Psicobiologia II 2.1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicobiologia
Año del apunte 2013
Páginas 112
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

2N PSICOLOGIA PSICOBIOLOGIA BLOC TEMÀTIC II.
NEUROCIÈNCIA COGNITIVA UNITAT 5. Aprenentatge i memòria.
UNITAT 6. Conducta espacial.
UNITAT 7. Llenguatge.
UNITAT 8. Conducta social.
UNITAT 9. Processament numèric i càlcul.
UNITAT 10. Sistema executiu.
Universitat de Barcelona 1 UNITAT 5. APRENENTATGE I MEMÒRIA.
2 3 UNITAT 5. APRENENTATGE I MEMÒRIA.
Afrontar i relacionar-nos amb el nostre entorn ens canvia, modificant el nostre sistema nerviós. Comprendre la fisiologia de la memòria és per molts el gran repte de la Neurociència.
L’aprenentatge són canvis en el SN que resulten de l’experiència i que originen canvis en la conducta. Permet l’adaptació de l’organisme.
La memòria són aprenentatges retinguts o consolidats, és a dir, canvis permanents del SN. Els records, entre d’altres, hi formen part.
Les experiències no s’emmagatzemen sinó que canvien la manera amb què percebem, actuem, pensem i planifiquem. Això es fa a partir del canvi i consolidació de l’estructura del SN, dels circuits implicats en la manera de pensar, percebre i planificar...
El procés de l’aprenentatge es dóna quan l’estímul provoca una sèrie de canvis a nivell estructural i funcional del cervell, la qual cosa provoca una determinada conducta. Si el canvi és permanent, es produeix la memòria. Tot això cal relacionar-ho amb la plasticitat cerebral.
Aprenentatge i memòria són funcions cognitives independents d’altres com el llenguatge i la percepció, cosa que queda corroborada amb els casos de les afàsies sense amnèsia.
La memòria i l’aprenentatge estan íntimament relacionats, de tal forma que la memòria és la consolidació de l’aprenentatge.
TIPUS D’APRENENTATGE.
NO ASSOCIATIU. Habituació i deshabituació.
a) Habituació. Disminució d’una R reflexa davant un estímul innocu repetit.
b) Sensibilització. Increment d’una R reflexa davant un E moderat de diferent naturalesa precedit d’estímuls intensos o aversius.
Les bases neurals d’aquest tipus d’aprenentatge, no associatiu, són les àrees subcorticals.
4 PERCEPCIÓ. Capacitat per aprendre a reconèixer E que ja s’han percebut abans.
Permet identificar i catalogar objectes i situacions.
Les bases neurals d’aquest tipus d’aprenentatge, perceptiu, són canvis en els sistemes sensorials i àrees associatives.
“Priming”.
Escorces sensorials primàries i secundàries Escorces visuals secundàries.
primàries i Via ventral: Reconeixement dels objectes.
Via dorsal: Percepció de la localització dels objectes.
E-R. Capacitat per aprendre a executar una conducta determinada quan es presenta un E determinat.
a) Condicionament clàssic: E-E. Un E neutre adquireix les propietats d’un E important quan s’associen.
Les bases neurals són canvis de connexió entre el sistema sensorials i el sistema motor. Condicionament clàssic i condicionament operant.
5 b) Condicionament instrumental o operant: E-R. Implica respostes apreses.
S’associa un E amb una R. Permet modificar la conducta en funció de les respostes que provoca.
Canvis entre sistemes sensorials i motors: 1. Nuclis basals. Les conductes apreses es tornen automàtiques i rutinàries, es transfereixen als nuclis basals.
6 2. Vies del reforç (mesolímbiques i mesocorticals).
a. Àrea tegmental ventral (s’activa per E reforçants primaris (ex. menjar) i per condicionats. Aferències: - Hipotàlem (ex. obrir calaix amb coses bones).
- Amígdala (ex. serp) - Prefrontal (ex. prèmer un botó i guanyar doblers) b. Nucli accumbens MOTOR. Capacitat per aprendre a executar un acte motor determinat.
Bases neurals: Canvis en el sistema motor.
a. Procediments motors (cotxe): Escorça motora primària i nuclis estriatals (caudat i putamen) i cerebel.
1. Observació i imitació d’un model.
2. Verbalització / visualització dels moviments a fer.
3. Primeres execucions: Escorça motora. Consum de grans recursos cognitius.
4. Repetides execucions: Ganglis basals. Escàs consum de recursos cognitius. Automatització.
b. Procediments cognitius (lectura mirall): escorça prefrontal i sensorial, motora i ganglis basals.
RELACIONAL. Capacitat per aprendre les relacions entre E individuals.
Bases neurals: Canvis entre els circuits neurals d’àrees associatives.
És el més complex, atès que tracta l’aprenentatge d’estímuls individuals, no l’associació entre estímul resposta, sinó la relació entre els estímuls en sí Es constitueix per tres tipus d’aprenentatge, que donaran lloc a tres tipus de memòria diferents: Tenen canvis neurals en les àrees associatives 2ª i 3ª. Formació hipocampal (banya d’Amón – Cornu Ammonis).
a. Espacial. Localització d’objectes, relacions espacials entre E.
7 b.
Episòdic.
Record d’una seqüència d’esdeveniments. Sobretot tracten de recordar la seqüència d’esdeveniments que s’han donat.
A la nostra vida els aprenentatges episòdics tenen a veure amb experiències vitals importants, memòries bibliogràfiques, que ens donen a entendre la seqüència vital de successos a la seva vida.
c. Semàntic. Procés de simbolització i denominació. Allò que fa és afavorir els processos esmentats. En aquest cas un exemple molt típic és com denominem a un objecte mitjançant una paraula, és un aprenentatge de tipus semàntic.
El cas d’H.M: evidència de les bases neurals El cas típic més conegut en neurociència, és el cas d’H.M. Tenia una greu alteració de la memòria, a conseqüència d’una intervenció quirúrgica per a tracta-li l’epilèpsia, ha estat motiu d’estudi durant cinc dècades, fins a la seva mort. Treballar amb el pacient H.M ha permès establir principis bàsics sobre la memòria i el seu substrat neural.
Cas: El pacient H.M va ser intervingut als 20 anys per controlar una epilèpsia resistent que tenia des dels 10 anys, com a conseqüència d’una caiguda de bicicleta. La intervenció va consistir en l’ablació bilateral del lòbul temporal medial i, com a conseqüència, el pacient va sofrir des de llavors amnèsia anterògrada.
Exploració NPS: Rendiment normal: Funcions perceptives, ateniconals i intel·lectuals.
Recordava el seu passat i tenia bona memòria de treball.
Alterat: Incapacitat de formar nous records. Impossibilitat de fer aprenentatges declaratius nous però no procedimentals.
Podia fer el tipus d’aprenentatge relacionats amb la memòria implícita/procedimental/no declarativa (inconscient). En canvi no podia realitzar aprenentatge amb memòria explícita/declarativa (conscient).
VÍDEO CLIVE WEARIN. (cas) “El hombre con siete segundos de memoria”.
És capaç de reconèixer a la seva dóna, així com reconèixer les partitures i les notes, per tant, els tipus d’aprenentatge que es manté és l’aprenentatge perceptiu (capacitat per aprendre a reconèixer E que ja s’han percebut abans). Ho reconeix però no té claus 8 contextuals de com ho ha aprés, no és capaç de declarar els aprenentatges que encara manté (lesió memòria declarativa).
Si té consciència dels seus dèficits, per tant, no té anosognòsia (atés que reconeix que pateix un dèficit).
La memòria operativa (memòria de treball, de mantenir un material actiu i treballar amb aquest) això, sembla que Clive ho manté, atès que pot seguir una conversació.
Reconeix la música, i a més, toca l’instrument i reprodueix un aprenentatge implícit procedimental (motor, capacitat per aprendre a executar un acte motor determinat).
Relacionant E-R. També es dóna en Clive, atès que gaudeix en veure esports com el cricket.
Memòria anterògrada. Des del moment en què emmalalteix, fins al moment.
Hi ha amnèsia retrògrada (allò que va succeir abans d’emmalaltir)? Sí, atès que no reconeix allà on viu, quants fills té, etc. Per això, en moltes coses que haurien d’estar consolidades en una memòria declarativa (quan es va casar, quan va tenir el primer fill) no seria capaç de reconèixer.
La formació hipocampal està íntimament relacionada amb lesions i aquests tipus de problemes. Està situada al nivell del lòbul temporal-medial. L’anomenen hipocamp (cavallet de mar), a més també se li ha anomenat banya d’Amón (Amón era un Déu).
Les estructures implicades en la formació hipocampal. en el nas de l’hipocamp trobem: 1.
2.
3.
4.
gir dentat, circumvolució dentada.
Hipocamp. Subcamps: CA1, CA2, CA3, CA4 Subículum Escorça entorrinal. (no es contempla dins la formació hipocampal) però hi ha moltes neurones que envien eferències a aquesta zona.
SH Solc hipocampal BT Banya temporal del ventricle lateral 9 BASES NEURALS ASSOCIADES A L’APRENENTATGE RELACIONAL.
Les principals aferències i eferències de la formació hipocampal es condueixen a través de l’escorça entorrinal: Aferències: - Escorça associativa prefrontal, amígdala i circumvolució cingulada.
Les aferències al prefrontal són especialment importants perquè participen en la memòria de treball, la qual promou la consolidació i l’establiment de l’ordre temporal dels records.
- Sistema límbic: dota de significat emocional als records.
Eferències: - Escorça associativa a través del sistema líbic: fòrnix → cossos mamil·lars (hipotàlem) → tàlem La formació hipocampal és clau per l’aprenentatge i la memòria declarativa immediata i a llarg termini.
Quins aprenentatges es produeixen en aprendre a cantar una cançó? 1. Perceptiu. reconeixement de la cançó.
2. E - R. condicionament operant (reforç social, rialles, etc.) 3. Motor: moviment de mans.
Quins tipus d’aprenentatges es donen quan un nen i la mare miren, un conte junts i la mare diu el nom de les coses que van veient? 1. Perceptiu. reconeixement de la imatge i de la paraula.
2. Aprenentatge relacional. Relacionar la imatge amb la paraula (molt important pel procés de simbolització).
En una circumstància concreta d’aprenentatge poden intervenir, en diferent grau, diferents aprenentatges.
10 MEMÒRIA IMPLÍCITA PROCEDIMENTAL NO ASSOCIATIU. Habituació i deshabituació.
NO DECLARATIVA PERCEPCIÓ. Capacitat per aprendre a reconèixer E que ja s’han percebut abans.
Permet identificar i catalogar objectes i situacions.
E-R. Capacitat per aprendre a executar una conducta determinada quan es presenta un E determinat.
MOTOR. Capacitat per aprendre a executar un acte motor determinat.
Bases neurals: Canvis en el sistema motor.
RELACIONAL. Capacitat per aprendre les relacions entre E individuals.
Bases neurals: Canvis entre els circuits neurals d’àrees associatives.
TIPUS DE MEMÒRIA.
- H.M MEMÒRIA EXPLÍCITA DECLARATIVA QUANTITATIVA (TEMPS).
CURT TERMINI. Duració curta ( mil·lisegons a 12 - 20 minuts) perquè passi a llarg termini cal consolidació.
LLARG TERMINI. Llarga duració.
DE TREBALL. És un sistema de manteniment i manipulació temporal de la informació, necessari per realitzar activitats complexes com comprendre, raonar i aprendre.
Tasca per avaluar la memòria: Record del nom d’un quadre 1. El quadre es deia: persistència del temps → Aprenentatge 2. Just després: com es diu? → memòria immediata.
3. 15 minuts després: com es diu? → memòria a curt termini.
4 Al final de la classe: com es diu? → a llarg termini Una altra tasca per a avaluar la memòria de treball (operativa) és la de 7 ± 2 ítems.
Mitjançant dígits directes o inversos.
Depenent de la duració de la memòria quantitativa, quan ens arriba un flux d’estímuls, actua la memòria immediata/curt termini (mil·lisegons/minuts); si això es manté en memòria de treball (de segons a minuts), facilita que passi a consolidar-se en memòria de llarg termini (de dies a anys).
11 - QUALITATIVA (TIPUS). Segons el tipus de memòria (i d’aprenentatge) IMPLÍCITA / NO DECLARATIVA / PROCEDIMENTAL, EXPLÍCITA / DECLARATIVA.
EPISÒDICA.
SEMÀNTICA.
Implícita / no declarativa / Procedimental Inconscient Hàbits perceptius i motors Filogenèticament antiga (supervivència) Aprenentatges bàsiques Molts assajos però estable i fidel a la realitat Processament bottom-up (inductiu) No depenent d’hipocamp Explícita / declarativa Deliberada o conscient Coneixement del món i experiències personals Filogenèticament més actual ( no supervivència) Aprenentatges més complexes Menys assajos però menys estable i fidel a la realitat (reconstruccions de la realitat) Processament top-down (deductiu) Depenent d’hipocamp Alteració: Amnèsia ESTUDI: Es posa de manifesta que la memòria implícita i explícita solen interaccionar però tenen substrats neurals diferents.
Evidències: - Joc de previsió del temps. Segons la configuració d e les cartes es prediu sol o pluja. Al llarg dels assajos els subjectes aprenen (implícit).
Resultats: - Parkinson: no aprenien però recordaven el que havien fet i vist.
- Amnèsia: aprenien però no recordaven el que havien fet i vist.
12 BASES NEURALS - Memòria implícita. Àrees corticals 1ª i 2ª sensorials i motores. Ganglis basals i Cerebel.
- Memòria explícita. Formació hipocampal, Amígdala (i sist. Límbic), Escorça i prefrontal i Diencèfal (tàlem i hipotàlem: cossos mamil·lars).
MEMÒRIA EXPLÍCITA. El paper de l’hipocamp en la formació de la memòria: a. Teoria de la consolidació. Consolidació de l’aprenentatge. Un cop la informació s’ha consolidat, els records es transfereixen a la neoescorça. És a dir, durant a consolidació de la informació es manté a l’hipocamp durant una estona, esperant la consolidació després de ser transferit a la neoescorça això explicaria perquè les persones amb lesions a l’hipocamp (TCE; Alzheimer…) perden els records més propers al moment actual que els més passats.
b. Paper “bibliotecari”. L’hipocamp té informació d’on i quan la memòria està consolidada en el cervell i pot canviar la ruta per recuperar-lo.
c. Codificació contextual del record. Consolidació segons el lloc i el moment en què van ocórrer.
Quan parlem de memòria explicita o declarativa tipus: - Episòdica o autobiogràfica. Impliquen un context (quan, com i on).
Record de les experiències vitals personals.
- Semàntica. Involucren fets però no inclouen informació sobre el context en que es van aprendre. Coneixement del món: fets històrics, lectura, escriptura, càlcul.
13 BASES MOLECULARS DE L’APRENENTATGE I LA MEMÒRIA: PLASTICITAT SINÀPTICA PROTENCIACIÓ I DEPRESSIÓ A LLARG TERMINI.
De forma molt general, l’aprenentatge, en humans, implica mecanismes de potenciació (PLT) i depressió a llarg termini (DLT).
Se sap que els circuits que contenen els records es produeixen estimulant unes sinapsis i debilitant-ne d’altres.
- PLT. La potenciació a llarg termini és l’augment durador i estable de sinapsis neurals (enfortiment de la connectivitat neural - sinapsi).
Veiem com la dendrita postsinàptica és fa més gran i té més receptors.
- DLT. La depressió a llarg termini és la disminució duradora i estable de sinapsis neurals (debilitament). Allò que es veu, és el contrari, pel fet de la disminució de la neuroconnexió, es veuen menys neurotransmissors i pèrdua d’alguns dels receptors que abans hi participaven.
LA SINAPSI és la connexió química (sobretot) i elèctrica. Es produeix per l’alliberació d’un neurotransmissor de la neurona presinàptica atès a un potencial d’acció a l’espai intersinàptic, on tindrem doncs, molècules inhibidores (GABA) i excitadores (glutamat).
Des de la neurona presinàptica s’estan secretant a l’espai intersinàptic una sèrie de NT, per tant, a la part postsinàptica trobarem una sèrie de receptors per a aquests NT i la producció de la sinapsi.
1. La comunicació entre dues neurones es fa per sinapsi.
2. La neurona presinàptica allibera NT a l’espai intersinàptic: a. Excitadors: Glutamat b. Inhibidors: GABA 3. La neurona postsinàptica conté receptors especialitzats en “detectar” els NT. La zona on hi ha els receptors s’anomena espina dendrítica.
4. Segons el tipus de NT i la quantitat es produeix un PEP (potencial excitatori postsinàptic) o un PIP (potencial inhibitori postsinàptic) a la neurona postsinàptica.
14 PLT: Elevada freqüència de descàrrega a nivell presinàptic (se supera llindar per despolarització de la neurona postsinàptica).
DLT: Baixa freqüència de descàrrega a nivell presinàptic.
POTENCIACIÓ A LLARG TERMINI. Va ser descoberta a l’hipocamp per Bliss i Lomo (1974) però es sap que es dóna a altres regions cerebrals: - escorça prefrontal.
- escorça piriforme.
- escorça motora i visual.
- tàlem.
- amígdala.
Posaren en l’escorça entorrinal (input a l’hipocamp) on hi havia neurones que connectaven amb la circumvolució dentada. en aquesta connexió els axons recorrien la via perforant. Bàsicament demostraren que posant un elèctrode en aquesta (connexió dues zones) si era d’activació en una zona i de registre en l’altra, es veia que amb el temps es produiria un potencial a llarg termini, si passat un temps la resposta rere una estimulació era major que la produïda al principi = potenciació a llarg termini = aprenentatge.
15 La neurona presinàptica necessita generar una alta freqüència de descàrrega de NT excitatoris (Glu) que generin una despolarització en la neurona postsinàptica = potenciació a llarg termini.
El resultat serà un augment de la superfície activa d’espina dendrítica i un augment del nombre de receptors. La qual cosa provocarà més força i eficàcia.
Per a la producció de la potenciació a llarg termini: 1. La neurona pre allibera Glu.
2. La neurona post té receptors pel Glu NMDA AMPA Kainat 3. Dosis moderades de Glu: NMDA: bloquejat per Mg2+.
AMPA: activat Dosis elevades de Glu: AMPA: més actiu. despolaritzat.
NMDA: Es desbloqueja i entra Ca2+ a la cèl·lula 16 4. L’entrada de Ca2+ promou una cascada bioquímica intracel·lular que acaba impulsant síntesi de proteïnes.
5. Formació de nous receptors AMPA i augment de la superfície de l’espina dendrítica.
6. Neurona post envia feedback positiu a la neurona pre perquè segregui més Glu.
En tant que és un canal iònic, si s’estan sintetitzant dosis moderades de Glu, els receptors MNDA estan bloquejats pel Mg2+, mentre que els receptors AMPA estan activats.
Quan arriben dosis més elevades de Glu els receptors AMPA es tornen molt més actius i aconsegueixen despolaritzar la membrana postsinàptica, la qual cosa provocarà que es desbloquegin els receptors NMDA, això ho faran expulsant l’ió de Mg2+. Cosa que alhora donarà lloc a que es pugui donar l’entrada de Ca2+ a la cèl·lula postsinàptica (la qual serà decisiva).
Quan els ions de Ca2+ entren produeixen una cascada bioquímica dins la cèl·lula que acaba sintetitzant la síntesi de proteïnes, la qual cosa afavoriran la formació de nous receptors AMPA en la superfície de l’espina dendrítica; a part de l’augment de la superfície en sí.
L’entrada de Ca2+ produeix la segregació d’un segon missatger retrògrad (òxid nítric).
La retroalimentació positiva es dóna perquè es segueixi segregant Glu amb la entrada de l’òxid nítric a través de la membrana de la neurona presinàptica. Això donarà lloc a una sinapsi enfortida.
Per a que es doni la DEPRESSIÓ A LLARG TERMINI: Si a la neurona pre hi ha una baixa freqüència de NT excitatoris (Glu), no es produirà en la neurona post la despolarització necessària per a l’entrada de Ca2+, no produint-se la potenciació. Per tant es produirà una depressió a llarg termini: es donarà una disminució de la superfície d’espina dendrítica i una disminució del nombre de receptors.
17 Sembla que la depressió a llarg termini (que es debilitin les connexions neurals) també depèn de l’activació dels receptors NMDA, atès que no estan activats, i no es deixa entrar Ca2+. Si no es despolaritza la membrana postsinàptica, no s’activaran aquests receptors NMDA i el Mg2+ seguirà present i el Ca2+ no podrà entrar; per tant, no es sintetitzaran les proteïnes que donarien lloc als nous receptors.
PLT: Molt augment de Ca2+ intracel·lular en un període curt de temps  síntesi de proteïnes.
DLT: Poc augment de Ca2+ intracel·lular en un període llarg de temps.
MODULACIÓ EMOCIONAL DE LA MEMÒRIA.
Els records emocionals es recorden millor, compten amb un fenomen que s’anomena efecte flash.
Recordar situacions estressants o emocionalment intenses (tant positives com negatives) és un mecanisme altament adaptatiu.
L’amígdala té un paper clau pels seus efectes moduladors en la consolidació de la memòria: potenciació / inhibició.
És activada davant la presència d’hormones de l’estrès (A, NA, glucocorticoides…) i provoca un increment en la consolidació de la memòria a través de la seva connexió amb diverses estructures implicades (hipocamp, GB…) 18 La facilitació o la inhibició que produeixen les emocions en la memòria, tenen lloc per l’efecte de l’amígdala, així com d’altres connexions.
Però també pot causar efectes inhibitoris en diverses regions cerebrals, afectant així el record o la memòria de treball. Ex. Quedar-se en blan en un examen.
Des de la glàndula adrenal, en situació d’estrès, es secreta A, NA que activen el nucli vasolateral de l’amígdala, es facilitarà la memòria per les connexions que té l’amígdala amb les estructures implicades.
Modulació emocional de la memòria: Facilitació: - La potenciació del record està lligada a l’activació (o Arousal) del SN --- “Fenomen de la Memòria amb flas” --- La amígdala (Nucli Basolateral) seria la responsable d’aquest fenomen de “memòria amb flash” que potenciaria la memòria declarativa (episòdica i semàntica, + espacial).
- És el caràcter activant o estressant i no la valència (agradable o desagradable) la que determina la participaicó de la amígdala). Es dia que es recorden més els desagradables, atès que só potencialment més importants per a la supervivència, a més les emocions negatives perduren més temps, per tant, l’activació que produeixen duri més temps, es fa que es recordin més.
- Aquest paper es dóna gràcies a la participació de la NA i Glucocorticoides que afavoreixen canvis funcionals sobre l’Amígdala i altres regions com l’hipocamp rere l’explosió de l’estrès.
- Es potencien no només els records semàntics (coneixement general, la caiguda de les torres bessones fou el 11 de setembre del 2001) sinó que també i especialment els autobiogràfics o episòdics. Memòria semàntica i episòdica es veuen enfortides per les experiències emocionals.
19 L’aprenentatge inicia la consolidació de la memòria a diverses parts del cervell. Les situacions estressants (o emocionalment intenses) per altra banda, impliquen l’alliberació d’hormones i NT (A, NA i glucocorticoides). Aquests són captats per l’amígdala, la qual s’activa. L’activació de l’amígdala modula la consolidació de la memòria a través de la modificació de la plasticitat neuronal en diverses regions cerebrals. A més, les hormones també poden afectar directament les àrees cerebrals implicades. Això fa que es pugui produir un augment de la consolidació o que es dificulti el record i la memòria de treball EFECTES PERNICIOSOS DE L’ESTRÉS EN LA MEMÒRIA.
L’estrès mantingut en l’amígdala produeix una hipersensibilitat (hiperresposta), l’amígdala estarà especialment disposada a respondre. la qual cosa té efecte de record. Però enfront el millor record d’un efecte traumàtic, també es dóna el record mitjançant altres situacions que ho promoguin.
A nivell bioquímic s’afavoreix un augment de les espines dendrítiques.
A l’hipocamp i al còrtex medial frontal (atròfia dendrítica) es produeix un empobriment neural i ambdós estan inversament relacionats amb la severitat dels símptomes. que l’hipocamp perdi volum dendrític, així com en el còrtex medial frontal, voldrà dir que més grans seran els danys.
20 UNITAT 6. CONDUCTA ESPACIAL.
21 22 UNITAT 6. CONDUCTA ESPACIAL.
6.1. CONCEPTE I TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL.
La conducta espacial és qualsevol comportament que permeti dirigir la totalitat o una part del cos a través de l’espai. També comprèn els processos de pensament relacionats amb l’espai.
Alguns conceptes relacionats son: - Memòria topogràfica. Capacitat de desplaçar-se d’un lloc a l’altra ja que els moviments es duen a terme entre punts o en relació a objectes espacialment diferents, comparables als diferents punts d’un mapa.
- Mapes cognitius: representació mental que ens formem de l’espai.
6.1.1. TIPUS D’ESPAIS.
- - Espai corporal: sobre la superfície del cos, sobre el qual es poden localitzar els elements, com les peces de vestir o el contacte amb els objectes externs. És la somestèsia.
Espai d’aprehensió: al voltant del cos.
Espai distal: cap a l’interior i l’exterior d’on es mou el cos, més llunyà.
Espai temporal: l’espai també es pot concebre associat a una dimensió temporal present, passada o futura.
6.1.2. TEORIES DE LA CONDUCTA ESPACIAL.
Teoria dels mapes cognitius.
Els animals es desplacen i creen una representació mental del seu ambient, un mapa cognitiu basat en les senyals externes El mapa s’utilitza per dirigir els moviments a través d’aquest mateix entorn Especialment útil per conductes freqüents i entorns amb uns elements de referència estables que es puguin percebre a llarga distància El mapa es localitza a l’hipocamp. Per tant, consideren aquesta estructura com a element clau de la conducta espacial.
23 Teoria de la navegació espacial.
Desplaçament en funció de les seves pròpies senyals (estimació de la distància, direcció, velocitat en què s’ha desplaçat) Els animals fan servir les senyals idiotètiques: sistema vestibular, propioceptiu i motor Útil per conductes i entorns poc coneguts o amb uns elements de referència canviants i que no es puguin percebre a llarga distància (ex. La foscor) - Paper clau a l’hipocamp dret pel processament espacial.
Teoria de les dues vies del processament de la informació espacial.
- Via dorsal: Del lòbul occipital a l’escorça parietal posterior fins al lòbul frontal.
Implicada en la “visió per l’acció”: dirigir les accions inconscients relacionades amb els objectes.
Media la conducta espacial egocèntrica (moviments del cos en direcció a un objecte o en relació a algun objecte que té un valor com a punt de referència) - Via ventral: Del lòbul occipital a l’escorça temporal inferior fins al lòbul frontal.
Implicada en la “visió pel reconeixement”: dirigir les accions conscients relacionades amb els objectes.
Media la conducta espacial alocèntrica, (moviments del cos en direcció a objectes que reconeixem la seva identitat i que tenen un valor en sí).
Qué passaria amb una persona amb lesió a la via dorsal? I a la via ventral? Als dos casos hi hauria una dificultat per orientar-se a l’espai, però per causes diferents - Lesió a la via dorsal: dificultats per orientar-se i guiarse en entorns nous i coneguts, però no mostrarien cap dèficit per reconèixer persones i objectes.
- Lesió a la via ventral: dificultats per reconèixer persones i objectes i per tant, per detectar-los com a elements significatius per orientar-se.
24 L’estructura implicada en els mapes cognitius de la navegació espacial és l’hipocamp de l’hemisferi dret (visual, espacial, etc.).
Un dels experiments que ho ha constatat ha estat el dels taxistes de Londres (major activació d’aquesta zona, atès que construeixen mapes cognitius específics) en canvi, els conductors de busos com només tenen una via concreta Laberint de Morris. S’ha de trobar una plataforma, en lesionar l’hipocamp no podien crear mapes cognitius per a trobar-la.
Teoria que parlava de dos vies ventral (via del com, relacions espacials) via ventral (reconeixement dels elements de referència, implicada en la visió pel reconeixement) Lesió de la via dorsal (reconeixement punts de referència) (no arribaré a assolir la meva ruta). Identificaré els punts atès que la via ventral està intacta.
6.2. XARXA NEURAL DE LA CONDUCTA ESPACIAL.
L’hemisferi dret té un paper clau en la conducta espacial. Les àrees específiques s’han determinat a partir d’estudis: - Lesionals.
Experimentals.
25 Lòbuls més relacionats amb la conducta espacial: Estudis de neuroimatge funcional en humans.
Estudi de PET a taxistes londinencs Pensar la ruta legal més curta per anar d’un punt a un altre de la ciutat Activació de: - Escorça occipito-temporal - Escorça parietal mediana - Cingulat posterior - Hipocamp dret i circumvolució parahipocampal 6.2.1. Lòbul temporal: Hipocamp.
-Part del la via ventral (què) _visió pel reconeixement, orientació al·locèntrica -L’hipocamp n’és l’estructura clau -El rol de l’hipocamp en la conducta espacial segueix essent controvertit: -Paper directe i específic en la conducta espacial (teoria més acceptada) -Paper més general relacionat amb la memòria i la memòria espacial no n’és més que un component 26 a) Estudis amb rates al LABERINT DE MORRIS i la plataforma radial.
A) Amb plataforma visible: des del primer intent hi arriben de forma directa B) Amb plataforma invisible: - 1er intent: la rata neda fins a trobar de forma aleatòria la plataforma - 2on intent: Ja tarda – a trobar la plataforma - Dsp de 12 intents: Nada directament al pt de partida.
C) Lesió a l’hipocamp: Perden la capacitat de trobar la plataforma si no està visible (no importen els intents) mentre que si és visible ho fan sense problema.
A l’hipocamp de rates també s’han trobat cèl·lules que responen específicament a components de la conducta espacial: - Cèl·lules d’ubicació (Dostrovsky et al., 1971): Descàrregues quan les rates es trobaven a zones determinades de la plataforma i miraven a certes direccions, és a dir, quan un animal està a una localització específica que correspon al camp de lloc de la cèl·lula - Cèl·lules de direcció: Descàrregues cada vegada que la rata dirigeixi el cap en una direcció concreta. Mantenen la velocitat de descàrrega cada vegada que el cap de la rata es dirigeix a una direcció preferent 27 - Cèl·lules de velocitat Cèl·lules de direcció: vestibular  cos mamil·lar extern  Tàlem anteriorEscorça cinguladaParasubículumHipocamp Cèl·lules d’ubicació: Escorçes auditiva, visual i olfactòria  escorçaentorrinal subículumhipocamp Es desconeix la relació que hi ha entre els dos sistemes, però sembla que representen dos circuits que medien la conducta espacial i que projecten cap a l’hipocamp b) Estudi amb aus recol·lectores.
Les aus recol·lectores, en comparació a les no recol·lectores, mostren un major volum de l’hipocamp Si es lesiona l’hipocamp a les aus recol·lectores, segueixen emmagatzemant el menjar però després no poden trobar-lo per un dèficit d’orientació i memòria espacial c) Estudi amb humans (taxistes de Londres).
Els taxistes de Londres mostraven un volum de l’hipocamp posterior dret major que controls i que conductors d’autobús de la mateixa ciutat El volum de l’hipocamp correlacionava positivament amb els anys d’experiència 28 6.2.2. Lòbul parietal.
-Part del la via dorsal (com) visió per l’acció, orientació egocèntrica Funcions - Atenció als estímuls externs i interns Coordinació de l’espai visual i localització dels objectes a l’espai Judici de la posició d’objectes a l’espai Estimació de la distància Discriminació de la longitud i la mida Avaluació de la profunditat i l’espessor a) Estudi amb humans: la localització espacial Visionat de dos punts a l’espai i seguidament una serie de números.
Els pacients amb lesió a l’HD mostraven més dificultats que els CON per recordar els números que havien vist a) Estudi amb humans: percepció de la profunditat La percepció de la profunditat es pot produir gràcies a la visió dels dos ulls. Persones amb lesió a l’HD no poden percebre la profunditat 6.2.3. Lòbul frontal.
Punt final de les vies dorsal i ventral Funcions - Guiar la mirada sobre Guiar l’acció Guiar els moviments 29 6.3. DIFERÈNCIES DE GÈNERE EN LA CONDUCTA ESPACIAL.
Generalment els homes s’orienten millor que les dones. Els estudis ho corroboren atès que tenen més habilitats visuoespacials que les dones; tot i que són hipotetitzacions.
Això és perquè els nostres ancestres, les dones guardaven l’assentament, agricultura, cura dels fills, etc. mentre que els homes eren els qui es desplaçaven i anaven a caçar, havien de saber com tornar, etc. Per tant, per selecció natural els homes escollits eren aquells que desenvolupaven aquests caràcters adaptatius.
Més tard, es va anar veient que realment en alguns aspectes si són els homes, però en altres les dones són millors. En aquest sentit, s’ha vist que les dones són millor en el reconeixement d’elements de guia i saber-s’hi guiar através d’això (mapes topogràfics). Mentre que els homes són més bons en navegació espacial (anar d’un lloc a l’altre).
També s’estudià l’evolució de les capacitats espacials, els nens i nenes de petits, rendeixen igual, en l’adolescència ja s’observen diferències, però és en l’edat adulta quan s’observen un major grau de discrepàncies. Això ens porta a pensar dels factors hormonals (modificadors dels SN o d’activació de mecanismes).
En aquest sentit, trobem 2 grans HIPÒTESIS: 1. Hipòtesi genètica. van pensar que la conducta espacial està associada a un gen recessiu lligat al cromosoma X → 50% dels homes vs 25% de les dones. Perquè es doni s’ha de donar en els dos casos, mentre que en un home, si es dóna en l’únic gen X que tenen, ja es dóna. Això explicaria perquè un 50% de les dones tenen unes bones habilitats espacials i en dones només és del 25%.
Els estudis no han estat concloents, atès que hi ha certes divergències 2. Hipòtesi hormonal. Dóna el paper predominant a la testosterona (implicada organitzador a nivell prenatal “intra-uterí” i activador (caràcters sexuals secundaris ) “extra-uterí”.
Les evidències trobades són que els nivells de testosterona tenen una relació d’1 invertida en la conducta (el nivell òptim són uns nivells moderats d’aquesta hormona) i en estrògens hi ha una relació lineal (més estrògens, menys capacitat espacial).
Una altra evidència és la de les persones amb síndrome de Turner (X0), segons la hipòtesi genètica la probabilitat de tenir una bona conducta espacial seria del 50% (com els homes XY = X0) però no tenen caràcters interns ni d’home ni de dona, però els externs són femenins. Tenen dificultat en la conducta espacial, atès que no tenen testicles (caràcters externs masculins) per tant, no hi ha producció de testosterona.
30 UNITAT 7. LLENGUATGE.
31 32 UNITAT 7. LLENGUATGE.
Què a tot el món hi hagi una determinada habilitat comú, indica que hi hagi algun factor genètic determinat, a més que hi hagi 7000 vessants; fa pensar que és una habilitat que implica un factor innat, bàsica (plasticitat cerebral) i una altra d’adquirida (apresa).
7.1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE.
És exclusiu de l’espècie humana atès que tenim el cervell configurat d’una determinada manera perquè sigui possible.
El LLENGUATGE es defineix com a la capacitat d’associació d’uns símbols arbitraris (inespecífics) amb significats específics.
Els nens aprenen el llenguatge a mesura que poden associar determinats conjunts de sons a símbols. Prerequisits del llenguatge: capacitat de simbolització.
El requisit és la capacitat de simbolització (conceptualització), cosa que succeeix al voltant dels 2 anys. Capacitat necessària per poder desenvolupar la parla.
En l’autisme es considera que no només cal la simbolització, sinó la capacitat de vinculació amb les persones i de tolerar la frustració. Atès que la funció del llenguatge és la comunicació, intenció de connectar i modificar a través de la parla, les emocions i reaccions de l’altra persona. Si quan em vinculo, no em responen, em frustro i satisfaig jo mateix les meves necessitats.
TIPUS. Tots tenen els mateixos components, cada un dels quals està processat per una àrea neural diferent.
- Oral.
- Escrit.
- Signes.
COPONENTS: Fonemes: unitat mínima del llenguatge. que s’ajunten formant morfemes (unitat mínima que constitueix un significat), la unió d’aquests acaba de donar lloc a les paraules, lexicó (conjunt de paraules que hi ha dins un idioma).
Els sintagmes són les combinacions possibles de paraules en frases i oracions, la semàntica: el significat que sorgeix de les paraules i oracions.
La prosòdica és la entonació vocal que pot modificar el significat literal de les paraules i finalment, el discurs que és la unió d’oracions perquè formin una unitat narrativa.
33 FUNCIÓ.
La comunicació és l’acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altres animal (receptor). Implica beneficis mutus entre individus. Quan pensem de forma verbal, podem reconfigurar allò que pensem i volem transmetre, per tant, podem ser alhora l’emissor i el receptor.
Cal llenguatge perquè hi hagi comunicació? El llenguatge no verbal també és un tipus de comunicació. Per tant, el llenguatge com a funció principal té la comunicació, però la comunicació en sí mateixa es pot donar sense llenguatge.
Concloem que no cal el llenguatge per a la comunicació, però en humans és la via principal.
CANALS DE LA COMUNICACIÓ. Cada espècies, depenent de la seva constitució, tindrà uns mecanismes més desenvolupats que altres.
- Canal químic: feromones o olors.
- Canal visual: implica l’expressió facial de les emocions, innates i universals.
- Canal auditiu: comunicació a llargues distàncies i en la foscor.
- Canal tàctil: Els animals es comuniquen, però no es considera llenguatge CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMA.
- Habilitats primàries (innates i determinades biològicament, únicament amb la immersió s’és capaç d’interioritzar-les): - Producció. Parla - Simbolització. Senyals de la parla - Comprensió - Habilitats secundàries. apreses i determinades culturalment, tot i que també hi ha components determinats biològicament, aquesta s’ha de treballar.
- Lectura - Escriptura.
Hi ha dislèxies en l’escriptura, per tant, es defensa que en la lectoescriptura hi ha certes estructures cerebrals necessàries, i en les dislèxies, es veu com aquestes estan afectades. Cosa que ens porta a pensar en la base biològica.
30 CASOS.
- Els nens salvatges. Aquests nen, no va arribar a parlar mai, tot i que el cervell estigui preparat per fer-ho (base) i tots els nens amb estímuls adequats ho aconsegueixen normalment, si durant els períodes crítics no es dóna l’estimulació adequada no es desenvoluparà. Progressivament la interacció amb l’ambient va seleccionats les xarxes neurals per a realitzar una determinada funció de forma adequada.
- Passos universals pel desenvolupament del llenguatge. Parla - 0-6 mesos → Percepció de la parla - 0-6 mesos → Comprensió gramàtica bàsica - 6 mesos → Balbuceig - 1 any  Holofrase - 18 mesos → 2 paraules - 2 anys → Inici sintaxi - 4-5 anys → Parla complexa Per tant, el fet que hi hagi tota una comprensió i després la parla, si un nen als 10 anys no hagi adquirit la parla, i no s’adquireix mai més  exemple d’adquisició.
El fet que tots els nens del món desenvolupin la parla ens uns determinats passos → exemple innatisme. Als 6 anys el nivell de llenguatge ja és l’òptim.
- Altres evidències. els nens de 0 a 2 anys tenen la capacitat de percebre i discriminar tots els fonemes del món. Però en adquirir la llengua materna i en anar interaccionant, perden aquesta capacitat de discriminar fonemes d’altres llengües que abans si discriminaven, és a dir, es tornen selectius.
- A nivell cerebral s’ha vist que hi ha una lateralització, el planum temporal (hipocamp, lòbul temporal) l’hemisferi esquerra és el dominat pel llenguatge; per tant, hi ha unes estructures molt més grans que en el dret → biològic.
HE. Llenguatge verbal, contingut semàntic, estructura sintàctica  permet parlar i entendre.
HD. Part més prosòdica Als homes hi ha una lateralització major de l’HE. Per tant, en cas de lesió cerebrovascular de l’HE, les dones ho compensen millor amb l’HD atès que no tenen una lateralització tan absoluta.
31 CONCLUSIÓ: La capacitat del llenguatge és intrínseca i innata, però cal l’exposició ambiental per poder adquirir-lo.
Perides crítics.
- 1a llengua. De 0 a 5 anys. (mielinització de les xarxes del llenguatge).
- 2a llengua. De 0 fins a 12 anys . Disminució del rendiment. Si es dóna als primers anys de vida, durant els períodes crítics i la persona que la proporciona és nativa i està immersa en la llengua en concret, molt millor.
ORÍGENS DEL LLENGUATGE.
2 Grans moments temporals plantejats.
- Aparició dels òrgans bucals.
- Aparició de la capacitat d’articulació fonètica Allò que es pot fer per esbrinar-ho, cal fer suposicions a partir de coses concretes: 1r els avantpassats que encara existeixen (ximpanzés i bonobos; primats superiors, atès que comparteixen el 95% de dotació genètica). L’altre, és partir de la troballa de cranis dels nostres avantpassats, els estudis postmorten analitzen les empremtes gravades en els ossos del crani, per a deduir si hi havia zones cerebrals relacionades amb el llenguatge.
1a Teoria. Fa uns 2 milions d’anys amb els homo habilis. A través de reconstruccions de l’anatomia cerebral, els estudis amb fòssils demostren un cervell anatòmicament modern amb trets que s’associen al llenguatge (àrea de Broca). Per aquesta teoria, el llenguatge fou desenvolupat en paral·lel amb el desenvolupament de la capacitat motriu fina de la mà.
2a Teoria. Fa entre uns 10000 i 100000 anys amb els humans moderns, homo sapiens.
El llenguatge requereix un gran nombre d’adaptacions especialitzades (cervell i tracta vocal complex). A més sembla que la parla i l’escriptura van sorgir a la vegada ja que requereixen d’habilitats comuns.
D’on va sorgir? 1. Teoria gestual: El llenguatge va evolucionar a partir d’un sistema de gestos que es va fer possible gràcies al bipedisme. Més tard la comunicacional va sorgir per l’alliberació les mans per altres finalitats més enllà de la comunicació.
2. Teoria de la vocalització El llenguatge va evolucionar a partir d’un ampli grup de vocalitzacions dels animals. Fa 35000 arrels de la mutació d’un al·lel.
Fa 100000 anys 1 sola llengua mundial. L’aïllament de poblacions ha generat la diversitat de llengües a la terra.
32 TRASTORNS DEL LLENGUATGE.
-AFÀSIES: Pèrdua o alteració del llenguatge com a conseqüència d’algun tipus de lesió adquirida.
-DISFÀSIA: Alteracions en el procés d’adquisició de la lecto-escriptura en absència de lesió.
-ALÈXIES: Alteracions de la lectura que apareixen com a conseqüència d’una lesió en subjectes que ja havien adquirit la lectura.
-DISLÈXIA: Alteracions en el procés d’adquisició de la lecto-escriptura en absència de lesió.
-AGRÀFIA: Pèrdua de la capacitat de produir llenguatge escrit per lesió cerebral.
7.2. LATERALITZACIÓ HEMISFÈRICA.
Hi ha asimetries estructurals i funcionals en el cervell, des del moment en què naixem el cervell es va desenvolupant estructural i funcionalment de forma diferencial, tant en homes com en dones i també amb diferències entre aquests.
El llenguatge és una funció LATERALITZADA a L’HEMISFERI ESQUERRE en la majoria de casos, però hi ha excepcions...
Dretans ( 95% Hemisferi Esquerre, 5% Hemisferi Dret).
Esquerrans (70% Hemisferi Esquerre, 15% Hemisferi Dret i 15% Bilateral) Si es produeix una lesió a l’HE en els primers moments de vida l’HD assumeix la funció del llenguatge mitjançant processos de plasticitat.
33 - - Hemisferi Esquerre: Especialitzat en analitzar seqüències (el llenguatge és seqüencial) d’estímuls (un després de l’altre).
Hemisferi Dret: Analitza configuracions i formes espacials geomètriques (simultàniament) Evidències de la lateralització del llenguatge: ESTRUCTURALS.
- Cissura de Silvi La cissura de silvi que separa l’hemisferi esquerre és més llarga i plana atès que les zones creixen més, tenen més densitat neuronal i volum, per la qual cosa la cissura s’aplana i allarga, per tant es necessita més zona temporal (àrea de Wernike) per a representar els sons de la parla humana.
La cissura de l’hemisferi dret (més curta i acaba abruptament). atès que les funcions lingüístiques no són exclusives i específiques de la parla humana.
- Planum Temporale.
E>D 65% dels adults D>E 10% dels adults Dones > Homes Evidències d’asimetria des de la 31 setmana de gestació.
El pla temporal (replegament del lòbul temporal sobre sí mateix) també és diferent entre hemisferis. Com que l’HE està especialitzat en el processament dels sons en general està més replegat.
FUNCIONALS. Intervencions quirúrgiques: Callosotomies, Presentació taquistoscopi, Test Wada, Neuroimatge funcional, Escolta dicòtica, Tapping.
- Evidències directes Presentació taquistoscòpia en pacients amb callosotomia.
. Presentació de paraules escrites al camp visual dret (projecta a l’HE): llegeix bé.
34 . Presentació de paraules al camp visual esquerre (projecta a l’HD): No llegeixen bé (la informació viatja primer a l’HD però no pot passar a l’HE que processa el llenguatge).
El cervell sap el que ha rebut l’input, però com que la part del cervell que ho verbalitza i ho interpreta conscientment és l’hemisferi dret, no es pot respondre.
- Test Wada. S’introdueix al reg sanguini una substància que adorm un hemisferi i després l’altra Injecció d’amobarbital (anestèsic, agonista GABA) a la caròtida interna (un hemisferi cada vegada). Mentre el pacient està despert se’l fa parlar i s’observen els efectes.
Actualment s’utilitzen tècniques d’estimulació magnètica transcranial o estimulació elèctrica cerebral, les quals permeten un mapeig més concret de les zones del llenguatge.
A continuació, en funció de la capacitat que té per parlar i entendre es pot estudiar si s’està processant a l’hemisferi dret o esquerre.
- Evidències indirectes Neuroimatge funcional. Es produeix l’activació cerebral (PET) en diferents nivells de processament del llenguatge i s’interpreta una senyal de radiofreqüència modificada per uns camps electromagnètics 1. Exposició passiva a paraules presentades virtualment.
2. Exposició passiva a paraules pronunciades.
3. Repetició oral de paraules.
4. Generació d’una representació semàntica associada a una paraula presentada.
El que s’observa es que per la producció (Broca) i comprensió (Wernicke) les llengües natives es concentren a la mateixa zona, hi ha molt solapament. això vol dir que en aprendre la llengua nativa, passaren a ocupar les mateixes zones cerebrals, tant de producció com comprensió, per això tenim tanta facilitat de petits, atès que a la plasticitat d’aquestes zones.
35 En canvi, tots els altres idiomes que es van aprenent també s’incorporen al voltant d’aquestes zones, al nucli preparat, a una zona molt més susceptible a esborrar-se si no s’utilitza.
Ja als 3 mesos d’edat, els nens que s’exposen a la parla mostren una major activació de l’HE que de l’HD.
Les àrees cerebrals activades corresponen a les regions de la parla en adults.
Un estudi dels patrons d’activació cerebral durant la parla i comprensió en 2 tipus de bilingües: . Early bilingual: les dues llengües adquirides durant la infància.
. Late bilingual: la segona llengua adquirida durant l’edat adulta.
Els resultats mostren que els patrons d’activació cortical són diferents per les persones “early bilingual” que per les “late bilingual”.
- Escolta dicòtica. Es tracta de la presentació d’E auditius simultàniament. Les persones esquerranes mostraran avantatge pels E presentats a l’orella dreta i els dretans (amb el llenguatge a l’HD) mostraran avantatge pels E presentats a l’orella E ja que l’E arribarà abans a Wernicke.
36 La informació auditiva es processa a ambdós hemisferis, però hi ha un hemisferi dominant, en funció de si l’estímul s’ha presentat a l’hemicamp dret o esquerre. Es presenten simultàniament 2 sons a l’orella esquerre i dreta (pa i ma), aquests competeixen i el cervell es veu sotmet a un conflicte atès que rep 2 sons i processa 1, llavors es dóna rellevància al so que s’ha presentat a l’hemicamp dret, és a dir, passa a l’hemisferi esquerre.
- Tapping. Es tracta de realitzar una activitat motora mentre es llegeix (interferència). Hi ha més interferències quan les persones amb el llenguatge a l’HE llegeixen mentre piquen amb la mà dreta (HE) que quan piquen amb la mà esquerra (HD).
Hi ha més interferència quan les persones amb el llenguatge a l’HE llegeixen mentre piquen amb la mà dreta (HE) que quan piquen amb la mà esquerra (HD).
7.3. PRODUCCIÓ I COMPRENSIÓ DE LA PARLA: MODELS NEURALS.
Quan intentem explicar el substrat neurals de les bases neurals partim d’estudis de lesions, després amb avenços en fisiologia i diversos estudis de correlats i finalment, amb el desenvolupament de tècniques de neuroimatge.
37 PRODUCCIÓ PAUL BROCA, neuròleg Francès, Estudi del “PACIENT TAN”. Des dels 30 anys presentava “afèmia” (no podia parlar) però la seva comprensió era normal. L’estudi postmorten del cervell mostrà la regió de l’articulació de la parla està a la 3a circumvolució frontal E  Àrea 44 de Brodmann o àrea de Broca.
La seva lesió estava a la part posterior-inferior de l’escorça frontal de l’HE. Per tant aquesta àrea es considerà rellevant en la producció del llenguatge.
COMPRENSIÓ 1. LOCALITZACIONISME.
CARL WERNICKE. Neuròleg Alemany, Estudi de pacients amb una producció normal però amb dèficits de comprensió de la parla (diferent de broca, parla fluïda però amb errors). L’estudi postmorten del cervell mostra la regió de la imatge auditives de la parla està a la circumvolució temporal superior E  Àrea de Brodmann 22 o àrea de Wernicke.
1er model connexionista: el fascicle arquejat connecta àrees de producció i de comprensió.
Localització de l’àrea de Wernicke o àrea 22 de Brodmann i el fascicle arquejat.
LUDWIG LICHTEIM. Centre dels conceptes dels objectes. Elaboració i representació dels conceptes. Localització: desconeguda. Connectat amb àrees de Broca i Wernicke.
Lesió: afàsica transcortical. Parla i comprensió preservades però repetició alterada.
Evidència: les parafàsies (substitució d’una paraula per una altra és un dels símptomes més comuns dels trastorns de llenguatge.
38 JULES DEJERINE. Zona visual-verbal clau per lectoescriptura. Àrea de Brodmann 39.
Gir angular esquerre.
Àrea visual i verbal, on s’identifiquen els sons i se’ls hi dóna una significació. Els nens amb dislèxia, tenen menor quantitat de substància grisa en aquesta zona. La reeducació canvia la funcionalitat de l’àrea.
2. CONNEXIONISME CLÀSSIC.
Reelaboració de les propostes de Wernicke. Model que connecta les àrees cerebrals del llenguatge i explica el funcionament en xarxa.
Es va plantejar, a partir de les àrees vinculades en els processos de la parla i lectoescriptura, si aquestes actuen diferencialment o existeix interacció entre elles.
Les afàsies de Wericke i Broca no expliquen tota la variabilitat d’afàsies existents (8-10 tipus). La combinació d’interès clínic i la millora de tècniques va promoure aquest 2n model.
Al model de Wernicke – Geschiwind es veu que el fascicle arquejat es comunica amb l’àrea de Broca i Wernicke. el que fa és transformar les paraules (zona on es crea) a la zona de producció. Si s’altera el fascicle, aquesta comunicació no es dóna. No es deixa de parlar per què hi ha un altre feix que també transforma la informació.
En l’exemple: CASA (gir angulat - Wernike) es pensa → fascicle arquejat → Producció de la paraula (Broca).
  Anterior: producció 39 Posterior: comprensió 3. CONNEXIONISME MODERN O CONTEMPORANI.
Replicació dels estudis lesionals i augment de la precisió en la delimitació de les lesions associades als trastorns de llenguatge.
El llenguatge no està regit per unes àrees cerebrals concretes.
El llenguatge és el resultat de l’activitat sincronitzada d’àmplies xarxes neurals, constituïdes per regions corticals i subcorticals i per nombroses vies que les connecten.
Tot això es corrobora atès que les dislèxies quan són reeducades efectivament, els patrons es reconverteixen.
MODEL DAMASIO & DAMASIO.
3 grans sistemes cerebrals.
a. Sistema de representació dels conceptes (HD i HE). Escorces associatives (escorça parietal, temporal i frontal de diverses modalitats i jerarquies). Allà on està emmagatzemada la informació. En què s’assembla pera i arbre.
La interacció entre la persona i l’entorn, format a partir de les interaccions sensorials i motores amb l’entorn, és tot el que la persona percep, pensa, sent i fa.
40 b. Sistema lingüístic (HE). representació de fonemes, paraules i normes sintàctiques. Regions persilvianes (À. Broca, À. Wernicke).
41 Altres regions implicades: a. Iniciació i manteniment de la parla.
- Nuclis subcorticals: Ganglis Basals i Tàlem.
- Escorça frontal medial: cingulat anterior i àrea motora suplementària.
b. Automatismes verbals, prosòdia, discurs narratiu.
- Hemisferi dret c. Sistema mediador. Entre els dos (HE) Pol temporal, circumvolució temporal inferior i cingulada. Implicat en l’accés al nom de persones, objectes....
Part del cervell que actua com a intermediari dels dos, format de substància blanca i grisa. Escorça cingulada, pol temporal i circumvolució temporal interior.
+ altres regions corticals de diverses modalitats i jerarquies.
MODEL DE DOBLE RUTA (Hickock i Poppel) Aquest model s’ha aplicat a molts estudis de ressonància magnètica funcional, i s’ha observat l’activació d’aquestes dues vies diferencialment.
- Via ventral (del so al significat; accés al concepte). El circuit té la funció de l’accés al significat i ho fa connectant l’input auditiu amb les representacions mentals associades a aquestes paraules (coneixement semàntic) emmagatzemat a les regions temporals.
Des de sentir els fonemes, es processa, s’obté la paraula, la connectem amb el concepte associat mitjançant el lèxic → àrees medials del lòbul temporal (concepte) i finalment, convergeix a l’àrea de Broca (àrea de producció).
42 - Via dorsal (del so a la parla; circuit auditivo-motor (producció): Encarregada del sistema “audiomotor” i de transformar les representacions auditives en representacions motores. Aquesta via dorsal és la que permetria repetir les pseudoparaules, dur a terme tasques sublèxiques de segmentació de la parla i també sustentaria el bucle fonològic de la memòria de treball (laps curt de temps, que permet tenir activada una certa informació).
La dorsal també neix a les àrees auditives i visuals primàries (21, 22…) passa del codi auditiu a un codi motor, no implica passar pel significat, per tant, la via va per l’auditiu, passa per supramarginal i angular (lectoescriptura) i arriba a l’àrea de Broca i de Wernicke.
Persona amb afàsia de Broca, comprèn bé però no produeix bé.
43 7.4. FUNCIONS LINGÜIÍSTIQUES DE L’HEMISFERI DRET.
Intervé en el processament lèxic i semàntic, en la prosòdia, en la pragmàtica, reconeixement del to emocional i en la percepció musical.
És el que ens ajuda a tenir una comprensió d’allò percebut, a entendre els segons significats de les coses.
L’HE és el més seqüencial i l’HD es més holístic (musical, visual, etc.), però també té una gran importància en la parla, no va tant en la codificació del lèxic però si en: Processament lèxic-semàntic (aspectes pragmàtics). Processem la parla (conjunt de fonemes) segmentats en paraules (àrees auditives primàries i secundàries) → lèxic, aquests es connecta amb el lema (concepte). L’HD està implicat en l’accés del lexema a la semàntica (concepte). Tenen una fluïdesa i velocitat lectora adequada, però tenen dificultats en la comprensió d’allò que llegeixen.
Les persones amb lesions a l’HD mostren un pitjor rendiment en: - Tasques de discriminació lexico-semàntica: Assenyalar quin dibuix correspon a una paraula presentada de forma escrita o oral.
- Tasques de denominació per confrontació visual: Dir què és una imatge que es presenta.
Atès a la relació de la visió amb l’HD 44 Pragmàtica. Relació llenguatge-context. Dificultats de comprensió de metàfores, ironies, sarcasme o l’humor.
Prosòdica. Aspectes rítmics, emfàtics i melòdics de la paraula. Relacionat amb les capacitats musicals i el reconeixement de les emocions, pròpies de l’HD. La producció de la prosòdica seria com cantar i la prosòdica servei com a vehicle per expressar les emocions.
L’escolta de frases normals i altres que no només contenien els aspectes prosòdics del llenguatge (els sons amb significat es van filtrar). Els components amb significat de la parla van activar principalment l’HE mentre que els components prosòdics l’HD. L’àrea de Broca també va activar-se en les frases amb prosòdica.
L’exemple d’alteració de l’HD: EL TRASTORN D’APRENENTATGE NO VERBAL.
•QI verbal > QI manipulatiu/perceptiu •Dèficits en: Comprensió significat context social, Aprenentatge acadèmic, Comunicació no verbal (gestos, expressions facials, carícies), Orientació temporal i espacial, Estimació dimensions, velocitat, distancia i pes Motricitat fina i coordinació motora Assimilació de nova informació DIFICULTATS EN EL LLENGUATGE •Adquisició precoç.
•Gran riquesa gramatical i vocabulari (parla similar a adults).
•Problemes per converses vida quotidiana, sobre tot si cal interpretar subtileses.
•Dificultats obtenir idea general histories o pel·lícules; capten detalls.
•Fluïdesa lectora, però dificultats per comprendre.
•Problemes escriptura, sobre tot el grafisme.
Reconeixement del to emocional. poder reconèixer les mentides.
Percepció musical.
45 7.5. BASES NEURALS DE LA LECTOESCRIPTURA.
Coincideixen amb les bases neurals del llenguatge, però l’escriptura contempla més aspectes motors, parietals i frontals.
La lectura, com que requereix més aspectes visuals.
Una cosa és com entra l’input (quelcom arbitrari) i la dotació de significat, per la qual cosa s’utilitzen les mateixes àrees, tot i que es pot accedir des de diferents vies: una via global (lèxica - global) es va servir per llegir la majoria de paraules, en llegir la paraula ja la veiem com un tot. HD.
La via fonològica (grafema – fonema). 1r la processes estructuralment grafema a grafema i després es produeix la conversió, aquesta via és la utilitzada pels nens en aprendre llegir, així com en l’adquisició d’un nou idioma o de paraules noves en edats posteriors.. HE.
Aquesta darrera fase (via fonològica) proporciona velocitat, però es poden produir regularitzacions.
Les paraules inicialment passen per la codificació mitjançant la via fonològica (reconeixement de les lletres i codificació fonètica, sons de les paraules), a mesura que es van coneixent la lectura ja és per reconeixement global de la paraula, via lèxica, es controla la parla i es pronuncia Durant el procés d’aprenentatge de la lectura, com ja hem dit els nens comencen amb una lectura per la via fonològica. Progressivament el procés s’automatitza i pren rellevància el significat de les paraules (lectura global).S’augmenta l’ús de la via lèxica que permet una major rapidesa lectora.
El reconeixement des de que es veu la paraula fins a la pronunciació.
46 Així doncs, la visió de la paraula, passa per reconèixer les lletres, codificar-les fonèticament (sons de les paraules) i finalment es controla la parla i es pronuncia.
Les dues vies activen circuits neurals diferents.
Nosaltres fem servir la via lèxica i per las paraules que no coneixem la fonètica.
En principi, en les llengües romàntiques els aspectes són fonològics, però en algunes llengües com el japonès hi ha diferents codis (Kanji, Kana) que utilitzen diferents sistemes de lectura, tot i que l’HE segueix sent dominant.
El japonès utilitza dos tipus de símbols diferents, sobretot, fan servir una via dorsal (reconeixement dels símbols i la orientació) veuen la forma i accedeixen al significat.
Per això, hi ha connexions directes entre aquestes àrees i les regions cerebrals on hi ha el significat de la paraula, l’estructura gramatical i la semàntica.
Aquestes vies son comunes a les dues vies En l’alfabet Kana (representacions fonètiques de síl·labes, codifiquen informació acústica.
En l’alfabet Kanji els símbols representen conceptes.
Àrea visual primària  circumvolució temporal E (àrea fusiforme) = àrea de la forma de les paraulaes Àrea visual primària  POT 47 Pel que fa a allò visual: - via fonològica. via dorsal (més seqüencial).
via global. via ventral. escorça ventral inferior implicada en el reconeixement de les formes. part occipitotemporal. permet identificar els objectes com a tals. i la part dreta està molt especialitzada en el reconeixement de cares.
Pel que fa a l’escriptura: les zones perisilvianes anteriors i posteriors (intervé en la xarxa del llenguatge). xarxes motores que permeten la manipulació fina i àrees visuals que intervenen en la codificació especial a l’hora d’escriure.
TRASTORNS DE LA LECTURA.
En el casos de dislèxia, en funció de la via danyada: - Dislèxia superficial. disfunció de la via lèxica (lectura global). les manifestacions d’errors s’observen per la lentitud en la lectura, o errors en homòfons.
- Dislèxia fonològica. dificultat en el via fonològica. conversió grafema-fonema.
utilitzen per tant la via lèxica. així les manifestacions dels errors s’observen en la lectura de pseudoparaules. Es veu una disfunció en la via dorsal.
48 Demència semàntica. Atròfia al lòbul temporal esquerre. La simptomatologia que mostraran serà d’accés al nom, saben que volen dir les paraules, però no poden accedir-hi.
Mitjançant la clau fonètica si hi accedien, tenen danyada la via ventral (accés al significat) per tant, amb la clau semàntica no avançaven.
VIES PER ESCRIURE: Lletra a lletra: Mentalment articulem les paraules i després les transcrivim lletra a lletra (material acústic) Imatge mental: Copia la imatge mental d’una paraula (com un dibuix, material visual) Memorització seqüències de lletres. Mississippí – M-i-ss-i-ss-i-pp-i Records motors: Reproducció de la seqüencia motora per fer una paraula. Ex. El nostre nom VIES NEURALS PER ESCRIURE: Cada una de les vies d’escriptura implica l’activació de vies neurals diferents: - Xarxa del llenguatge: Àrees persilvianes - Xarxes motores: Escorca motora primària, àrea motora suplementaria - Àrees visuals: Regió dorsal del lòbul parietal -Lletra a lletra: Àrees lingüístiques. Lesió  disgrafia fonològica -Imatge mental: Area del reconeixement de les paraules. Lesió disgrafia ortogràfica 49 50 1.- La comunicació: a) És la capacitat d’associar símbols abstractes a significats específics b) Només pot realitzar-se pel canal visual i auditiu c) Per definició és exclusiva dels humans d) És el mateix que llenguatge 2.- El llenguatge: a) És la capacitat d’associar símbols abstractes a significats específics b) És el mateix que comunicació c) Per definició és exclusiu dels humans d) Només pot realitzar-se pel canal auditiu 3.- En la filogènia del llenguatge oral s’hipotetitza que va aparèixer: a) Fa uns 2.000.000 anys amb l’aparició de formes d’art i tecnologia complexes b) Fa uns 100.000 anys per les característiques toràciques, del tracte vocal i de la base del crani c) Fa uns 40.000 anys segons els motlles endocranials d) Cap de les anteriors és certa 4.- Segons els primers models del llenguatge: a) L’àrea de Broca està implicada en les representacions acústiques de les paraules b) L’àrea de Wernicke està implicada en l’articulació de les paraules c) El fascicle arquejat connecta l’àrea de Broca i Wernicke d) Predomina el processament de regions subcorticals 5.- Segons els models actualitzats (Damasio), estan implicats en el llenguatge (tria la més completa): a) Sistema conceptual i sistema de connexió b) Sistema mediador, sistema de connexió i sistema mig c) Sistema d’execució i sistema de comprensió d) Sistema conceptual, sistema d’execució i sistema mediador 6.- En el sistema conceptual proposat per Damasio s’inclou: a) L’hemisferi dret b) L’hemisferi esquerre c) La formació hipocampal d) Totes les respostes són certes 51 7.- En el sistema d’execució proposat per Damasio s’inclouen: a) Ambdós hemisferis b) La circumvolució cingulada c) El pol temporal i l’escorça inferotemporal d) A i B són correctes 8.- En el sistema mediador proposat per Damasio s’inclouen: a) Ambdós hemisferis b) La circumvolució cingulada c) El pol temporal i l’escorça inferotemporal d) B i c són correctes 9.- L’hemisferi dret està implicat en: a) L’expressió i comprensió prosòdica b) L’expressió coherent amb el context c) La comprensió de les bromes d) Totes són certes 10.- Una regió clau per la lecto-escriptura és: a) Girus cingulat anterior (24) b) Girus supramarginalis (40) c) Girus angularis (39) d) Girus temporal (38) 52 UNITAT 8. CONDUCTA SOCIAL.
53 54 UNITAT 8. CONDUCTA SOCIAL.
Quan parlem de CONDUCTA SOCIAL, a nivell adaptatiu, és clau, atès que si no haguéssim desenvolupat la capacitat per a posar-nos en el punt de vista de l’altre, d’associar-nos en grups, etc. possiblement no hauríem arribat a assolir l’èxit evolutiu que hem aconseguit.
Els humans tenim íntimament lligada i inherent a nosaltres la capacitat de relacionarnos, som extremadament socials. Vivim en grup i el nostre èxit en aconseguir aliment, parella i altres recursos importants depèn de la nostra habilitat per a analitzar la conducta i els estats mentals d’altres individus, i també per a actuar en un entorn social de manera eficaç.
Cal dir que la majoria de trastorns mentals estan lligats a la disfuncionalitat de la capacitat de l’establiment d’aquestes relacions socials.
Els processos mentals per entendre altres persones són iguals o diferents dels processos que utilitzem per entendre el món en general? Generalment, no atribuirem els mateixos processos envers el moviment d’un objecte cap a mi, que si es tracta d’una persona que s’atraca cap a mi. Llavors, si s’apropa una objecte (pilota) es tindrà en compte el moviment governat per paràmetres físics (velocitat, acceleració, massa...), en canvi, si s’apropa una persona tindrem en compte els moviments governats per processos mentals (intencions, desitjos…) Podem concloure que sí són diferents els processos mentals implicats en entendre a altres persones que en entendre el món en general.
Hi ha xarxes neurals específiques per la conducta social? Sí.
Les zones associades principalment a la conducta social són les següents: 55 Els PROCESSOS implicats en la conducta social són:  PERCEPCIÓ. Percepció i reconeixement de senyals socials o quins fets són importants per a captar les senyals socials respecte als altres.
 VINLUACIÓ. Vinculació. Capacitat d’establir llaços efectius. Una vegada hem captat les senyals, en la interacció amb l’altre, es pot parla dels llaços que hi sorgeixen.
 COGNICIÓ. Teoria de la ment. Capacitat per atribuir estats mentals a un mateix i als altres. S’ha anomenat amb la capacitat de llegir la ment dels altres, i a vegades, es confon amb l’empatia.
 EMOCIÓ. Empatia. Capacitat per entendre i experimental les emocions dels altres,  ACCIÓ. Neurones mirall. Capacitat per entendre les accions i les intencions motores dels altres. En experimentar amb ximpanzés, les xarxes neurals que s’activaven, en ell, en menjar-se un cacauet, eren les mateixes que s’activaven quan veia que l’experimentador ho feia.
- Cal dir que els processos evolutius són diferents i es relacionen amb patró cerebral específic.
- A més, disfuncions a les xarxes neurals implicades es relaciona amb patologies com per exemple l’autisme i la psicopatia.
56 Cal dir que el no contacte social o contacte empobrit durant els períodes crítics perjudica el desenvolupament de la conducta social, atès que totes aquestes capacitats socials i habilitats es van donant al llarg del desenvolupament del nen.
En el cas del nen salvatge com que ja havia passat els moments crítics i la capacitat social no havia estat adquirida, ja no va poder arribar a aquesta.
Per tant, si s’ha d’organitzar cada una d’aquestes capacitats i habilitats en un moment del desenvolupament normal del processos implicats en la conducta social del nen que anirien des de l’associalitat fins la conducta social adulta: 1.
La percepció i reconeixement de senyals socials s’assoleix cap als 6 mesos d’edat i s’observa amb la preferència per E socials (expressions facials) que per E neutres.
2.
L’establiment del vincle es pot observar cap als 6 mesos d’edat, quan es dóna ansietat de separació i por davant l’estrany, Si en una situació experimental on mare i estrany estan presents provoca una curiositat i exploració de l’estrany, atès que té una base segura (mare); en canvi, si la mare no hi és el nen perd aquesta estimulació social i reacciona negativament.
3.
Cap als 2-3 anys es desenvolupa quelcom semblant a un inici de la Teoria de la ment i empatia del nen, és a dir, que cada persona té una ment dins seu. Ho podem observa quan en una situació se li col·loca un objecte a una altura a la qual no arriba, senyalant l’objecte i mirant a l’altra persona provocarà que aquesta li agafi. Es produeix un “descentrament” del nen, atès que intueix que l’altre subjecte és diferent i únic.
La teoria de la ment i empatia s’assoleix als 8-9 anys patró de funcionament adult.
S’ha plantejat la hipòtesis del cervell social: un dels factors que ha guiat l’evolució de l’home és la vida en societat, i per tant, la necessitat de manejar relacions cada vegada més complexes. És un mecanisme adaptatiu que ha afavorit l’evolució cerebral i l’èxit de l’espècie.
57 8.1. PERCEPCIÓ DE SENYALS SOCIALS.
La PERCEPCIÓ SOCIAL és la capacitat humana que tenim per a donar sentit a les persones i les interaccions a partir de les dades sensorials. Així, la percepció social està constituïda per les dades tàctils, visuals, auditives i olfactiva. Això s’ha estudiat mitjançant estudis de primeres impressions: procés inconscients i ultraràpids (mil·lisegons) L’estructura cerebral implicada en la detecció visual del canvi de valència en la impressió, en tant a les impressions facials és l’AMÍGDALA.
El contingut de les paraules té un importància en la percepció social del 7%, mentre que el to de veu (aspectes de prosòdia, to de veu) té un 30%; mentre que la postura corporal té un 63%.
8.1. Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial.
Reconeixement de la cara + reconeixement de l’emoció expressada (connexió) a) Reconeixement de les expressions facials. processament cares (holístic), processament objectes (analític).
Pel que fa al processament de cares es parla de la circumvolució fusiforme dreta, abans anomenada facial, atès que es pensava que era específica per el reconeixement de cares. Però com també s’utilitza per a processar material elaborat i expert d’estímuls.
Pel que fa al processament d’objectes es parla del lòbul temporal anterior (ATA) tot i que també està implicada en el reconeixement de cares.
Cal dir que l’àrea fusiforme E està implicada en la via global de la lectura, és a dir, en el reconeixement de paraules en un tot.
El processament comença per l’ull, passa pel tàlem (relleu), col·licles superiors (mesencèfal) i després, en un primer moment allà on es detecten els estímuls visual, àrea visual primària.
Quan passa a la circumvolució fusiforme dreta del lòbul temporal o àrea visual secundària, es dóna el reconeixement específic de cares.
58 Estudi. Hi ha estudis que ho demostren, atès que mitjançant la ressonància magnètica s’estudia el reconeixement de cares. Es veu que el reconeixement de cares implica l’activació de la circumvolució fusiforme i l’àrea temporal anterior, tot i que no es doni en un context típic.
b) Reconeixement de les emocions associades a les expressions facials. Una de les funcions principals de les expressions facials és la comunicació de les emocions.
Algunes e les àrees més implicades són:  Por i hostilitat. Amígdala  Fàstic. Ganglis basals  Alegria. Vies del reforç (nucli accumbens) Estudi. Comparació d’un subjecte sa amb un amb una lesió bilateral a les amígdales (subjecte SM) el que fa al reconeixement de les expressions facials, allò que quedava marcat eren les direccions visuals. El que es veu és que les fixacions visuals comparades amb controls són totalment diferents, però quan es guia a la persona amb lesió augmenta el nombre de fixacions visuals als ulls.
Es conclou que l’amígdala intervé en el reconeixement de les expressions facials de por i també regula la direcció atencional, o la detecció de trets, entre d’altres.
59 Estudi. Presentació de fotografies de nens. Les mares mostren una hiperactivació de la circumvolució fusiforme quan veuen cares tant del seu fill com d’un altre nen, però una major hiperactivació de les vies del reforç quan veuen les del seu fill. Per tant, en el sentit únic de reconeixement facial s’activa igual; però depenent de la valència emocional si s’activaven àrees de manera diferencial, per la qual cosa les vies del reforç (nucli accumbens, àrees mesolímbica i mesocortical) s’activaven més quan el seu fill està feliç.
Estudi. Controvèrsia. Percepció de les senyals socials al trastorn de l’espectre autista (TEA).
a) Les persones amb TEA mostren una activació normal de la circumvolució fusiforme. Els dèficits es troben a les àrees cerebrals implicades en el reconeixement de les emocions (hiperactivació de l’amígdala).
b) Les persones amb TEA i els seus pares mostren una hipoactivació de la circumvolució fusiforme i normal a l’amígdala comparant amb els CON.
60 8.1.2 Processament de la informació d’altres vies sensorials:  En la via auditiva : prosòdia es processa en la escorça temporoparietal i en el i frontal dreta.
 En la via olfactiva hi ha dues vies implicades en la conducta social i sexual.
- Bulb olfactori Sistema vomeronasal, especialitzat en captar feromones.
Estem parlant d’àrees molt concretes però no només són aquestes les implicades en la percepció i reconeixement de les emocions.
VIES NEURALS PEL RECONEIXEMENT DE LES EMOCIONS 61 8.2. VINCULACIÓ. APEGO.
El VINCLE (apego) és el llaç afectiu intens, durador, de caràcter singular (l’establim amb persones concretes) que es desenvolupa i es consolida entre 2 persones mitjançant la interacció recíproca. El seu objectiu immediat és la cerca de seguretat i consol en situacions amenaçants (Bowlby) S’estableix d’una forma més marcada cap als 6 -7 mesos i es mostra davant la por cap a l’estrany i davant la separació de la figura materna.
BASES NEURALS del vincle afectiu.
La conducta maternal Les xarxes neurals que impliquen àrees de l’hipotàlem – mesencèfal - sistema límbic escorça son la base de la conducta paterna /materna: l’emoció, l’atenció, la motivació, l’empatia i la presa de decisions i totes les habilitats que impliquen la cura d’un fill.
a) Hipotàlem- circuits del reforç.
La prolactina es un neuropèptid estimulant de la conducta maternal quan actua sobre l’hipotàlem en l’àrea preòptica medial. Els increments de prolactina són especialment marcats després del part. L’àrea preòptica medial amb l’àrea tegmental ventral estableixen connexions de tipus dopaminèrgic fan que s’activin les vies del reforç mesolímbiques i mesocorticals (implicades en la motivació i el reforç): nucli accumbens i globus pàl·lid 62 Estudi. Davant les imatges dels fills jugant, s’activen: - vies del reforç (mesolímbiques i mesocorticals): escorça orbito frontal i globus pàl·lid - Lòbul de la ínsula.
- SG periaqüeductal.
b) Sistema límbic.
A més, l’augment d’oxitocina (neuromodulador, NT, pèptid) que es secreta durant la lactància es relaciona amb una disminució de l’activitat de l’amígdala i provoca una disminució de l’ansietat i una menor resposta a l’estrès.
c) circuits tàlem-cingulats.
Regulen l’atenció selectiva al nen i la motivació per cuidar-lo. Fan del cuidador alguna persona vinculada i atenta a les necessitats del nen.
Es diu que la via ventral de la dopamina està implicada en l’afecte, mentre que la via dorsolateral de la dopamina intervé en aspectes més cognitius.
Trastorns mentals relacionats com les dificultats en relació emocional, etc. → Trastorn límit atès que la dificultat de regulació emocional i especialment en l’àmbit relacional.
63 8.3. TEORIA DE LA MENT.
Entenem la TEORIA DE LA MENT com la capacitat d’atribució d’estats mentals als altres, ens referim a coses concretes com entendre que els altres tenen creences, desitjos o intencions que no cal que coincideixin amb els nostres; així com la capacitat d’inferir i de representar el contingut d’aquests processos mentals, i de desenvolupar teories que ens permetin predir com es comportarà una persona determinada en resposta a diferents situacions ambientals.
Es coneix com a Teoria de la Ment, en tant que es tracta de conèixer la ment dels altres o Mentalitzar.
Aquesta comença a desenvolupar-se una incipient Teoria de la Ment a partir del 2 -3 anys. La senyalització per a que es cobreixi alguna de les seves necessitats també relacionada amb l’egocentrisme, ens fa pensar que atribueixen en altres situacions mentals. Però no és fins als 8 - 9 anys que mostra un patró similar al de l’adult.
Estudi. Per a l’avaluació de la teoria de la ment s’utilitza la Tasca de les falses creences: La història de Sally i Anne: “L’Anne i la Sally juguen a l’habitació. La Sally guarda el seu ninot al cistell i surt de l’habitació. Mentre la Sally juga fora, l’Anne agafa la nina del cistell i la guarda a la capsa”. “ Quan torni la Sally, on buscarà la nina?!.
La resposta correcta requereix que el nen obviï el seu coneixement sobre on es troba realment el ninot i prengui la perspectiva mental de la Sally.
Nens < 8A : A la capsa Nens > 8A: Al cistell Abans dels 8 anys el nen no es descentralitza del seu coneixement (l’Anne ha canviat el ninot a la caixa) llavors, dirà que Sally anirà a buscar-lo a la caixa.
Mentre que a partir dels 8 anys si tenen la capacitat de descentralitzar-se, per tant, seran capaços de saber que Sally l’anirà a cerca allà on l’ha deixat, és a dir, al cistell. Atès que no sap que l’Anne l’ha canviat de lloc.
64 Les BASES NEURALS de la TEORIA DE LA MENT.
Malgrat la diversitat de tasques utilitzades, els resultats mostren la importància d’una sèrie de regions cerebrals que s’activen consistentment quan les persones raonen sobre els pensaments d’altres persones. Entre aquestes regions trobem l’ESCORÇA PREFRONTAL MEDIAL (EPFM), que inclou la part dorsal (EPFDM) i la part ventral (EPFVM) el PRECÚNEUS, la UNIÓ TEMPOROPARIETAL (UTP) i el SOLC TEMPORAL SUPERIOR (STS) (percepció del moviment).
En aquesta imatge podem veure la part lateral i medial del cervell. Superposades a aquestes imatges, en verd, hi ha les àrees cerebrals que formen el que es coneixem com a xarxa de la Teoria de la ment.
Les que possiblement tenen un paper més rellevant en els processos de ToM són l’ESCORÇA PREFRONTAL MEDIAL (EPFM) i la UNIÓ TEMPOROPARIETAL (UTP).
La UNIÓ TEMPOROPARIETAL (UTP): Actua quan s’ha d’inferir la informació que té un altre. Monitoritza el canvi de realitat, supervisa el procés de descentralització que permet alternar el focus d’atenció entre el propi estat mental i en el de l’altra persona.
S’activa en tasques com la de Les falses creences.
ESCORÇA PREFRONTAL MEDIAL: (EPFM). Actua en jos d’estratègia. Jugar amb un contrincant real l’activa, jugar amb un ordinador no. Esta implicada en processos d’abstracció i reflexió, així com en la creació de realitats temporals, física o mentalment diferents.
- Dorsomedial (EPFDM) - Ventromedial (EPFVM) Formen part del paper, però estan sobretot implicats en la percepció d’estímuls socials 65 El PRECÚNEUS: Participa en processos d’imatgeria visual i evocació de memòria autobiogràfica. Per exemple, quan un conegut de la infància ens fa recordar imatges passades dels dos, però no estem en cap moment SOLC TEMPORAL SUPERIOR: Percepció del moviment biològic (ulls). Moviments biològics relacionats amb la interacció social. Quan ens trobem amb algú i volem finalitzar una conversació, es fan una sèrie de senyals que ho propicien.
Pedra, paper i tisores Tasca de Sally i Anne  Per a tasques com la de Sally i Anne es duu a terme una hiperactivació de la unió temporoparietal (UTP).
 Mentre que en tasques com pedra-paper-tisores on els subjectes han de jugar al joc contra un ordinador. La R de l’ordinador sempre és a l’atzar però se’ls fa creure que un 50% d’ocasions està regulada per una persona (Ta de la Ment).
En aquest cas es dóna un hiperactivació de l’escorça prefrontal medial (EPFM).
ESTUDI.
Es volia veure en quina mesura la xarxa de la Teoria de la Ment (ToM) és independent de la xarxa pel raonament cognitiu abstracta (no ToM).
→ Es descobrí que quan el raonament abstracte implica un alt grau de judici moral, la xarxa de la ToM s’activa.
És a dir, a més components socials o morals de la tasca del raonament abstracte, més s’activen les zones de la Teoria de la Ment.
66 Arrel de l’estudi de la ToM es comencen a generar teories psicològiques de la mentalització per a explicar aquest fenomen i estudiar quins elements utilitzem per a llegir la ment dels altres.
 La 1a teoria es la Teoria de la simulació: utilitzem el coneixement que tenim sobre nosaltres mateixos. És a dir, a partir del coneixement de jo mateix, entenc la ment dels altres.
 la 2a teoria és la de la Teoria de la gramàtica social. Llegim la ment dels altres basant-nos en el coneixement que hem anat adquirint sobre com funciona la ment dels altres.
Quina seria l’expressió que reflexaria la Ta de la simulació o quina la de gramàtica social? a. Què faria jo en aquesta situació? Teoria de la simulació.
b. Les persones estan tristes quan se’l mor un familiar. A en Joan se li ha mort l’avi i per tant, estarà trist”. Teoria de la gramàtica social.
La que té més evidència biològica sobre com actuem és la TEORIA DE LA SIMULACIÓ.
ESTUDI. El que es fa és dir als subjectes que han de reflexionar sobre el contingut d’algunes frases com “sóc un bon amic”, “sovint perdo les coses”, “En Joan sap molta economia…” S’ha vist que tant un tipus de frase com l’altra activen les mateixes àrees, mostrant una hiperactivació de l’EPFM i de la UTP.
Per tant, es dóna suport a la Teoria de la Simulació, atès que tant en pensaments cap a nosaltres com cap a altres s’activen les mateixes àrees.
67 → Per a persones que són molt diferents a nosaltres, utilitzarem també la Ta de la Simulació? En general no.
ESTUDI.
La tasca consistia en la autovaloració sobre la seva ideologia política.
1. Llegir un text sobre dues persones amb posicions polítiques diferents: liberals i conservadors + escala per autoavaluació de la posició política personal.
2. fMRI: Fer ToM sobre opinions, gustos, etc...de les dues persones presentades i sobre un mateix.
Conclusió. Fem servir la Teoria de la simulació per pensar en persones que percebem com a similars però no per persones que percebem com a diferents.
- Quan es percep com a semblant. S’activa més la part ventral - Quan es percep com a diferent. S’activa molt més la part medial.
ESTUDI.
En aquest s’estudia la Percepció de les senyals social al TEA.
Com ja sabem els trastorns de l’espectre autista, tenen moltes dificultats en aquests aspectes.
La hipoactivació de les xarxes neurals de la ToM es relaciona amb les dificultats de les persones amb TEA per realitzar la tasca de falses creences.
8.4. EMPATIA.
L’EMPATIA és una forma de posar-se en el lloc de l’altre, pel que fa a aspectes emotius. És la capacitat que tenim de situar-nos, sense esforç, a la pell de l’altre, de sintonitzar amb les seves emocions, és a dir, de sentir el que l’altre sent.
Empatitzar implica que en observar (o imaginar) una persona amb un estat emocional, s’experimenta aquest estat (o isomòrfic).
En el seu origen s’utilitzava per a designar el mecanisme mitjançant el qual un objecte artístic provoca unes reaccions musculars i emocionals en la persones que l’observen.
68 Cal fer una distinció entre conceptes que es poden confondre amb l’empatia:  SIMPATIA: no s’experimenta un estat isomòrfic (igual o similar al de la persona que observem). Quan veig un persona molt enfadada em ve pena però no un atac de ràbia.
 TOM: és a nivell cognitiu i l’empatia a nivell emocional. Al Trastorn de Psicopatia, un psicòpata té més problemes en llegir la ment dels altres o en experimentar les emocions? En experimentar les emocions, atès que no s’entén les emocions dels altres tot i que en siguin els causants.
 CONTAGI EMOCIONAL: La diferències és el grau de consciència. Amb l’empatia som conscients que el nostre estat emocionals prové d’observar o imaginar l’altre i que no està auto-generat. En el contagi emocional no hi ha consciència de la font d’emoció experimentada.
Les BASES NEURALS de l’EMPATIA.
L’observació d’una emoció en altres activa xarxes neurals implicades en l’experiència personal de les emocions.
La ÍNSULA ANTERIOR (IA) i l’ESCORÇA CINGULADA ANTERIOR (CC) en són regions claus, a més estan implicades en la sensació somatosensorial (consciència del propi cos quan estic experimentant emocions).
La ÍNSULA té una funció d’integració de sensacions corporals, emoció i cognició.
L’ESCORÇA CINGULADA ANTERIOR està relacionat amb la motivació, part del sistema límbic.
69 Les CONNEXIONS són: a. Ínsula - cingulat anterior b. Escorça prefrontal orbitofrontal (judici social) i dorsolateral (control de la conducta i judici social) c. Sistema límbic (emocions) ESTUDI.
L’empatia del dolor: Administració d’un xoc elèctric a la mà del subjecte experimental i a la seva parella. Es compara el patró d’activació cortical (fMRI) davant les dues tasques.
Es dóna activació de la ÍNSULA i de l’ESCORÇA CINGULADA ANTERIOR tant per la percepció pròpia del dolor com en l’observació de la parella experimentant-lo.
ESTUDI.
L’empatia del fàstic. Experimental, veure i imaginar situacions de fàstic (gustos dolents) Comparació del patró d’activació cortical (fMRI) a la ínsula.
Les tres condicions implicaven una activació de la ÍNSULA.
La diferència subjectiva entre veure, experimenta i la imaginació del fatic s’explicaria per un patró de connectivitat diferent en les tres condicions.
70 FACTORS MODULADORS de l’EMPATIA.
a) TRETS DE PERSONALITAT (Alexitimia): Persones amb dificultat per reconèixer les pròpies emocions tindran dificultat per reconèixer les de les altres.
b) JUSTÍCIA SOCIAL: En homes, però no en dones, veure experimentar dolor a una persona que s’havia comportat de forma injusta implica:  Hipoactivació de la xara de l’empatia. Per tant, no es sent empatia per allò que està succeint.
 Hiperactivació del NUCLI ACCUMBENS (vies del reforç). Correlació amb el desig de revenja. (Via dopaminèrgica).
c) Sentiment de FORMAR PART DEL GRUP: Veure escenes de dolor en jugadors del propi equip  Hiperactivació de la xarxa de l’empatia amb els jugadors del propi equip. la major activació de la xarxa es relaciona amb més conducta d’ajuda.
 Hipoactivació de la xarxa d’empatia i hiperactivació de NUCLI ACCUMBENS (ves del reforç) davant del dolor dels jugadors de l’equip contrari. La major activació del nucli accumbens es relaciona amb una menor conducta d’ajuda.
71 d) DIFERÈNCIES DE GÈNERE en l’EMPATIA.
S. BARON COHEN va desenvolupar una teoria per la qual considerava que les dones tenien un cervell més empàtic mentre que els homes tenien un cervell més sistemàtic. les persones amb TEA estarien en l’extrem de sistematització.
A partir del Qüestionari d’empatia i de sistematització es pot saber quin tipus s’és:  Tipus E. Cervell de tipus femení, mes empàtic que sistematitzador.
 Tipus S. Cervell masculí, més sitematitzador que empàtic.
 Tipus B. Cervell equilibrat, amb els valors equilibrats  Tipus E extrem. Segons Baron Cohen aquest tipus de cervell encara no està definit.
 Tipus S extrem. El cervell extremadament masculí podria apuntar a una manifestació de l’autisme.
TRASTORNS de l’EMPATIA.
a) Trastorn de l’espectre AUTISTA.
Comparació del qüestionari d’empatia en persona amb TEA, pare i mares amb fills amb TEA i CON Les persones amb TEA i els pares, però no les mares de fill amb TEA mostraven una puntuació inferior als CON al QE.
72 b) PSICOPATIA.
Trastorn de l’empatia però no de la ToM, la qual utilitzen per a poder manipular a les seves víctimes. La manca d’empatia és el que els permet manipular i fins i tot danyar a les persones sense tenir cap sentiment d’ansietat, culpa o remordiment.
 Relacionat amb hipoactivació de l’ESCORÇA PREFRONTAL ORBITOFRONTAL i DORSOLATERAL així com el SISTEMA LÍMBIC (àrees que connecten amb la insula i el cingulat anterior)  Augment de DA i disminució de 5HY davant la visió d’imatges de dolor (patró invertit respecte als CON) 8.5. NEURONES MIRALL.
Les NEURONES MIRALL són un tipus particular de neurones que s’activen tant quan l’animal duu a terme una acció com quan observa la mateixa acció, o una acció molt similar, duta a terme per un altre individu.
Poden reflectir en el repertori motor de l’observador, les accions de l’observat Les FUNCIONS són:  La comprensió de les accions i intensions motores dels altres.
 Mecanisme neural de l’aprenentatge per imitació.
DESCOBRIMENT.
Es varen descobrir amb els experiments amb macacus resus, es va descobrir que unes neurones de l’escorça frontal, concretament en un àrea de l’ESCORÇA VENTRAL premotora coneguda com a F5….
73 LOCALITZACIÓ.
Les neurones en l’ESCORÇA PREFRONTAL estan implicades en les intencions de l’acció, mentre que les que es troben al LÒBUL PARIETAL INFERIOR es relacionen amb el moviment.
- Escorça prefrontal (F5) (intencions de l’acció) Lòbul parietal inferior (aspectes cinpètics) - Àrea de Broca 44 - Escorça parietal posterior Formen part dels circuits frontó-parietals implicats en l’organització de les accions.
DESENVOLUPAMENT.
Hi ha evidència del funcionament des del naixement: La imitació reflexa en macacos i en humans. Els reflexes d’imitació de petits són d’una forma, però en ser adults l’experiència que te una persona en un àmbit produeix més activació motora Tot i així, la seva activació està modulada pel grau d’expertesa.
74 FUNCIONS.
a) Comprensió de les accions i intencions motores dels altres.
Si veiem una persona que s’ajup i recull alguna coa del terra podem:  entendre la seqüència de moviments que ha fet, i/o  inferir la intenció que s’amaga rere l’acte En el moment en què la nostra ment simula la pauta motora (seqüència, rapidesa, intensitat...) en la qual aquesta persona s’ajup, podem fer una bona estimació de quin serà l’objectiu de la seva acció (per exemple, s’ha ajupit per agafar alguna cosa del terra amb la intenció de quedar-se-la o de llançar-la a la paperer?).
b) Aprenentatge per imitació.
Amb les neurones mirall podem simular mentalment com seria fer una acció determinada (parts del cos, moviments...).
Quan ho hem de fer nosaltres ja no comencem de 0 ja que hi ha una “empremta” neural que ha deixat la observació La IMITACIÓ implica STS: SOLC TEMPORAL SUPERIOR  percepció visual detallada.
IPL: LÒBUL PARIETAL INFERIOR  descripció motora de l’acció que veiem.
PMC: ESCORÇA PREMOTORA IFG: GIR FRONTAL INTEFERIOR Planificació i execució motora, es relaciona amb l’objectiu de la conducta a imitar.
TRASTORNS en el sistema de NEURONES MIRALL.
a) En TEA tots aquets processos estan afectats i presenten una hipoactivació de la xarxa de neurones mirall.
75 8.6. INTERACCIONS SOCIALS: INTEGRACIÓ DE TOTS ELS SISTEMES.
La conducta social poques vegades implica únicament una de les facetes que hem estat estudiant, en general, diverses xarxes independents que s’activen de forma simultània.
 La ToM es relaciona amb l’activació de l’EPFM, l’UTP, l’STS i el precúneus, i està implicada en els processos de mentalització.
 L’empatia depèn de l’IA i l’ECA és responsable de situar-nos emocionalment al lloc de l’altre.
 Les neurones mirall es troben a F5 i al LPinf (ab44 i EPP en humans) i estan implicades en els processos de simulació motora.
Per la empatia cal “reclutar” altres xarxes neurals implicades en la cognició social en funció de la informació ambiental de la que es disposa.
- Xarxes de la ToM - Xarxes de la representació del moviment motor 76 Simulació: com element integrador de la teoria de la ment, l’empatia i les neurones mirall. Tot i que l’element comú que les uneix és la simulació, cada una està especialitat en un aspecte de la comprensió social.
Les neurones mirall (NE) estan implicades en la simulació motora (aprenentatge motor9 però també són útils per a inferir les intencions dels altres (mentalitzat) a partir dels seus patrons motors. Des d’’una visió més flexible les NE simulen no només la conducta amorosa sinó també les emocions i el contingut mental.
La ínsula anterior, l’escorça cingulada (empatia) i l’escorça prefrontal medial (teoria del ment) s’activen tant quan s’experimenta una emoció (empatia) o es reflexiona sobre continguts mentals (teoria de la ment) propis com aliens, respectivament. Es podrien considerar també part del sistema de les neurones mirall 77 78 UNITAT 9. PROCESSAMENT NUMÈRIC I CÀLCUL.
79 80 9.1. Desenvolupament de les capacitats numèriques.
Al llarg de la nostra vida, estem envoltats de xifres. Tenim un component innat que ens permet adquirir aquestes habilitats, però necessitem l’entorn que ens doni l’estimulació. Des de ben petits, els nens ja poden processar quantitats numèriques de forma molt bàsica (mesos) atès que la competència numèrica no emergeix de novo amb el llenguatge, sinó que es construeix a partir d’un sistema precursos determinat biològicament; és una capacitat innata. Hi ha evidència d’això, com per exmple, tribus que no tenen capacitat numèrica de suma i de resta, però sí que poden estimar les quantitats. Això té un sentit adaptatiu (1 és la persona, 2 és la parella i, més, és el grup).
Les quantitats es poden representar de moltes maneres(amb dibuixos, amb el número, amb el nom del número escrit, amb la verbalització, en un continuum.) Hi ha dos tipus d’habilitats numèriques: o Les bàsiques, que són innates (estan determinades biològicament i mostren uns estadis universals): concepte de quantitat, ordinalitat i aritmètica bàsica.
o Les secundàries o adquirides com és el sistema numèric i l’aràbic i són secundàries o adquirides, de forma que estan determinades culturalment i hi ha variabilitat entre cultures.
Les bàsiques són les primeres en adquirir-se i, a partir d’aquesta, es desenvolupen les adquirides (necessiten que algú els hi mostri).
81 Les capacitats bàsiques i el sentit numèric es desenvolupen mitjançant un model de desenvolupament de l’adquisició numèrica, proposat per VON ASTER I SHALEV i té alguns estadis del desenvolupament, 1. Desenvolupament del sentit numèric (cardinalitat): distinció entre 1 i 3 objectes. És l’estimació de quantitats en un cop d’ull i ja es veu en nens molt petits (és el mecanisme innat). Permet comparar quantitats i enumarar quantitats amb un cop d’ull (fins a 4). Sobretot es fa per tasques d’habituació (en els nadons se’ls mostren patrons d’habituació davant d’un estímul amb una mateixa quantitat i, la dshabituació, si la quantitat canvia). L’àrea cerebral implicada és el parietal bilateral.
82 2. Desenvolupament del sistema numèric verbal: associació de quantitats a una paraula.
S’assoleix als 2-6 anys, en tant que abans no poden parlar. Les funcions que permet són els principis de comptatge oral bàsic i estratègies per comptar. Les àrees cerebrals implicades són el prefrontal esquerra i el gir angular esquerra (quan llegim, és al gir angular on es fa la transcripció de codi visual a codi verbal). El gir angular està implicat en el pas del codi visual al codi parlat (està afectada en la dislèxia, però en el processament numèric, una alteració al gir angular provocarà problemes per aquesta habilitat, que és la discalculia). El prefrontal és molt important perquè necessitem una estratègia per comptar els punts visuals (aquest problema de prestar atenció a les coses es relaciona amb el TDAH).
83 3. Desenvoluparment del sistema numèric aràbic: associació de quantitats a un símbol aràbic. Això permet els càlculs escrits i escriure els dígits. S’adquireix a preescolar i primària. És important el lòbul parietal i el prefrontal, però sobretot la circumvolució fusiforme esquerra (la dreta és la de les cares i l’esquerra és la del codi aràbic).
4. Desenvolupament de la línia numèrica mental (ordinalitat). La línia mental numèrica es desenvolupa des de preescolar fins a primària i, en aquesta, es poden presentar els números de forma ordenada. També permet fer càlculs aproximats i el desenvolupament del pensament aritmètic per a realitzar operacions complexes. Les àrees cerebrals implicades són el lòbul prefrontal i el parietal.
84 En un experiment, les magnituds es processen al solc parietal posterior, però l’estudi té punts dèbils, en tant que s’habitua el sistema visual a 16 punts i, de repent, en presenten 32 i llavors s’activa el solc parietal. És per això que podria ser que la persona no veiés el canvi de quantitat, sinó de forma. Per això, en un altre estudi, es mesura primer què passa quan no hi ha canvi de quantitat i sí de forma i el que s’activa són les àrees implicades en el processament visual, però quan es canvia la quantitat, s’activen les àrees visuals (per detectar el canvi de forma), però també el solc intraparietal bilateral, de forma que hi ha àrees específiques per detectar canvis de magnituds.
Un cop s’han adquirit aquest habilitats, les apliquem de forma automàtica (nens amb dificultats de càlcul, més endavant, pot ser perquè no han automatitzat els mecanismes).
Llavors, es desenvolupen les capacitats numèriques secundàries.
85 9.2. Models teòrics del processament numèric.
Els dos models parteixen de la premissa que el CÀLCUL és una habilitat multifactorial i implica l’ús de capacitats espacials, executives, verbals, mnèsiques (no només s’ha de tenir preservat el sistema del processament numèric, sinó que hi ha més àrees importants).
 Model del sistema de processament numèric (McCloskey): és un model purament cognitiu, el primer que va aparèixer. Descriu el que ell creu que passa, però sense pensa si això és factible a nivell cerebral. HI ha tres grans mòduls:  Sistema de processament numèric: és l’input (codi aràbic o verbal, oral o escrit) i, també, l’output. És a dir, és l’entrada i la sortida, però al mig es donen altres processos comandats per altres sistemes.
 Sistema de càlcul: és, tant el càlcul escrit, com el mental.
 Sistema de representacions semàntiques: codifica la informació de magnituds, és l’intermediari en la transcodificació o traducció d’un input o un output diferent i, també, és l’intermediari en la resolució de les operacionts aritmètiques.
El correcte funcionament del sistema sempre implica un pas pel sistema semàntic, en tant que el significat també s’associa. Considera que sempre s’ha de passar pel mòdul de les representacions semàntiques.
86  Model del triple codi (Dehane i Cohen): integra la visió cognitiva amb la biològica. Ell presenta tres mòduls:  Mòdul verbal, per les operacions més simples. S’ubica en el gir angular.
 Mòdul visual, per les operacions complexes. Es localitza en el parietal parietal més posterior.
 Mòdul de magnitud, també per les operacions complexes. Se’n encarrega el mòdul intraparietal.
A banda d’aquests mòduls, però, sempre es necessita el prefrontal .
87 En aquest cas, no és necessari haver de passar sempre pel de magnituds, és més multidireccional. S’utilitza més el model de Dehane, en tant que proposa la correlació anatòmica per a cada un dels mòduls, però l’altre no é sincorrecte.
88 89 9.3. Bases neurals del processament numèric i càlcul.
Lesions a l’àrea de la comprensió del llenguatge (HE) _ dèficits en la comprensió i producció de números.
Lesions a l’HD_alteracions de l’organització espacial de les quantitats i en la comprensió i resolució de problemes abstractes.
- La síndrome de Gerstmann Lesió de l’AB 39 (gir angular) HE Símptomes: acalcúlia, agràfia, agnòsia digital, confusió D-E Finalment, es veuen les àrees cerebrals més implicades.
El solc intraparietal posterior no és el blau, sinó el vermell (es penjarà de nou a campus!).
Aquestes àrees treballen en xarxa aper processar allò que és, pròpiament numèric.
Anem a veure les diferents regions:  Lòbul parietal: o Solc intraparietal: és la base neural del sentit numèric.
Hi ha estudis que diuen que sempre s’activa el solc intraparietal en qualsevol processament numèric, però altres estudis diuen que sembla que està implicat en la comparació de canvis de magnituds no simbòliques, en canvi, el gir angular estaria implicat en la comparació de magnituds simbòliques.
o Gir angular: està, sobretot, implicat en la part més lingüística del processament numèric (són les tasques més automatitzades).
90  Lòbul frontal: o Escorça prefrontal: es relaciona amb la memòria de treball, en estar atent i fixar-se en uns estímuls concrets i no en uns altres. No es relacions directament de calcular, sinó que està implicat amb habilitats necessàries per al càlcul.
Com més difícil és la tasca, més s’activa el prefrontal (com més automàtic és el que es fa, més posterior és, més angular).
- Planificació per la ressolució de problemes (Pesenti et al., 2001).
- Memòria de treball i atenció per la ressolució de problemes (menor activació - amb l’edat, relacionat amb una major activació del frontal) - Facilita l’activació i recuperació dels fets aritmètics (xarxes fronto-parietals: - prefrontal-cingulat anterior) - Comprovació de resultats i correcció d’errors (Menon et al., 2002). Interferència - entre el resultat calculat i el de l’equació - Activació relacionada amb l’augment de la complexitat de la tasca  Lòbul temporal: o Circumvolució fusiforme: - Processament dels nombres aràbics (HD) - Processament de les cares (HD) i de la forma visual de les paraules com un tot (HE) 91 TRASTORNS del processament numèric i el càlcul: L’acalcúlia és una persona que sabia calcular, però després d’una lesió perd la capacitat. La discalcúlia del desenvolupament és que les persones no l’han adquirida mai a aquesta capacitat.
En l’acalcúlia, el més comú és dóna per una lesió a l’àrea 49 (gir angular). És la síndrome de Gerstman i dóna lloc a altres problemes com l’agrafia, l’agnòsia digital, la confusió entre dreta i esquerra.
La discalcúlia del desenvolupament (DD) és un trastorn específic que afecta l’adquisició correcta Psicobiologia. Curs 2012-2013 de les habilitats numèriques sense que hi hagi una causa aparent. La DD interfereix amb el rendiment acadèmic i amb les activitats numèriques de la vida diària (per exemple, adreces de carrers, números de telèfon, etc.) i no s’explica per cap dèficit sensorial, neurològic o mental (Shalev, 2004) Sol estar associat a dislèxia i a trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat 92 93 94 UNITAT 10. SISTEMA EXECUTIU.
95 UNITAT 10. SISTEMA EXECUTIU.
Problemes com què fer davant una situació, són problemes que ens podem trobar en la vida quotidiana. El prefrontal (sistema executiu) és el qui pren la decisió, a vegades, es pren correctament i a vegades no, prediu les probabilitats d’èxit i s’arrisca. A més, testa les conseqüències posteriors i ho té en compte per a situacions posteriors.
Aquelles persones amb lesions en la part prefrontal tindran problemes socials, familiars, en el treball, en els estudis, etc. atès que són incapaços de dur a terme la planificació adient per a la realització de les tasques, quan aquestes són complexes, mentre que si només han de realitzar una tasca no hi ha conflicte.
Les funcions executives són capacitats que permeten a una persona participar amb èxit en una conducta independent del propòsit. Són necessàries per:  formular objectius  planificar com a aconseguir-los  portar a terme aquests plans efectivament.
A més, controlen els processos cognitius de forma que es seleccionen els moviments adequats al lloc i el moment. Per tant, el prefrontal adequa la conducta a la situació i context en que ens trobem.
És molt rellevant atès que permet seleccionar patrons d’activitat en les situacions següents:      Situacions que impliquin planificació o presa de decisions.
Situacions que impliquin la correcció d’un error.
Situacions en les quals la resposta a fer sigui nova o poc habitual.
Situacions que jutgem difícils o perilloses.
Situacions en les quals hem d’inhibir les tendències de resposta habituals.
En termes de funcions executives: « « « « organització i planificació anticipació selecció d’objectius atenció sostinguda « resolució de problemes « memòria de treball « flexibilitat cognitiva « control d’impulsos.
96 Aquestes ens permeten interaccionar amb el nostre ambient a partir de la informació internalitzada (registre d’esdeveniments recents i els seu ordre). Ens permet actuar en funció de les senyals externes i el context, això com l’autoconeixement.
Així doncs la selecció del moviment està regulada per: Informació internalitzada Senyals externes Registre dels esdeveniments recents i el seu ordre en el temps. Poden estar relacionats amb objectes o moviments i es denominen memòria temporal o memòria de treball PF DORSOLATERAL Cal inhibir les senyals externes per seguir els objectius propis PF DORSOLATERAL Aprenentatge associatiu: Associació entre E i recompenses PF ORBITOFRONTAL El context L’autoconeixement Rols (pare, fill, amic...) i adaptació de la La nostra experiència i objectius vitals conducta a l’entorn PF DORSOLATERAL PF ORBITOFRONTAL PF ORBITOFRONTAL 10.1. ANATOMIA I FUNCIONS DEL SISTEMA EXECUTIU Les funcions executives requereixen del seu substrat neural específic, en aquest cas, requereixen de l’escorça prefrontal (associativa) que es troba al lòbul prefrontal i les connexions d’aquesta regió amb altres àrees cerebrals (xarxes o circuits). Per tant, l’EP és allà on s’integra la informació i s’acaba prenent la decisió final.
El PF es delimita en funció de:  Citoasquitectura: capa IV gruixuda  Connectivitat: Rep aferències del tàlem dorsomedial A l’EP es distingeixen diferents àrees:  Dorsolateral (cognitiva). àrees de Brodmann 9, 10, 11, 45, 46 i 47.
 Medial o paralímpica (motivacional). àrees de Brodmann 24, 25, 32 i 33 (cingulat anterior)  Prefrontal orbital (emocional) / autoregulació (vergonya): àrees de Brodmann 11, 12, 13 54 Els nens petits tenen sobretot aspectes motivacionals, dintre del prefrontal, per tant, alguns aspectes triguen més a desenvolupar-se que altres, això es veu arrel de la maduresa, en arribar a l’edat adulta es solen haver desenvolupat tots els aspectes, els cognitius són els últims en adquirir.
Així doncs, les funcions executives depenen de diverses regions cerebrals, que estan altament connectades entre elles i també reben inputs i envien informació a altres zones corticals i subcorticals.
Dorsolateral: “cognitiu”: Àrees Brodmann 9, 10, 11, 45, 46, 47 Medial o Paralímbic: “motivacional”: Àrees Brodmann 24, 25, 32, 33 (cingulat anterior) Orbitofrontal: “emocional/autoregulació”: Àrees Brodmann 10, 11, 12, 13 ANATOMIA.
L’PF es connecta amb altres regions de l’escorça cerebrals: - Còrtico-corticals Entre regions del prefrontal Altres àrees associatives - Còrtico-subcorticals Circuits fronto-basals (aprenentatges motors, cognitius) són molt importants Ganglis basals Tàlem -- per tal e poder integrar la reactivitat amb els aspectes més cognitius de la nostra conducta.
Hipotàlem (PF orbital i medial) Amígdala 55 - Còrtico-corticals A) El PF és l’estació terminal de les vies dorsal (reconeixement d’objectes) i ventral (processament de la informació visual.
B) PF Dorsal “cognitiu”:  Bidireccionals: - Àrees parietals posteriors Solc temporal superior (TST)  Eferències: - Escorça cingulada Ganglis Basals Col·licle superior Les funcions executives del PF dorsal s’expliquen principalment per les seves connexions amb el parietal C) PF Medial “motivacional”:  Bidireccionals: - Amígdala Hipocamp Sèptum Hipotàlem Caudat i putamen Tàlem - Parietal inferior Prefrontal Sistema límbic Posició intermitja entre el sistema límbic i la neoescorça Neoescorça Inclou l’escorça cingulada a la seva part més anterior (com s’integren els aspectes cognitius del sistema dorsolateral amb el sistema límbic, llavors fem una acció o una altre) té molts connexions amb el sistema límbic.
56 D) PF Orbital “emocional”:  Aferències: - Lòbul temporal (àrees visuals, auditives, STSS) Escorça somatosensorial Ínsula Escorça olfactiva  Eferències: - Amígdala Hipotàlem Rep informació de totes les modalitats sensorials Influència del sistema nerviós autònom (respiració, pressió arterial) i sistema endocrí (resposta emocional).
Connexions bàsicament amb el sistema límbic, per a integrar tots aquells aspectes relacionats amb les emocions i adequar-les al context en forma de sentiments. rep informació de totes les modalitats sensorial i influencia del sistema nerviós autònoms i sistema endocrí.
(Fronto-subcorticals) Còrtico-subcorticals      Motor Oculomotor Prefrontal dorsolateral Orbitofrontal lateral Medial (cingulat anterior) Alteracions d’aquests sistema prefrontal: TDAH trastorn per dèficit d’atenció (hipofuncionament de la regió prefrontal), comparats amb controls, mostren un menor rendiment en tasques d’atenció (CPT) i una menor integritat de tots els tractes frontósubcorticals.
Això és degut, entre d’altres, als nivells baixos de dopamina i noradrenalina que afecten el funcionament del sistema executiu.
Hi ha un estudi que demostra que apart dels dèficits del TDAH, es dóna una desconnexió de l’activitat amb els tractes frontoestriatals (connexions tan importants alhora de regular la nostra conducta en aprenentatges cognitius i motors).
Tenen una menor connectivitat entre l’escorça prefrontal i ganglis basals.
57 Part de les alteracions funcionals es poden tractar mitjançant la teràpia cognitiva, conductual i motivacional a més de les estructurals, per les quals no hi ha un mètode concret.
Els neurotransmissors implicats en les funcions executives són:  Acetilcolina. Procedent del tronc de l’encèfal i estructures suborticals del sistema límbic dels nuclis basals de Meynert. Excita cerebralment a nivell subcortical i cortical.
 Histamina. Procedents de l’hipotàlem. NT aminoàcid amb efectes excitadors també.
 Serotonina. procedents del nuclis del RAFE. Intervé en moltes conductes, facilitació de la son i de la vigília, actua com a motivador (nivells baixos- apàtic)  2 neurotransmissors excitadors principals: Noradrenalina. Procedent del locus caeruleus. relacionada amb els somnis. el PF durant la son REM està inactiu, per tant no es pot reorganitzar les informacions, per això, no tenen significat lògic.
Dopamina. Procedent de l’àrea tegmental ventral. vies del reforç (metilfenidal, TDAH és un agonista DA, els antipsicòtics (SQZ) són agonistes DA.
El metilfenidat és el tractament farmacològic d’elecció per TDAH. És un agonista dopaminèrigic i noradrenèrgic (inhibidor de la recaptació) 58 La NA es relaciona amb els sistemes atencionals posteriors, que permeten canviar l’atenció d’un E a un altre.
La DA es relaciona amb els sistemes atencionals anteriors, relacionats amb les funcions executives, l’anàlisi de dades i la planificació de la resposta.
En el TDAH la disfunció del prefrontal provocaria una alteració dels mecanismes atencionals, produint dificultats per seleccionar E pertinents i augmentant la distracció Els efectes del metilfenidat s’atribueixen a una millora dels circuits frontosubcorticals.
En concret, incrementa l’acció reguladora del prefronal i dels GB i per tant, millora el funcionament atencional.
FUNCIONS BÀSIQUES.
1. Prefrontal dorsolateral: “COGNICIÓ”.
Té importància per la planificació i memòria diferida, és a dir, l’aspecte racional del PF.
intervé en: - Funció executiva: permet dur a terme accions necessàries per aconseguir un objectius, dirigir l’atenció cap a E rellevants, planificació dels passos a seguir, modificació de l’execució segons els resultats parcial sostinguts i valoració de la consecució de l’objectiu.
- Memòria de treball: capacitat de mantenir activa de forma temporal la informació necessària per a realitzar una tasca. Per exemple, recordar les dades d’un problema aritmètic o la direcció a la que hem de portar un paquet. Hi ha programes específics.
2. Prefrontal medial o paralímbic: “MOTIVACIONAL”.
Es considera part del sistema límbic i del prefrontal.
Anatòmicament situat entre la neoescorça i el sistema límbic, la part anterior (escorça cingulada).
 Motivació i iniciació de la conducta.
 Connexió entre els aspectes volicionals, motors cognitius, emocionals i msnèsics.
 Regulació de funcions autonòmiques (Cingulat anterior: respiració, ritme cardíac…)  atenció selectiva: supervisió del conflicte entre E i R per seleccionar les respostes apropiades.
 Flexibilitat de conducta, flexibilitat cognitiva, és a dir, si ens equivoquem permet canviar-les, no determina la conducta, sinó que la re-ajusta.
59 4. Prefrontal orbital: “EMOCIONAL / AUTOREGULACIÓ”.
S’encarrega d’aspectes relacionats amb la vida en societat, la jerarquia i la flexibilitat de la conducta.
  Adequació de la conducta al context.
 Codificació de la informació i memòria declarativa: connexions amb lòbul temporal medial.
 Processos emocionals i motivacionals: connexió amb àrees límbiques com l’hipotàlem i l’amígdala. Part de les vies del reforç (mesocorticals).
Aprenentatge associatiu: codifica el valor de reforç càstig dels reforçants primaris i els associa a secundaris, participant en conductes motivacionals com alimentarse, conductes emocionals i social.
10.2. DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS EXECUTIVES El prefrontal és l’última regió cerebral en desenvolupar-se tant filogenètica com ontogènicament.
Evolució filogenètica: El prefrontal és una àrea cerebral de gran acceleració de creixement en els primats: - Humans: 30% volum total del cervell Ximpanzés: 17% - Gossos: 7% Gats: 3,5% Evolució ontogenètica: El prefrontal és l’última de les àrees cerebrals que madura.
- A nivell estructural, el procés de maduració finalitza prop dels 18 – 20 anys d’edat.
- A nivell funcional, les funcions executives també són les habilitats cognitives que tarden més a madurar: - Ordre de maduració de l’escorça cerebral.
- Hi ha una relació clara entre la maduració estructural i el desenvolupament de les funciones executives.
60 a) Maduració estructural: La maduració de l’escorça prefrontal i els seus circuits s’inicia ja abans del naixement i dura fins a l’adolescència.
Evolució dels processos de mielinització en àrees primàries, secundàries i terciàries (PF).
61 Estudi dels canvis del volum de SG a diverses regions cerebrals dels 4 als 21 anys S’observa (blau) que la maduració s’inicia en regions sensoriomotores parietals, segueix per regions occipitals i temporals i finalment al prefrontal Les parts del cervell associades amb les funcions més bàsiques madurar d'hora: les àrees motores i sensorials del cervell maduren primer, seguida de les àrees involucrades en l'orientació espacial, desenvolupament de la parla i el llenguatge, i (lòbuls parietals superiors i inferiors) atenció. Després de madurar eren àrees involucrades en la funció executiva, l'atenció i la coordinació motora (lòbuls frontals).
El pol frontal, que participen en el gust i olor de processament, i el pol occipital, que conté l'escorça visual primària, també van madurar d'hora, com s'esperava.
A l’adolescència s’observa una gran maduració dels circuits còrtico-corticals i fronto-subcorticals subjacents a les funcions executives b. Maduració funcional:  Els aprenentatges i les habilitats acadèmiques requereixen molta capacitat executiva.
 Les habilitats socials requereixen també del correcte funcionament de les funcions executives.
 Els aprenentatges motors depenen molt de les funcions executives.
 Quan més complexe és una tasca més demandes executives presenta.
62 Les funcions executives es desenvolupen des dels primers anys de vida i aquest desenvolupament continua sempre Hi ha moments de grans canvis, especialment a l’adolescència De forma natural es poden observar diferents velocitats de desenvolupament Grans variacions intra i interindividuals: Així, en un moment determinat, una funció executiva pot estar més o menys desenvolupada que una altra El desenvolupament de les funcions executives depèn en gran part de la maduració estructual del PF Els canvis escolars (ex., transicions d’un cicle a un altre) són moments en què es poden observar dèficits o retrassos en les funcions executives.
 Alguns trastorns com el TDAH, mostren un patró clar d’alteració de les funcions executives, com la focalització de l’atenció, l’atenció selectiva i l’atenció sostinguda, així com la inhibició.
 En la discalcúlia també hi ha una alteració de les funcions executives, especialment en la memòria de treball.
 Els circuits neurals de les funcions executives es posen en marxa diferencialment si el desencadenant són demandes internes o externes. Això canvia al llarg d’un continuum, des de la imposició externa fins al control intern.
Canvis en la memòria de treball Les diferències de gènere que es troben en el rendiment de la memòria de treball tasques suggereixen un major grau d'immaduresa en nens que nenes en el període de l'edat de 6-10 anys. Els nens tenien temps de reacció més curts, eren menys precisos, i van cometre més errors de comissió (respostes múltiples) que en les nenes. Aquestes diferències entre els sexes van ser més evidents en el grup d'edat més jove (edat 6-8 anys) i menyspreable en el grup de més edat (edat 11-13 anys).
63 Les diferències observades entre el domini de les tasques de memòria de treball auditives i visuals poden indicar que la memòria de treball visual arriba a la maduresa funcional abans que el sistema auditiu corresponent.
Les àrees del cervell que van mostrar un augment significatiu en l'activació amb l'edat durant el WM, en comparació amb el control, la tasca. Activació significativa es va observar en el còrtex prefrontal dorsolateral esquerra i de dreta, esquerra CPFVL, esquerra PMC, i l'esquerra i la dreta PPC.
64 ...