Mitjans, grups i audiències - Narcís Iglésias (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Llengua i mitjans de comunicació I
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 14
Subido por

Descripción

Primera part d'apunts

Vista previa del texto

Llengua i mitjans de comunicació – Narcís Iglesias || Lúa Campos 1. Mitjans, grups i audiències Segle XVII Baró de Maldà, escriptor català més prolífic, diu al seu extens dietari què, abans de l’existència dels diaris, una de les formes de comunicació eren les tertúlies, però estaven limitades als homes amb una posició.
Un mitjà previ als diaris, va ser la gaseta, però no tothom la podia llegir a causa de l’analfabetisme, tot i que es compartia a la seva informació.
Avui dia tothom té accés a l’informació gràcies a la televisió i, els profetes de l’apocalipsi de la comunicació escrita, porten segles dient que aquesta morirà.
El primer portal d’informació a internet espanyol, va ser vilaweb.
El món on vivim TV: 3h/dia – La gran majoria és entreteniment. En informació guanyen els telenotícies.
Ràdio: 30 minuts/dia Premsa: 10-15 minuts/dia Internet: 1-2h/dia Sempre s’informa des d’un punt de vista, per exemple: - L’independència catalana:  A fora del país: Victòria independentista  A Madrid: Derrota independentista  A Catalunya: Victòria i quasi derrota Diferents punts de vista, diferents opinions sobre les mateixes dades Per interpretar una opinió necessitem un context.
Els diaris tenen un gran poder, reuneixen una gran concentració empresarial en la comunicació, molts mitjans poden ser de la mateixa persona, per exemple, l’imperi mediàtic de Rupert Murdoch.
A Espanya el director de TVE1 el decideix el govern, a Catalunya el parlament, en canvi, a la BBC el decideixen els mateixos periodistes. (Aquí el govern controla la premsa) No existeix el diari públic, a diferència de la televisió, estan dominats per les empreses.
1 Llengua i mitjans de comunicació – Narcís Iglesias || Lúa Campos Grups de comunicació: News corp The times, The sun, Harper Collins,...Diferents perfils d’una mateixa empresa per a dominar diferents sectors de la població.
Catalunya i Espanya: Aquí tenim grups com Zeta, Godó, Prisa, Planeta, Mediapro, Premsa ibèrica, recoletos,...
Divisions de la premsa Tipus: -Generalitzada Abast: -Local -Comarcal -Especialitzada: -Esportiva -Nacional -Econòmica -Estatal -Rosa (del cor) Periodicitat: -Diaris Altres: -Edició internacional -Comarcal -Nacional -Estatal -Llengua -Grup de comunicació -Pagament o gratuït Als anys 20 i 30 hi havia diaris amb edició de matí i/o tarda.
ARTE: Televisió franco-alemana pública supraestatal (única) Opinió pública Media o mitjà: Traspàs d’una cosa o un altre, intermediari.
Hi ha una teoria que diu que només hi ha diaris a les cases on sempre s’han vist diaris.
La premsa és un mitjà amb molta influència, potser no es compra, però si la portes al mòbil.
Qui és el més venut? El més llegit? El més influent? Depèn de varis factors: Territori, classe social, edat,...
El més venut en quiosc és El Periodico de Catalunya, per subscripció La Vanguardia. Són diferents àmbits.
El més llegit en general és La Vanguardia; a Barcelona El Periodico de Catalunya; a Girona El diari de Girona; a Tarragona El diari de Tarragona i a Lleida el Segre.
OJD: Oficina de Justificació de la Difusió 2 Llengua i mitjans de comunicació – Narcís Iglesias || Lúa Campos El futur dels diaris de paper Pedro J té un diari online anomenat “El español” dient que no cal el paper.
No és important d’on surt una informació, sinó la repercussió que té, una notícia surt en un diari de paper i tothom en parla arreu del món.
2005: 377.561 exemplars venuts 2015: 212.190 exemplars venuts En 10 anys s’ha perdut un 45% en vendes. Més en quiosc que per subscripció.
Per què pagar si tinc un portal online on ho tinc gratuït i al moment? Avui dia té més lectors un portal digital que totes les vendes de quiosc.
New york time: 1.000.000 lectors de paper 25.000.000 lectors online Es sustenta per la publicitat en paper L’importància de les notícies Aylan – Nen sirià portada de tots els diaris, es fa notícia el cas de Síria quan Europa és conscient de l’exili. Perquè? Per que venen a Europa, però abans milions de sirians ja havien marxat del seu país.
L’11S de 2012 va ser portada nacional d’interès global, la manifestació independentista més multitudinària. Però TVE1 la va fer 6ena notícia del dia. Tot depèn també de la proximitat de la notícia. Però són els mitjans els que decideixen la importància de les notícies, 11-S (ny), Aylan i el capellà gay són notícies globals.
La globalitat, un criteri informatiu Quan es vol donar importància a una notícia, es dramatitza i es fa tot més narratiu per tal d’enganxar al lector, es busca una trama que cridi l’atenció global (Aylan). Es busca un protagonista i un esdeveniment.
Perquè Aylan és protagonista? Perquè interessa a Europa? Per l’angle periodístic. Ens ha començat a interessar per que la notícia s’apropa a nosaltres. Ens interessem pels nostres interessos, per egoisme.
Elements narratius que acosten al lector: Edat, vestimenta,...
També s’utilitza el joc de veus, diverses persones explicant el mateix fet. En el cas Aylan les veus del pare i la tia, ens construeixen una història més personal, dramàtica i d’aquesta manera s’afegeix moralitat.
3 Llengua i mitjans de comunicació – Narcís Iglesias || Lúa Campos Però sempre ens donen interpretacions de tot.
4 ...