Anàlisi del sistema de mitjans (Regne Unit) (2012)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 18
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   Regne  Unit   Anàlisi  del  sistema  de  mitjans     Mar  de  Piedra,  Pol  Deig,  Anna  Luque,  Júlia  Torramadé   25/05/2012               Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     Índex   1.   Introducció  ...........................................................................................................................  2   2.   Context  històric  ....................................................................................................................  4   3.   Anàlisi  dels  mitjans  ...............................................................................................................  6   3.1.   Televisió  ........................................................................................................................  6   •   BBC  ...............................................................................................................................  7   •   ITV  Independent  ...........................................................................................................  8   •   Channel  4  ......................................................................................................................  8   •   S4C  ................................................................................................................................  9   •   Channel  5  ......................................................................................................................  9   •   British  Sky  Broadcasting  ...............................................................................................  9   •   Discovery  Channel  ......................................................................................................  10   3.2.   Ràdio  ...........................................................................................................................  10   3.3.   Premsa  ........................................................................................................................  11   •   Organització  i  finançament  .........................................................................................  11   •   Tipus  de  format  ..........................................................................................................  12   3.4.   Internet  i  nous  mitjans  ................................................................................................  13   •   Internet  .......................................................................................................................  13   •   Xarxes  socials  ..............................................................................................................  13   4.   Conclusions  .........................................................................................................................  14   5.   Bibliografia  i  webgrafia  .......................................................................................................  15   •   Bibliografia  ..................................................................................................................  15   •   Webgrafia  ...................................................................................................................  15         1     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     1. INTRODUCCIÓ   L’estructura  de  la  comunicació  estudia  la  relació  entre  els  mitjans  de  comunicació    (empreses   de   la   comunicació)   i   la   societat.   Això   és   el   que   es   pretén   realitzar   al   llarg   d’aquest   treball,   focalitzat   al   Regne   Unit.     Amb   això,   però,   cal   dir   que   tota   comunicació   mediàtica   afecta   al   poder,   a   la   identitat   social,   al   desenvolupament   i   té   sempre   unes   bases   econòmiques   i   polítiques.     Els  objectius  que  ens  hem  proposat  alhora  de  realitzar  aquest  treball  han  estat  els  següents:   Conèixer   el   sistema   de   mitjans   de   comunicació   del   Regne   Unit   i   les   diferencies   entre   les   empreses  de  la  comunicació;  publiques  i  privades.  A  partir  d’això,  entendre  l’estructura  de  la   comunicació  del  seu  sistema,  és  a  dir,  el  sistema  liberal.  Un  altre  aspecte  important  és  veure  la   importància  de  la  BBC  dins  la  comunicació,  ja  que  influeix  d’una  manera  molt  important  en  la   comunicació  ràdio-­‐televisiva.     El  treball  s’ha  organitzat  i  dividit  en  tres  punts  claus.  El  primer,  el  context  històric,  la  policia  i   economia  que  envolta  el  regne  unit  per  entendre  com  afecta  al  sistema  de  comunicació  liberal.   El   segon,   l’anàlisi   general   dels   mitjans,     analitzant   llavors   la   televisió,   la   ràdio,   la   premsa   i   Internet.  I  el  tercer,  les  conclusions  on  explicarem  el  que  hem  extret  del  treball.   Per   desenvolupar   el   treball,   però,   necessitem   conèixer   el   sistema   o   model   que   utilitzen   al   Regne  Unit  ja  que  existeixen  tres  sistemes  de  mitjans  de  comunicació.   Segons   Hallini   i   Manchini,   Regne   Unit   juntament   amb   Estats   Units,   Irlanda   i   el   Canadà   corresponen  al  tercer  model  anomenat:  model  Atlàntic  Nord  o  Liberal.     Les   característiques   d’aquests   models   són   bastant   diferents   a   la   resta   dels   sistemes   de   comunicació.   Entre   moltes   característiques   d’aquest   model   distingirem   la   més   important.   Es   tracta   del   paper   de   l’Estat   en   el   sistema   dels   mitjans   de   comunicació,   ja   que   el   domini   dels   mitjans   el   té   el   mercat   excepte   la   radiotelevisió   que   representa   la   forta   part   pública   a   Gran   Bretanya  i  Irlanda.  És  a  dir,  que  la  intervenció  estatal  en  el  sector  de  mitjans  de  la  comunicació   ha  estat  totalment  limitat  en  comparació  amb  altres  sistemes  de  països  on  hi  predominen  els   models  democràtics  o  pluralistes  polaritzats.     Per  altra  banda,  el  context  històric,  és  a  dir,  la  consolidació  de  les  institucions  liberals  a    Gran   Bretanya   i   les   seves   antigues   colònies,   i   una   sèrie   de   característiques   socials   i   polítiques   que   van   resultar   una   industrialització   que   va   arribar   massa   aviat,   un   govern   limitat,   una   autoritat   forta,   un   pluralisme   moderat   i   individualitzat   i   un   sistema   de   majoria   estan   molt   relacionats   amb  l’evolució  del  sistema  de  comunicació  de  mitjans  al  Regne  Unit.   Com   excepció   de   la   norma,   però,   existeix   la   BBC   que   en   parlarem   en   els   apartats   de   ràdio   i   televisió  ja  que  té  un  paper  molt  important  que  tracta  d’un  sistema  de  radiotelevisió  pública   modèlica  amb  gran  independència  política  i  presenta  un  bon  equilibri  entre  la  sensibilitat  als   gustos  del  públic  i  la  orientació  d’un  servei  públic.
2     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     Per  finalitzar,  cal  parlar  del  paper  que  fa  la  BBC  al  Regne  Unit  i  que  en  parlarem  en  els  apartats   de   ràdio   i   televisió   ja   que   té   un   paper   molt   important   ja   que   es   tracta   d’un   sistema   de   radiotelevisió   pública   modèlica   amb   gran   independència   política   i   presenta   un   bon   equilibri   entre  la  sensibilitat  als  gustos  del  públic  i  la  orientació  d’un  servei  públic.
    3     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     2. CONTEXT  HISTÒRIC   Abans  d’explicar  el  context  històric  que  envolta  l’Estat,  cal  especificar  a  què  ens  referim  quan   parlem   de   Regne   Unit.   Així   doncs,   segons   la   Viquipèdia:   “El  Regne   Unit  (en  anglès:  United   Kingdom)   o   la  Gran   Bretanya,   oficialment,   el  Regne   Unit   de   la   Gran   Bretanya   i   Irlanda   del   Nord  (en   anglès:  United   Kingdom   of   GreatBritainandNorthernIreland)   és   un  Estat   insular  sobirà   localitzat   al   nord-­‐oest   d'Europa.   El   Regne   Unit   està   integrat,   geogràficament,   per   l'illa   de   la   Gran  Bretanya,  una  secció  del  nord  de  l'illa  d'Irlanda  i  altres  illes  més  petites.”  Per  tant,  quan   parlem  de  la  premsa,  la  ràdio,  la  televisió  i  Internet  ens  referim  aquest  conjunt.   Centrant-­‐nos   en   el   context   històric   d’aquest   Estat,   podríem   començar   per   una   part   molt   important   que   ens   servirà   per   analitzar   posteriorment   els   quatre   mitjans   de   comunicació.   Es   tracta  de  la  política  i  l’estructura  governamental  d’aquest  Estat.   Actualment   Gran   Bretanya   presenta   una   monarquia   constitucional   en   què   el   poder   executiu   passa   a   mans   del   primer   ministre.   La   política   de   Gran   Bretanya   consta   de   dos   partits:   el   conservador  i  el  liberal.   Per   altra   banda,   l’economia   segueix   el   model   anglosaxó:   la   liberalització   econòmica,   el   lliure   mercat,  impostos  i  regulacions  mínimes.     Per  entendre  l’actualitat  dels  mitjans  de  comunicació  s’ha  de  fer  un  viatge  al  passat  sobretot   començant  per  la  política  de  Margaret  Tatcher,  als  anys  80;  el  neoliberalisme.   A   partir   dels   anys   80   al   Regne   Unit   canvien   la   dinàmica   de   relació   internacional.   La   protagonista  és  Margaret  Tatcher.  Aquest  canvi  es  deu  a  causa  de  la  crisi  del  petroli  i  la  caiguda   del   sistema   keynesià.   M.   Tatcher   puja   al   poder   perquè   té   una   nova   política   econòmica   (substitueix   Callahan).   Amb   Tatcher   al   poder,   comença   un   procés   de   privatització,   contrari   al   keynesià.   El   nou   objectiu   és   una   estratègia   a   llarg   termini   per   minar   les   bases   del   partit   laboralista.  Aquí  és  quan  es  passa  del  laboralisme  al  conservadorisme,  així  doncs,  les  polítiques   liberals  de  són  un  canvi  en  l’estructura  de  la  societat  i  també  en  l’estructura  de  la  comunicació   a  Gran  Bretanya.   Alguns  dels  objectius  directes  de  la  seva  política  són  “desregular  el  mercat”,  és  a  dir,  rebaixar   el  poder  de  l’estat  i  per  tant,  es  deixa  total  llibertat  a  les  empreses  cosa  que  afectarà  en  l’àmbit   de   la   comunicació.   Aquest   model   doncs,   va   ser   proposat   per   la   ràdio   i   va   continuar   a   la   TV   fins   ara.   Per  altra  banda,  privatitzar  el  sector  públic  per  tal  de  què  el  dèficit  públic  sigui  nul.   Aquest   sistema   però   no   agradava   a   tothom;   ja   que   com   deia   Tatcher:   “La   misió   dels   polítics   no   és  la  de  agradar  a  tot  el  món”.   Amb   tot   això,   però,   actualment,   existeixen   també   altres   contradiccions   i   tensions   en   aquest   tipus  de  sistema  liberal:  hi  ha  una  forta  tensió  en  el  fet  que  al  ser  propietats  privades  i  pensant   en   que   els   mitjans   de   comunicació   difereixen   informació   i   per   tant,   serveixen   per   un   bé   públic,   la  professionalitat  periodística  i  el  mercantilisme  estiguin  per  sobre  la  objectivitat.  És  a  dir,  que   4     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     l’economia  de  l’empresa  estigui  per  sobre  de  la  bona  informació.  Fa  por  la  idea  de  llibertat  de   premsa   i   la   possible   “poca   ètica   periodística”.   També   presenten   altres   característiques   poc   atractives:  No  són  líders  en  tirades  de  premsa  i  presenten  un  desequilibri  partidista  i  un  grau   d’instrumentalització  bastant  alt.  Tot  i  això,  cal  concretar  que  en  l’àmbit  periodístic,  han  estat   líders  en  el  desenvolupament  de  una  forma  de  periodisme  basada  en  la  informació.       5     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     3. ANÀLISI  DELS  MITJANS   La   British   Boardcasting   Corporation   és   la   base   dels   mitjans   de   comunicació   de   Regne   Unit   i   d’Europa  en  general.  Ells  mateixos  es  defineixen  com  el  servei  públic  de  retransmissions  líder   del   món.   La   seva   missió   és   enriquir   la   vida   de   la   gent   amb   programes   que   informin   i   entretinguin1.   És   independent   de   controls   comercials   i   polítics   i   treballa   sota   un   estatut   reial   que   garanteix   la   seva  independència.   La  BBC  compta  amb  una  xarxa  de  més  de  250  corresponsals  i  transmet  en  emissores  AM  i  FM  a   més  de  100  capitals  d’arreu  del  món.   3.1.
TELEVISIÓ   La  televisió  és  un  dels  mitjans  de  comunicació  més  difosos  a  tot  el  món.     Aquest  mitjà  de  comunicació  massiu  arriba  a  moltes  llars  que  la  fan  servir  per  satisfer  les  seves   necessitats  de  comunicació  i  entreteniment.  Les  televisions  tenen  un  gran  impacte  i  penetració   social  a  causa  de  la  seva  percepció  audiovisual.     Actualment  és  indubtable  que  la  televisió  és  part  del  nostre  entorn,  any  rere  any  el  volum  de   receptors  s'incrementa  considerablement  i  noves  cadenes  de  televisió  fan  la  seva  aparició.
La  televisió  també  està  present  a  internet,  són  moltes  les  televisions  que  ja  tenen  la  seva  versió   en  línia  i  hi  ha  moltes  altres  que  ja  ho  tenen  entre  els  seus  plans.   No  existeix  un  model  estàndard  de  radiodifusió  pública,  encara  que  la  majoria  d'aquest  tipus   d'empreses  tenen  uns  procediments  comuns.  Els  grups  de  televisió  públics  han  de  complir  un   servei  públic,  i  entre  els  seus  programes  ha  d'haver-­‐hi  espais  informatius,  culturals  i  educatius.   La  difusió  de  televisió  pública  es  va  iniciar  en  el  Regne  Unit  en  1936,  i  ara  té  una  col·∙lecció  de   serveis  gratuïts  i  de  subscripció  a  través  d'una  varietat  de  mitjans  de  distribució,  a  través  dels   quals  hi  ha  més  de  480  canals  per  als  consumidors,  així  com  els  continguts  en  la  demanda.     BBC  Television  va  mantenir  el  monopoli  de  les  emissions  de  televisió  fins  a  1955,  any  en  què   apareix  la  Independent  Television  (ITV)   Al   Regne   Unit,   la   televisió   privada   ha   sofert   una   profunda   reordenació   jurídica,   que   ha   de   donar   lloc   a   un   règim   de   major   competència,   especialment   en   relació   amb   les   noves   tecnologies.   Es   creen   organismes   especialitzats   per   al   control   de   reclamacions   violacions   a   la   intimitat   i   elaboració   d'estàndards   en   matèria   d'ètica   i   violència.   El   govern   ha   deixat   clara   la   seva  voluntat  que  la  propietat  del  sector  independent  estigués  dispersat.  Es  tracta  d'evitar  la   concentració   dels   mitjans   i   mantenir   el   mercat   obert   per   a   nous   competidors.   Estableixen   diferents  exigències  de  programació  al  servei  públic  i  privat  de  televisió.                                                                                                                           1  http://www.bbc.co.uk/aboutthebbc/insidethebbc/whoweare/   6     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     A  continuació,  explicarem  les  cadenes  amb  més  audiència  de  Regne  Unit2.     • BBC   La  BBC  és  el  servei  públic  de  comunicació  del  Regne  Unit.  És  l'emissora  més  antiga  i  més  gran   del  món,  i  la  més  gran  i  la  primera  locutora  de  servei  públic.  És  el  major  grup  de  comunicació   del   món   amb   prop   de   23.000   empleats.   Té   la   seva   seu   en   la   Broadcasting   House   a   Westminster,   Londres.   La   BBC   es   finança   principalment   per   fons   públics   del   Govern   britànic,   per  la  llicència  de  televisió  que  paga  cada  llar,  per  les  companyies  i  organitzacions  on  hi  hagi   qualsevol  equipament  capaç  de  rebre  i/o  gravar  les  emissions  de  televisió,  i  una  llicència  de  les   vendes   de   la   seva   programació   als   mercats   estrangers.   El   preu   d'aquesta   llicència   és   fixat   anualment   pel   Govern   britànic   i   acordat   al   Parlament.   En   2010   el   preu   per   llar   va   ser   de   £145.50.   L'altra   font   de   finançament   de   la   Corporació   són   mitjançant   les   seves   filials   comercials,   BBC   Worldwide  Ltd.  (venda  de  programes  i  formats,  publicació  de  revistes  i  llibres)  i  pel  lloguer  dels   seus   estudis   de   televisió,   organitzats   en   la   filial   BBC   Studios   and   Post   Production   Ltd.   (anteriorment  BBC  Resources  Ltd.).   La   BBC   com   a   televisió   va   fer   la   seva   primera   emissió   experimental   l’any   1932   i   de   forma   regular   l’any   1936.   La   difusió   de   la   televisió   va   ser   suspesa   des   de   l'1   de   setembre   de   1939   fins   al  7  de  juny  de  1946,  durant  la  Segona  Guerra  Mundial.   BBC   usa   els   ingressos   de   la   seva   llicència   per   proveir   serveis   que   inclouen   vuit   canals   nacionals   de  televisió,  més  programació  regional.   Els  seus  canals  analògics  i  digitals  són  la  BBC  One  i  BBC  Two.   La   BBC   One   és   el   primer   canal   de   televisió   de   la   BBC.   Va   ser   inaugurat   el   2   de   novembre   de   1936  com  el  Servei  de  Televisió  de  la  BBC  i  va  ser  la  primera  cadena  de  televisió  del  Regne  Unit.   Va  ser  tancada  durant  la  Segona  Guerra  Mundial,  però  va  tornar  a  obrir  en  1946.  Igual  que  la   resta  de  mitjans  de  la  Corporació,  aquesta  cadena  rep  fons  exclusivament  a  través  d'un  cànon   televisiu,  i  la  seva  programació  no  s'interromp  amb  talls  publicitaris.   L'oferta   del   canal   és   generalista,   però   ha   de   mantenir   uns   valors   de   servei   públic,   dins   de   l'estipulat  per  la  Corporació.  Destaca  en  la  producció  de  programes  informatius,  documentals  i   entreteniment.  El  canal  destaca  també  en  la  seva  producció  de  documentals.     Per  reflectir  les  diferents  nacions  que  formen  el  Regne  Unit,  BBC  One  té  connexions  regionals   per   a   Escòcia,   Gal·∙les   i   Irlanda   del   Nord.   La   programació   varia   segons   la   regió   i   cada   centre   territorial  col·∙labora  a  la  programació  i  cobertura  d'esdeveniments  per  a  la  Corporació.   La  BBC  Two  és  el  segon  canal  de  televisió  de  la  British  Broadcasting  Corporation,  engegat  en   1964.   La   cadena   es   finança   a   través   d'un   cànon   televisiu   i   no   té   publicitat   a   la   seva   programació,  i  està  considerada  com  la  primera  cadena  d'Europa  a  emetre  la  seva  programació   en  color  des  de  1967.                                                                                                                           2  Vegeu  annex  1  per  a  més  cadenes     7     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     La  BBC  Two  serà  el  primer  canal  de  televisió  analògica  que  passarà  exclusivament  al  sistema  de   TDT,   amb   una   apagada   analògica   que   va   des   de   2007   fins   a   2013,   regió   per   regió,   en   el   qual   BBC  Two  serà  apagat  mesos  abans  que  la  resta  de  canals.   La   BBC   Two   s'ha   caracteritzat   per   mostrar   habitualment   produccions   enfocades   a   un   públic   minoritari   i   a   emfatitzar   la   seva   vocació   de   canal   cultural   i   educatiu,   així   com   a   la   producció   de   formats  innovadors  o  més  arriscats  que  els  emesos  en  BBC  One,  amb  un  tall  més  popular.   La  cadena  té  talls  territorials  amb  programació  especialitzada  per  a  Irlanda  del  Nord,  Escòcia  i   Gal·∙les.   • ITV  Independent   ITV  (Independent  Television)  és  el  canal  més  antic  de  televisió  privat  en  el  Regne  Unit.  ITV  és  la   xarxa  de  quinze  franquícies  regionals  de  televisió  comercial,  originalment  fundada  en  1955  per   oferir  competència  a  la  BBC.     ITV   va   ser   la   primera   cadena   de   televisió   finançada   per   la   publicitat,   i   ha   estat   el   canal   comercial  més  popular  durant  la  major  part  de  la  seva  existència.     La  companyia  també  opera  els  canals  digitals  ITV1  i  ITV2.   • Channel  4   Llançat  en  1982,  el  Canal  4  és  una  emissora  nacional  de  propietat  estatal  que  és  finançat  per   les  seves  activitats  comercials,  incloent  publicitat.  És  una  cadena  de  televisió  privada  del  Regne   Unit.   Canal   4   va   ser   el   primer   canal   britànic   en   no   tenir   variacions   regionals   a   la   seva   programació,  no  obstant  això,  té  6  regions  de  publicitat  establerts.  Actualment  està  gestionada   per  la  Corporació  Channel  Four  Television.   El   canal   va   néixer   en   1982   amb   la   intenció   de   proveir   al   Regne   Unit   d'un   quart   canal   de   televisió   que   trenqués   el   duopolio   entre   BBC   i   ITV.   Actualment   té   un   finançament   propi   i   total,   per  exemple  en  publicitat,  patrocinis,  venda  de  programes  i  marxandatge.     Channel   4   encarrega   la   majoria   dels   seus   programes   a   productores.   La   majoria   són   de   caràcter   independent,  encara  que  algunes  tenen  un  tracte  preferent  amb  el  canal  a  l'hora  de  realitzar   sèries   i   espais.   La   cadena   normalment   basa   la   seva   programació   en   una   combinació   de   programes  propis  amb  sèries  i  espais  procedents  dels  Estats  Units.   La  cadena  també  posseeix  una  productora  anomenada  Film4  Productions,  que  s'encarrega  de   recolzar   el   cinema   britànic   mitjançant   el   finançament   i   ajuda   a   pel·∙lícules   produïdes   al   país,   com  a  impuls  al  cinema  nacional.   Channel   4   no   ha   rebut   mai   finançament   públic   i   és   un   canal   purament   privat   i   comercial.   Quan   la  cadena  pertanyia  a  l'ANAVA,  es  finançava  a  partir  de  les  companyies  que  formaven  la  ITV  en   concepte  de  la  venda  d'anuncis  a  la  seva  regió,  al  quart  canal.   8     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     • S4C   És  un  canal  de  televisió  privat  amb  vocació  de  servei  públic,  que  està  dirigit  als  habitants  del   País  de  Gal·∙les.  Tota  la  seva  programació  és  en  llengua  galesa,  i  és  el  cinquè  canal  de  televisió   privat  més  antic  de  Regne  Unit.   El   canal   va   començar   les   seves   emissions   l'1   de   novembre   de   1982,   responent   a   la   demanda   d'un  canal  que  servís  a  la  població  de  parla  galesa.  Des  d'aquest  any  i  fins  a  2010  va  funcionar   en   analògic   com   una   desconnexió   del   canal   Channel   4,   que   abastava   l'horari   de   màxima   audiència.     S4C   es   finança   mitjançant   els   ingressos   publicitaris   i   un   cànon   fixat   pel   Departament   de   Cultura,   Mitjans   i   Esport   del   govern   britànic.   La   majoria   dels   programes   estan   produïts   per   productores   contractades   per   S4C,   però   part   d'ells   també   estan   realitzats   per   l'ens   públic   British  Broadcasting  Corporation,  com  a  part  del  seu  compliment  amb  el  servei  públic.     S4C  emet  a  través  de  la  TDT  (Televisió  digital  terrestre)  al  País  de  Gal·∙les.  No  obstant  això,  pot   veure's   també   en   la   resta   del   Regne   Unit   gràcies   al   satèl·∙lit   i   els   operadors   de   cable.   Això   s'aplica  tant  a  S4C  com  a  la  resta  de  canals  del  grup.   La  companyia  opera  els  Canals  S4C,  S4C2  I  Cyw.   • Channel  5   És   un   canal   de   televisió   generalista   de   titularitat   privada,   disponible   a   Regne   Unit   que   es   va   engegar  al  març  de  1997  com  el  cinquè  canal  d'emissió  analògica  al  país.
En  tota  la  seva  història,  el  canal  ha  tingut  diferents  propietaris  i  denominacions.  Quan  va  iniciar   les  seves  emissions  es  va  cridar  Channel  5,  i  aquest  nom  es  va  mantenir  fins  a  2002,  quan  RTL   Group  ho  va  canviar  per  Five.  El  seu  propietari  actual  és  el  grup  editor  de  premsa  Northern  &   Shell,   que   ho   va   comprar   en   2010   per   125   milions   d'euros.   Amb   el   nou   amo,   la   cadena   va   recuperar  el  seu  nom  original.   La  seva  programació  es  basa  en  programes  d'entreteniment,  informatius  i  ficció.
• British  Sky  Broadcasting   British   Sky   Broadcasting   és   l'empresa   operadora   de   Sky   Digital,   un   servei   de   subscripció   de   televisió  en  el  Regne  Unit  i  Irlanda.  És  el  major  proveïdor  de  televisió  de  pagament  en  el  Regne   Unit.   Més   d'un   terç   de   l'accionariat   de   l'empresa   pertany   a   l'holding   empresarial   News   Corporation,   una   companyia   nord-­‐americana   administrada   por   Rupert   Murdoch;   si   ben   el   percentatge   d'accions   que   aquesta   empresa   té   en   British   Sky   Broadcasting   fluctua   a   causa   d'operacions  borsàries.   Té   un   servei   de   televisió   per   satèl·∙lit   a   més   de   nombroses   cadenes   televisives   com   per   exemple  Sky  One,  Sky  Two,  Sky  Three,  Sky  News,    Sky  Movies,  Sky  Sports  i  moltes  més.     9     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     • Discovery  Channel   Operada  per  Discovery  Networks  Europe  produeix  un  canal  anglès  destinada  per  al  públic  del   Regne  Unit,  la  República  d'Islàndia  i  Islàndia  i  altres  països  europeus.
Aquesta  cadena  de  televisió  es  va  subdividir  en  subcadenes  per  poder  ampliar  el  seu  contingut   televisiu,  formant  així  les  cadenes  Discovery  Home  &  Health,  Discovery  Knowledge,  Discovery   Real  Estafi,  Discovery  Science,  Discovery  World,  Investigation  Discovery,  entre  unes  altres.   3.2.
RÀDIO   El   18   d’octubre   de   l’any   1922,   John   Reith   funda   la   British   Broadcasting   Company   (Brithish   Broadcasting  Corporation  des  de  1927)  com  a  emissora  de  ràdio  privada.  A  partir  de  l’any  1927   va  passar  a  ser  pública  CARTA  REAL   La   BBC   va   néixer   amb   tres   característiques   principals:   era   una   corporació   publica;   era   no-­‐ comercial;  i  era  un  monopoli.  Continua  sent  pública  i  no-­‐comercial  però  quan  la  Independent   Television   Authority   apareix   l’any   1955,   la   BBC   perd   el   seu   monopoli   sobre   la   televisió.   Està   subvencionada   per   la   Corona   i   té   llicencia   per   emetre   per   part   del   Postmaster   General.   Les   polítiques   bàsiques   les   té   el   Govern,   qui   també   té   el   dret   d’iniciar   o   vetar   programes.   Però   a   la   pràctica  la  BBC  és  força  independent.     La  Corporació  va  partir  com  l’únic  mitjà  de  radiodifusió  de  Regne  Unit  perquè  el  monopoli  era   considerat  el  més  convenient,  administrativament  parlant.     L’any  1951  es  retransmet  per  primer  cop  la  radionovel·∙la  amb  més  emissions  de  la  història:  The   Archers.   Actualment,  la  BBC  opera  amb  10  emissores  de  ràdio  diferents  i,  des  de  la  dècada  dels  50,  amb   més  de  40  emissores  locals.   Seguint  la  prohibició  per  part  del  Govern  de  moltes  estacions  de  radio  pirates,  la  BBC  estrena   Radio   1.   El   primer   DJ   és   Tony   Blackburn,   presentant   Daily   Disc   Delivery,   i   la   primera   cançó   que   sona   és   “Flowers   In   The   Rain”   de   The   Move.   Agafa   popularitat   amb   molta   velocitat   fins   a   arribar  a  audiències  de  més  de  24  milions  d’oients  a  les  dècades  dels  60  i  70.  A  dia  d’avui,  es   dedica  a  la  música  popular  i  juvenil  i  està  enfocada  a  joves  entre  15  i  29  anys.   Radio   2   també   s’estrena   l’any   1967   i   comparteix   molts   dels   programes   amb   Radio   1.   Actualment,   els   oients   són   adults   ja   que   la   programació   es   basa   en   música   adulta   contemporània.   Juntament   amb   les   dues   anteriors,   neix   Radio   3.   Esta   especialitzada   en   art,   drama,   música   clàssica  i  jazz.   Tot  i  la  importància  de  la  BBC,  existeixen  altres  emissores  locals  i  nacionals  al  Regne  Unit3.                                                                                                                           3  Vegeu  annex  2  per  a  més  emissores.   10     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     3.3.
PREMSA   La   premsa   és   una   de   les   parts   importants   en   tota   comunicació.   Tal   i   com   explica   l’enciclopèdia   catalana:   “Encara   que   la   informació   sigui   la   seva   funció   més   destacada,   la   premsa   periòdica   posseeix,  com  tot  mitjà  de  comunicació,  les  funcions  d'informar,  persuadir,  promoure,  formar   opinió,  educar  i  entretenir.   Així  doncs,  abans  d’aprofundir  sobre  l’estructura  de  la  premsa  al  Regne  Unit  cal  esmentar  els   diaris  privats  més  importants  que  constitueixen  la  xarxa  de  periòdics  d’aquest  país,  per  tenir-­‐ ne   una   idea   general.   Amb   això,   però,   cal   dir   que   el   Regne   Unit   és   la   segona   nació   europea,   després  d’Alemanya  en  el  desenvolupament  de  la  premsa  diària.     Podem  observar  una  taula  amb  els  diaris  escollits  on  hi  representen  les  seves  característiques   com:   l’any   de   la   seva   fundació,   la   seva   ideologia,   la   ciutat   on   s’edita,   l’àmbit   de   distribució,   l’empresa  a  la  qual  pertany,  el  tipus  de  format  i  el  tipus  de  finançament4.   • Organització  i  finançament   L’organització   dels   mitjans   de   comunicació   i   sobretot   de   la   premsa   al   Regne   Unit   és   molt   diferent  a  la  que  coneixem  a  Espanya.  Gran  Bretanya  opta  per  privatitzar  gairebé  tot  el  sistema   de   comunicació.   Així   doncs,   l’estat   representa   una   intervenció   gairebé   nula.   Es   tracta   de   privatitzar  el  màxim,  així  doncs,  l’estat  no  es  fa  càrrec  de  les  possibles  pèrdues  econòmiques.     La   premsa   britànica   té   una   sòlida   tradició   d'independència,   encara     que   sempre   pot   ser   sotmesa   a   pressions   polítiques   i   econòmiques.   L'any   2000   es   publicaven   més   de   1.200   periòdics  diaris  i  setmanals,  tant  d'àmbit  local  com  regional,  és  a  dir,  hi  ha  un  gran  moviment   econòmic  en  vers  la  premsa  d’allà.   La   National   Union   of   Journalists'   Code   of   Conduct   i   l'Institute   of   Journalists'   Code   of   Ethics   tenen   com   a   tasca   definir   el   comportament   professional   dels   periodistes,   i   el   PressComplaintsComission  defensa  els  interessos  i  l'estatut  professional  dels  seus  membres.     En   els   darrers   anys,   però,   la   tendència   de   les   empreses   de   la   comunicació   ha   estat   la   concentració   en   grans   grups.   Regne   Unit   disposa   de   cinc   agències,   algunes   d'especialitzades,   completen   el   món   britànic   de   la   premsa:   United   Press   International,   Reuters   (grup   britànic,   australià  i  neozelandès),  AssociatedPress,  UK  News  i  PressAssociation.     Per   altra   banda,   una   altra   manera   de   finançament   que   tenen   al   Regne   Unit   és   mitjançant   el   pagament  per  la  visualització  de  les  pàgines  web  dels  diàris  com  The  Times.   Un  concepte  contrari  aquest  és  la  premsa  gratuïta  que  té  un  paper  força  important  al  Regne   Unit.   Segons   l’Associacion   Española   de   Prensa   Gratuïta:   “El   diario   Metro   fue   uno   de   los   primeros   periódicos   gratuitos   lanzados   en  Reino   Unido,   en   marzo   de   2009.   En   los   siguientes   años,   una   docena   más   de   gratuitos     han   sido   lanzados,   según   informa   newspaperinnovation.com.  Algunos   de   ellos   son   Argus   Lite,   FTpm,   Manchester   Metro,   The   Record   PM,   Morning   News   o   Manchester   Metro.   La   mayoría   duraron   poco   tiempo   debido   a   su                                                                                                                           4  Veure  annex  3   11     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     escasa  circulación.     Otros  como  London  Lite  and  The  London  Paper  imprimieron  de  400.000  a   medio  millón  de  copias.”   El  finançament  d’aquest  tipus  de  premsa  es  fa  mitjançant  les  publicitats  que  hi  adhereixen  en   aquests  diaris.   • Tipus  de  format   Els   diaris   es   distingeixen   en   dos   nivells   que   posteriorment   hi   recollirem   tots   els   diaris   seleccionats:  Els  diaris  de  referència  (Broadsheets)  i  els  populars  de  gama  alta  i  els  populars  –   sensacionalistes(Tabolids).   − Broadsheet   El  primer  tipus  de  diari  és  conegut  a  Gran  Bretanya  com  “Broadsheet”,  un  diari  de  gran  format,   és   a   dir,   es   caracteritza   per   les   seves   pàgines   llargues.   El   seu   nom   deriva   del   tipus   de   impressions   populars   que   imprimien   normalment   d’una   pàgina   que   es   venia   pels   carrers.   Els   seus  continguts  eren  varis;  des  de  balades  fins  a  sàtires  polítiques.
Actualment   però,   són   diaris   generalment   cults   però   això   no   vol   dir   que   ens   trobem   alguna   excepció.  Normalment,  però,  se’ls  hi  dóna  més  prestigi  a  aquests  tipus  de  diaris  ja  que  els  seus   continguts  són  de  caire  seriós  i  gens  sensacionalista.  També  cal  dir  que  compta  amb  una  bona   plantilla  de  grans  periodistes.   TheTimes,   actualment,   és   publicat   per   News   International,   una   subsidiària   del   grup   News   Corporation;   del   magnat   Rupert   Murdoch.   Així   doncs,   podem   pensar   que   The   Time   es   tracta   d’un   diari   de   caire   sensacionalista,   però   no   és   així   ja   que   abans   que   Murdoch   s’apropiés   del   diari,  TheTimes  era  un  broadsheet  ja  que  contenia  notícies  d’alt  interès  i  es  dirigia  a  un  públic   generalment  cult.     Un   altre   exemple   de   diari   “de   gran   format”   o   broadsheet   és   “The   Dailt   Telegraph”   ja   que   també  consta  d’un  gran  format  i  informació  de  qualitat.       − Tabloid   El   segon   tipus   de   diari   que   podem   trobar   a   UK   és   l’anomenat   Tabloide   o   “Tabloid”.   És   un   tipus   de   periòdic   amb   unes   dimensions   més   petites   que   les   ordinàries.   És   a   dir,   és   un   format   més   petit  que  el  broadsheet.  També  conté  una  pila  de  fotogravats  informatius.    A  diferència  del  broadsheet,  el  Tabloid  és  un  diari  de  caire  sensacionalista;  conté  articles  més   relacionats   amb   la   premsa   del   cor   o   notícies   importants   escrites   des   d’un   punt   de   vista   més   subjectiu  .  Tot  i  això  són  els  diaris  més  venuts  de  la  península  ja  que  atrauen  a  la  majoria  de   joves,  els  seus  continguts  són  més  llegibles  i  parlen  sobre  celebritats  i  les  seves  vides  privades.   Un  exemple  clar  d’un  diari  de  format  Tabloid  és  “The  Sun”  encapçalat  per  Rupert  Murdoch  que   va   definir   l’edició   dominical   del   diari   “The   Sun”   (   el   que   reemplaça   l’anterior   “The   News   of   theWorld”)  com  un  diari  “intrèpid,  obert,  trapella,  divertit  i  ètic”.  És  a  dir,  que  la  seva  magnitud   de  notícies  sobre  les  vides  privades  dels  famosos  és  enorme.   12     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     Aquests   tipus   de   diaris   volen   atrapar   un   públic   més   xafarder   ja   que   les   empreses   de   la   comunicació   que   s’encarreguen   d’aquests   diaris   veuen   en   aquest   tipus   de   format   una   font   d’ingressos  elevada.   3.4.
• INTERNET  I  NOUS  MITJANS   Internet   Internet   és   un   dels   mitjans   de   comunicació   més   importants   del   país,   i   més   en   la   darrera   dècada,  quan  ha  patit  un  augment  considerable  que  l’ha  col·∙locat  com  a  el  setè  país  amb  més   nombre  d’internautes.  El  domini  de  les  pàgines  del  Regne  Unit  és  .uk.   Pel   que   fa   als   mitjans   de   comunicació   britànics,   la   gran   majoria   d’aquests   (BBC,   Daily   Mail,   The   Sun)  tenen  la  seva  versió  digital,  que  es  va  actualitzant  constantment,  i  així  el  consumidor  pot   tenir  accés  a  la  informació  d’una  forma  més  ràpida  i  senzilla.  A  més,  molts  dels  mitjans  tenen  la   seva   pàgina   oficial   a   les   xarxes   socials   més   importants   del   moment,   com   ara   Facebook   o   Twitter,   i   també   tenen   el   seu   propi   canal   a   Youtube,   un   fet   que   encara   ajuda   més   al   consumidor  a  estar  ben  informat  sobre  tot  el  que  succeeix  en  el  nostre  planeta.   • Xarxes  socials   Les  xarxes  socials  són  presents  en  la  gran  majoria  de  mitjans  de  comunicació  britànics,  ja  que   hi   tenen   el   seu   compte   oficial   per   interactuar   amb   l’espectador.   A   més,   els   mitjans   de   comunicació   britànics   estan   adoptant   la   tendència   de   reservar   un   espai   per   les   opinions   dels   espectadors  mitjançant  Facebook  o  Twitter  (dues  de  les  xarxes  socials  més  conegudes).           13     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     4. CONCLUSIONS   En  aquest  treball  ens  hem  endinsat  en  el  sistema  de  mitjans  de  comunicació  del  Regne  Unit,  un   dels  més  importants  de  tot  el  món.  Abans  d’analitzar  com  estan  les  coses  en  aquest  moment,   hem  donat  un  cop  d’ull  al  context  històric  dels  mitjans  al  país.  Després,  ens  hem  centrat  en  la   seva  situació  en  l’època  actual,  i  ho  hem  fet  analitzant  cada  mitjà  per  separat:  la  televisió,  la   ràdio,   la   premsa   i   els   nous   mitjans   (principalment   Internet).   Una   part   que   hem   tractat   detalladament  ha  estat  l’estructura  de  la  comunicació  del  sistema  liberal.   També  hem  pogut  comprovar  que  la  BBC  és  un  dels  mitjans  més  importants  de  tot  el  Regne   Unit,  ja  que  compta  amb  canals  de  televisió  i  ràdio  de  bastanta  importància  dins  el  panorama   comunicatiu  britànic.  I  en  últim  lloc,  hem  descobert  les  diferències  entre  els  diversos  mitjans   del   país:   en   els   diaris,   per   exemple,   existeixen   els   tabloids,   unes   publicacions   d’àmbit   sensacionalista,   i   els   broadsheets,   que   són   d’un   àmbit   més   formal.   Pel   que   fa   als   canals   de   televisió,  n’hi  ha  que  són  públics  i  n’hi  ha  que  són  privats.   Gràcies   a   aquest   treball   hem   aprés   a   posar   en   pràctica   els   coneixements   explicats   a   les   classes   teòriques.   Ens   ha   servit   per   acabar   d’entendre   els   orígens   de   l’estructura   de   la   comunicació   europea.   Així   doncs,   considerem   que   aquest   treball   és   de   gran   utilitat   per   un   futur   com   a   periodistes,   ja   que,   possiblement,   molts   de   nosaltres   acabarem   exercint   la   professió   lluny   de   les  nostres  fronteres.       14     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     5. BIBLIOGRAFIA  I  WEBGRAFIA   • Bibliografia   Autor:   Burton   Paulu.     Títol:British   Broadcasting;   Radio   and   Television   in   the   United   Kingdom.   Editoria:    Minneapolis,  University  of  Minnesota  Press.  Any:  1956   Autor:   Daniel   C.  Hallin  y   Paolo   Mancini.   Títol:   Sistemas   mediáticos   comparados:   tres   modelos   de   relación   entre   los   medios   de   comunicación   y   la   política.   Editorial:   Barcelona,   Hacer.   Any:   2008   • Webgrafia   REINO  UNIDO.  Wikipedia,  la  enciclopèdia  libre.  Informació  sobre  el  país.  Pàgina  de  consulta  [en   línia]  Disponible  a:       http://es.wikipedia.org/wiki/Reino_Unido   COMUNICACIÓN,   Medios.   Wikipedia,   la   enciclopedia   libre.   Información   sobre   els   mitjans   de   comunicación  del  Regne  Unit.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:     http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Medios_de_comunicaci%C3%B3n_del_Reino_ Unido   COMUNICACION,   Medios.   Mediaonline.net.   Web   on   indica   tots   els   principals   mitjans   de   comunicació.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.mediaonline.net/es/reinounido   CANALS.   Tvgratis.   Tu   portal   gratuito   de   Canales   de   TV   online.   Pàgina   de   consulta   [en   línia]   Disponible  a:   http://www.tvgratis.tv/ver-­‐television-­‐gratis-­‐en-­‐directo-­‐por-­‐internet/canales-­‐de-­‐tv-­‐de-­‐reino-­‐ unido.html   BBC.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.bbc.co.uk/   UKTV.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a: http://uktv.co.uk/   ITV.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:     http://www.itv.com/   Channel  4.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.channel4.com/   15     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     S4C.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.s4c.co.uk/hafan/c_index.shtml   Channel  5.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.channel5.com/   BSkyB.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.sky.com/   HISTORIA,   Radio   BBC.   Web   on   indica   la   historia   de   la   BBC,   principalment   de   la   ràdio.   Pàgina  de   consulta  [en  línia]  Disponible  a: http://www.bbc.co.uk/historyofthebbc/resources/in-­‐depth/local_radio.shtml   BBC  Radio1.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://bbc.co.uk/radio1/   BBC  Radio2.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.bbc.co.uk/radio2/ BBC  Radio3.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.bbc.co.uk/radio3/   BBC  Radio4.  Pàgina  principal  del  canal.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.bbc.co.uk/radio4/   EAPG.  Asociación  Española  de  Prensa  Gratuita.  Cerca  dels  diaris  gratuïts  del  Regne  Unit.  Pàgina   de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.aepg.es/noticias.php?t=0&id=844   YAHOO.  Respuestas.    Chat  utilitzat  per  saber  perquè  hi  han  diaris  gratuïts.  Pàgina  de  consulta   [en  línia]  Disponible  a:     http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080812162921AAGTzaI   PRESSEUROP.  Buscar  informació  del  diari  The  Times.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:     http://www.presseurop.eu/es/content/source-­‐information/30091-­‐times   The  Times.  Wikipedia,  la  enciclopedia  libre.  Información  sobre  el  diari.  Pàgina  de  consulta  [en   línia]  Disponible  a:     http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Times   16     Estructura  de  la  comunicació  del  Regne  Unit     TELECOMUNICACIÓ,   Regne   Unit.   Wikipedia,   la   enciclopedia   libre.   Información   sobre   el   diari.   Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://en.wikipedia.org/wiki/Telecommunications_in_the_United_Kingdom   BBC  News.  Facebook.  Xarxa  social.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://www.facebook.com/bbcnews   BBC.  Twitter.  Xarxa  social.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   http://twitter.com/#!/BBC   THE   SUN.   Pagina   oficial   del   diari.   Visualització   en   linea.   Pàgina   de   consulta   [en   línia]   Disponible   a:     http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/   THE  SUN.  Facebook.  Xarxa  social  on  es  troba  la  gent  que  treballa  al  diari..  Pàgina  de  consulta   [en  línia]  Disponible  a:     http://www.facebook.com/Sunemployment   THE  SUN  newspaper.  Twitter.  Xarxa  social.  Pàgina  de  consulta  [en  línia]  Disponible  a:   https://twitter.com/#!/TheSunNewspaper       17     ...