Tema 10 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

10. PTERIDÒFITS Hi ha una pressió selectiva sobre les primeres plantes terrestres. Comencen a aparèixer problemes com ara la dessecació, al sustentació, l’aigua necessària per la reproducció i per a dispersió, etc.; problemes que impliquen canvis estructurals, reproductius, fisiològics i ecològics. És a dir, es donen una sèrie d’adaptacions.
ADAPTACIONS 1. CUTÍCULA, ESTOMES, TEIXITS VASCULARS Si les plantes surten de l’aigua, necessiten un traspàs d’aigua de les zones més baixes a més altes – necessitat d’uns porus, els estomes, que s’obrin i tanquin en funció de la humitat. Primers controls de l’intercanvi gasós.
Apareix una capa que protegeix les cèl·lules que necessiten aigua a l’interior (s’evita l’excés de pèrdua d’aigua) – aparició de cutícula i cèl·lules homeohídriques (primers organismes homeohidres).
Apareixen els teixits vasculars que es redueixen a floema i xilema. Fins ara es feia per capil·laritat; ara hi ha uns teixits la funció dels quals és transportar aigua i nutrients inorgànics de les arrels a la resta de la planta (xilema, cèl·lules mortes) i uns altres teixits que transporten els nutrients orgànics resultants de la fotosíntesi per tota la planta (floema, cèl·lules vives).
2. ALTERNANÇA DE GENERACIONS – Amb predomini de la fase esporofítica En els pteridòfits, és l’esporòfit el que serà la generació dominant; el gametòfit es redueix a una petita làmina de gel que viurà fora. Per què? Per les radiacions UVA – aquestes fan malbé el material genètic. En ser diploides, una còpia sempre la mantenim per si les radiacions ens la fan malbé. Per tant mola ser més temps diploides que haploides.
3. EMBRIONS MULTICEL·LULARS. Els embrions són dependents de la planta mare que proporciona nutrició i protecció.
4. MERISTEMES APICALS o zones de divisió cel·lular.
5. PARETS DE LES ESPORES AMB ESPOROPOL·LENINA – aquell polímer estable que fa resistent l’espora a la dessecació i que li permet sobreviure al medi terrestre i a pHs de 15. Hi ha un transport d’espores per vent i per aigua.
6. GAMETANGIS PLURICEL·LULARS – gametangis verdaders. Els femenins (arquegonis) produeixen i retenen l’ovocèl·lula; els masculins (anteridis) produeixen espermatozoides.
Van ser les primeres capaces de crear arrel, tija i fulla gràcies a les adaptacions; primeres en desenvolupar l’estructura de corm. Això els va permetre la colonització del medi terrestre (unes 10.000 espècies actuals).
Desenvolupen una paret cel·lular de cel·lulosa, pigments de clorofil·la a i b i tindran midó com a substància de reserva.
ESTRUCTURA Trobem dos tipus de fulles: microfil·les i megafil·les (sistema conductor ramificat).
Formen 2 tipus d’espores: - - Heterospòriques. Cada gametòfit serà diferent o Microsporangi  Micròspores  Gametòfit masculí o Megasporangi  Megàspores Gametòfit femení Isospòriques o Esporangis  Espores  Gametòfit hermafrodita (una sola espora) SUBFIL. RINIOFITINS - Els que van començar a colonitzar el medi. No fan fulles, només tija i arrels. Són verdes i tenen estomes.
Fan tiges aèries amb ramificacions dicòtomes.
Són hermafrodites – els seus esporangis són terminals (sempre a l’àpex de la tija). La fotosíntesi i l’intercanvi gasós es fa directament a les branques.
SUBFIL. LICOPODIOFITINS - - Són els primers que donen lloc als boscos que van colonitzar el medi terrestre durant casi 100M. Actualment només queden 6 gèneres i són herbacis, no hi ha arbres.
Segueixen tenint característiques arcaiques, com ara la ramificació dicòtoma.
Van ser els primers on van aparèixer unes fulles (microfil·les) amb un sol vas conductor.
Hi ha molta diversitat: licopodials, selaginel·lals, isoetals.
SUBFIL. ESQUISETOFITINS - - Grup de pteridòfits que van donar lloc a l’alimentació dels dinosaures. Actualment, tot i que eren dominants llavors, només queda 1 gènere.
Tenen nusos i entrenusos. Als nusos hi ha inserció d’altres branques i és la zona d’inserció de les fulles que eren microfil·les i estaven en disposició verticil·lada.
Comença la formació d’esporangis en els estròbils terminals. Els espermatozoides són pluriflagel·lats.
CICLE BIOLÒGIC SUBFIL. PTERIDOFITINS - Hi ha unes 9.000 espècies actualment. A Europa només hi ha herbàcies.
Les megafil·les són portadores d’esporangis La majoria d’espècies són terrestres, però n’hi ha algunes d’aquàtiques.
Els espermatozoides són pluriflagel·lats.
REPRODUCCIÓ – Esporòfit L’esporòfit té estructura de corm: arrels, tija subterrània. La tija surt del rizoma i està protegida per escames. Trobem una gran fulla que surt de la tija anomenada fronde, la qual és megafil·la i té ramificacions dels vasos: esporofil·les, trofofil·les i trofosporofil·les.
El fronde pot tenir diverses morfologies. El nervi central s’anomena raquis.
El Fronde no es diu fulla perquè pot fer 2 funcions: - Fer la fotosíntesi (tropòfil) Portar espores (filosporòfil) o Si fa les dues, troposporòfil L’esporangi es forma al fronde, i està format per un peu o filament sobre el qual apareix una bossa on es formen les espores (meiòspores). Aquesta bossa, al voltant, té unes cèl·lules, les cèl·lules de l’anell, que tenen un comportament determinat en funció de la humitat – si baixa, aquest anell es contrau i trenca la bossa i es dispersen les espores.
Els esporangis poden ser solitaris o estar agrupats en sorus. Es localitzen en diferents llocs. Si la part terminal del fronde únicament té sorus, s’anomenaran sorus terminals.
Els sorus també es poden disposar paral·lels al nervi o es poden trobar en el marge terminal.
Els sorus poden tenir una protecció anomenada indusi. Aquest indusi pot ser indusi central, indusi marginal (laterals) o pseudoindusi (el propi fronde es recorba per protegir els esporangis).
REPRODUCCIÓ – Gametòfit El gametòfit és talòs. Els anteridis es troben a la part externa de la base del gametòfit, i els arquegonis es troben a la zona central de l’àpex d’aquest gametòfit.
Tenen cicle biològic diplohaploide.
Cicle de vida d’una falguera isospòrica: el gametòfit desenvolupa en la part superior central l’arquegoni i l’anteridi. D’aquí surt el zigot i un petit embrió que està protegit pel gametòfit femella i que li dóna de menjar fins que es desenvolupa en esporòfit.
Aquest esporòfit desenvoluparà els esporangis agrupats en sorus que alliberaran les meiòspores (meiòtiques) les quals es desenvoluparan gametòfits amb les parts masculines i femenines i vuelve a empesar.
Esporòfit jove ...