Responsabilitat civil (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Deontologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 11

Vista previa del texto

RESPONSABILITAT CIVIL Consideracions generals Parlar de responsabilitat civil és parlar de reparació dels danys.
L’home actual creu menys en la fatalitat i en les forces del destí, es mostra confiat en els avenços de la tècnica i, en conseqüència, ha assumit un nivell de seguretat que es tradueix en una major exigència social de responsabilitat en tots els camps.
Aquesta major sensibilitat ha tingut una especial incidència en el món sanitari, (reclamacions judicials contra actuacions sanitàries…) Aquestes actuacions han creat una certa preocupació entre els professionals de la sanitat que, sense arribar a la instauració d’una medicina defensiva con la que es practica als EEUU, s’ha traduït en la generalització de la contractació d’assegurances i en la demanda d’informació sobre les responsabilitats que poden derivar-se de l’actuació professional.
El nostre ordenament jurídic no inclou una regulació específica de la responsabilitat civil del personal sanitari i, des de la seva publicació, el Cc ho fa amb caràcter general als arts. 1101, 1902 i ss.
El Codi Penal, encara que preveu delictes específics del personal mèdic i sanitari, disposa a l’article 19 que tota persona responsable criminalment d’un delicte, també ho és civilment.
Cal distingir entre responsabilitat civil i responsabilitat penal. La primera és una conseqüència de les relacions jurídiques privades i, tal com ja hem apuntat, va lligada a la reparació dels danys i perjudicis causats. La responsabilitat penal es contreu per la realització d’accions qualificades (tipificades, en llenguatge tècnic) com a delictives i castigades amb una pena. Les accions delictives sempre tenen com a conseqüència la pena, i, si han ocasionat perjudicis, també generaran l’obligació de reparar-los o indemnitzar-los.
Classificació La responsabilitat civil es classifica en: - Contractual (quan els danys s’han ocasionat per l’incompliment d’un contracte.
Regulada als articles 1101 a 1107 CC) La responsabilitat civil contractual deriva de l’incompliment d’un contracte.
Aquest incompliment pot ser intencional o voluntari (dolo) o bé causat per negligència, que és l’actuació descuidada o imprudent.
- Extracontractual (quan no hi ha una relació contractual prèvia entre l’autor del dany i el perjudicat. Regulada als arts. 1902 a 1910 Cc) L’article 1902 Cc “El que por acción u omissión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado” Es a dir, qui realitza una acció que produeix danys, contrau l’obligació de reparar el dany causat i d’indemnitzar els perjudicis que se’n derivin.
Per l’existència de responsabilitat civil són necessaris quatre elements: 1/ un acte negligent 2/ culpable, 3/ un dany 4/ una relació o nexe de causalitat entre l’acte i el dany.
Particularitats de l’àmbit sanitari La Jurisprudència en l’aplicació de les normes de RC a l’activitat sanitària ha establert el criteri que el contracte de prestació de serveis sanitaris no és un contracte de resultats, sinó un contracte de medis. Això és, la finalitat del contracte no és curar o restaurar la salut, cosa materialment impossible, sinó atendre el malalt amb tots els mitjans a l’abast del professional o de la institució sanitària.
“La obligación contractual o extracontractual del médico y, en general, del profesional sanitario, no es la de obtener, en todo caso, la recuperación del enfermo, es decir, una obligación de resultado, sino una obligación de medios, esto es, no está obligado a curar inexcusablemente al enfermo, sino a proporcionarle todos los cuidados que requiera según el estado de la ciencia, quedando descartada toda clase de responsabilidad más o menos objetiva, sin que opere la inversión de la carga de la prueba, estando a cargo del paciente –o familiares- la prueba de la culpa y del nexo de causalidad” Segons reiterada jurisprudència el termini de prescripció per a reclamar la reparació dels danys ocasionats a causa de la defectuosa prestació de l’assistència sanitària pels ens gestors de la Ss, prescriu als 5 anys.
Responsabilitat civil derivada de la penal: Quan els actes realitzats posen de manifest un grau d’imprudència o de negligència molt alt, intolerable, és qualificada de greu, i catalogada com una infracció penal castigada amb una pena. Com sigui que, a més, l’acció penal ha produït danys, genera l’obligació de reparar-los, i la RC s’imposa juntament amb la pena que correspon al delicte.
TIPUS DE RESPONSABILITAT: - DIRECTA: Autor material dels danys. Ex. Empresa, per realització activitat o funcionament; Administracions púbiques, pel funcionament normal o anormal dels serveis públics, etc.
- SOLIDÀRIA: Responen conjuntament i íntegrament de la reparació dels danys diverses persones - SUBSIDIÀRIA: Una persona respon en defecte o per insolvència d’una altra del compliment de l’obligació de reparar els danys causats ...