Tema 22: Bacteris gramnegatius (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apuntes de los temas del segundo semestre de Microbiología de primero de Genética

Vista previa del texto

TEMA  22:  BACTERIS  GRAMNEGATIUS  NO  PROTEOBACTERIS   1. Plantomyces  (phylum  5)   • Bacteris  amb  prosteca  proteica  sense  paret  cel·∙lular  ni  citoplasma  (la  prosteca  són   com   una   mena   de   pseudopodis   que   només   són   una   extensió   proteica,   i   li   serveixen  per  enganxar-­‐se  a  les  super<cies!  a  prop  del  substrat)   • Medi  aquà@c   • No  pep@doglicà   • Gemmació   !   formació   de   noves   cèl·∙lules   lleugerament   diferents,   amb   flagels  per  poder  nedar,  pe@tes,  etc  que   després   es   diferencien   a   plantomyces   “adults”.   • Compar@mentació   intracel·∙lular   !   certes   estructures   amb   una   mena   de   mbr   (envolta   que   separa   el   material   cromosòmic  de  la  resta)   • Quimioorganòtrof  (respiració/fermentació)   2. Espiroquetes  (phylum  10)   • Gramnega@ves.  Mòbils.  Quimioheteròtrofes.     o Aerobis  !  Leptospira   o Anaerobis  o  faculta@us  !  Treponema   o Microaeròfils  !  Borrelia   • Formes   helicoïdals   (molles)   llargues   i   primes,   i   presenten   al   llarg   d’aquesta   estructura   una   mena   de   filaments  o  “flagels”  (filaments  axials),  que  contrauen  i   estenen  la  seva  estructura  per  tal  que  es  puguin  moure  !  moviment  especial  de   flexió  o  de  molla.   • Cilindre   protoplasmà@c   i   endoflagels   envoltats   d’una   beina   externa   flexible   i   mul@lamel·∙lar.   • Són  de  vida  lliure  i  patògens:   o Treponema  pallidum    !  sífilis   o T.   Sacarophilum   !u@litza   la   sacarosa.   Colonitza   el   tub   diges@u   dels   rumiants   (no   infecció).  Té  el  genoma  lineal   o Borrelia  Burgdoferi  !infecció  en  humans   o B.  Recurren9s!  gossos   o Leptospira  interrogans  !  humans  i  gossos.  Rep  aquest  nom  per  la  seva   forma  d’?   3. Deinococcus  (phylum  11)   • Esfèrics  (cocs)  en  parelles  !  no  se  separen,   divisió  cel·∙lular  incompleta.  O  en  tètrades.   • Aerobis,  mesòfils  i  gramposi@us   • Molt   resistents   a   la   radiació   (paret   cel·∙lular   amb   moltes   capes   i   mbr   externa   tot   i   ser   gramposi@us)  i  a  la  dessecació.   • Toleren   5   milions   de   rads   (100   són   mortals   per  a  humans),  tenen  una  elevada  capacitat   de  reparació  del  DNA   • Viuen   en   hàbitats   molt   variables   (reactors   nuclears)   • Deinococcus  radiodurans   4. Thermus   • Thermus  aqua9ca  !  Taq.  Polimerasa  (capacitat  de  no  desnaturalitzar-­‐se  a  altes   temperatures,  és  la  que  s’u@litza  en  la  prova  aquella)   • Termo<lica.  Quimioorganòtrofa.   • Gramnega@va.  Pep@doglicà  amb  ori@na.  Aeròbica.   5. Bacteris  fotosintèMcs   Poden  u@litzar  la  llum  com  a  font  d’energia   5.1. Cianobacteris  (phylum  3)   • Fotosíntesi  oxigènica  (aigua  com  a  donador  d’e-­‐  i  es  produeix  oxigen)   • Fosforilació  cíclica  i  no  cíclica.   • Tenen  clorofil·∙la  a  i  biliproteïnes:  ficobilines  (ficocianines  i  ficoeritrina)   • Membranes   lamel·∙lars   i   fotosintè@ques   !   mbr   al   voltant   del   citoplasma   que  serveixen  per  agafar  pigments  i  realitzar  fosforilacions.   • Es  creu  que  van  ser  els  primers  fototròfics  oxigènics.   • Grup   gran   i   heterogeni.   Gran   diversitat   morfològica:   (filamentoses/unicel·∙lulars).   Tenen   una   gran   distribució   en   hàb.  Terrestres  i  aquà@cs.  Molt  resistents  a  Ta  i  sals.   o Filamentoses   !   Nostoc   commune   :   tenen   heterocists,   unes   cè·∙lules   fixadores   de   N2   (cèl·∙lules   impermeables   a   l’oxigen   per   poder  tenir  condicions  anaeròbies).  N2  !  NH3   o Spirulina,  Oscillatoria,  Nostoc,  Synechococcus   5.2. Bacteris  verds  (phylum  9  i  12)   • Bacils,  cocs  o  espirils  immòbils   • Els  filamentosos  es  mouen  per  lliscament   • Fotosíntesi   anoxigènica   (compostos   reduïts   orgànics   i   inorgànics   com   donadors  d’e-­‐).   • Fosforilació  cíclica  o  transport  invers  d’electrons.   • Bacterioclorofil·∙les   a   (mbr   cit!formació   ATP),   c,   d   o   e   (clorosomes!   captació  de  la  llum).   5.2.1. BVerds  del  sofre   • Anaeròbics  estrictes.  Fototròfics  obligats.   • Sulfur   d’H   (H2S),   altres   compostos   reduïts   de   sofre   o   H   com   a   donadors  d’e-­‐.   • Dipòsits  extracel·∙lulars  de  S  !  Chlorobium   • Ambients  aquà@cs,  il·∙luminats,  aeròbics  i  rics  en  sulfur.   • Formació  de  consorcis  !  associació  fotosintè@ca  o  quimiotròfica.     5.2.2. BVerds  no  del  sofre   • Anaerobis  faculta@us.  Filamentosos   • Fototròfics  (en  anaerobiosi)  o  quimioheterotròfics  (a  la  foscor)   • No   resisteixen   elevades   temperatures  d’H2S,  per  tant   no  n’acumulen  a  l’exterior   • Bacterioclorofil·∙la  a,  c  i   clorosomes.  Chloroflexus,   Thermomicrobium.   • Hàbitat:  ambients  aquà@cs,   il·∙luminats,  no   necessàriament  anaeròbics   però  pobres  en  sulfur.   5.3. Bacteris  vermells  (proteobacteris)   • Bacils,  cocs  o  espirils   • Les  espècies  mòbils  són  flagel·∙lades   • Poden  fixar  N2  en  condicions  anaeròbiques   • Tenen  carotenoides  com  a  pigments   • Invaginacions  mbr  per  posar  els  pigments  per  a  la  producció  d’energia.   • Fosforilació  cíclica  o  transport  invers  d’e-­‐   • Fotosíntesi  anoxigènica.   5.3.1.
BVermells  del  sofre   • Anaeròbics  estrictes   • Fototròfics  obligats   • H2S  i  altres  compostos  reduïts   de   sofre   o   H   com   a   donadors   d ’ e -­‐   p e r   l a   r e d u c c i ó   fotosintè@ca  de  CO2   • Acumulen   grànuls   de   sofre   en   el  seu  interior   • Els   mateixos   hàbitats   que   els   Bacteris  Verds  del  Sofre   • Thiocapsa,  Chroma9um   5.3.2. BVermells  no  del  sofre   • Anaeròbics  faculta@us   • Fototròfics,   quimioheterotròfics   (en   absència   de   llum)   o   quimiolitotròfics   • No   resisteixen   elevades   concentracions   d’H2S   però   el   poden   u@litzar   • Poden  fixar  N2   • Rhodobacter,  Rhodospirillum,  Rhodopseudomonas   Importància  dels  bacteris:   Fixadors  de  N2:  Vermells  no  del  sofre  i   cianobacteris   Font  de  matèria  orgànica:  spirulina   Producció  de  sofre:  vermells  i  verds  del   sofre   Eliminació  de  H2S:  vermells  i  verds  del   sofre  !  en  els  conreus   Producció  de  pigments  d’interès   industrial:  vermells   Producció  de  vitamina  B12:  spirulina   ...