9. El simbolisme (I) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 17/11/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Classe de dilluns 17/11. Segona part.

Vista previa del texto

9. EL SIMBOLISME (I) Analogies i correspondències Hem de tenir en compte la paraula “analogia”: ana + logos. Logos és, per essència, una paraula raonada, aquella paraula que és plena d'argument, de saber. Tant Aristòtil com Plató empren la paraula. Els grecs i matemàtics van descobrir que era un element essencial. “El món és un sistema de coses invisibles que es manifesten visiblement.” La forma matemàtica d'analogia és: A és a B com C és a D.
Baudelaire, La Beauté. Exemplifica la bellesa amb una dona. Aquesta bellesa parla en primera persona.
El poeta s'enamora i hi queda subjugat. Baudelaire va ser un obsessionat amb l'art, amb la bellesa, El segon text de Baudelaire de valor teòric és Correspondances. Apareix la idea que la bellesa és inaccessible, que ell no pot arribar-hi. Per tant, el tema de l'analogia universal és el raonament analògic dins de l'analogie universelle (entre allò diví i allò humà).
Tannhäuser s'estrena a París el 1861. Va ser un fracàs perquè es va intentar ajuntar amb ballet, però tot i així va fascinar a Baudelaire. Aquest cità el principi de Correspondances: "les choses s'ètant toujours exprimees per une anaoogie recifroqué". Déu ha fet el món com una complexa i indivisible totalitat.
És possilbe que l'hagués escrit sobre 1845 però no és segur. Les flors del mal es publiquen l'any 1857.
Per arribar a copsar aquestes analogies reciproques es necessitava la capacitat del poeta. Els paraīsos artificials s'assoleixen mitjançant diferents substàncies: el vi (ivresse) i el haixix. Poe utilitzava més l'opi, però molts cops Baudelaire es va veure reflectit en Poe. Això donava una capacitat visionària als poetes.
Per altra banda, tenim la teoria de les correspondències, on l'univers humà i el diví es comuniquen.
Aquesta concepció es va recuperar el s. XVIII. Un intel.lectual suec, Swedenborg, va escriure Arcana caelestia, "Misteris celestes". Va tenir gran prestigi a la resta d'Europa. Aquest corrent es va posar de moda i el pensament de les analogies i correspoindències era comú: no era una singularitat de Baudelaire.
Esdevé, a més d'una teoria filosòfica, una teoria estètica: aquestes correspondències s'han de saber veure i plasmar.
Això implicava que els dos móns, diví i d'aquí, havien d'estar en comunicació. Per tant, d'alguna manera s'havia d'observar no només el món de dalt i intentrar entendre'l, sinó que també s'havia d'estar molt atent al món d'aquí. Hi havia un probkema: Baudelaire és l'home anti-natura, detestar la natura forma part del seu credo estètic. Per això, detesta la dona. Va dir: "la femme est naturelle, c'est-a-dire, abominable.
Aussi est-elle toujours vukgare, c'est-a-dire, le contraire du Dandy". El Dandy és una construcció que s'allunya de la naturalitat. També eloga el perfum en gran mesura, ja que aquest és la traducció d'una determinada estètica.
Baudelaire, Correspondances: Poema simbolista. No tot Les flors del mal pertany al simbolisme, però aquest sonet en oncret sí que representa i d'alguna manera inicia a França l'estètica simbolista. De dos quartets i dos tercets, té una estructura diferent en el sentit del missatge estètic que es dóna.
La paraula “temple” inaugura un vocabulari afí, com ara “pilars”.
Segon quartet: a l'ultim vers apareix la frase essencial. “Perfums, colors i sons es responen”. Es tracta d'una gran sinestèsia.
Els tercets passen a ser més precisos. Com que el que s'ha dit abans, és molt metafísic, ara es necessiten imatges precises i molts d'exemples. “Existeixen perfums frescos” i afeceten el tacte. De nou es produeix la sinestèsia, la barreja de sensacions que ajuden a la creació d'analogies. Són com “carns d'infants”, ens transmeten innocència. Està metaforitzant i, d'alguna manera, aquests “corromputs, rics i triomfants” fa referència a valors humans, els quals ja no estan a la naturalesa.
Llavors, aquests perfums invadeixen el món, tan complexos i plens de significats. Es tracta de fer l'analogia a través de despertar-nos unes sensacions. Tenim quatre substàncies: l'àmbar, l'almesc, el benjuí i l'encens. Aquests ja s'han analogitzat amb una sèrie de termes concrets que aboquen la barreja de tots aquests perfums. Tots aquests quatre elements junts canten els transport de l'esperit i dels sentits, que estan barrejats i han arribat a establir unes correspondències. Així, les sensacions i el món de les sensacions són necessaris per a les analogies.
La irradiació des de París El simbolisme és un moviment difícil de definir. Cronològicament, va tenir lloc primer a França. Dècada de 1885-95, fin de siecle. Es produeixen una sèrie de moviments que induïen a un canvi d'estètica important. Hi ha una relació entre totes les arts.
Quant als poetes que van formar el moviment, a Baudelaire se li podrien afegir Verlaine i Rimbaud, anomenats “els poetes maleïts” per la seva conducta heterodoxa i mal vista en el moment. Verlaine va comportar canvis en el vers. Va defensar el vers lliure, per fer-lo no tan rigid. Rimbaud, per la seva banda, associa cada vocal a un color (voyelles). Les coses es van preparant, el simbolisme no neix del nores, sinó que es va preparant molt llargament a través de tota una història literària.
Aquell que realment és simbolista per antonomàsia és Mallarmé. N'hi ha dos: un de poesia fàcil i un altre, l'obscur. Es reivindiquen el misteri i els textos obscurs, allò que escapa a l'anàlisi textual: el text et pot, guarda un poder engimàtic en el qual l'important són les suggestions, les sonoritats de les paraules.
També s'aplica la teoria de les correspondències, les analogies estan implícites en aquesta poesia. El simbolisme adopta el creador que hem vist en Baudelaire.
...