Reserves   1750€  és  el  doner  que  hi  ha  en                  El  banc  ha  té  250€  per  Préstecs                              Préstec2   l’economia  al  final       A  l’inici  només  hi  havia  1000€       Exemple  numèric  2   10%   1000  €          Dipòsit1                                          El  banc  ha  de:  100€  guardar-­‐los  en  Reserves                                                                                              900€  Préstec                            1900€  Dipòsit2                              El  banc  ha  de:  190€  guardar-­‐los  en  Reserves2                                                                                  810€  Préstec2                        2710€  Dipòsit3                              El  banc  ha  de:  271€  guardar-­‐los  en  Reserves3                                                                                  729€  Préstec3         29     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca     Els  bancs  creen  diner  segons  el  coeficient  obligatori  de  reserves:   • Com  més  alt  menys  diner  poden  crear.   • Com  més  baix  el  coeficient  obligatori  de  reserves,  més  diner  es  pot  crear.   El  coeficient  obligatori    de  reserves  es  troba  al  voltant  del  2%.         Exemple   2%   1000  €                Dipòsit1  ORIOL  (en  cash)                                          El  banc  ha  de:  20€  guardar-­‐los  en  Reserves1                                                                                              980€  Préstec1                        1980€  Dipòsit2                              El  banc  ha  de:  39,6€  guardar-­‐los  en  Reserves2                                                                                  960,4€  Préstec2                        2940,4€  Dipòsit3       Aquesta   creació   de   diner   podria   no   parar   mai   però   existeix   un   instrument   “multiplicador   del   diner  bancari”  que  ens  permet  veure  el  diner  que  poden  arribar  a  fabricar  els  bancs.        50%          1/0’50  =  2   MULTIPLICADOR  DEL                                                              1   =        10%          1/0’10  =  10   DINER  BANCARI                          coeficient  obligatori  de  reserves          2%              1/0’02  =  50       Política  Monetària   BANC  CENTRAL                  OBJECTIU:Estabilitat  de  preus   LA   POLÍTICA   MONETÀRIA   TÉ             EFECTES  en  la  DA  i  en  l’OA   FUNCIONS     INSTRUMENTS   Via  consum  (C)   • Emissió  del  diner.     • Fixació   del   tipus   d’interès   i  Inversió  (I)   (de  regulació  monetària).   • Regulació   i   supervisió   del   sistema       • Fixació   del   Coeficient   financer.                    Afecten   als   costos   de     Obligatori  de  Reserves.   • Banc  de  bancs.   l’empresa  i  a  l’accés  del  client.     • Operacions   de   Mercat     Obert.                      Compra/venta   de   títols   de   Deute   Públic   (PRIMA   de   RISC)                           NIVELL  DE                                      OA   PREUS  (IPC)                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          DA  =  C  +  I  +  G  +  (Exp  –  Imp)   PRODUCCIÓ  (PIB)   30   ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   EXERCICIS  CAMPUS  VIRTUAL   • PRIMA   de   RISC:   Els   mercats   valoren   la   confiança   que   tenen   amb   tu   i   si   no   et   tenen   confiança,  t’ho  fan  pagar.   • Els   mercats   que   estan   molt   endeutats   estan   buscant   contínuament   formes   de   finançament   perquè   quan   tenen   uns   diners   en   necessitaran   d’altres   per   al   seu   funcionament.   Si   hi   ha   inflació   molt   elevada,   elimina   la   possibilitat   del   deute,   però   no   es   pot   utilitzar   perquè  no  és  permès.   Quites  és  perdonar  el  deute,  perdonar  un  %  del  deute.   L’objectiu  de  les  quites  és  facilitar  que  es  puguin  tornar  els  diners.   Estalvi,  que  la  gent  gasti  menys  i  puguin  amortitzar  el  deute.       Les  mesures  de  la  Generalitat  són  per  poder  pagar  els  deutes  i  es  fan  disminuint  les  despeses   (augment   de   l’aigua,   el   transport   públic,   la   gasolina,   les   taxes   universitàries   i   els   medicaments)   i  augmentin  els  ingressos  (es  redueix  el  sou  dels  funcionaris).     Totes  són  polítiques  per  disminuir  la  Demanda  Agregada  (DA).   Deute:   - Empreses     190%   Promocions  immobiliàries   - Privats  (famílies)   90%   Hipoteques   - Sector  Públic     70%           350%  del  PIB                                                 31     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  4:  ELS  COSTOS  I  LA  PRODUCCIÓ   • Anàlisi  del  comportament  de  l’EMPRESA  a  nivell  micro.         Organització  que  produeix  béns  i/o  serveis  per  vendre  i  obtenir  beneficis.   • En  un  entorn  competitiu.         Mercat  de  competència  perfecta.   Hi  ha  diferents  mercats:       MONOPÒLI   OLIGOPÒLI   Competència  MONOPOLÍSTICA   Competència  PERFECTA   Quan  parlem  de  beneficis  d’una  empresa  hem  de  vigilar  com  interpretar-­‐los:   • Quan  ens  ho  diuen  amb  unitats  monetàries  es  dóna  molt  poca  informació.   • El  que  és  important  és  relacionar  els  beneficis  amb  la  producció  de  l’empresa,  d’aquesta   manera  obtenim  la  Taxa  de  Rendiment  de  l’Empresa.     TAXA  DE                                      Benefici   =                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     RENDIMENT                      Producció     Aquesta   Taxa   de   Rendiment   pot   ser   molt   atractiva   (5%,   7%,   9%...),   poc   atractiva   (0%,   1%...)  o  gens  atractiva  (-­‐1%,  -­‐5%...).   è Els  beneficis  d’una  empresa:   o S’inverteixen  de  nou  a  l’empresa,  es  reinverteixen.   o Es  reparteixen  entre  els  propietaris,  accionistes,  de  l’empresa.   Tradicionalment   la   gent   comprava   accions   d’una   empresa   per   a   participar   en   els   beneficis   d’aquesta.  Actualment,  la  gent  compra  accions  d’una  empresa  per  guanyar  diners  jugant  amb  els   valors  de  les  accions  (vendre-­‐les  per  guanyar  diners).  La  variable  actual  és  el  preu  de  l’acció.     Per  a  una  empresa  és  diferent  maximitzar  beneficis  que  maximitzar  ingressos.     Per  maximitzar  ingressos  ho  farà  segons  la  flexibilitat  de  la  demanda.     Beneficis  =  Ingressos  –  Costos.       Nosaltres  ens  trobem  en  un  mercat  de  competència  perfecte  on  ho  ha  molts  productors,  amb   productes  molt  semblats  i  no  tenen  cap  possibilitat  d’afectar  en  el  preu.     En   aquest   escenari,   les   empreses   es   troben   que   l’única   variable   que   poden   decidir   és   la   quantitat.  Han  de  decidir  quina  quantitat  produir  per  tal  de  maximitzar  beneficis.   Els  ingressos  de  les  empreses  varien  segons  la  quantitat  del  producte  que  puguin  fer  i  el  preu.     Ingressos  =  Preu  x  Quantitat.     Comptables  i  economistes  veuen  els  costos  en  dues  visions  molt  diferents:   § CONTABLES   Els   costos   totals   són   els   diners   que   es   gasten   efectivament   en   el   procés   productiu  (costos  contables).   § ECONOMISTES   Els   costos   econòmics   tenen   en   compte   els   costos   comptables   i   els   costos  d’oportunitat  de  tots  els  factors  productius  de  l’empresa.   Els   beneficis   econòmics   són   els   que   ens   donen   la   informació   real   dels   costos   de   l’empresa,   però  els  beneficis  comptables  són  els  que  es  comptabilitzen  en  l’Estat.  Els  beneficis  econòmics   ens  expressen  la  informació  rellevant  d’una  empresa  en  el  mercat.   32     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Els  costos  els  dividim  en  dos  grans  grups:   § COSTOS   FIXES   Són   aquells   que   són   independents   de   la   producció,   del   nivell   de   producció  (Ex.    Lloguer  del  local,  préstec  per  comprar  maquinària...).   § COSTOS   VARIABLES   Són   aquells   costos   que   varien   amb   el   nivell   de   producció;   més   producció,  més  costos  (Ex.  Sous,  llum...).   La  seva  diferència  és  que  cadascú  te  efectes  molt  diferents  sobre  la  decisió  d’una  empresa  de   quina  quantitat  produir.     Treballadors   Producció     CF   CF/q   CV   CV/q   CT   CT/q   0   0   -­‐   100   -­‐   -­‐   -­‐   100   -­‐   1   50   (50)   100   2   80   1’60   180   1’60   2   140   (90)   100   0’71   160   1’14   260   0’89   3   220   (80)   100   0’45   240   1’09   340   1   4   290   (70)   100   0’34   320   1’10   420   1’14   5   350   (60)   100   0’29   400   1’14   500   1’33   6   400   (50)   100   0’25   480   1’20   580   1’60   7   440   (40)   100   0’25   560   1’27   660   2   8   470   (30)   100   0’21   640   1’36   740   2’67     CF:  Ex.  Compra  maquinària.   CV:  Associat  a  contractes  +  treball  (80€  x  dia  treballat).       La  producció  no  augmenta  igual  ni  constant  a  la  mida  que  anem  incorporant  nous  treballadors.   • Primer  augmenta  molt,  després  comença  a  baixar  i,  fins  i  tot,  pot  ser  negatiu.   En  quant  augmenta  la  producció  quan  incorporem  un  treballador  més,  és  la  productivitat   marginal  de  cada  treballador.     Quan  la  productivitat  marginal  va  augmentant  parlem  de  rendiments  creixents  i  quan     disminueix  parlem  de  rendiments  decreixents.   Ÿ Els   rendiments   decreixents   s’expliquen   perquè   amb   els   mateixos   costos   fixes,   a   mida   que   anem  incorporant  més  treballadors,  aquests  es  poden  especialitzar  i  ser  més  productius;   però   a   mida   que   anem   incorporant   treballadors   hi   haurà   més   congestió   i   la   producció   anirà  augmentant  però  cada  cop  menys,  la  quantitat  disminuirà.              CT     CV     CF   COST  UNITARI                      CT   =   +   =        q        q        q   O  COST  MIG                              q       cost                          efecte                      efecte   unitari                    rendiments          repartiment                      decreixents                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           • COSTOS   FIXES   Com   més   gran   és   la   producció,   cada   vegada   aquest   és   menys   important   perquè  es  reparteix  entre  més  unitats.   • COSTOS   VARIABLES   Com   més   gran   és   la   producció,   més   gran   és   la   quantitat   de   factors   variables  que  es  necessiten.       33     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   • COSTOS   FIXES   Com   més   gran   és   la   producció,   cada   vegada   aquest   és   menys   important   perquè  es  reparteix  entre  més  unitats.   • COSTOS   VARIABLES   Com   més   gran   és   la   producció,   més   gran   és   la   quantitat   de   factors   variables  que  es  necessiten.     Per   tant,   totes   les   empreses   tindran   unes   corbes   de   costos   i   les   estructures   de   costos   seran   similars.   Totes  les  corbes  de  costos  unitaris  d’una  empresa  tenen  forma  de  U.     El  cost  fixe  unitari  disminueix  per  l’efecte  repartiment.       S’arriba  a  un  nivell  de  costos  mitjans  mínim.       El  mínim  de  costos  mitjos  és  l’òptim  d’explotació.       COSTOS   CT  =  CF  +  CV     • Costos  Fixes  Independents  de  la  producció  (Ex.  pagament      compra  d’un  local,  maquinària...).   • Costos   Variables   Depenen   del   volum   de   producció   (Ex.   matèries   primeres,treballadors,   energia...).     CF              q   Cost  Fixe  Mig   En  termes  unitaris           CV   Cost  Variable  Mig      q       CT   COST  MIG   =        q   o  UNITARI       è COST   MARGINAL   En   quant   augmenten   els   CT   com   a   conseqüència   d’augmentar   la   producció  en  una  unitat.       Mercat  competitiu         Decisió  de  l’empresa       Empreses          Empresa  preu  –  acceptants          No  pot  decidir  ni  influir  sobre  el  preu                              dependrà  de          QUINA  QUANTITAT  PRODUIR                      els  seus  costos  de  producció         OBJECTIU  Maximitzar  Beneficis  =  Ingressos  Totals  –  Costos  Totals       (econòmics)  Bº  =  IT  –  CT                      IT  =  preu  x  quantitat                      Bis  =0        “NORMALS”   Com  a  resultat  de  l’  activitat  productiva  trobem  3  possibles  resultats          Bis  >0        EXTRAORDINARIS                      Bis  <0        PÈRDUES   Beneficis   extraordinaris   criden   l’atenció   de   les   empreses,   els   normals   no   tant   perquè   és   més  difícil  obtenir  beneficis  en  aquest  mercat.   Les  empreses  que  aconsegueixin  un  cost  unitari  =  preu  vol  dir  que  els  seus  Bº  són  normals:   § Si  el  preu  augmenten  =  Bº  extraordinaris.   § Si  el  preu  disminueix  =  pèrdues.   34     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Bis  <  0     IT  <  CT     Preu  <  Cost  Unitari     Si   una   empresa   té   pèrdues   pot   seguir   produint   o   no.   Per   saber   si   una   empresa   amb   pèrdues  segueix  produint  o  no  hem  de  comparar  els  ingressos  i  els  costos  variables.   § Si   els   ingressos   derivats   de   produir   són   més   grans   que   els   costos   derivats   de   produir  (CV),  l’empresa  SEGUIRÁ  PRODUINT.   § Si  una  empresa  produeix  =  a  0  cobreix  els  CV  i  les  seves  pèrdues  seran  els  CF.                            els  costos  fixes  es  paguen  igual   Bis  <  0   IT  <  CT     Preu  <  Cost  Unitari   Preu  >  CV     CV     q     IT  >                        l’empresa  produeix      q               IT  >  CV                        l’empresa  produeix       COST  MARGINAL:  Com  varien  els  costos  quan  produeixo  una  unitat  més.   INGRÉS  MARGINAL:  Quant  varien  els  ingressos  quan  produeixo  una  unitat  més.     Les   empreses   volen   augmentar   la   diferència   entre   ingressos   i   costos.   Per   tant,   una   empresa   anirà   augmentant   la   producció   sempre   que   l’ingrés   addicional,   ingrés   ES  VOLEN     MAXIMITZAR   marginal,  de  la  última  unitat  produïda  sigui  més  gran  que  la  última  unitat.   Sempre   que   l’ingrés   marginal   sigui   més   gran   que   el   cost   marginal,   l’empresa   BENEFICIS   augmentarà  la  producció.       *LLEI  DE  RENDIMENTS  DECREIXENTS  A  mesura  que  anem  augmentant  la  producció  arriba   un   punt   que   la   productivitat   marginal   comença   a   reduir,   disminuir   (és   més   productiu   el   primer   treballador   que   l’últim).   Els   costos   marginals   primer   disminueixen,   però   després   tornen   a   augmentar.         BENEFICIS   Preu  =  10   Ingrés  Marginal  =  Preu     I  COSTOS   IMg  (x)  >  CMg  (x)          x                        10                              5                      10    >        >      >          >        >      >        >      >        >          >              >                          IMg                                                9               1        2        3        4        5      6        7      8        9        10        11        12   PRODUCCIÓ     35     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca       BENEFICIS   Preu  =  10   Ingrés  Marginal  =  Preu     I  COSTOS   IMg  (x)  >  CMg  (x)          x                      10                              5                        10    >        >      >          >        >      >        >      >        >          >              >                          IMg                                                9               1        2        3        4        5      6        7      8        9        10        11        12   PRODUCCIÓ       Sempre  que  l’ingrés  marginal  >  cost  marginal,  es  beneficis  augmentaran.     Els  nivells  de  producció  on  es  maximitzen  els  beneficis  de  l’empresa  és  aquell  nivell  de   producció  on  l’ingrés  marginal  i  el  cost  marginal  s’igualen:   § Im  >  Cost  Mg   L’empresa  augmenta  la  producció.   § Im  <  Cost  Mg   L’empresa  disminueix  la  producció.     EXEMPLE  CV                    P                   0   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   CMg   -­‐   2000   1400   1000   1200   1400   1600   2400   3000   3900   6100     Bis  (6)  =  IT  (6)  –  CT  (6)  =  -­‐  9000      p  x  q   18600                        1600  x  6     9600     P  =  3      SOU   Bis  (8)  =  8  x  3500  –  24000  =  4000   Bis  (9)  =  9  x  3500  –  27900  =  3600   És  més  rendible  obrir  8  plantes  perquè  té  uns  beneficis  de  4000€  i  amb  9  plantes  de  3600€.                               36     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   RESUM  TEMA  4:  ELS  COSTOS  I  LA  PRODUCCIÓ   è Diferents  conceptes  de  costos:   o CF,  CV,  Cost  Mig  o  Unitari  =        CF     +    C    V            =                C    T          =  CTMe            q                    q   o Cost  Marginal  =  CMg  (augment  de  costos  necessaris  per  a  produir  una  unitat  més)     Costos                        Efectes  Repartiment  dels  CF                                            CMg                CTMe              Efecte  Rendiments  Decreixents   Producció  (q)     OBJECTIUS  EMPRESES  =>  Maximitzar  beneficis  (Bis)     Bis  =  Ingressos  Totals  –  Costos  Totals  =  IT  -­‐  CT     Això  s’aconsegueix  en  el  nivell  de  producció  on     s’iguala  l’Ingrés  Mg  i  el  Cost  Mg.       IMg  =  CMg                                     Possibles  resultats     1. IT  >  CT  =>  Bis  extraordinaris     Preu  >  Cost  Mig       2. IT  =  CT  =>  Bis  nuls  o  NORMALS     3. IT  <  CT  =>  Pèrdues     Preu  <  Cost  Mig            L’empresa  produeix  o  deixa  de  produir      Ingressos  (IT)  >  CV   q            IT                =   CV     <      q   q               q              Preu  <  CVMe           • Maximitzar  Bis  no  vol  dir  obtenir  Bis  positius.     • Una  corba  de  CMarginals  sempre  baixarà  i  després  pujarà.   • Una  corba  de  CTMe  sempre  tindrà  forma  de  U.               37     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  5:  LES  EMPRESES  EN  MERCATS  COMPETITIUS   è Entorn  de  competència  perfecta:   • Moltes  empreses.   • Empreses  preu  -­‐  acceptants.   • Productes  homogenis.   • Lliure  entrada  i  sortida  d’empreses.   • No  es  poden  obtenir  Bis  extraordinaris  d’una  manera  estable.     è La   demanda   que   percep   una   empresa   en   un   mercat   competitiu   és   una   demanda   en   horitzontal  (tregui  la  producció  que  tregui,  la  podrà  vendre  a  preu  de  mercat).   Si  posen  un  preu  més  elevat,  ningú  comprarà  els  seus  productes  perquè  les  altres  empreses   els  venen  més  econòmics.     è La   demanda   de   mercat   no   és   una   demanda   horitzontal,   és   una   demanda   estàndard,   una   demanda  normal  que  mostra  que  com  més  baix  és  el  preu,  més  demanda  hi  haurà.           è      dda   No   hi   ha   una   rivalitat   directa   entre   les   empreses   en   els   mercats   competitius,   en   altres   mercats  sí.   Tot   i   així,   hi   ha   un   intent   de   sortir   del   mercat   competitiu.   Per   a   poder   sortir   d’aquest   mercat,  és  necessari  diferenciar  el  producte;  d’aquesta  manera  es  surt  de  la  competència   perfecta  perquè  el  producte  és  diferent  a  la  resta.     La  particularitat  d’un  mercat  competitiu  és  que  l’Ingrés  Marginal  és  igual  al  preu.     IMg  =  CMg     Preu  =  CMg   Per   tant,   en   mercats   de   competència   perfecta,   s’igualarà   el   preu   amb   el   Cost   Marginal   aconseguint  així  els  màxims  beneficis.   è Les   empreses   són   preu   -­‐   acceptants,   per   tant,   les   empreses   escullen   la   seva   producció   en   funció  del  preu.   è                 è        90          70          65                          8750      9000                    10000   L’estructura  de  costos,  concretament  el  CMg,  és  l’OFERTA  de  l’empresa.   o Oferta:  Quantitat  que  les  empreses  estan  disposades  a  produir.   o Oferta  de  mercat:  Suma  de  totes  les  corbes  de  CMg  dels  productors.     ESTRUCTURES  de  COSTOS  DE  DIFERENTS  EMRPESES        90        70       Amb  la  corba  de  CMg  NO  sabem  si  tenen   beneficis   o   no;   només   que   estan   maximitzant  beneficis.   38     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   MERCATS  DE  COMPETÈNCIA  PERFECTA   • Agents  econòmics  preu  –  acceptants   Demanda  de  els  empreses  és  horitzontal                 Preu  =  Ingrés  Mg   • Béns  homogenis.   • Lliure  entrada  i  sortida  al  mercat   o Bis  extraordinaris     entrada   Disminueix  preu   Disminueixen  beneficis   o Pèrdues     sortida     Augmenta  el  preu          Augmenten  els  beneficis     *  Extinció  d’una  empresa  NO  vol  dir  que  l’empresa  deixa  de  produir.               Quan  Preu  <  CVMe   L’empresa  deixa  de  produir  quan  els  IT  no  cobreixen  els  CV.     Costos          100                      80                                                                                                            OFERTA          CMg  Permet  identificar  q*  però  no  quantificar  Bis.                CTMe  Permet  identificar  CT  i,  per  tant,  Bis.                CVMe                            Quan   el   preu   és   de   100   la   corba   de   CMg   ens                          està   dient   que   si   l’empresa   produeix   1000                          esta   maximitzant   Bis.   La   corba   de   CTMe   ens                          diu   els   costos   de   produir;   per   tant,   els   Bis                                        seran  100.                  1000      Producció  (q)     CT  =  CF  +  CV       CT   CF   CV   CVMe   =  q   +  q      q     La   CORBA   d’OFERTA   és   la   corba   de   CMg   a   partir   del   punt   de   la   corba   on   es   creua   CMg   amb   CVMe.       Costos     80  =  P1       70  =  P2                              CMg   CT  =  CF  +  CV     CT   CF   CV    q   =  q   +  q       CVMe                    q*  =  1000   Producció  (q)   Es  maximitza  els  Bis  quan  Preu  =  CMg   L’empresa  NOMÉS  produeix  quan  IT  >  CV        Preu  >  CVMe     OFERTA:   CMg   a   partir   del   tram   de   sobre   on   CMg   i   CVMe   es   creuen.   Per   sota   l’empresa   no   produiria  (no  oferiria  res)  perquè  maximitza  Bis  sense  produir.     Ingressos  =  CV   Pèrdues  =  CF   Pèrdua  superor  a  CF:  surt  més  a  compte  no  produir.   39     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   MERCATS  DE  COMPETÈNCIA  IMPERFECTA   • Empreses  preu  decisives  o  preu  determinants.   • Béns  diferenciats  (segur  que  és  competència  imperfecta)  o  homogenis  (Ex.  Gasolina,  telefonia...).   • Barreres  d’entrada  (NO  sempre)     è Dins  la  competència  imperfecta  trobem:   o Competència  monopolística.   o Oligopoli.   o Monopoli.     § Les  barreres  d’entrada  són  obstacles  que  impedeixen  o  dificulten  l’accés  al  mercat.   • TIPUS  DE  BARRERES:   o Barreres  legals     § PATENTS:  Concessió  legal  a  una  empresa  el  dret  exclusiu  a  produir  o  a  autoritzar   la  producció  d’un  determinat  producte                  Les  patents  tenen  la  finalitat  de  promocinar  l’investigació.                      Royalities:  Diners  que  es  paga  l’empresa  que  produeix  el  producte  a                    l’empresa  que  té  la  patent.   § Quan  l’Estat  permet  únicament  a  una,  o  poques  empreses,  el  fet  d’un  determinat   producte  (Ex.  mineria,  energia  nuclear...).   o Costos:   Mercats   on   per   entrar   en   un   sector   productiu   representa   una   inversió   tant   gran  que  no  totes  els  empreses  hi  poden  accedir  (Ex.  Construcció  avions  grans  =  duopoli).     Totes  les  barreres  a  l’entrada  redueixen  el  nombre  de  competidors  potencials  en  un  mercat.     No  a  tots  els  mercats  de  competència  imperfecte  hi  ha  barreres  a  l’entrada.   • Hi  ha  barreres  a  l’entrada  en  els  mercats:   o Monopoli   o Oligopoli  (Poques  grans  empreses)   • NO  hi  ha  barreres  a  l’entrada  en  el  mercat  de  competència  monopolística.     Gran   part   dels   productes   que   consumim   són   productes   diferenciats   i,   normalment,   són   mercats   on   hi   ha   moltes   empreses.   La   majoria   d’aquests   mercats   són   mercats   de  competència   monopolística.     è Característiques  dels  mercats  de  competència  monopolística:   1. Productes   diferenciats   (El   principal   instrument   de   diferenciació   dels   productes   és   la   publicitat).   2. Lliure  entrada  i  sortida  en  el  mercat.   3. Hi  podem  trobar  un  número  elevat  d’empreses  (Ex.  mercat  de  la  roba...).               40     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   TEMA  6:  ELS  MERCATS  DE  COMPETÈNCIA  IMPERFECTA               Monopoli       Discriminació  de  preus   Mercats  de  competència  imperfecta   Oligopoli             Competència  monopolística   Publicitat  i  màrqueting     è Competència  Perfecta:  Moltes  empreses  PREU  –  ACCEPTANTS  fan  un  producte  HOMOGENI.   A  llarg  termini  els  Bis  tendeixen  a  0.   è Competència  Imperfecta:  Empreses  NO  són  preu  –  acceptants.  Diferents  possibilitats.     • MONOPOLI   Barreres  a  l’entrada:                      -­‐  Una  sola  empresa  absorbeix  tota  (o  pràcticament  tota)  la  producció   § Patents                        -­‐  L’empresa  és  preu  –  decisiva   § Control  de  producció                  -­‐  Possibilitat  Bis  >  0  estables   § Monopoli  natural     Quan   parlem   de   monopoli   no   podem   fer   la   distinció   entre   la   demanda   de   l’empresa     i   la   de   mercat   com   fem   en   el   cas   de   competència   perfecta;   només   hi   ha   una   empresa   en   el   mercat,  per  tant,  la  corba  de  demanda  de  l’empresa  i  del  mercat  coincideixen.     En   competència   perfecta   l’empresa   no   pot   decidir   el   preu   però   si   la   quantitat.   En   el   monopoli  l’empresa  decideix  preu  i  quantitat.     *  Totes  les  empreses  en  tots  els  mercats  intenten  maximitzar  Bis  que  s’aconsegueix  quan     IMg   =  CMg.  L’única   diferència  és  que  en  el  cas  de   competència   imperfecta  IMg  és   diferent   al   preu   (en   competència   perfecta   IMg   =   Preu)   perquè   quan   una   empresa   vol   vendre   més   unitats,   totes   i   cadascuna   d’aquestes   unitats   repercuteixen   en   el   preu   (Ex.   Si   l’empresa   vol   vendre  1100  unitats  les  haurà  de  vendre  a  95€).     MONOPÒLI  ‘X’                                                                                                                                                                            p1  =  132                                                                                  p2  =  95           dda                     q 1  =  1000        q2  =  1100_________                                        13                            CMg   p   13   12   11                12             CTMg   q   1   2   3   IT(pxq)   13   24   33     IMg   13   11   9                11              10                    9                                      IMg            2          3       són  els  beneficis      dda              1       En   passar   d’una   unitat   a   dues   unitats,   els   ingressos   augmenten   11.   L’ingrés   marginal   (IMg)   és   d’11,   per   tant,   és   diferent  al  preu.   IMg  i  dda  no  coincideixen.     de  demanda:  Relació  entre  preus  i  quantitats.   Corba   41     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   IMg  =  CMg            Les   empreses   seguirñan   produint   si   el   que   ingressen   és   igual   als   costos   (Benefici  =  0).     L’empresa   monopolística   busca   el   punt   on   CMg   i   IMg   són   iguals   i   aquí   decideix   augmentar   el  preu  fins  al  de  la  corba  de  demanda  (Ex.  Veiem  que  coincideixen  IMg  i  CMg  i  que  el  preu  que   estan  disposats  a  pagar  els  consumidors  és  de  11;  per  tant,  la  millor  situació  serà  ventre  3  unitats  a   un  preu  de  11€).   Amb   el   gràfic   no   podem   conèixer   els   beneficis   que   obté   l’empresa   si   no   disposem   de   la   corba  de  Costos  Mitjos.   Monopoli   NO   vol   dir   beneficis;   pot   tenir   pèrdues   i/o   estar   maximitzant   beneficis   sense   obtenir  guanys.     IMg  ja  no  és  igual  al  preu.  IMg  es  pot  deduir  a  través  de  la  demanda,  et  permet  saber  el   nivell  de  preus  d’una  empresa  monopolística.   En   el   mercat   monopolístic   els   preus   són   més   elevats   i   hi   ha   menys   producció.   Al   consumidor  li  interessa  que  hi  hagi  més  empreses  al  mercat.                          CMg  =  OFERTA      PM    PCP                      IMg                dda                      qM        qCP   Preu  i  quantitat  d’un  monopoli.   Preu  I  quantitat  de  competència  perfecta.               A  vegades  hi  ha  una  única  empresa  en  el  mercat  o  escasses  per:   § Patents:  Promocionen  la  investigació.  Una  patent  et  permet  tenir  un  mercat  controlat.   Ex.1.   Polaroid   treu   màquines   instantànies.   L’empresa   rep   molts   beneficis   i   treu   una   patent.  Kodak  treu  una  altra  càmera,  còpia  de  la  Polaroid.  Els  beneficis  de  Polaroid  van   disminuir   en   picat.   Les   empreses   van   anar   a   judici:   Polarod   i   va   guanyar   i   Kodak   va   haver  de  deixar  de  produir  les  càmeres,  recomprar  totes  les  que  havia  venut  i  a  pagar   els  beneficis  que  hauria  obtingut  Polaroid  durant  els  14  anys  que  van  compartir  marcat.   Ex.2.”DeBeers”  és  una  empresa  que  controla  el  85%  de  la  producció  de  diamants;  té  un   mercat   monopolístic   perquè   ella   decideix   el   preu   dels   diamants.   Durant   un   temps   el   poder   monopolístic   de   l’empresa   va   baixar   perquè   els   béns   substitutius   van   tenir   més   sortida.   La   publicitat   també   és   necessària   en   un   mercat   monopolístic   per   mantenir   el   producte   diferenciat.   § Control  de  producció:  Control  de  la  producció  per  part  de  l’estat  (Ex  .Mineria...).   § Monopoli   natural:   Situacions   on   els   costos   són   tant   elevats   que   si   hi   ha   més   d’una   empresa  al  mercat  no  són  empreses  eficients  en  quant  a  la  producció.  Els  costos  són   tant  elevats  que  no  totes  les  empreses  hi  poden  accedir.   El   sector   públic   regula   aquests   monopolis   naturals.   L’empresa   no   cal   que   sigui   pública,   l’empresa  esta  sotmesa  a  la  regulació  pública  (Ex.  Empreses  de  distribució  de  gas,  aigua  i   electricitat).   42     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   • OLIGOPOLI   o Poques  empreses  produeixen  la  major  part  de  la  producció;  pot  ser  un  bé  homogeni  (Ex.   gasolina)   o   un   bé   diferenciat   (Ex.   Tabac,   xiclets,   detergents   -­‐>   Hi   ha   gran   diversitat   de   tabac,   xiclets  i  detergents  tot  i  que  la  majoria  d’aquestes  marques  pertanyen  a  2  o  3  empreses).   o Duopoli:  Si  només  hi  ha  dues  empreses  al  mercat.   o Una   de   les   característiques   bàsiques   dels   mercats   oligopolístics   és   la   capacitat   d’influència  en  les  decisions  de  les  altres  empreses   Interdependència,  més  rivalitat   directe  entre  empreses.   o Situacions  extremes  en  mercats  oligopolístics:     1. Guerra  de  preus:  Per  enfonsar  l’empresa  rival.  Obtens  els  clients  de  l’altre  empresa   que  es  veu  obligada  a  tancar.     2. Les   empreses   es   posen   d’acord   per   actuar   conjuntament   com   si   fossin   una   única   empresa:  CÀRTEL  (coalició  d’empreses;  els  càrtels  són  il·∙legals  però  existeixen).   § En  aquesta  situació  les  empreses  solen  actuar  com  un  monopoli.   § Pocs  productors  arriben  a  un  acord  (Ex.1.  OPEP  [Organització  de  Països  Exportadors   de  Petroli]  /  Ex.2.  Càrtel  Madeellin).   § Repetir-­‐se  la  producció  per  obtenir  màxims  beneficis.  Cada  empresa  es  situa  en   el   nivell   de   producció   en   que   IMg   >   CMg.   Si   produeix   una   unitat   més,   IMg   <   Costos  del  grup  d’empreses;  per  tant,  el  grup  no  funcionarà.                                  CMg                        IMg              dda          P           A   cada   una   d’aquestes   empreses   li   surt   més   a   compte   produir   una   unitat   més   però   aleshores   el   preu   baixarà   i   el   pacte   es   desfarà.   Les   empreses   han   de   valorar   l’interès  individual  VS.  l’interès  col·∙lectiu.                            1                    2                    3      q           Perquè   un   càrtel   funcioni   hi   ha   d’haver   poques   empreses   i   hi   ha   d’haver   unes   maneres  de  complir  l’acord,  sinó  aquest  acord  no  es  compleix.     3. Situació  normal  en  un  mercat  oligopolístic        Coexistència   de   les   empreses.     Cadascuna   de   les   empreses   quan   ha   de   decidir   la   producció   que   ha   de   treure   al   mercat  té  en  compte  els  efectes  de  producció  i  preu:   è Efecte  producció:  Una  empresa  en  un  mercat  oligopolístic  sap  que  si  produeix  una   unitat  més,  augmentarà  els  seus  beneficis.  L’empresa  obté  més  beneficis.   è Efecte   preu:   Quan   una   empresa   augmenta   la   producció,   el   preu   de   mercat   disminueix.  Quan  augmenta  la  producció,  disminueixen  els  beneficis  i  el  preu.   o Si  l’efecte  producció  és  més  gran  que  l’efecte  preu,  l’empresa  decideix   produir  una  unitat   més;  l’empresa  augmentarà  la  producció.   Si  l’efecte  preu  és  més  gran  que  l’efecte  producció,  l’empresa  decidirà  no  produir.   Per  tant,  les  empreses  tendiran  a  igualar  aquests  dos  efectes  per  aconseguir  maximitzar   beneficis  i  aconseguir  una  situació  estable  en  el  mercat  oligopolístic.   § Com  més  empreses  hi  hagi  en  un  oligopoli,  l’efecte  preu  s’anirà  reduint.  Efecte  preu   cada  vegada  més  petit  i  es  tendirà,  cada  vegada  més,  a  l’efecte  producció  i,  per  tant,   cada  vegada  ens  anirem  apropant  més  a  un  mercat  de  competència  perfecta.   43     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   COMPETÈNCIA  PERFECTA   MONOPOLI  (Un  sol  productor  preu    -­‐  decisor)                                                                                                CMg  =  OFERTA            PCP                                                                                                dda                                                          qCP                                                                                              CMg=NO  és  l’OFERTA            PM                                                                                          IMg    dda=NO  és  l’IMg                                                          qM       • • Pocs  productors  independents   Bé  homogeni  o  diferenciat     OLIGOPOLI:     - Guerra  de  preus  (a  la  baixa):  Situació  temporal,  mai  estable.   - Col·∙lusió   (CÀRTEL):   Acord   sobre   preu   i   repartiment   del   mercat.   Inestable   per   els   incentius  a  fer  trampes.   - NORMALMENT  –  Coexistència  de  les  poques  empreses  que  dominen  el  mercat.   o Cada  empresa  decideix  la  quantitat  a  produir  valorant  l’efecte  producció  i  l’efecte   preu.   o Normalment:  Preu  i  quantitat  estables  entre  PM  i  PCP  i  qM  i  qCP  .       • COMPETÈNCIA  MONOPOLÍSTICA  Situació  de  mercat  de  competència  imperfecta.   o Característiques:   1. Nombre  elevat  de  venedors.   2. Diferenciació  del  producte  i  les  empreses  són  preu  –  decisores  (per  vendre  més  cal   abaixar  el  preu;  el  mercat  té  una  corba  estàndard).   L’empresa  pot  decidir  diferenciar  molt  el  seu  producte  (productes  no  homogenis).   3. Lliure   entrada   al   mercat;   no   hi   ha   barreres   a   l’entrada   (si   hi   ha   beneficis   entren   empreses;  si  hi  ha  pèrdues  marxen  empreses).     o Mercats  on  la  publicitat  és  necessària,  instrument  molt  important  mantenir  i  generar  les   diferències  respecte  els  competidors;  molta  inversió  en  publicitat.   o Els   mercats   de   competència   perfecta   també   s’anomenen   mercats   de   clienteles   perquè   pretenen  fidelitzar  molt  els  consumidors  amb  la  marca.   o Moltes   empreses,   mercats   molt   dinàmics   en   quant   a   productes   i   productors   (moltes   empreses  que  entren  i  surten).   o En   mercats   de   competència   monopolística   és   molt   difícil   que   les   empreses   obtinguin   beneficis  de  manera  estable.  És  difícil  però  no  impossible.     Mercat   oligopolístic   dominat   per   poques   empreses;   mercat   de   competència   monopolística  dominats  per  moltes  empreses.     Una   empresa   de   competència   perfecta   no   vol   maximitzar   la   diferència   entre   el   preu   i   el   CMg,   vol   produir   una   unitat   més   sempre   i   quant   el   preu   d’aquesta   sigui   més   gran   que   el   cost   marginal   (preu   >   CMg).   44     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca     • MONOPOLI   o 1  sol  productor   o Barreres  a  l’entrada   • OLIGOPOLI     o Un  nombre  reduït  d’empreses  que  controlen  la  major   part  e  la  producció                                                    IMg    dda   o Interdependència  +  rivalitat  entre  empreses  =>                            qM   Comportaments  estratègics   o Bé  homogeni  (gasolina,  mòbils)  o  diferenciats  (tabac,   detergents…)   • COMPETÈNCIA  MONOPOLÍSTICA   o Molts  productors  competeixen  en  el  mateix  mercat,  amb   productes  diferenciats   o LLIBERTAT  d’entada                                                              CMg      PM                 • MERCATS  de  COMPETÈNCIA  PERFECTA:  Les  empreses  no  són  preu  –  acceptants.   Si  una  empresa  vol  vendre  més  unitats,  ha  de  reduir  el  preu  de  totes  les  unitats.   La  corba  de  demanda  (dda)  i  de  IMg  són  diferents,  no  coincideixen.     • DISCRIMINACIÓ  DE  PREUS   Fins  ara  hem  suposat  que  una  empresa  cobra  el  mateix  preu  a  tots  els  clients.   A  la  realitat  veiem  que  en  molts  casos  les  empreses  venen  exactament  el  mateix  producte  a   clients  diferents  i  a  preus  diferents;  aquest  fenomen  rep  el  nom  de  discriminació  de  preus.   El   fenomen   de   discriminació   de   preus   el   podem   trobar   en   mercats   de   competència   perfecta,  perquè  l’empresa  ha  de  tenir  un  cert  poder  en  el  mercat;  no  es  produirà  mai  en   un  mercat  de  competència  perfecta.   Dues  condicions  perquè  es  produeixi  la  discriminació  de  preus:   1. El   mercat   pugui   fraccionar-­‐se   -­‐>   Que   l’empresa   tingui   la   capacitat   i/o   la   possibilitat   d’identificar   i   separar   els   diferents   grups   de   clients   d’acord   amb   la   seva   disposició   a   pagar.   2. NO   pugui   existir     que   sigui   molt   difícil   de   produir-­‐se   el   fenomen   de   la   revenda,   poques  possibilitats  de  que  el  consumidor  revengui  el  seu  producte.   Ex.   Fenomen   de   discriminació   de   preus   -­‐>   Bitllets   d’avió.   Si   miréssim   els   preus   que   ha   pagat   cada   passatger  veuríem  que  els  preus  són  molt  diferents:   - El  mercat  s’ha  pogut  fraccionar;  depèn  del  dia,  de  l’hora...   - No  hi  ha  possibilitats  de  revenda)     Per  què  les  empreses  cobren  a  preus  diferents?   Perquè  hi  ha  diferents  consumidors  amb  disponibilitats  a  pagar  diferents.   Per   a   les   empreses   és   rentable   treure   profit   de   la   situació.   Les   empreses   intenten   dividir   el   mercat  en  sub  -­‐  mercats,  intentant  maximitzar  beneficis  en  cada  un  d’aquest.   (Exemples  a  la  pàgina  següent)           45     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca     Ex.1.  Bitllets  d’avió   NEGÒCI  (Demanda  inelàstica)                                                                                                CMg                P                                                                      IMg    dda                                                              Q   OCI   (demanda   elàstica,   més   sensible   a   variacions   de  preu)                                                                                              CMg            P                                                                                          IMg    dda                                                                q   Tradicionalment  en  el  mercat  d’aviació,  segons  si  es  passava  el  cap  de  setmana  a  fora  o  no  es  pagava   més  (en  el  cas  que  es  passés  el  cap  de  setmana  a  fora).  L’empresa  separa  els  mercats  i  discrimina  preus   per  treure  el  màxim  de  beneficis  dels  dos.     Ex.2.  Parcs  temàtics.   Apliquen   la   discriminació   de   preus   per   edats,   pagar   més   per   no   fer   cua,   també   segons  el  dia  i,  per  últim,  amb  preus  per  temporada.   Amb  el  preu  de  temporada  es  fa  que  els  veïns  o  habitants  de  la  zona  que  podrien  ser  clients  habituals   acabin   comprant-­‐lo   (el   preu   per   temporada   és   de   2   o   3   vegades   superior   al   tiquet   individual).   Els   turistes   tenen  una  demanda  inelàstica  perquè  només  poden  anar-­‐hi  un  dia.     Ex.3.  Starbucks.  Llistat  de  preus;  el  producte  addicional  potser  hi  ha  una  diferència  de  0,2  cèntims  i  ells   ho  cobren  a  1€.  Discriminació  de  preus  en  pagar  segons  el  que  li  pots  afegir  al  producte,  que  és  el  que   marca  la  diferència.     Ex.4.   Impressores   làser   de   la   marca   IBM.   IBM   té   dues   impressores   làser;   una   de   baixa   qualitat   i   l’altre  d’alta  qualitat.  La  diferència  entre  les  2  impressores  és  que  les  dues  són  exactament  iguals;  però  a   la  de  baixa  qualitat  hi  han  instal·∙lat  un  xip  addicional  a  dins  que  fa  que  vagi  més  lenta.     Ex.5.   Rebaixes.   L’efecte   de   baixar   el   preu   durant   un   temps   no   té   res   a   veure   amb   la   temporada   de   rebaixes   (es   tracten   diferent   als   consumidors).   La   disponibilitat   a   pagar   el   dia   de   Nadal   o   de   Reis   és   molt   superior  que  en  la  temporada  de  rebaixes.     Ex.6.   Vals   de   descompte.   Pròxima   compra   a   1€   menys,   però   segons   la   disponibilitat   a   pagar   l’utilitzarem  o  no.     Ex.7.   Màquines   de   begudes.   Canvi   de   preu   segons   on   estigui   situada   la   maquinària   i   incorpora   un   xip   que  fa  variar  el  preu  segons  la  temperatura  (Discriminació  de  preus,  és  diferent  la  meva  disponibilitat  a   pagar  per  un  ‘aquarius’  fred  depenent  de  si  fa  calor  o  no).     • PUBLICITAT  I  MARQUES   Els  mercats  de  competència  imperfecta  tenen:   è Incentiu  per  discriminar  preus.   è Incentiu  per  fer  publicitat  per  obtenir  més  clients  i  fer  una  demanda  més  inelàstica.   Efectes  de  la  publicitat  en  efectes  de  l’economia  o  del  mercat,  no  de  l’empresa.   1. Des   d’una   visió   crítica     podem   dir   que   els   empreses   utilitzen   publicitat   per   a   manipular  els  gustos  i  preferències  dels  consumidors.   46     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   Augment   recolzat   amb   que   la   publicitat   és   més   psicològica   que   informativa.   Des   d’aquest  punt  de  vista  la  publicitat  esta  ajudant  a  diferenciar  el  producte  fent  que  els   consumidors   pensem   que   aquests   productes   són   és   diferents   del   que   realment   són.   Esta  impedint  la  competència  entre  les  empreses.   Si   fomenta   la   fidelitat   a   una   marca,   els   consumidors   ens   preocupem   menys   per   al   competència.   Publicitat   psicològica   fa   una   demanda   més   inelàstica   del   producte   i   redueix   competència  a  l’empresa,  fidelització  dels  clients.   2. Des  d’una  visió  no  tant  crítica,  se’ns  diu  que  la  publicitat  si  que  dóna  informació  del   producte.   Incentiva  competència  als  mercats  i  beneficis  per  als  consumidors.   La   publicitat,   quan   no   és   directament   informativa,   és   útil   al   mercat   perquè   les   empreses  l’utilitzin  com  a  qualitat  del  producte  (Ex.  Cotxes,  et  diuen  el  preu  del  producte).   La  publicitat,  quan  no  és  directament  informativa,  ho  utilitzen  per  remarcar  la  qualitat   del  producte.   Ens   estan   dient   la   disposició   de   l’empresa   en   gastar   diners   per   a   promocionar   un   producte.  Si  es  gasten  molts  diners  vol  dir  que  confia  en  la  qualitat  del  producte.   La  publicitat  és  una  senyal  de  la  qualitat  del  producte.   (Ex.  Esponsors)     o MARQUES   § Productes  substitutius  genèrics   Ex.1.  Gelocatil  és  la  marca  reconeguda  del  paracetamol;  si  demanem  paracetamol,  el  genèric   ens  costarà  al  voltant  de  1,2€,  en  canvi,  el  Gelocatil  ens  pot  costar  5€.   Hi  ha  dos  tipus  d’empreses:   è Empreses  de  marques  conegudes   è Genèrics   La  marca  gastarà  molt  en  publicitat  i  cobrarà  un  preu  més  elevat  pel  seu  producte.  Els   consumidors  segurament  els  comprem  perquè  ens  estan  donant  una  informació  molt   valuosa   -­‐>   Les   marques   donen   als   consumidors   informació   sobre   la   qualitat   del   producte  que  és  molt  difícil  jutjar  aquesta  qualitat  abans  d’adquirir-­‐lo.   Les   marques   són   útils   per   mostrar   al   consumidor   que   el   que   compra   és   de   bona   qualitat;   a   l’empresa   li   interessa   demostrar   i   garantir   la   seva   qualitat   per   fidelitzar   consumidors  i  tenir  una  demanda  més  inelàstica.   Les  empreses  tenen  un  incentiu  per  mantenir  una  certa  qualitat  del  producte.                       47     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   EXERCICIS   INFORMACIÓ  SOBRE  LA  DEMANDA  EN  UN  MERCAT   Preu   9   8   7   6   5   4   3   Quantitat   0   1   2   3   4   5   6     Si  ens  trobéssim  davant  d’un  mercat  perfectament  competitiu  sabríem  on  vendre:  quan   IMg  =  CMg.  Tots  els  mercats  maximitzen  beneficis  quan  IMg  =  CMg.       • Què  succeeix  si  el  mercat  és  perfectament  competitiu     [  IMg  =  PREU   PREU  =  CMg]       PC.P.  =  4       QC.P.  =  5   Imaginem   que   el   Cost     CMg  =  4   Es   maximitzaran   beneficis   quan   el   preu   (que   coincideix   Marginal   (CMg)   de     amb  la  demanda)  i  el  CMg  s’igualin.   producció   és  constant  =  4                              CMg                                              dda       • Si   el   mercat   esta   compost   per   una   sola   empresa:   MONOPOLI     PC.P.  =  4       QC.P.  =  5                 Ven   menys   q   (quantitat)   però   a   un   p   (preu)   més   elevat.     No   podem   saber   els   beneficis   d’aquest   monopoli;     només   sabem   els   CMg   del   monopoli,   però   no   sabem     tots  els  costos  de  la  producció.     Només   sabem   quina   és   la   millor   opció   per   vendre   en     aquest  monopoli.                     • Els   casos   d’oligopoli   i   competència   monopolística,   el     més   normal   és   que   es   trobin   en   una   situació     intermitja.     En  aquests  casos  el  més  normal  és  trobar  una  situació     intermitja  sinó  es  troben  en  una  situació  de  guerra  de       preus.       6           4                              CMg             IMg                      dda                          3                  5     Si  u  sabem  que  és  un  mercat  de  competència  imperfecta,  sabem  que  IMg  no  és  igual  al   PREU.   Per  tant,  hem  de  trobar  el  punt  on:  En  el  cas  del  monopoli  IMg  =  CMg.   IT   0   8   14   18   20   20   18   IMg   -­‐   8   6   4   2   0   -­‐2     48     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA     Oriol  Roca   EXERCICIS  CAMPUS  VIRTUAL   1. CMg  constant  per  produir  aquests  aparells  és  de  90.  CMg  =  90     Preu   125   120   110   100   Quantitat   6   7   8   9   90   10   80   11   70   12     a) IMg  =  Preu      //    Preu  =  CMg    //    CMg  =  90         p  =  90   q  =  10                            PCP  =  90                                    QCT  =  10          CMg  =  90      dda   b)   Preu   125   120   110   100   90   80   70   Quantitat   6   7   8   9   10   11   12   IT   750   840   880   900   900   880   840   IMg   -­‐   90   40   20   0   -­‐20   -­‐40     p  =  120        PM  =  120   q  =  7         PCP  =  90                              CMg  =  90   IMg  =  CMg                          dda                              qM  =  7            qCP  =  10   No   podem   saber   els   beneficis   perquè   només   tenim   els   Costos   Marginals,   i   no   sabem   tots  els  costos  de  producció.   Només  sabem  quina  és  la  millor  opció  per  vendre  en  aquest  monopoli.     c) Augmentarien  els  preus  i  la  demanda;  canviaria  la  corba  de  demanda.  La  demanda  es   farà  més  inelàstica.  També  canvia  la  corba  de  IMg.            PM  =  120           PCP  =  90                              CMg  =  90                                          dda                              qM  =  7            qCP  =  10   A) En   competència   perfecta   el   preu   sempre   serà   igual   a   CMg.   Per   tant,   un   augment  de  la  demanda  no  afectarà  al  preu.   B) En   monopoli   canvia   tot.   Quan   el   mercat   sigui   de   competència   imperfecta   hi   haurà  augment  del  preu  i  augment  de  quantitat;  quan  hi  ha  poques  empreses   al  mercat.                       49     ECONOMIA  APLICADA  I  DE  L’EMPRESA   2.
CMg  =  40   Preu   110   100   Quantitat   2   3   90   4     80   5   70   6   Oriol  Roca   60   7   50   8   40   9     a) CMg  =  Preu  =  40   p  =  40   q  =  40     b)   Preu   110   100   90   80   70   60   50   40   Quantitat   2   3   4   5   6   7   8   9   IT   220   300   360   400   420   420   400   360   IMg   -­‐   80   60   40   20   0   -­‐20   -­‐40     CMg  =  IMg  =  40     p  =  80   q  =  5     Si   l’empresa   inverteix   en   publicitat,   aquesta   empresa   despesarà   la   demanda   i   la   farà   més   inelàstica   i   podria   vendre   el   producte   a   més   preu   amb   el   desplaçament   de   la   demanda.   La  publicitat  li  permetrà  obtenir  més  beneficis.     c)     p  =  entre  40  i  80    PM  =  80   q  =  entre  5  i  9         PCP  =  40                              CMg                            dda                              qM  =  5          qCP  =  40   El  mercat  es  trobarà  en  una  situació  intermitja.     50     ...



Comentario de rrubioalvarez en 2017-10-12 11:50:34