TEMA 5. BIOTOXINES MARINES (2na part) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 3º curso
Asignatura Seguretat Alimentària II
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ TEMA 5. BIOTOXINES MARINES (2na part) Es va identificar la primera toxina de la família de CTX i les altres s’estableix el TEF en funció de la seva similitud amb la primera.
Per establir els TEF, s’ha de tenir en compte que la ciguatera actua sobre els mateixos receptors i dóna el mateix mecanisme d’acció.
Avaluació de riscos de la ciguatera Les dades analítiques sobre animals no són adequades per això cal usar dades extretes de casos reals en humans.
Aquesta avaluació s’han extret de dades en humans.
SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ Es considera que pot afectar a qualsevol peix i latitud, ha de donar-se una avaluació del risc més extensa.
INTOXICACIÓ PER TETRODOTOXINA (FUGISME) Aquest tipus de peix que s’inflen amb l’aigua són espècies que tenen una toxina que té toxicitat i és responsable de la patologia fugisme.
A nivell Europeu està prohibit per llei però es consumeix al Japó.
Aquesta toxina es troba a les vísceres del peix i és durant es cuina, quan es pot difondre al múscul. La femella té més toxina que el mascle i depèn de l’època de l’any; a l’hivern hi ha més.
És una molècula gran, soluble en aigua i polar i termoresistent. La dosi letal és variable i actua bloquejant el potencial d’acció dels axons i teixit nerviós i esquelètic. S’uneix als canals de Ca de la membrana cel·lular, afavorint l’entrada de Ca a la cèl·lula acabant bloquejant la transmissió de l’impuls nerviós.
SEGURETAT ALIMENTÀRIA II Dóna diferent simptomatologia si es cuina bé que si ho fas malament.
No hi ha tractament ni antídot sinó que el millor és tractament simptomàtic.
No existeix regulació europea sobre la tetradotoxina.
Major edat, major gravetat.
ARUIZPEREZ SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ MAREES ROGES - Paralitzant-PSP Diarreica-DSP Amnèsica-ASP Neurotòxica –NSP Azaspiracides-AZP En aquestes condicions els quists germinen donant lloc a formes vegetatives mòbils i amb gran capacitat de multiplicació.
Mitilotoxines estan relacionades amb les mareges roges. Es deuen la seva toxicitat per consum de marisc filtrador.
És un fenomen natural que passa en certes èpoques de l’any, sobretot final d’estiu.
Es dóna molt més a mars oberts que tancats.
Els cists, quan troben les condicions idònies germinen i es reprodueixen de forma molt ràpida. Les formes vegetatives tenen color.
En els últims temps han augmentat: - Causes antropogèniques: o Contaminació o Ús plaguicides o Diferents formes de pesca que arrosseguen aquests organismes - Canvi climàtic  augment CO2 a nivell atmosfèric facilita l’acumulació d’aquestes microalgues - Compostos orgànics del mar que utilitzen com a font de carboni (energia) No és necessari que hi hagi marea roja per a que sigui tòxic. Hi ha fitoplàncton que crea substàncies pel seu metabolisme secundari són tòxiques; neurotòxiques o enterotòxiques. El fitoplàncton (aquestes microalgues) són les que creen la toxina i entra a la cadena alimentària perquè el peix se’ls menja o per la filtració dels bivalves acumulant-se i així pot arribar a l’home.
SEGURETAT ALIMENTÀRIA II • Intoxicació paral·litzant Causada per: - Musclos - Escopinyes - Ostres - Vieires En aigües salades: - Gymnodinium - Pyrodinium - Alexandrium En aigües dolces: - Aphanizomenon Això ens diu que ens pot contaminar peixos d’aigua salada com per dolça.
ARUIZPEREZ SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ Estructura química de les toxines PSP: És la responsable la saxitoxina i els seus anàlegs. Hi ha fins a 54 molècules diferents.
Són polars i solubles en aigua i termoestables.
Símptomes intestinals i neurològics SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ actua sobre els canals Na-Ca.
La unió és reversible així que depèn de la dosi es podrà recuperar o no.
La simptomatologia serà semblant a la teratoxina.
• Intoxicació diarreica (DSP: Diarrheic Shellfish poisoning) Causada per mol·luscos de diferents mars i oceà Atlàntic. Els responsables són diverses toxines de tipus Polièster, termostables i lipòfiles.
Són inhibidors de les proteinofosfatases, produeixen despolimerització de microfilaments i originen canvis morfològics cel·lulars.
SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ SEGURETAT ALIMENTÀRIA II • ARUIZPEREZ Intoxicació amnèsica (ASP: Amnesic shellfish poisoning) S’uneix als receptors cerebrals de glutamat amb una acció molt més potent mantenint oberts els canals de Ca i actuant com a excitoxina.
Símptomes intestinals i neurològics! SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ - Gastrointestinals: aparició dels símptomes en 24h (vòmits, diarrea, nàusees, dolor abdominal) - Neurològics: aparició dels símptomes en 48h (pèrdua de memòria, mal de cap, confusió, desorientació, coma FDA i UE  20 ppm en qualsevol peix / 30ppm en vísceres de sang • Intoxicació neurotòxica (NSP: Neurotoxic shellfish poisoning) Similar a PSP. Associat el consum de mol·luscos contaminats amb Dinoflagelats com Ptychodiscus brevis) Brevetoxines: polièters cícliques, insípides, incolores, estables al calor, als àcids i solubles en lípids. Provoca despolarització de la musculatura llisa de tràquea i bronquis.
Són detectades en floracions i cultius de G. Breve.
Són metabòlits del propi marisc ja que no es troben en els dinoflagel·lats. A més, s’han detectat alguns compostos ictiotòxics fosforats similars a anticolinesterases.
Símptomes similars a PSP i ciguatera però menys severs: SEGURETAT ALIMENTÀRIA II ARUIZPEREZ • Intoxicació azaspiracida (ZAP) Va sorgir arrel d’un cas als Països Baixos (1995) en el qual es donaven símptomes similars a la DSP però les concentracions detectades de les toxines DSP eren molt baixes pel consum de musclos contaminats.
No es coneix el mecanisme ni la farmacocinètica.
Simptomatologia semblant a la toxina diarreica però al mol·lusc no trobaven la toxina aquesta sinó la azaspiracida.
És una toxina benigna que es cura espontàniament. No es coneix el mecanisme d’acció ni la farmacocinètica perquè és molt poc estudiada.
S’han pogut identificar fins a 30 molècules diferents però les més freqüents són la primera i segona.
Probablement els AZA4 i AZA5 siguin metabòlits oxidats.
Avaluació de riscos de la AZA: Els nivells detectats necessaris per produir efectes tòxics en humans són de 6’7 a 24’9µg (aquests valors inclouen el supòsit que la toxina disminueix amb la temperatura) SEGURETAT ALIMENTÀRIA II Nous mètodes de detecció de biotoxines marines: Altres mètodes de detecció en fase experimental: Funcions del laboratori de referència en toxines marines: - Coordinacions d’activitats de xarxes europees i espanyola Assessorament científic tècnic  laboratori acreditat ISO 17025 Exercicis comparatius  assajos de materials de referència, assajos interlaboratori, validació de mètodes...
Desenvolupament de mètodes analítics Missions (representant en reunions europees per exemple) Formació Activitat d’implantació ARUIZPEREZ ...

Tags:
Comprar Previsualizar