8.Revolució Russa (I) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Profesor R.C.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 12/01/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

8. La Revolució Russa Un dels fets clau de la història del segle XX. La 1a GM va sotmetre a tensions brutals a la societat russa i provocà la revolució que acabà amb l’autocràcia tsarista.
Després d’una efímera experiència liberal, el novembre de 1917 triomfà la primera revolució comunista de la història.
La Revolució Russa constitueix, amb la Francesa i la Industrial, la trilogia revolucionària més influent de l’època contemporània.
Amb la 2a GM, és dels fets més decisiu del segle XX. Va servir, després de la 1a GM, des resposta i alternativa a la crisi del capitalisme i el liberalisme, perquè per primer cop es posaven en pràctica els principis i esquemes del socialisme com a fonament d’Estat.
Es manté com a model i exemple a seguir per alguns països i determinats sectors polítics, cada vegada més minoritaris des de la dissolució de l’URSS.
La Rússia dels Tsars Un imperi immens i endarrerit. 1914 l’imperi tsarista era una gran potència que s’estenia per 22 milions de km quadrats ocupats per 70 milions de persones. País endarrerit: industrialització només a alguns nuclis urbans.
Autocràcia = poder absolut. Fonaments: burocràcia fidel, exèrcit nombrós i església ortodoxa.
Economia agrària:  propietat comunal (Mir).
 propietat privada: noblesa poderosa i propietaris pagesos (Kulaks).
 Condicions dels pagesos precàries, servitud fins el 1861, tot i que va millorar poca cosa.
 Agricultura endarrerida, producció molt baixa, feina insuficient per alimentar a tota la població.
S. XIX: capitalisme i indústria, molt concentrada i de gran dimensions que depenia del capital estranger.
Pocs obrers industrials, grans fàbriques amb salaris molt baixos, vivien i treballaven en unes condicions precàries.
El creixement de l’oposició Darreria s. XIX, creixement oposició al tsarisme i a la seva estructura social gràcies a la industrialització, que provoca l’expansió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes: marxisme i anarquisme.
Molta força moviments d’arrel popular, populistes (narodniki): camperols socialistes que volien decapitar el tsar i fer desaparèixer l’estat = desaparició de Rússia per organitzar-se en una federació d’aldees.
Anarquistes: Bakunin i Kropotkin. Anarquisme violent = propaganda pel fet.
Finals s. XIX: primers partits polítics (clandestins):  Partit Constitucionalista Demòcrata (Kadett): burgès i liberal, format per intel·lectuals i els pocs empresaris.
 Partit Social Revolucionari, PSR (esserita): socialista (marxista) però bàsicament camperol, màxima ambició repartiment de la terra.
 1898. Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): Lenin. Divisió amb bolxevics (o majoritaris) i menxevics (o minoritaris).
La Revolució del 1905 i els intents de reforma Augment de l’agitació social i política a causa de la corrupció i les males condicions de vida.
1904-1905: Guerra amb Japó, fracàs = deixa el país econòmicament malament.
La ineficiència de la monarquia absoluta es reflecteix amb la guerra russo-japonesa: Japó derrota, per sorpresa de tothom, a la que encara es considerava una gran potència europea.
Gener 1905: primeres manifestacions: Diumenge Sagnant: 22 de gener (9 gener calendari julià): marxa pacifica de protesta a Sant Petersburg.
Objectiu: lliurar al tsar (que no es trobava a la ciutat, per la seva seguretat) una petició de millores laborals. No política, fonamentalment obrers i camperols.
Salvatge repressió davant al Palau d’Hivern: milers de morts. Provoca una onada de protestes arreu del país: divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers ja és palpable.
Fa possible que molts elements de la societat russa emprenguin una protesta activa, cada un pel seu compte.
Aixecament de l’exèrcit: motí del vaixell de guerra Potiomkin. Tripulació motí contra els oficials pels seus abusos: s’ha vist com un pas inicial cap a la Revolució de 1917. Al tsar li falla fins i tot l’exèrcit ja.
Conseqüències del Diumenge Sagnant:  Manifestacions tot l’any.
 Octubre, després d’intents de reformes econòmiques i polítiques es crea la Duma, parlament consultiu. Es proposa una reforma agrària. Les coses no milloren.
Des de 1905, Rússia viu importants transformacions econòmiques.
Encara que els camperols analfabets segueixen sent majoria població, les reformes afavoreixen una intensa industrialització en uns pocs nuclis industrials urbans i el naixement d’un proletariat pobre i combatiu.
Aquesta societat en transformació xoca amb poderosa autocràcia i poder absolut del tsar, sustentat en la totpoderosa Ojrana o policia política.
...