Tema 3. Tejido óseo (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 19
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 38
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes y complementado con bibliografía.

Vista previa del texto

HISTOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEIXIT OSSI.
 GENERALITATS:  Únic teixit en que la matriu extracel·lular no és líquida  és mineralitzada, que dona adequades característiques físiques per a que pugui dur a terme les seves funcions.
 Constituïda de fosfat de calci  mineralització  cristalls de calci = cristalls de hidroxiapatita.
 El calci: a) Regula la contracció muscular.
b) Esta implicat en la regulació sanguínia.
c) Comporta la regulació enzimàtica.
 Els fosfats  Presents en el DNA i RNA.
 Propietats físiques  Les dona la mineralització.
1. Duresa i rigidesa.
2. Elasticitat  per suportar les tensions que ha de superar - Gràcies també a les fibres de col·làgen.
3. Dinàmica  com no és estàtic, pot respondre als canvis del medi extern.
4. Presenta una renovació constant  en tres anys es renova tot l´esquelet.
 FUNCIONS: 1. Teixit de sosteniment estructural  Per aquesta raó es renova, ja que el teixit no pot ser vell. Per renovar-lo dia a dia es van creant petites lesions que es van reparant creant així teixit jove.
2. Locomoció  Per la unió amb el múscul formant un sistema de palanca. Així teu més rendiment del teixit vascular.
 El treball que fan els músculs es superior pel fet que estan units als ossos que per si sols.
3. Protecció  cobreix per exemple el crani, la columna vertebral, la pelvis, la caixa toràcica.
4. Hematopoesis  Als teixits hematopoètics es dona la síntesi i diferenciació de les cels. sanguínies.
5. Dipòsit de fosfat càlcic  Raó per la qual es dona la renovació dels ossos. Es regula en funció de la ingesta o necessitats de fosfat càlcic.
 ESTRUCTURA: - Matriu extracel·lular: matriu orgànica (mineralitzada) i inorgànica.
- Cèl·lules òssies: osteoprogenitores, osteoblasts....
 Matriu orgànica: - Només és el 35% del pes sec del teixit ossi.
- Dona la flexibilitat al teixit, en part per els seus components:  Fibres de col·lagen, glucosaminoglucans, proteoglucans i proteïnes específiques  substancia fonamental amorfa.
1. Fibres de col·lagen: 80-90% M.O.  Principal component que fan les cels de la matriu ossea.
- Normalment es de tipus I, que s´uneixen a les fibres de col·lagen tipus IV (menor quantitat).
- Són fibres grans d´uns 50-70nmde diàmetre.
- Es disposen alternats per a generar espais  patró de bandes.
 Distribuïdes de forma irregular  teixit ossi immadur (no laminar).
 Organitzades en làmines de forma regular teixit ossi madur (laminar).
2. Glucosaminoglucans: - Condritin sulfat i Queratan sulfat  generen l´agrecà que s´associa covalentment a l’àcid hialurònic per formar molècules més grans = glucosaminoglucans.
- Funcions: 1. Oferir resistència a la compressió, 2. Unió dels factors de creixement a la matriu extracel·lular  regula els processos de la diferenciació cel·lular.
3. Regulació del procés de mineralització.
3. Proteïnes específiques: - Glucoproteïnes multiadhesives: a) Osteonectina uneix hidroxihapatita sobre el col·lagen.
b) Osteopontina  uneix les cels del teixit ossi, sobre la MEC del texit.
- Proteïnes dependents de la vitamina k osteoespecífiques: a) Osteocalcina  promou la mineralització del T.O. perquè captura el calci i estimula els osteoclasts.
Factors de creixement i citocines: - a) BMPs (proteïnes morfogèniques del teixit ossi)  proteïnes necessàries per a la diferenciació dels osteoblast.
 Matriu inorgànica: 65-75 % del pes sec del teixit ossi  component majoritari  funcions seran degudes a la seva - presencia.
- Formada per cristalls de fosfat calcic majoritàriament.
- També minoritàriament per altres minerals:  Bicarbonat  Citrat  Magnesi  Sodi  Potassi Ions positius  tenyeixen per hematoxilina-eosina  rosa perquè és eosinòfil.
El fosfat de calci és amorf, però quan forma cristalls d´hidroxihapatita, formen cristalls hexagonals units - a fibres de col·lagen i es disposen en els espais que es generaven de la posició alternada.
 CEL·LULES ÒSSIES:  Procés de diferenciació : Cels. osteoprogenitores  provenen de la cel mare - mesenquimàtica = línia mesenquimàtica (creació).
Són les cels. precursores que sota determinats estímuls  osteoblast que fabricaran la matriu fins que quedin envoltes per ella  osteòcit que mantindrà la matriu formada ja formada.
- Els osteoclast provenen de la línia hematopoètica (destrucció), són els que desfan el teixit ossi.
 Cèl·lules osteoprogenitores: Tenen origen mesenquimàtic  la cèl·lula mesenquimàtica es pot diferenciar en cèl·lules més - especialitzades.
Les característiques venen determinades per la funció que realitzaran:  Sota determinats estímuls es diferència en osteoblasts, que generen matriu.
 Un d´aquests estímuls provenen de BMPs, de la presencia d’oxigen i la vascularitat que estarà al voltant del teixit ossi en un futur.
Si no hi hagués oxigen es crearia teixit cartilaginós .
 És una cèl·lula en repòs esperant les condicions apropiades per a diferenciar-se  característiques - morfològiques són molt pobres.
 És una cèl·lula ovalada (fusiforme) amb el nucli també ovalat.
 El citoplasma hi ha pocs orgànuls encara que els té tots  Poc REr i AG. Molts ribosomes lliures.
- Es troben a la perifèria del teixit ossi  la superfície externa = periosti, interna = endosti - En el teixit ossi hi ha els canals de Harvers per on passen els vasos sanguinis on també es poden trobar.
 Osteoblast: - Sintetitza la matriu del teixit ossi fent la fracció orgànica i incorpora la fracció inorgànica.
 Secreten col·lagen del tipus I i altres components de la matriu orgànica.
 Un cop creada també s’encarrega de la mineralització fixant els cristalls.
- Tot i ser una cèl·lua força diferenciada, encara presenta mitosis.
- Responen a estímuls mecànics (forces) mitjançant la captació d’aquests per mecanosensors.
- Aquestes cels es troben en la superficie del teixit ossi tant en el periosti o en l´endosti  envoltant el teixit ossi.
 Característiques: - Monocapa cuboide/poliédrica.
- Com són cels. que sintetitzen, la franja de matriu ossia de sota, té una coloració diferent a la resta perquè encara no està mineralitzada (osteoide) i per tant no es tenyeix.
-  Quan es mineralitza es pot tenyir de rosa.
 Cèl·lula polaritzada  sempre secreta en una mateixa direcció.
El nucli desplaçat en un extrem. En el contrari es troba la zona de secreció.
- - És una cel. que està sintetitzant matriu:  El nucli es gran amb cromatina laxa, nuclèol visible perquè es transcriuen molts gens.
 Alta presencia de mitocondris.
 El reticle rugós desenvolupat per a les proteïnes  citoplasma basòfil.
 A. Golgi desenvolupat per conduïr les proteïnes a l´exterior.
 Té grànuls de secreció amb proteïnes glicosilades que seran PAS (+).
Presenten prolongacions citoplasmàtiques que connectaran els osteoblast entre sí i amb osteòcits.
 Unió GAP  que connecta cels. veïnes  Aquestes connexions es deuen a que formen un teixit i com en el teixit ossi la matriu que està mineralitzada i és impermeable, no permet el pas de nutrients per tant hi ha estratègies que garanteixen la comunicació entre les cels. per realitzar la funció uniformement.
 Mineralització: - Quan mineralitza la matriu es fa per la secreció de petites vesícules matricials que contenen calci i FAL (fosfatasa alcalina) . La FAL escindeix els grups fosfats d´altres proteïnes, que quan arriben a la matriu es desfà de la part proteica i el fosfat passa a formar part del fosfat càlcic que fan els cristall de hidroxihapatita.
 Osteòcit: - És la cèl·lula més madura i per tant la més diferenciada.
- Ja no sintetitza tanta matriu òssea com el seu progenitor, ja que la seva funció principal es mantenir la matriu.
- Quan moren o es degraden aquestes cels. condiciona alhora el degradament del teixit, per tant, són indispensables per a la seva viabilitat  poden crear o destruir matriu òssea.
- També són capaces de rebre estímuls i per tant participar en els processos de mecano-transmissió.
- Tenen certa capacitat de resorció (petita destrucció òssia) sobretot en casos de control de calci.
 Quan es detecta que en sang hi ha poca concentració de calci, els osteòcits degraden la matriu alliberant-ne.
 Característiques: - Tamany petit amb poc citoplasma  pocs orgànuls.
- Nucli aplanat i més allargat (més ovalat) - Prolongacions citoplasmàtiques  unions GAP entre sí i amb osteoblasts.
 Tipus:  - Si fan matriu  formatius.
- Digereixen matriu  ressortiu.
- No fan res, només esperen  latents.
Osteòcits latents  Tenen pocs orgànuls, el REr i l’ AG poc desenvolupats. Es diferencia de la resta perquè la seva membrana plasmàtica esta enganxada a la matriu òssia mineralitzada. Això es perquè la matriu ja porta temps feta (mineralitzada)  làmina osmiòfila.
 Osteòcit formatiu  Té el REr i l’AG desenvolupats. Com que fa matriu, aquesta no està mineralitzada, per tant, es veu una fracció (separació) blanca que no es tenyeix de color rosa.
 Osteòcit ressortiu Disgrega, té el REr i l’AG desenvolupament perquè sintetitza enzims (proteïnes) que trenquen la matriu, com els lisosomes i les metaloproteases. La membrana plasmàtica està allunyada de la làmina osmiòfila, ja que la esta degradant.
 Osteòlisis osteocítica  lisi del teixit ossi (procés de digestió) mediada per osteòcits mitjançant enzims lisosómics d’aquests. Està relacionada amb la homeostasis del Ca 2+, ja que es duu a terme quan la sang està baixa de concentració de l’ió.
 Localització dels osteòcits: - Interior de l’ós  les cels. ocupen l´espai que s´anomena llacuna ósea o osteoplast.
- Canalicles calcòfors  túnels ramificats amb prolongacions citoplasmàtiques per dins, que connectaran els osteòcits entre si. La comunicació es farà mitjançant el líquid que hi ha fora de la membrana i que viatja per els canals.
 Cèl·lules de revestiment: - Cèl·lules que revesteixen la superficie de l´os, només en aquella zona en la que no s´estigui formant o digerint matriu.
- Són antics osteoblast que no fan matriu  és la seva fase d’inactivitat  en la superficie.
 Funcions: Ajuden a mantenir els osteòcits que tenen per sota i els nodreixen.
 Característiques: - Són cels. molt senzilles, aplanades pel fet de que no realitzen quasi activitat, tenen poc citoplasma i orgànuls.
- Com que provenen dels osteoblast mantenen les comunicacions mitjançant les prolongacions citoplasmàtiques amb els osteòcits.
 Localització: - Superfície externa  Periòstiques.
- Superfície interna  Entòtiques.
 Osteoclast: - Provenen de la línia hematopoètica, precursors dels monòcits/macròfags.
- Sempre estan a la superfície del teixit.
- Són cels. que només es veuen quan hi ha un estímul per a fer la resorció i quan ja no hi ha estímul desapareixen  Vida curta, d’uns 15 dies.
 Funció i localització: - Digereixen l’ós = resorció òssia  Des de la superfície de l’ós, comencen a foradar el teixit.
- Es mouen a mesura que van digerint, per tan es veu una regió desprovista de calci i material mineral.
- El forat que formen  Llacuna de Howship.
Per tenir osteoclast actius s´han de produir tres processos: 1. Diferenciació: Hi ha CF1GM (cel mare hematopoietica) unitat formadora de colònies, que genera la línea granulocitica  monòcits, neutros, eosits i baso. El CF1GM sota els estímuls adients cel.
precursora dels osteoclasts amb un receptor RanK a la superfície.
2. Fusió: Quan els receptors s’uneixen al lligand (ranK-L) es produeix la fusió de diferents precursors i s’originen els primers osteoclast.
- Els osteoblast són els que secreten el lligand (rank L) per a que es creïn osteoclast inactius.
- Els osteoblast també poden secretar la substancia que inhibeix la fusió  osteoprotegerina - Els osteoblast tenen el control del procés de diferenciació. La regulació està altament connectada.
3. Activació: Comporta canvis morfològics, ja que desprès de la fusió són inactius.
- S’organitza un anell de filaments d’actina a un extrem dins de la cèl·lula que delimita una porció de membrana que es reorganitzarà (digitacions o prolongacions de membrana).
 Característiques: - Cèl·lules grans 150 micres de diàmetre.
- Polinucleada com a conseqüència de la fusió de diferents cels precursores. El numero de nuclis depèn de la espècie (humans de 5 a 8).
- És una cèl·lula molt polaritzada perquè per una banda duu a terme la disgestió i per l’altre no. Això dona diferents regions:  La vora plegada: estructura plegada que estarà en contacte amb la matriu extracel·lular. Presenta unes prolongacions digiformes a causa de que en el procés d’activació hi ha una reorganització de la membrana. No hi ha orgànuls. En aqueta regió es fa la digestió de la matriu.
 Zona clara o zona sellada: Està envoltant de la vora plegada. Es on està l’anell d’actina, que delimita la regió de la vora plegada de la zona vasolateral. En la membrana plasmàtica d’aquesta regió hi ha moltes integrines que creen lloc d’unió on s’enganxa l’osteoclast amb la matriu òssia (com una ventosa). Els podosomes es la unió dels filament d’actina i les integrines i són els que permeten la locomoció cel·lular. La zona clara delimita la regió que reabsorbirà (digerir).
 Regió vasolateral: es la majoria de la cèl·lula i es on estan la majoria dels orgànuls, AG, mitocondris i lisosomes. Hi ha un tràfic vesicular important ja sigui en direcció a la membrana on porten enzims que digereixin, o cap a l’altre per extreure el que no es vol del que s’ha digerit.
 Vesicular: és la part més basal, té microvellositats. És el lloc per on s’exocita el material que s’ha de rebutjar del que ha digerit del teixit.
Osteòcit Osteoblast Osteoclast  Procés de resorció òssia: 1. Acidificació superfície de l’ós  Hi ha una acidificació de la zona a digerir, per això la zona clara és important perquè només s’acidifica la zona delimitada. En la regió vasolateral la anhidrasa carbonica (H2CO3) fa àcid carbònic que en entorn aquós estan en format iònic (H++HCO3- ). Aquests protons que estan al citoplasma s’han d’alliberar sobre la superfície del teixit ossi gracies a una bomba de protons de la membrana plasmàtica de les prolongacions de la vora plegada i van directament a la zona òssia.
- L’acidificació del medi fa que els cristalls d´hidroxihapatita es desenganxin de la matriu i per tant es desmineralitza. El fosfat i el calci es reincorpora i s’alliberarà per vesícules. Desfent la fracció inorgànica i per tant creant la llacuna de Howship.
2. Secreció d’enzims hidrolítics  que digereixin la matriu. Els enzims tenen dos orígens lisosomals que actuen en medi àcids, i també les metaloproteases (la col·lagenasa que digereix el col·lagen) de la matriu que digereixen els elements de la matriu. (digestió de la part orgànica) Tots els enzims també van a fora via vesícules. Per endocitosi s’agafa lo digerit, una part es queda i l’altra va al corrent sanguini.
 La resorció és important per a mantenir les concentracions de calci en sang (calcèmia). La calcèmia està regulada hormonalment amb les hormones paratiroidea (PTH) que augmenta els nivells de calci en sang i la calcitonina que disminueix els nivells de calci en sang.
- Els osteoclast per tant estan regulats per aquestes dos hormones.
 Paratiroidea  actua quan hi ha poc calci en sang. Augmenta la síntesi de RANKL i disminueix la síntesis de OPG. Llavors es formaran molts més osteoclast que s’activaran i digeriran.
 Calcitonina  actua quan hi ha poc calci en sang. que inhibeix directament els osteoclast perquè tenen receptors per a elles.
 Hi ha múltiples mecanismes a part de aquestes hormones per a regular les concentracions de calci en sang.
  TEIXITS PRESENTS EN UN ÓS ESTÀNDARD: - Teixit ossi Tipus d’ós: - Teixit connectiu - Llargs (tíbia) - Esponjós La proporció varia en - Compacte relació a la funsió.
 Conjuntiu - Curts (osos del carp)  Hematopoètic - Plans (osso boveda cranial)  Adipós (medul·la) - Irregulars (vertebres) - Vasos sanguinis - Teixit nerviós CLASSIFICACIÓ DELS OSSOS:  Classificació Macroscòpica: Ós compacte o esponjós.
- L’ós compacte (exterior) i os esponjós (interior) perquè recorda una malla format per trabècules.
 Ós esponjós o trabecular: - Només és un 20% (massa) de l´esquelet humà.
- Malla de teixit ossi.
- Format per trabècules finetes que formen xarxes i donen una estructura esponjosa.
- Està ple de foradets que són importants perquè es on està la medul·la òssia.
- Aquests forats fa que sigui molt menys dens.
 Fa que tingui menor capacitat de resistència, no suporta bé les forces.
 No fan funció estructural.
 No obstant, fan que tingui una gran superfície (80%) això es important perquè fa la funció de reserva i intercanvi de calci  Com més superfície = més ràpida és la obtenció de calci.
- El teixit ossi esponjós s’organitza microscòpicament en lamines paral·leles les unes a les altres.
- L’estructura macroscòpica la permet l’estructura microscòpica.
 Ós compacte: - Representa el 80% (massa) de l’esquelet.
- El trobarem sempre a la perifèria dels ossos a la superfície externa.
- És una capa molt homogènia i compacta que el trabecular.
- No te forats  és més dens  més fort per a la funcio de suport estructural.
- Degut a la seva menor superfície, metabòlicament es menys actiu.
- Té una menor capacitat de regeneració encara que cada tres anys s’ha de renovar sencer.
- El teixit ossi compacte s’organitza microscòpicament en lamines concèntriques.
 Classificació Microscòpica: Ós madur o immadur.
- Hi ha dos tipus: a) Primari ( no laminar o inmadur) b) Secundaris (laminar o madur)  Inmadur: - És el primer teixit ossi que es farà durant el desenvolupament fetal, en els ossos en creixement i les reparacions òssies.
- - En el microscopi es poden diferenciar:  Gran densitat cel·lular perquè hi ha molts osteòcits.
 Menor mineralització  Les fibres de col·lagen I estaran disposades a l’atzar sense fer lamines sinó feixos.
Els trobem en:  En individus adults només es troben en llocs de patologies:  Ossificació ectòpica (generació de teixit on no cal que es formi)  Fractures  Càncer (tumors) del teixit ossi.
 Madur: - Substitueix l´immadur (Sempre).
- En el microscopi es poden diferenciar: -  Menor densitat de cels  menys osteòcits.
 Les fibres de col·lagen I organitzades en lamines que poden ser paral·leles o concentriques.
Estructura de l´ós secundari: (de fora a endins) 1. Periosti: teixit conjuntiu dens que recobreix la part externa de l’ós.
 Hi ha dues capes:  Fibrosa externa  fibres de col·lagen I que fan feixos paral·lels. Està vascularitzat i presenta nervis.
 Capa cel·lular interna  que proporciona les cels que fan el teixit ossi a la superfície de l’ós. Hi ha les cels. de superfície del teixit com les osteoprogenitores i osteoblast actius i inactius (revestiment). Permeten el creixement aposicional  que sintetitza per damunt d’una superfície ja formada, engruixant així l’ós. És important per a la reparació de fractures.
 També hi ha les fibres de Sharpey que són fibres de col·lagen perpendiculars al periosti per tant, lliga el periosti al teixit ossi i el fixen.
2. Làmines circumferencials externes: són lamines que segueixen una circumferència per la superfície de l’ós externament. Segueixen el perímetre de l’ós. Tenen osteòcits en la llacuna òssia. Les prolongacions ocupen els canalicles. Les lamines que estan fetes de fibres de col·lagen, són alternes respecte la direcció les unes respecte les altres, això els hi dona estabilitat per a suportar la força.
3. Osteones (sist. Harvers): lamines cilíndriques de MEC, que envolten els tubs de Havers. Es per on circulen els vasos sanguinis i els nervis. Sempre segueixen la direcció de l’eix longitudinal de l’òs (Leucocòria).
 Línea de cimentació  porció que delimita les osteones. És diferent perquè no està constituïda pels osteoblasts sinó per cèl·lules mononucleades, per tant la seva matriu és diferent.
  MEC orgànica  amb menys col·lagen.
 MEC inorgànica  rica en sofre i amb menys calci i fòsfor.
Canals de Havers  dins d’ells la seva superfície estarà recoberta de cèl·lules que poden crear o digerir matriu òssia.
 Lamines òssies  agrupacions de fibres de col·lagen orientades en la mateixa direcció. Les agrupacions són les osteones. La orientació de les fibres de col·lagen és alternades i perpendiculars per a la resistència a la tensió.
4. Conducte de Volkmann: diferents canals perpendiculars als de Harvers, per tant a l’eix longitudinal de l´os. Comuniquen osteones veïnes, passen els vasos sanguinis i els nervis.
5. Làmines intersticials: restes d’antigues osteones. No tenen cap conducte. Antigues osteones que han sigut tapades per noves osteones veïnes més grosses  sistema intersticial.
6. Làmines circumferencials internes: lamines iguals que les externes però a l’interior de l’ós. Segueixen la circumferència interna de la diàfisi d’un ós llarg compacte en la seva totalitat.
7. Teixit ossi esponjós: Interior i está format per trabècules i forats ocupats per la medul·la òssia.
8. Endosti: Teixit conjuntiu que recobreix el teixit ossi esponjós, és pobre en fibres, però molt ric en cels.
9. Periosti: teixit conjuntiu, no és dìtament part del teixit ossi. Recobreix la superfície externa.
 De la lamina circumferencial interna a la externa és compacte.
 PROCÉS D’OSSIFICACIÓ (OSTEOGÈNESI): - Hi ha dos mecanismes:  Directa (intermembranosa)  Minoria  Indirecta (endocondral)  Majoria (perquè primer sintetitza cartílag i després aquest es subtitueix per teixit ossi).
 Ossificació directe: - Es dona en estadis fetals (A les 8 setmanes de gestació).
- Origen en el teixit mesenquimatós.
- Es dona nomes en tres tipus d’óssos diferents (crani i cara, mandibula i clavicula), la resta del cos presenta l’indirecte.
1.
Formació pas per pas: En la regió que s’ha de sintetitzar, un seguit de cels mesenquimàtiques s’agruparan, s’acumulen.
2. Aquestes cèl·lules per estímuls es diferencien en cels osteoprogenitores.
3. Desprès es vascularitza la regió on s’ha de sintetizar (per a donar l’oxigen necessari).
 Hi ha un canvi en la mida i aparença d´aquestes cels (+ cubiques/rodones i + grans).
 El seu citoplasma passa a tenir un aspecte basòfil. Les osteoprogenitores es diferenciaran a osteoblast que secretaran osteoide (matriu òssia no mineralitzada).
- Com més diferenciació dels osteoblast, més osteoide. Es van separant al llarg del procés.
- La matriu òssia es començarà a mineralitzar, alguns dels osteoblast queden immobilitzats allà i es converteixen en osteòcits.
- També apareixen les llacunes òssies i els canalicles calcòfors.
- Es sintetitzarà teixit ossi per sobre (aposicional), per els osteoblast que estan per damunt.
- El primer tros de teixit ossi = centre primari d’ossificació des de aquest es fa la resta de l’ós.
 Ossificació indirecte: - Eix central (axial).
- En les articulacions.
- Comença en períodes fetals (més tard que la directa).
1. Sintetitzar cartílag  12 setmana de gestació. Les cèl·lules mesenquimàtiques s’agrupen en la regió on en el futur hi haurà l’ós.
2. Sota els estímuls de diferenciació  es diferencien en condroblast, que sintetitzaran cartílag hialí. (fer motlle amb la forma de l’ós) 3. Aquest teixit cartilaginós ha de créixer aposicionalment (afegint nou cartílag a sobre, per tant engreixant en diàmetre) ho fan els condroblast del pericondri. L’augment de longitud es deu al creixement intersticial, va creixent des de dins).
4. El motlle de cartílag va creixent a mesura que el teixit ossi es va sintetitzant.
 Pericondri  nodreix el teixit cartilaginós perquè aquest no està mineralitzat.
 Cels. Pericondri  condroblast  cartílag (augmenta en quant diàmetre).
5. En la regió mitja del teixit cartilaginós dels óssos llargs canvia a:  Cels. Pericondri mig  osteoblast  T. Ossi (periosti cel·lular).
6. Es forma el collaret ossi.
7. Augmenta el tamany dels condròcits que s’han quedat dins, per el desplaçament de la matriu (que ha disminuït).
8. Els condròcits comences a sintetitzar:  Fosfatasa alcalina  mineralització de la matriu extracel·lular del teixit cartilaginós.
9. La mineralització de la matriu fa que no hi hagi nutrició dels condròcits i moren, deixant un espai buit.
10. Es fusionen els condroblasts  formant la cavitat.
11. L’espai dels condròcits es ocupat pels vasos sanguinis (es vascularitzen). Pas fonamental per a tenir la presencia d’O2 per a la diferenciació del teixit ossi.
 Porta cèl·lules progenitores del teixit ossi (osteoblast)  Porta cèl·lules que destrueixen teixit ossi. (osteoclasts)  També ens introdueix les línies hematopoètiques que formarà la medul·la òssia.
12. Degradació parcial cartílag calcificat + síntesi del teixit ossi.
 És un procés repetitiu que es repetirà en tots els ossos.
 Ossificació indirecte  EPÍFISI 1. Es vascularitza una part del teixit cartilaginós.
2. Entrada cels. Osteoprogenitores.
3. Es sintetitza teixit ossi a l’interior del teixit cartilaginós.
4. Hipertófia condròcits 5. Fosfatasa alcalina 6. Mineralització MEC 7. Degradació MEC (osteoclats) 8. Síntesi del teixit ossi.
  És el mateix procés, però començant des de dins en comptes des de fora.
 El primer teixit ossi sintetitzat és immadur, després ja es substituït pel madur.
 Hi ha dos regions on no passarà:  Superfície articulacions  Plaques epifisàries  entre mig de la epífisi i diàfisi. Permet el creixement dels ossos llargs.
CREIXEMENT DELS OSSOS LLARGS (endocondral): - Procés continu i molt llarg, es dona des de estadis fetals fins a ben be la pubertat.
- Depèn del cartílag epifisari - Estructura altament ordenada.
- Regions: 1. Cartílag de reserva.
2. Zona de proliferació  condròcits que es dividiran mitoticament.
3. Zona hipertròfia  ja s’ha posat el collaret de t. Ossi al voltant dels condròcits i els fa créixer.
 Sintetitzarà sintetasa alcalina  mineralització.
4. Ossificació: 4.1 Calcificació 4.2 Resorció  on es digereix la MEC després de ser mineralitzada.
 Cartilag de reserva  emmagatzema on hi ha condròcits sense fer gran cosa. Reserva de condròcits.
Rebost de cartílag cartilaginós. En aquesta zona no es sintetitza matriu.
- No es dividiran per mitosi freqüentment.
 Zona de proliferació  sintetitza nou teixit cartilaginós. Cèl·lules filles en forma de columnes, amb el mateix eix. Es divideixen per mitosi.
- Són condròcits relativament joves, on es forma matriu (teixit cartilaginós) que després serà substituït per teixit ossi.
 Zona hipertròfia  els condròcits augmenten de tamany. Perquè en aquesta zona ja arriba l’os sintetitzat de sota i fa que aquestes cels s’atrofien. Aquesta matriu cartilaginosa queda compactada entre les cels, ja que en augmentar queda molt poca matriu i molt compactada.
 Zona d’ossificació: a) Zona de calcificació  condròcits atrofiats sintetitzen fosfatasa alcalina que mineralitza la matriu. I si la matriu es mineralitza dificulta la difusió dels nutrients produint així la mort dels condròcits, deixant una cavitat buida.
b) Zona de resorció  les cavitats buides son omplertes de vasos sanguinis. Arriben els osteoblasts i osteoclasts, produint la síntesi de teixit ossi primari.
Resorció T. Ossi +`cartilaginós.
 CARACTERÍSTIQUES: - El creixement dels ossos llargs depèn sempre de la síntesi de nou teixit cartilaginós.
- Epífisis  temps  diàfisis.  per adaptar-se al creixement  MODELAT OSSI (canvi de les formes dels ossis a causa dels creixements d’aquests)  resorció preferencial en algunes zones i formació d’os preferencial entre d’altres.
- Sempre hi ha un creixement net del teixit ossi.
 MECANISME DE REMODELAT: resorció i formació d’os coordinada que garanteix la funció del T.Ossi  es secreta sulfatat càlcic  no es guanya ni es perd massa òssia, si no que dependrà de la situació si guanya o es queda igual  permet anar renovant el teixit ossi.
 Recanvi: mecanisme de renovació de l’os adult per tan de mantenir les seves funcions.
a) Reserva de calci  homeòstasi del ca2+, per a produir os jove (menor densitat mineral  fàcil/ràpida resorció) b) Suport estructural físic  reparar microfractures (en alguns casos) - No sempre suposa un guant net de T. Ossi.  En funció de les característiques del medi ambient pot remodelar sense canviar la quantitat de teixit ossi, fer guanyar o perdre os.
- És cíclic  necessita una activació.
 Alta capacitat d’adaptació  acomodar fluctuacions circadiàries en necessitat de calci.  pot notar variacions en les quantitats de calci que sigui repetitiva duran els dies, i en base això adaptar l’inici de la remodelació.
 Components del sistema de remodelat ossi  cels que degradin i altres que sintetitzen. = unitats bàsiques multicel·lulars.  os compacte: osteones.  ós esponjós: en les trabècules.
a) Osteoclasts b) Cels. Mesenquimàtiques: 1. Cels. Revestiment 2. Cels. Osteoprogenitores 3. Osteoblasts 4. Osteòcits.
c) Teixit vascular, que ens suporti la formació del nou teixit.
 Fases de remodelat: 1. Activació  hi ha la senyal que desencadenarà el procés  estímuls paracrins de càrrega mecànica locals, sintetitzats per les pròpies cels. Del teixit.
Primer prepara la zona, eliminant l’endosti, senyals fa contraure les cels de revestiment de l’endosti.
Aquestes cels també secretaran enzims, per digerir les fibres de col·lagen, fent la digestió de MEC endosti  MEC ossi exposada  reclutament preostoclasts que es diferenciaran en osteoclats actius.
2. Resorció  osteoclasts  resorció  llacuna de Howship. Aquest procés durarà sempre que hi hagi estímuls. Si hi ha final estímul local = final resorció.
3. Inversió  procés de unes dos setmanes. Es setja la zona que es digereix, ho fan les cels mononuclears i els preosteoblasts. Les cels mononuclears sintetitzen una capa de MEC (línea de cimentació).
4. Formació  un procés de 3 mesos. Els processos els fan el osteoblast. Mineralització MEC.
4.1 síntesi matriu osea.
4.2 mineralització MEC.
 Zones de remodelar ossi: - En ós esponjós UBM es dona a la trabècula. Tot el procés es dona sobre la superfície d’una d’aquestes trabècules.
- En os compacte UBM es dona en les osteones que s’estan remodelant. Presenten dues zones: 1. Con de tall  resorció, digestió dels teixit ossi 2. Con de tancament  omplir el forat, zona on es sintetitza el nou teixit ossi. EN les osteones hi ha els vasos sanguinis que aportaran les cels per la reconstrucció del teixit.  canal de Harvers.
- Tot es dona des de l’interior cap a l’exterior.
1. CON DE TALL  resorció, osteoclasts actius, 200 micometres de diàmetre, estableix la mida futura de la osteona segons el tamany dels seu diàmetre. Sempre serà mes curt respecte la longitud que el con de tancament. Per això els osteoclasts triguen menys tems en fer el forat que les osteones en sintetitzar-ne el teixit ossi i omplir el forat. Un cop desapareix l’estimul s’inicia el següent pas.
2. CON DE TANCAMENT  Lloc on es dona la síntesi dels teixit ossi. Per tant hi predominen els osteoblasts actius. Es sintetitza teixit ossi laminar per a reomplir el forat que s’ha generat. Per tant sempre es sintetitza làmina des de dintre fins a dins, quedant les làmines mes velles a la perifèria.
IMATGES: ...