Genital II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 29

Vista previa del texto

ÒRGANS GENITALS II (MASCULINS) ESTRUCTURA DEL TESTICLE: Externament al testicle tenim la túnica vaginal visceral que és una capa de cèl·lules planes. Per sota tenim una capa fibrosa molt resistent que es diu túnica albugínia pel color blanc que té. Aquesta capa fibrosa té musculatura llisa que ajuda a fer contracció i relaxació per permetre l’avanç dels espermatozous. Té lamines de teixit fibrós que separen el parènquima testicular en petits lòbuls. Fins i tot arriba al centre del testicle com veiem a la imatge per formar un cúmul de teixit fibrós anomenat mediastí testicular. La túnica albugínia és tan fibrosa que manté la forma del testicle i manté el teixit sota pressió per això fa tan mal un cop allà perquè no té capacitat de dispersar les forces que se li apliquen. Provoquen que quan obrim accidentalment un testicle i tallem més del comte i tallem la túnica vaginal visceral i el testicle s’everteix perquè no hi ha pressió.
TÚBULS SEMINÍFERS: Són multituds i funcionals. Té lloc la maduració espermàtica. Dins el túbul seminífer trobem les cèl·lules sexuals en maduració i unes cèl·lules somàtiques de sartori que intervenen en la maduració. Dins el túbul seminífer tenim cèl·lules sexuals en maduració a la llum. La maduració avança des de la base fins la llum. Les espermatogonies es 1 troben a la base. La llum del túbul seminífer quan un animal arriba a la pubertat està sempre oberta perquè es un procés continu excepte en espècies estacionals, en aquests s’obre i es tanca la llum.
Els espermatozous tenen un cromosoma o X o Y. Podria ser compromès per l’atac immunitari de l’organisme perquè no té la mateixa dotació genètica que l’individu. La membrana basal del túbul seminífer protegeix d’aquests atac immunitaris. És una barrera sanguínia, no hi passen macròfags, ni limfòcits ni immunoglobulines. També ocorre quan entra al tracte femení. L’espermatozou provoca una reacció immunitària. Fora de la membrana basal tenim les cèl·lules intersticials o de Leydig.
En el túbul seminífer on es produeix la maduració els espermatozous avancen cap al centre de la llum perquè cap al centre tenim uns túbuls rectes. Al centre del testicle tenim el mediastí testicular on trobem una xarxa de túbuls rectes que transporten espermatozous. Aquesta xarxa de túbuls rectes rep el nom de rete testis. Al mediastí testicular tenim els túbuls rectes no seminífers. Des de la perifèria van al centre i des del centre cap al pol cranial.
Dels túbuls rectes van al pol cranial del testicle on tenim els conductes de sortida dels espermatozous que són els conductes eferents que deriven dels túbuls mesonèfrics.
EPIDÍDIM: Els espermatozous surten del testicle pel pol cranial i són transportats pels conductes eferents cap a l’exterior. A la sortida del testicle tenim molts conductes eferents i un únic tub que és l‘epidídim. És un tub únic molt circumval·lat, si l’estiréssim pot tenir entre 30-60m de longitud.
A l’esquema del testicle veiem a la part caudal dreta la zona del cap de l'epidídim i a l’esquerre la cua. Té 3 porcions cap, cos i cua. El cap es troba al pol cranial del testicle i la cua al caudal.
L’espermatozou que arriba al cap de l’epidídim no té capacitat fecundant ni mòbil, les adquireix quan migra per l’epidídim. Pot estar entre 1 setmana i 2. A la cua de l’epidídim ja té capacitat fecundant i mòbil. A la cua s’acumulen espermatozous madurs suficients per a fer un nombre elevat d’ejaculacions, 7-8 en boví. Un tractament que afecti al testicle, l’animal pot ser fèrtil perquè acumula espermatozous a l'epidídim. Quan fem una castració eliminem testicles i epidídim, però pot acumular 2 espermatozous al conducte eferent per tant es diu que pot ser fèrtil 1 o 2 setmanes després.
Hi pot haver espermatozous al conducte deferent perquè la cua de l’epidídim quan està plena envia espermatozous via conducte deferent. Si no s’ejacula s’eliminen espermatozous amb la orina. Amb la contracció de l’epidídim i el conducte deferent s’eliminen espermatozous amb la orina perquè no són necessaris ja. L’epidídim té musculatura llisa que li permet fer les contraccions però no s’ha descrit que s’obstrueixi.
A l’epidídim tenim nutrients per als espermatozous, té secrecions.
Post-mortem els espermatozous poden ser útils fins 48h.
Els espermatozous surten pel conducte deferent de l’epidídim fins la uretra.
CONDUCTE DEFERENT: Es troba ubicat proper a l’epidídim. S’incorpora al cordó espermàtic que conté el conducte, nervis, vasos limfàtics, el múscul cremàster (Puja i baixa el testicle davant d’estímuls) i el plexe pampiniforme.
Plexe Pampiniforme  L’arteria i la vena testiculars formen el plexe pampiniforme que serveix per traspassar calor i testosterona. És un recorregut on l’artèria per contacte amb la vena disminueix la seva temperatura (38ºC) de manera que s’evita el xoc tèrmic per entrada de sang tant calenta al testicle.
La vena refreda la sang de l’artèria, així arriba a una temperatura més baixa que la corporal. A més la testosterona té un efecte sistèmic i local. El testicle produeix testosterona que si només és recollida per la vena marxa tota sistemàtica i el testicle també en necessita per madurar els espermatozous, llavors la xarxa pampiniforme permet el pas de testosterona des de la vena cap a l’artèria i així torna al testicle bona part de la testosterona.
Múscul Cremàster  És un ventre muscular del múscul oblic intern. Fa contraccions i relaxacions que permeten l’elevació ràpida dels testicle davant d’estímuls com la por.
Dins el cordó espermàtic és molt important per ajudar al plexe pampiniforme per a permetre la circulació de la sang. No pot mantenir contraccions sostingudes, no reacciona per temperar el testicle, és puntual.
Túnica Dartos A nivell de l’escrot tenim una capa anomenada túnica dartos que és una capa de fàscia per sota la pell amb múscul llis que ajusta la posició del testicle en funció de la temperatura ambiental. Aquesta capa de 3 musculatura sí que permet contraccions sostingudes. Depèn de testosterona per a la contracció. La pell de l’escrot s’arruga quan fa fred.
ESCROT: Pell modificada en un lloc on es troben els testicles. És un sac bilobulat perquè conté els dos testicles de forma més o menys independent. Té glàndules sudorípares. Per exemple el gos només té glàndules sudorípares als testicles. Hi ha molt poc greix en aquesta zona, pràcticament tot és fàscia i musculatura llisa. Hi ha neurones a la túnica dartos sensibles a la temperatura i quan aquesta puja, hi ha un increment de la freqüència respiratòria i sudoració a nivell de la pell de l’escrot.
És diferent segons les especies:      REMUGANTS  Escrot inguinal amb uns testicles que segueixen un eix vertical. El pol cranial és dorsal. Els testicles cauen.
ÉQUIDS  Són inguinals però segueixen un eix horitzontal de manera que el pol cranial és cranial. Estan més enganxats al cos.
SUIDS  És perineal, molt més caudal. Segueixen un eix oblic.
GOS  Inguinal.
GAT  Són subanals. És el que els té més caudals.
4 PLASMA SEMINAL: Secreció que acompanya els espermatozous durant l’ejaculació. El semen són espermatozous i plasma seminal. Quan hi ha una ejaculació els espermatozous no estan esperant a la cua de l’epidídim sinó que ja estan preparats des de la fase d’excitació. Encara que no hi hagi una ejaculació els espermatozous viatgen des de la cua de l’epidídim fins la uretra. Mentre esperem si hi ha o no ejaculació, els espermatozous es barregen amb secrecions de glàndules que desemboquen a la uretra pèlvica. No és requereix per a la fertilitat però preserva els espermatozous per a que mantinguin la fertilitat i la motilitat durant el trajecte pel tracte femení. L’estabilitza, provoca canvis bioquímics a la membrana de l’espermatozou per a que no sigui fecundant de forma directe. El discapacita per a la fertilitat, recuperarà la fertilitat al llarg del trajecte pel tracte genital femení. Si agafem espermatozous de la cua de l’epidídim ja són fèrtils però si els agafem ejaculats s’ha de simular un pas pel trajecte femení per a que sigui fecundant.
Té capacitat de coagular per a fer taps vaginals. No passa en totes les espècies, només en rosegadors, suids, èquids i primats. Es forma pel contacte del plasma seminal amb l’exterior.
El plasma conté fonts d’energia, sobre tot fructosa. Té altres components com les prostaglandines, àcid cítric...
És depenent de la testosterona, si no n’hi ha no es produeix el plasma. Si la pròstata està hipertrofiada només ho estarà quan hi hagi testosterona, quan no hi ha testosterona es fa petita.
Està format per diferents glàndules que són l’epidídim, l’ampolla del conducte deferent, les glàndules vesiculars, la pròstata i les glàndules bulbouretrals:      Epidídim Ampolla del conducte deferent (A)  Engrossiment de la mucosa del conducte deferent que té capacitat glandular. No es troba al porc.
Glàndules vesiculars (VG)  Aporten volum, és a dir líquid. Dóna viscositat i el color blanc característic. No presents en el gos ni el gat.
Pròstata (PG) Té dues parts. Molt gran en el gos.
1. Cos: Un és independent i rodeja completament la uretra i quan hi ha una hiperplàsia tapona la uretra, limitant la sortida de l’orina. No existeix en petits remugants 2. Porció disseminada: Està incorporada i forma part de la paret. No es troba al cavall.
Glàndules bulbouretrals (BuG) Molt desenvolupades en el porc. Donen volum, és la primera fracció de l’ejaculat. Vinculada amb el tap vaginal. No es troba en el gos.
5 PENIS: Té direcció cranial (Excepte gat) i 3 parts, arrel, cos i glande: 1. ARREL: El seu origen són dos pilars que comencen a l’arc isquiàtic i són fibrosos. Aquests pilars penians estan rodejats d’un múscul amb el mateix origen i són els músculs isquiocavernosos. Els dos pilars tendeixen a confluir a la línia mitja i es fusionen. Té un inici doble i després es fusiona. Quan es fusionen, alhora caudalment incorporen la uretra amb el seu cos esponjós que acumula sang, en un gos la protrusió caudal de la uretra s’anomena bulb del penis. Els pilars també poden acumular sang, són teixits erèctils. Quan es fusionen passen a dir-se per tant cossos cavernosos. Els pilars interns fibrosos també es poden anomenar túnica albugínia pel seu color blanc.
2. COS: Els pilars del penis es converteixen en cossos cavernosos que poden incorporar més sang per a la erecció. La túnica albugínia externa que és la capa fibrosa externa continua.
3. GLANDE: És la porció lliure del penis. Quan hi ha erecció i ha de protruir el penis el que ho fa és el glande. És l’homòleg del clítoris. La forma del glande i el clítoris és igual. L’estimulació del glande inicia els mecanismes d’ejaculació. Està molt innervat. El glande està recobert per una pell modificada que es diu prepuci. El glande del gos és força allargat, té una porció llarga i una esfèrica que és el bulb del glande. Si fem un tall transversal del glande té moltes cavitats, de fet el glande és únicament la projecció de la uretra i el seu cos esponjós.
Tots els foradets són el cos esponjós de la uretra. Es fa més gran a nivell del glande. Els cossos cavernosos no es continuen en cap estructura al glande, només es troben al cos del penis, excepte si l’espècie en concret té os penià, és a dir s’ossifica. Al glande trobem l’orifici uretral extern.
a. Prepuci La pell modificada del prepuci és rica en glàndules sebàcies la secreció de les quals lubrica el glande i s’anomena esmegma. El porc té un diverticle prepucial cec a nivell del prepuci, s’hi acumulen cèl·lules de descamació i esmegma, pot infectar-se i fa mala olor.
b. Orifici uretral extern  A nivell del glande. De vegades sobresurt la uretra respecte la paret del propi glande com és el cas del cavall, el toro i el petit remugant.
TIPUS DE PENIS: 1. Fibroelàstic (Porc i toro)  L’erecció no es deu a l’acumulació de sang. El cos del penis presenta una forma de S, és a dir tenen una flexura sigmoidea intracorporal que en el moment de l’erecció es desfà projectant el penis. Així empeny el glande cranialment, no necessita acumulació de sang. Aquesta flexura es manté pels músculs retractors del penis que s’originen a les vertebres caudals i s’insereixen al cos del penis. Mentre tinguin to muscular la mantenen, en la erecció es relaxen.
6 2. Musculocavernosos (Cavall i gos)  Incrementa la sang arterial i es dificulta el retorn venós per pressió de les arteries. S’acumula sang als cossos cavernosos i al cos esponjós, el glande del penis també. També tenen músculs retractors del penis però no tenen una funció tant important.
DIFERÈNCIES ENTRE ESPÈCIES: PORC: El seu glande té forma de tirabuixó per adaptar-se al coll de l’úter de la truja.
TORO CAVALL: El seu glande té una part ample més cranial que s’anomena corona.
PETIT REMUGANT: La uretra sobresurt molt per davant del glande.
GAT: El seu glande mira caudal i presenta espícules cornificades. Aquestes espícules tenen l’objectiu d’induir la ovulació de la femella perquè no té cicles estables sinó que és de ovulació induïda. Són dependents de testosterona, si no en té no hi ha espícules.
GOS: El seu glande és més llarg que en altres especies i presenta una porció llarga més cranial i una part més voluminosa i esfèrica caudal que s’anomena bulb del glande.
Quan hi ha erecció i intromissió incrementa més la sang que es queda al glande i dificulta la sortida del mascle respecte de la femella, queden enganxats. Si el retirem podem provocar una fissura a la femella. El retorn venós és complicat. Mai hem de forçar la sortida del mascle de la femella. No fa taps vaginals, el propi mascle és el tap vaginal.
MÚSCULS DEL PENIS: Són 3 músculs i són importants en l’ejaculació o l’erecció.
1. Músculs isquiocavernosos  Cobreixen els pilars. Pressionen els pilars del penis.
2. Múscul bulboesponjós  Està cobrint el cos esponjós de la uretra i la pròpia uretra. És el més important per a l’ejaculació. La contracció brusca del múscul transmet la pressió a la uretra i ajuda a l’expulsió dels espermatozous.
3. Músculs retractors del penis ERECCIÓ: Primer es produeix l’estimulació sensitiva del mascle que comporta que a nivell encefàlic s’integri la informació i provoca la sortida d’oxitocina. Aquesta hormona provoca la contracció de la musculatura llisa que causa que la reserva d’espermatozous de la cua de l’epidídim es col·loqui a la uretra pèlvica. És a dir només l’estimulació sensitiva 7 causa el transport dels espermatozous a la uretra. Causa l’erecció, es relaxen els retractors del penis. S’incrementa la mida dels músculs cavernosos o es desplaça cranialment el penis per pèrdua de la flexura.
EJACULACIÓ: S’ha d’estimular directament el glande per pressió i temperatura. En algunes especies té més importància l’una o l’altre. En la copula s’estimulen tots dos aspectes. Es produeix durant la intromissió del glande a l’òrgan copulatori de la femella. Provoca la contracció dels músculs isquiocavernosos, bulboesponjos i del uretral de forma brusca, ràpida i sincrònica.
En el gos és més important la pressió i s’aplica per obtenir-ne mostres. En altres especies utilitzen una vagina artificial que conté aigua calenta que li aporta temperatura i pressió al glande.
8 ...